mizeran
mizeran
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca bana
- ca baza sin. compl.
- ca ka-bana sin. compl.
- ca koma sin. compl.
- ca mizeran sin. compl.
- de Bana
- de Baza sin. compl.
- de Koma sin. compl.
- de Mizeran sin. compl.
- en Bana
- en Baza sin. compl.
- en Ka-bana sin. compl.
- en Koma sin. compl.
- en Mizeran sin. compl.
- es bana
- es baza sin. compl.
- es ka-bana sin. compl.
- es koma sin. compl.
- es mizeran sin. compl.
- eu bana
- eu baza sin. compl.
- eu ka-bana sin. compl.
- eu koma sin. compl.
- eu mizeran sin. compl.
- fr bana
- fr baza sin. compl.
- fr koma sin. compl.
- fr mizeran sin. compl.
- fr parole des Bana sin. compl.
- gl bana
- gl baza sin. compl.
- gl ka-bana sin. compl.
- gl koma sin. compl.
- gl mizeran sin. compl.
- it bana
- it baza sin. compl.
- it ka-bana sin. compl.
- it koma sin. compl.
- it mizeran sin. compl.
- nl Bana
- nl Baza sin. compl.
- nl Koma sin. compl.
- nl Mizeran sin. compl.
- pt bana
- pt baza sin. compl.
- pt ka-bana sin. compl.
- pt koma sin. compl.
- pt mizeran sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definición
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Les llengües més properes al bana són el psikye i el kamwe.
El bana consta de dos dialectes: el gamboura, localitzat a la zona muntanyosa (uns 14.000 parlants), i el guili, situat a les planes (uns 9.000 parlants). Les diferències són escasses i afecten bàsicament el lèxic.
Des del punt de vista geogràfic, la comunitat bana és veïna de la daba (al sud), la psikye (al nord) i la mina o hina (a l'oest).
El bana és emprat en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. Conserva, doncs, bona vitalitat. Bona part dels bana saben ful, llengua dominant per a les relacions intergrupals a la regió nord del Camerun. A més, els infants són alfabetitzats en francès, per bé que la taxa d'escolarització no és gaire alta.
El bana consta de dos dialectes: el gamboura, localitzat a la zona muntanyosa (uns 14.000 parlants), i el guili, situat a les planes (uns 9.000 parlants). Les diferències són escasses i afecten bàsicament el lèxic.
Des del punt de vista geogràfic, la comunitat bana és veïna de la daba (al sud), la psikye (al nord) i la mina o hina (a l'oest).
El bana és emprat en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. Conserva, doncs, bona vitalitat. Bona part dels bana saben ful, llengua dominant per a les relacions intergrupals a la regió nord del Camerun. A més, els infants són alfabetitzats en francès, per bé que la taxa d'escolarització no és gaire alta.
mizlime
mizlime
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca uldemé
- ca mizlime sin. compl.
- ca ouldémé sin. compl.
- ca udlam sin. compl.
- ca uzam sin. compl.
- ca uzlam sin. compl.
- ca wuzlam sin. compl.
- de Wuzlam
- de Mizlime sin. compl.
- de Ouldeme sin. compl.
- de Udlam sin. compl.
- de Uzlam sin. compl.
- en Uldemé
- en Mizlime sin. compl.
- en Ouldémé sin. compl.
- en Udlam sin. compl.
- en Uzam sin. compl.
- en Uzlam sin. compl.
- en Wuzlam sin. compl.
- es uldemé
- es mizlime sin. compl.
- es ouldémé sin. compl.
- es udlam sin. compl.
- es uzam sin. compl.
- es uzlam sin. compl.
- es wuzlam sin. compl.
- eu uldemé
- eu mizlime sin. compl.
- eu ouldémé sin. compl.
- eu udlam sin. compl.
- eu uzam sin. compl.
- eu uzlam sin. compl.
- eu wuzlam sin. compl.
- fr ouldémé
- fr mizlime sin. compl.
- fr udlam sin. compl.
