molko
molko
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca moloko
- ca melokwo sin. compl.
- ca mokyo sin. compl.
- ca molko sin. compl.
- ca molkoa sin. compl.
- ca molkwo sin. compl.
- ca molokwo sin. compl.
- de Melokwo
- de Melokwo sin. compl.
- de Mokyo sin. compl.
- de Molko sin. compl.
- en Moloko
- en Melokwo sin. compl.
- en Mokyo sin. compl.
- en Molko sin. compl.
- en Molkoa sin. compl.
- en Molkwo sin. compl.
- en Molokwo sin. compl.
- es moloko
- es melokwo sin. compl.
- es mokyo sin. compl.
- es molko sin. compl.
- es molkoa sin. compl.
- es molkwo sin. compl.
- es molokwo sin. compl.
- eu moloko
- eu melokwo sin. compl.
- eu mokyo sin. compl.
- eu molko sin. compl.
- eu molkoa sin. compl.
- eu molkwo sin. compl.
- eu molokwo sin. compl.
- fr moloko
- fr melokwo sin. compl.
- fr mokyo sin. compl.
- fr molko sin. compl.
- fr molkwo sin. compl.
- gl moloko
- gl melokwo sin. compl.
- gl mokyo sin. compl.
- gl molko sin. compl.
- gl molkoa sin. compl.
- gl molkwo sin. compl.
- gl molokwo sin. compl.
- it moloko
- it melokwo sin. compl.
- it mokyo sin. compl.
- it molko sin. compl.
- it molkoa sin. compl.
- it molkwo sin. compl.
- it molokwo sin. compl.
- nl Moloko
- nl Melokwo sin. compl.
- nl Mokyo sin. compl.
- nl Molko sin. compl.
- nl Molkwo sin. compl.
- pt moloko
- pt melokwo sin. compl.
- pt mokyo sin. compl.
- pt molko sin. compl.
- pt molkoa sin. compl.
- pt molkwo sin. compl.
- pt molokwo sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definición
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Les llengües més properes al moloko, des del punt de vista lingüístic, són el muyang, el giziga del nord i el dugwor.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la moloko) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
Els molokos es van instal·lar a la muntanya Moloko fugint dels fuls, que al segle XIX van envair la regió més septentrional del Camerun. Actualment la majoria viuen al peu de les muntanyes, només una petita part viu encara a la part alta.
Geogràficament, la llengua moloko és veïna de les següents: muyang, mbuko, mikiri (varietat del dugwor), giziga i ful. Les quatre primeres estan, a més, directament emparentades amb el moloko.
El moloko és una llengua molt homogènia, és a dir, amb escassa variació dialectal. Només s'observen petites diferències de pronunciació.
Els molokos adults solen parlar ful, llengua de comunicació interètnica a la regió, dins i fora de les muntanyes Mandara. D'altra banda, l'alfabetització és en francès, si bé l'índex d'escolarització és molt baix.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la moloko) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
Els molokos es van instal·lar a la muntanya Moloko fugint dels fuls, que al segle XIX van envair la regió més septentrional del Camerun. Actualment la majoria viuen al peu de les muntanyes, només una petita part viu encara a la part alta.
Geogràficament, la llengua moloko és veïna de les següents: muyang, mbuko, mikiri (varietat del dugwor), giziga i ful. Les quatre primeres estan, a més, directament emparentades amb el moloko.
El moloko és una llengua molt homogènia, és a dir, amb escassa variació dialectal. Només s'observen petites diferències de pronunciació.
Els molokos adults solen parlar ful, llengua de comunicació interètnica a la regió, dins i fora de les muntanyes Mandara. D'altra banda, l'alfabetització és en francès, si bé l'índex d'escolarització és molt baix.
molkoa
molkoa
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca moloko
- ca melokwo sin. compl.
- ca mokyo sin. compl.
- ca molko sin. compl.
- ca molkoa sin. compl.
- ca molkwo sin. compl.
- ca molokwo sin. compl.
- de Melokwo
- de Melokwo sin. compl.
- de Mokyo sin. compl.
- de Molko sin. compl.
- en Moloko
- en Melokwo sin. compl.
- en Mokyo sin. compl.
- en Molko sin. compl.
- en Molkoa sin. compl.
- en Molkwo sin. compl.
- en Molokwo sin. compl.
- es moloko
- es melokwo sin. compl.
- es mokyo sin. compl.
- es molko sin. compl.
- es molkoa sin. compl.