- fr uzlam sin. compl.
- fr wuzlam sin. compl.
- gl uldemé
- gl mizlime sin. compl.
- gl ouldémé sin. compl.
- gl udlam sin. compl.
- gl uzam sin. compl.
- gl uzlam sin. compl.
- gl wuzlam sin. compl.
- it uldemé
- it mizlime sin. compl.
- it ouldémé sin. compl.
- it udlam sin. compl.
- it uzam sin. compl.
- it uzlam sin. compl.
- it wuzlam sin. compl.
- nl Uldemé
- nl Mizlime sin. compl.
- nl Udlam sin. compl.
- nl Uzlam sin. compl.
- nl Wuzlam sin. compl.
- pt uldemé
- pt mizlime sin. compl.
- pt ouldémé sin. compl.
- pt udlam sin. compl.
- pt uzam sin. compl.
- pt uzlam sin. compl.
- pt wuzlam sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definición
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. L'uldemé és lingüísticament molt proper a les llengües zulgo-gemzek, cuvok, dugwor i matal, entre d'altres.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord de Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la uldemé) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
Tots els uldemés adults saben ful, llengua emprada en una àmplia zona de la província Extrem-nord (més enllà de les muntanyes Mandara) per a les relacions interètniques. Una petita part de la població també el sap escriure, ja que les missions protestants han dut a terme campanyes d'alfabetització en aquesta llengua. D'altra banda, les escoles catòliques alfabetitzen els infants en francès.
En els darrers decennis, s'han elaborat diverses propostes ortogràfiques de la llengua uldemé. Les dues primeres van ser dutes a terme per missions catòliques i protestants, i després investigadors del CNRS (França) en van elaborar una de base fonèmica. El sistema vigent, basat en l'alfabet llatí, data de 1999.
Actualment les missions catòliques i el comitè d'ortografia uldemé duen a terme campanyes d'alfabetització en uldemé, de manera que una -petita- part de la població sap llegir i escriure en la llengua pròpia.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord de Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la uldemé) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
Tots els uldemés adults saben ful, llengua emprada en una àmplia zona de la província Extrem-nord (més enllà de les muntanyes Mandara) per a les relacions interètniques. Una petita part de la població també el sap escriure, ja que les missions protestants han dut a terme campanyes d'alfabetització en aquesta llengua. D'altra banda, les escoles catòliques alfabetitzen els infants en francès.
En els darrers decennis, s'han elaborat diverses propostes ortogràfiques de la llengua uldemé. Les dues primeres van ser dutes a terme per missions catòliques i protestants, i després investigadors del CNRS (França) en van elaborar una de base fonèmica. El sistema vigent, basat en l'alfabet llatí, data de 1999.
Actualment les missions catòliques i el comitè d'ortografia uldemé duen a terme campanyes d'alfabetització en uldemé, de manera que una -petita- part de la població sap llegir i escriure en la llengua pròpia.
mmaala
mmaala
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca mmala
- ca mmaala sin. compl.
- ca yambasa central sin. compl.
- de Mmaala
- de Benyi sin. compl.
- de Mmala sin. compl.
- en Mmala
- en Central Yambasa sin. compl.
- en Mmaala sin. compl.
- es mmala
- es mmaala sin. compl.
- es yambasa central sin. compl.
- eu mmala
- eu mmaala sin. compl.
- eu yambasa Erdialdekoa sin. compl.
- fr mmaala
- fr benyi sin. compl.
- fr mmala sin. compl.
- fr nuasue sin. compl.
- fr yambassa central sin. compl.
- gl mmala
- gl mmaala sin. compl.
- gl yambasa central sin. compl.
- it mmala
- it mmaala sin. compl.
- it yambasa centrale sin. compl.
- nl Mmala
- nl Benyi sin. compl.
- nl Mmaala sin. compl.
- nl Nuasue sin. compl.
- pt mmala
- pt mmaala sin. compl.