- es molkwo sin. compl.
- es molokwo sin. compl.
- eu moloko
- eu melokwo sin. compl.
- eu mokyo sin. compl.
- eu molko sin. compl.
- eu molkoa sin. compl.
- eu molkwo sin. compl.
- eu molokwo sin. compl.
- fr moloko
- fr melokwo sin. compl.
- fr mokyo sin. compl.
- fr molko sin. compl.
- fr molkwo sin. compl.
- gl moloko
- gl melokwo sin. compl.
- gl mokyo sin. compl.
- gl molko sin. compl.
- gl molkoa sin. compl.
- gl molkwo sin. compl.
- gl molokwo sin. compl.
- it moloko
- it melokwo sin. compl.
- it mokyo sin. compl.
- it molko sin. compl.
- it molkoa sin. compl.
- it molkwo sin. compl.
- it molokwo sin. compl.
- nl Moloko
- nl Melokwo sin. compl.
- nl Mokyo sin. compl.
- nl Molko sin. compl.
- nl Molkwo sin. compl.
- pt moloko
- pt melokwo sin. compl.
- pt mokyo sin. compl.
- pt molko sin. compl.
- pt molkoa sin. compl.
- pt molkwo sin. compl.
- pt molokwo sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definición
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Les llengües més properes al moloko, des del punt de vista lingüístic, són el muyang, el giziga del nord i el dugwor.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la moloko) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
Els molokos es van instal·lar a la muntanya Moloko fugint dels fuls, que al segle XIX van envair la regió més septentrional del Camerun. Actualment la majoria viuen al peu de les muntanyes, només una petita part viu encara a la part alta.
Geogràficament, la llengua moloko és veïna de les següents: muyang, mbuko, mikiri (varietat del dugwor), giziga i ful. Les quatre primeres estan, a més, directament emparentades amb el moloko.
El moloko és una llengua molt homogènia, és a dir, amb escassa variació dialectal. Només s'observen petites diferències de pronunciació.
Els molokos adults solen parlar ful, llengua de comunicació interètnica a la regió, dins i fora de les muntanyes Mandara. D'altra banda, l'alfabetització és en francès, si bé l'índex d'escolarització és molt baix.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la moloko) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
Els molokos es van instal·lar a la muntanya Moloko fugint dels fuls, que al segle XIX van envair la regió més septentrional del Camerun. Actualment la majoria viuen al peu de les muntanyes, només una petita part viu encara a la part alta.
Geogràficament, la llengua moloko és veïna de les següents: muyang, mbuko, mikiri (varietat del dugwor), giziga i ful. Les quatre primeres estan, a més, directament emparentades amb el moloko.
El moloko és una llengua molt homogènia, és a dir, amb escassa variació dialectal. Només s'observen petites diferències de pronunciació.
Els molokos adults solen parlar ful, llengua de comunicació interètnica a la regió, dins i fora de les muntanyes Mandara. D'altra banda, l'alfabetització és en francès, si bé l'índex d'escolarització és molt baix.
molkwo
molkwo
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca moloko
- ca melokwo sin. compl.
- ca mokyo sin. compl.
- ca molko sin. compl.
- ca molkoa sin. compl.
- ca molkwo sin. compl.
- ca molokwo sin. compl.
- de Melokwo
- de Melokwo sin. compl.
- de Mokyo sin. compl.
- de Molko sin. compl.
- en Moloko
- en Melokwo sin. compl.
- en Mokyo sin. compl.
- en Molko sin. compl.
- en Molkoa sin. compl.
- en Molkwo sin. compl.
- en Molokwo sin. compl.
- es moloko
- es melokwo sin. compl.
- es mokyo sin. compl.
- es molko sin. compl.
- es molkoa sin. compl.
- es molkwo sin. compl.
- es molokwo sin. compl.
- eu moloko
- eu melokwo sin. compl.
- eu mokyo sin. compl.
- eu molko sin. compl.
- eu molkoa sin. compl.
- eu molkwo sin. compl.
- eu molokwo sin. compl.
- fr moloko
- fr melokwo sin. compl.
- fr mokyo sin. compl.
- fr molko sin. compl.
- fr molkwo sin. compl.
- gl moloko
- gl melokwo sin. compl.
- gl mokyo sin. compl.
- gl molko sin. compl.
- gl molkoa sin. compl.
- gl molkwo sin. compl.
- gl molokwo sin. compl.
- it moloko
- it melokwo sin. compl.
- it mokyo sin. compl.
- it molko sin. compl.
- it molkoa sin. compl.
- it molkwo sin. compl.
- it molokwo sin. compl.
- nl Moloko
- nl Melokwo sin. compl.
- nl Mokyo sin. compl.
- nl Molko sin. compl.
- nl Molkwo sin. compl.
- pt moloko
- pt melokwo sin. compl.
- pt mokyo sin. compl.
- pt molko sin. compl.
- pt molkoa sin. compl.
- pt molkwo sin. compl.
- pt molokwo sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definición
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Les llengües més properes al moloko, des del punt de vista lingüístic, són el muyang, el giziga del nord i el dugwor.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la moloko) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
Els molokos es van instal·lar a la muntanya Moloko fugint dels fuls, que al segle XIX van envair la regió més septentrional del Camerun. Actualment la majoria viuen al peu de les muntanyes, només una petita part viu encara a la part alta.
Geogràficament, la llengua moloko és veïna de les següents: muyang, mbuko, mikiri (varietat del dugwor), giziga i ful. Les quatre primeres estan, a més, directament emparentades amb el moloko.
El moloko és una llengua molt homogènia, és a dir, amb escassa variació dialectal. Només s'observen petites diferències de pronunciació.
Els molokos adults solen parlar ful, llengua de comunicació interètnica a la regió, dins i fora de les muntanyes Mandara. D'altra banda, l'alfabetització és en francès, si bé l'índex d'escolarització és molt baix.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la moloko) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
Els molokos es van instal·lar a la muntanya Moloko fugint dels fuls, que al segle XIX van envair la regió més septentrional del Camerun. Actualment la majoria viuen al peu de les muntanyes, només una petita part viu encara a la part alta.
Geogràficament, la llengua moloko és veïna de les següents: muyang, mbuko, mikiri (varietat del dugwor), giziga i ful. Les quatre primeres estan, a més, directament emparentades amb el moloko.
El moloko és una llengua molt homogènia, és a dir, amb escassa variació dialectal. Només s'observen petites diferències de pronunciació.
Els molokos adults solen parlar ful, llengua de comunicació interètnica a la regió, dins i fora de les muntanyes Mandara. D'altra banda, l'alfabetització és en francès, si bé l'índex d'escolarització és molt baix.
moloko
moloko
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca moloko
- ca melokwo sin. compl.
- ca mokyo sin. compl.
- ca molko sin. compl.
- ca molkoa sin. compl.
- ca molkwo sin. compl.
- ca molokwo sin. compl.
- de Melokwo
- de Melokwo sin. compl.
- de Mokyo sin. compl.
- de Molko sin. compl.
- en Moloko
- en Melokwo sin. compl.
- en Mokyo sin. compl.
- en Molko sin. compl.
- en Molkoa sin. compl.
- en Molkwo sin. compl.
- en Molokwo sin. compl.
- es moloko
- es melokwo sin. compl.
- es mokyo sin. compl.
- es molko sin. compl.
- es molkoa sin. compl.
- es molkwo sin. compl.
- es molokwo sin. compl.
- eu moloko
- eu melokwo sin. compl.
- eu mokyo sin. compl.
- eu molko sin. compl.
- eu molkoa sin. compl.
- eu molkwo sin. compl.
- eu molokwo sin. compl.
- fr moloko
- fr melokwo sin. compl.
- fr mokyo sin. compl.
- fr molko sin. compl.
- fr molkwo sin. compl.
- gl moloko
- gl melokwo sin. compl.
- gl mokyo sin. compl.
- gl molko sin. compl.
- gl molkoa sin. compl.
- gl molkwo sin. compl.
- gl molokwo sin. compl.
- it moloko
- it melokwo sin. compl.
- it mokyo sin. compl.
- it molko sin. compl.
- it molkoa sin. compl.
- it molkwo sin. compl.
- it molokwo sin. compl.
- nl Moloko
- nl Melokwo sin. compl.
- nl Mokyo sin. compl.
- nl Molko sin. compl.
- nl Molkwo sin. compl.
- pt moloko
- pt melokwo sin. compl.
- pt mokyo sin. compl.
- pt molko sin. compl.
- pt molkoa sin. compl.
- pt molkwo sin. compl.