- pt yambasa central sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definición
El mmala és una de les varietats lingüístiques que s'inclouen dins el terme general yambassa. Aquest terme és utilitzat per a designar col·lectivament diversos grups ètnics que viuen al departament de Mbam (al sud del Camerun) i agrupa cinc varietats lingüístiques pròximes però diferenciades: el gunu; el kalong, el mmala, l'elip i el baca. Alguns autors consideren que el mmaala, l'elip i el kalong són varietats d'una mateixa llengua; segons altres autors, es poden considerar llengües independents.
El mmala també s'anomena yambassa central; aquesta denominació, però, inclou també el kalong i l'elip i no és utilitzada pels parlants de la llengua.
El mmala també s'anomena yambassa central; aquesta denominació, però, inclou també el kalong i l'elip i no és utilitzada pels parlants de la llengua.
mmala
mmala
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca mmala
- ca mmaala sin. compl.
- ca yambasa central sin. compl.
- de Mmaala
- de Benyi sin. compl.
- de Mmala sin. compl.
- en Mmala
- en Central Yambasa sin. compl.
- en Mmaala sin. compl.
- es mmala
- es mmaala sin. compl.
- es yambasa central sin. compl.
- eu mmala
- eu mmaala sin. compl.
- eu yambasa Erdialdekoa sin. compl.
- fr mmaala
- fr benyi sin. compl.
- fr mmala sin. compl.
- fr nuasue sin. compl.
- fr yambassa central sin. compl.
- gl mmala
- gl mmaala sin. compl.
- gl yambasa central sin. compl.
- it mmala
- it mmaala sin. compl.
- it yambasa centrale sin. compl.
- nl Mmala
- nl Benyi sin. compl.
- nl Mmaala sin. compl.
- nl Nuasue sin. compl.
- pt mmala
- pt mmaala sin. compl.
- pt yambasa central sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definición
El mmala és una de les varietats lingüístiques que s'inclouen dins el terme general yambassa. Aquest terme és utilitzat per a designar col·lectivament diversos grups ètnics que viuen al departament de Mbam (al sud del Camerun) i agrupa cinc varietats lingüístiques pròximes però diferenciades: el gunu; el kalong, el mmala, l'elip i el baca. Alguns autors consideren que el mmaala, l'elip i el kalong són varietats d'una mateixa llengua; segons altres autors, es poden considerar llengües independents.
El mmala també s'anomena yambassa central; aquesta denominació, però, inclou també el kalong i l'elip i no és utilitzada pels parlants de la llengua.
El mmala també s'anomena yambassa central; aquesta denominació, però, inclou també el kalong i l'elip i no és utilitzada pels parlants de la llengua.
mme
mme
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Ring, Àfrica > Camerun
- ca mmem
- ca bafmen sin. compl.
- ca bafoumeng sin. compl.
- ca bafumen sin. compl.
- ca mme sin. compl.
- ca mmen sin. compl.
- de Mmem
- de Bafmen sin. compl.
- de Bafmeng sin. compl.
- de Bafumen sin. compl.
- en Mmem
- en Bafmen sin. compl.
- en Bafoumeng sin. compl.
- en Bafumen sin. compl.
- en Mme sin. compl.
- en Mmen sin. compl.
- es mmem
- es bafmen sin. compl.
- es bafoumeng sin. compl.
- es bafumen sin. compl.
- es mme sin. compl.
- es mmen sin. compl.
- eu mmem
- eu bafmen sin. compl.
- eu bafoumeng sin. compl.
- eu bafumen sin. compl.
- eu mme sin. compl.
- eu mmen sin. compl.
- fr mmen
- fr bafmen sin. compl.
- fr bafoumeng sin. compl.
- fr bafumen sin. compl.
- gl mmem
- gl bafmen sin. compl.
- gl bafoumeng sin. compl.
- gl bafumen sin. compl.
- gl mme sin. compl.
- gl mmen sin. compl.
- it mmem
- it bafmen sin. compl.
- it bafoumeng sin. compl.
- it bafumen sin. compl.
- it mme sin. compl.
- it mmen sin. compl.
- nl Mmem
- nl Bafmen sin. compl.
- nl Bafumen sin. compl.
- nl Bafumeng sin. compl.
- pt mmem
- pt bafmen sin. compl.
- pt bafoumeng sin. compl.
- pt bafumen sin. compl.
- pt mme sin. compl.
- pt mmen sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Ring, Àfrica > Camerun
Definición
El mmem es parla a diversos pobles de la província del Nord-oest, al sud-oest del Camerun, encara que la major concentració de parlants d'aquesta llengua, uns 30.000, es troba al poble de Bafumeng.
Dins de la comunitat mmem, la llengua s'empra amb normalitat a la llar, l'església i en altres àmbits públics. En les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques generalment es fa servir el pidgin anglès del Camerun (llengua franca de la regió). Pel que fa a l'ensenyament, l'anglès és l'única llengua reconeguda i utilitzada dins l'aula però els alumnes sovint utilitzen el mmem o el pidgin anglès a fora.
El mmem forma part del grup de llengües rings centrals, que inclou el bum, l'oku o kuo, el babanki i el kom.
Dins de la comunitat mmem, la llengua s'empra amb normalitat a la llar, l'església i en altres àmbits públics. En les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques generalment es fa servir el pidgin anglès del Camerun (llengua franca de la regió). Pel que fa a l'ensenyament, l'anglès és l'única llengua reconeguda i utilitzada dins l'aula però els alumnes sovint utilitzen el mmem o el pidgin anglès a fora.
El mmem forma part del grup de llengües rings centrals, que inclou el bum, l'oku o kuo, el babanki i el kom.
mmem
mmem
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Ring, Àfrica > Camerun
- ca mmem
- ca bafmen sin. compl.
- ca bafoumeng sin. compl.
- ca bafumen sin. compl.
- ca mme sin. compl.
- ca mmen sin. compl.
- de Mmem
- de Bafmen sin. compl.
- de Bafmeng sin. compl.
- de Bafumen sin. compl.
- en Mmem
- en Bafmen sin. compl.
- en Bafoumeng sin. compl.
- en Bafumen sin. compl.
- en Mme sin. compl.
- en Mmen sin. compl.
- es mmem
- es bafmen sin. compl.
- es bafoumeng sin. compl.
- es bafumen sin. compl.
- es mme sin. compl.
- es mmen sin. compl.
- eu mmem
- eu bafmen sin. compl.
- eu bafoumeng sin. compl.
- eu bafumen sin. compl.
- eu mme sin. compl.
- eu mmen sin. compl.
- fr mmen
- fr bafmen sin. compl.
- fr bafoumeng sin. compl.
- fr bafumen sin. compl.
- gl mmem
- gl bafmen sin. compl.
- gl bafoumeng sin. compl.
- gl bafumen sin. compl.
- gl mme sin. compl.
- gl mmen sin. compl.
- it mmem
- it bafmen sin. compl.
- it bafoumeng sin. compl.
- it bafumen sin. compl.
- it mme sin. compl.
- it mmen sin. compl.
- nl Mmem
- nl Bafmen sin. compl.
- nl Bafumen sin. compl.
- nl Bafumeng sin. compl.
- pt mmem
- pt bafmen sin. compl.
- pt bafoumeng sin. compl.
- pt bafumen sin. compl.
- pt mme sin. compl.
- pt mmen sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Ring, Àfrica > Camerun
Definición
El mmem es parla a diversos pobles de la província del Nord-oest, al sud-oest del Camerun, encara que la major concentració de parlants d'aquesta llengua, uns 30.000, es troba al poble de Bafumeng.
Dins de la comunitat mmem, la llengua s'empra amb normalitat a la llar, l'església i en altres àmbits públics. En les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques generalment es fa servir el pidgin anglès del Camerun (llengua franca de la regió). Pel que fa a l'ensenyament, l'anglès és l'única llengua reconeguda i utilitzada dins l'aula però els alumnes sovint utilitzen el mmem o el pidgin anglès a fora.
El mmem forma part del grup de llengües rings centrals, que inclou el bum, l'oku o kuo, el babanki i el kom.
Dins de la comunitat mmem, la llengua s'empra amb normalitat a la llar, l'església i en altres àmbits públics. En les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques generalment es fa servir el pidgin anglès del Camerun (llengua franca de la regió). Pel que fa a l'ensenyament, l'anglès és l'única llengua reconeguda i utilitzada dins l'aula però els alumnes sovint utilitzen el mmem o el pidgin anglès a fora.
El mmem forma part del grup de llengües rings centrals, que inclou el bum, l'oku o kuo, el babanki i el kom.
mmen
mmen
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Ring, Àfrica > Camerun
- ca mmem
- ca bafmen sin. compl.
- ca bafoumeng sin. compl.
- ca bafumen sin. compl.
- ca mme sin. compl.
- ca mmen sin. compl.
- de Mmem
- de Bafmen sin. compl.
- de Bafmeng sin. compl.
- de Bafumen sin. compl.
- en Mmem
- en Bafmen sin. compl.
- en Bafoumeng sin. compl.
- en Bafumen sin. compl.
- en Mme sin. compl.
- en Mmen sin. compl.
- es mmem
- es bafmen sin. compl.
- es bafoumeng sin. compl.
- es bafumen sin. compl.
- es mme sin. compl.
- es mmen sin. compl.
- eu mmem
- eu bafmen sin. compl.
- eu bafoumeng sin. compl.
- eu bafumen sin. compl.
- eu mme sin. compl.
- eu mmen sin. compl.
- fr mmen
- fr bafmen sin. compl.
- fr bafoumeng sin. compl.
- fr bafumen sin. compl.
- gl mmem
- gl bafmen sin. compl.
- gl bafoumeng sin. compl.
- gl bafumen sin. compl.
- gl mme sin. compl.
- gl mmen sin. compl.
- it mmem
- it bafmen sin. compl.
- it bafoumeng sin. compl.
- it bafumen sin. compl.
- it mme sin. compl.
- it mmen sin. compl.
- nl Mmem
- nl Bafmen sin. compl.
- nl Bafumen sin. compl.
- nl Bafumeng sin. compl.
- pt mmem
- pt bafmen sin. compl.
- pt bafoumeng sin. compl.
- pt bafumen sin. compl.
- pt mme sin. compl.
- pt mmen sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Ring, Àfrica > Camerun
Definición
El mmem es parla a diversos pobles de la província del Nord-oest, al sud-oest del Camerun, encara que la major concentració de parlants d'aquesta llengua, uns 30.000, es troba al poble de Bafumeng.
Dins de la comunitat mmem, la llengua s'empra amb normalitat a la llar, l'església i en altres àmbits públics. En les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques generalment es fa servir el pidgin anglès del Camerun (llengua franca de la regió). Pel que fa a l'ensenyament, l'anglès és l'única llengua reconeguda i utilitzada dins l'aula però els alumnes sovint utilitzen el mmem o el pidgin anglès a fora.
El mmem forma part del grup de llengües rings centrals, que inclou el bum, l'oku o kuo, el babanki i el kom.
Dins de la comunitat mmem, la llengua s'empra amb normalitat a la llar, l'església i en altres àmbits públics. En les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques generalment es fa servir el pidgin anglès del Camerun (llengua franca de la regió). Pel que fa a l'ensenyament, l'anglès és l'única llengua reconeguda i utilitzada dins l'aula però els alumnes sovint utilitzen el mmem o el pidgin anglès a fora.
El mmem forma part del grup de llengües rings centrals, que inclou el bum, l'oku o kuo, el babanki i el kom.
mobima
mobima
Aïllada, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil
- ca movima
- ca mobima sin. compl.
- ar موبيماوية
- cy Movima
- cy Mobima sin. compl.
- de Movima
- de Mobima sin. compl.
- en Movima
- en Mobima sin. compl.
- es movima
- es mobima sin. compl.
- eu movimera
- eu mobima sin. compl.
- fr movima
- fr mobima sin. compl.
- gl movima
- gl mobima sin. compl.
- gn movíma
- gn mobíma sin. compl.
- it movima
- it mobima sin. compl.
- ja モビーマ語
- nl Movima
- nl Mobima sin. compl.
- pt movima
- pt mobima sin. compl.
- ru Мовима
- ru Мобима sin. compl.
- sw Movima
- sw Mobima sin. compl.
- tmh Tamubimt
- zh 莫维玛
- zh 莫比玛 sin. compl.
Aïllada, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil
Definición
S'està produint un moviment important entre els movima per revitalitzar la seva llengua. El treball d'uns quants professors juntament amb la descripció de la llengua que està duent a terme un equip de lingüistes pot afavorir-ne la preservació.
mochda
mochda
Tucano > Oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia
- ca carapana
- ca carapano sin. compl.
- ca karapana sin. compl.
- ca mehta sin. compl.
- ca mochda sin. compl.
- ar كارابانية
- cy Carapana
- cy Carapano sin. compl.
- cy Karapana sin. compl.
- cy Mehta sin. compl.
- cy Mochda sin. compl.
- de Carapana
- de Carapano sin. compl.
- de Karapana sin. compl.
- de Karapano sin. compl.
- de Mochda sin. compl.
- en Carapana
- en Carapano sin. compl.
- en Karapana sin. compl.
- en Mehtä sin. compl.
- en Mochda sin. compl.
- es carapana
- es carapano sin. compl.
- es karapana sin. compl.
- es mehta sin. compl.
- es mochda sin. compl.
- eu carapanera
- eu carapano sin. compl.
- eu karapana sin. compl.
- eu mehta sin. compl.
- eu mochda sin. compl.
- fr carapana
- fr carapano sin. compl.
- fr karapana sin. compl.
- fr karapano sin. compl.
- fr mexta sin. compl.
- fr mochda sin. compl.
- gl carapana
- gl carapano sin. compl.
- gl karapana sin. compl.
- gl mehta sin. compl.
- gl mochda sin. compl.
- gn karapana
- gn karapana sin. compl.
- gn karapano sin. compl.
- gn mehta sin. compl.
- gn mochda sin. compl.
- it carapana
- it carapano sin. compl.
- it karapana sin. compl.
- it mehta sin. compl.
- it mochda sin. compl.
- ja カラパナ語
- ja カラパノ語、モチダ語、メータ語 sin. compl.
- nl Carapana
- nl Carapana sin. compl.
- nl Karapana sin. compl.
- nl Mehta sin. compl.
- nl Mochda sin. compl.
- pt carapana
- pt carapano sin. compl.
- pt karapana sin. compl.
- pt mextã sin. compl.
- pt mochda sin. compl.
- ru Карапана
- ru Мета sin. compl.
- ru Мочда sin. compl.
- ru Карапано sin. compl.
- sw Carapana
- sw Carapano sin. compl.
- sw Karapana sin. compl.
- sw Mehta sin. compl.
- sw Mochda sin. compl.
- tmh Takarapant
- zh 卡拉帕纳
- zh 梅阿塔 sin. compl.
- zh 莫其达 sin. compl.
- zh 卡拉帕诺 sin. compl.
- zh 卡拉帕纳 sin. compl.
Tucano > Oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia
Definición
Com el barasana, el carapana forma part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic.
Hi ha unes 600 persones que s'anomenen carapanes i que tenen majoritàriament el carapana coma primera llengua, però a causa del sistema d'intercanvi matrimonial, hi ha probablement altres persones que també parlen aquesta llengua encara que no formin part del grup.
Hi ha unes 600 persones que s'anomenen carapanes i que tenen majoritàriament el carapana coma primera llengua, però a causa del sistema d'intercanvi matrimonial, hi ha probablement altres persones que també parlen aquesta llengua encara que no formin part del grup.
mocigin
mocigin
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca gude
- ca cheke sin. compl.
- ca goude sin. compl.
- ca mapodi sin. compl.
- ca mapuda sin. compl.
- ca mocigin sin. compl.
- ca motchekin sin. compl.
- ca mudaye sin. compl.
- ca shede sin. compl.
- ca tchade sin. compl.
- de Gude
- de Cheke sin. compl.
- de Mapodi sin. compl.
- de Tchade sin. compl.
- en Gude
- en Cheke sin. compl.
- en Goude sin. compl.
- en Mapodi sin. compl.
- en Mocigin/Mochekin sin. compl.
- en Mudaye sin. compl.
- en Shede/Chade sin. compl.
- es gude
- es cheke sin. compl.
- es goude sin. compl.
- es mapodi sin. compl.
- es mocigin/Mochekin sin. compl.
- es mudaye sin. compl.
- es shede/Chade sin. compl.
- eu gude
- eu cheke sin. compl.
- eu goude sin. compl.
- eu mapodi sin. compl.
- eu mocigin/Mochekin sin. compl.
- eu mudaye sin. compl.
- eu shede/Chade sin. compl.
- fr goudé
- fr cheke sin. compl.
- fr gude sin. compl.
- fr mapodi sin. compl.
- fr tchade sin. compl.
- gl gude
- gl cheke sin. compl.
- gl goude sin. compl.
- gl mapodi sin. compl.
- gl mocigin/Mochekin sin. compl.
- gl mudaye sin. compl.
- gl shede/Chade sin. compl.
- it gude
- it cheke sin. compl.
- it goude sin. compl.
- it mapodi sin. compl.
- it mocigin/Mochekin sin. compl.
- it mudaye sin. compl.
- it shede/Chade sin. compl.
- nl Gude
- nl Cheke sin. compl.
- nl Mapodi sin. compl.
- nl Tchade sin. compl.
- pt gude
- pt cheke sin. compl.
- pt goude sin. compl.
- pt mapodi sin. compl.
- pt mocigin/Mochekin sin. compl.
- pt mudaye sin. compl.
- pt shede/Chade sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definición
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El gude és molt proper lingüísticament al jimi.
La llengua gude consta de dos blocs dialectals principals: el bloc de Nigèria i el del Camerun.
Tradicionalment són freqüents els matrimonis entre individus de les comunitats gude, jimi, daba i bana. En aquests casos, el membre de la parella que es trasllada adopta la llengua del nou lloc de residència.
El gude es manté vital en tots els àmbits de la vida quotidiana dins de la comunitat. Tots els gudes parlen ful en les interaccions amb altres grups de la regió. Fins i tot amb els jimis, la llengua dels quals és molt propera al gude, la comprensió no és possible sense una llengua comuna com el ful; només a les zones de contacte els gudes aprenen jimi i a la inversa. D'altra banda, a les escoles s'ensenya francès, si bé l'índex d'alfabetització és molt baix.
La primera proposta ortogràfica per a la llengua gude data del 1987. D'aleshores ençà ha estat revisada i s'hi han produït textos.
La llengua gude consta de dos blocs dialectals principals: el bloc de Nigèria i el del Camerun.
Tradicionalment són freqüents els matrimonis entre individus de les comunitats gude, jimi, daba i bana. En aquests casos, el membre de la parella que es trasllada adopta la llengua del nou lloc de residència.
El gude es manté vital en tots els àmbits de la vida quotidiana dins de la comunitat. Tots els gudes parlen ful en les interaccions amb altres grups de la regió. Fins i tot amb els jimis, la llengua dels quals és molt propera al gude, la comprensió no és possible sense una llengua comuna com el ful; només a les zones de contacte els gudes aprenen jimi i a la inversa. D'altra banda, a les escoles s'ensenya francès, si bé l'índex d'alfabetització és molt baix.
La primera proposta ortogràfica per a la llengua gude data del 1987. D'aleshores ençà ha estat revisada i s'hi han produït textos.