- pt molokwo sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definición
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Les llengües més properes al moloko, des del punt de vista lingüístic, són el muyang, el giziga del nord i el dugwor.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la moloko) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
Els molokos es van instal·lar a la muntanya Moloko fugint dels fuls, que al segle XIX van envair la regió més septentrional del Camerun. Actualment la majoria viuen al peu de les muntanyes, només una petita part viu encara a la part alta.
Geogràficament, la llengua moloko és veïna de les següents: muyang, mbuko, mikiri (varietat del dugwor), giziga i ful. Les quatre primeres estan, a més, directament emparentades amb el moloko.
El moloko és una llengua molt homogènia, és a dir, amb escassa variació dialectal. Només s'observen petites diferències de pronunciació.
Els molokos adults solen parlar ful, llengua de comunicació interètnica a la regió, dins i fora de les muntanyes Mandara. D'altra banda, l'alfabetització és en francès, si bé l'índex d'escolarització és molt baix.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la moloko) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
Els molokos es van instal·lar a la muntanya Moloko fugint dels fuls, que al segle XIX van envair la regió més septentrional del Camerun. Actualment la majoria viuen al peu de les muntanyes, només una petita part viu encara a la part alta.
Geogràficament, la llengua moloko és veïna de les següents: muyang, mbuko, mikiri (varietat del dugwor), giziga i ful. Les quatre primeres estan, a més, directament emparentades amb el moloko.
El moloko és una llengua molt homogènia, és a dir, amb escassa variació dialectal. Només s'observen petites diferències de pronunciació.
Els molokos adults solen parlar ful, llengua de comunicació interètnica a la regió, dins i fora de les muntanyes Mandara. D'altra banda, l'alfabetització és en francès, si bé l'índex d'escolarització és molt baix.
molokwo
molokwo
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca moloko
- ca melokwo sin. compl.
- ca mokyo sin. compl.
- ca molko sin. compl.
- ca molkoa sin. compl.
- ca molkwo sin. compl.
- ca molokwo sin. compl.
- de Melokwo
- de Melokwo sin. compl.
- de Mokyo sin. compl.
- de Molko sin. compl.
- en Moloko
- en Melokwo sin. compl.
- en Mokyo sin. compl.
- en Molko sin. compl.
- en Molkoa sin. compl.
- en Molkwo sin. compl.
- en Molokwo sin. compl.
- es moloko
- es melokwo sin. compl.
- es mokyo sin. compl.
- es molko sin. compl.
- es molkoa sin. compl.
- es molkwo sin. compl.
- es molokwo sin. compl.
- eu moloko
- eu melokwo sin. compl.
- eu mokyo sin. compl.
- eu molko sin. compl.
- eu molkoa sin. compl.
- eu molkwo sin. compl.
- eu molokwo sin. compl.
- fr moloko
- fr melokwo sin. compl.
- fr mokyo sin. compl.
- fr molko sin. compl.
- fr molkwo sin. compl.
- gl moloko
- gl melokwo sin. compl.
- gl mokyo sin. compl.
- gl molko sin. compl.
- gl molkoa sin. compl.
- gl molkwo sin. compl.
- gl molokwo sin. compl.
- it moloko
- it melokwo sin. compl.
- it mokyo sin. compl.
- it molko sin. compl.
- it molkoa sin. compl.
- it molkwo sin. compl.
- it molokwo sin. compl.
- nl Moloko
- nl Melokwo sin. compl.
- nl Mokyo sin. compl.
- nl Molko sin. compl.
- nl Molkwo sin. compl.
- pt moloko
- pt melokwo sin. compl.
- pt mokyo sin. compl.
- pt molko sin. compl.
- pt molkoa sin. compl.
- pt molkwo sin. compl.
- pt molokwo sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definición
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Les llengües més properes al moloko, des del punt de vista lingüístic, són el muyang, el giziga del nord i el dugwor.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la moloko) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
Els molokos es van instal·lar a la muntanya Moloko fugint dels fuls, que al segle XIX van envair la regió més septentrional del Camerun. Actualment la majoria viuen al peu de les muntanyes, només una petita part viu encara a la part alta.
Geogràficament, la llengua moloko és veïna de les següents: muyang, mbuko, mikiri (varietat del dugwor), giziga i ful. Les quatre primeres estan, a més, directament emparentades amb el moloko.
El moloko és una llengua molt homogènia, és a dir, amb escassa variació dialectal. Només s'observen petites diferències de pronunciació.
Els molokos adults solen parlar ful, llengua de comunicació interètnica a la regió, dins i fora de les muntanyes Mandara. D'altra banda, l'alfabetització és en francès, si bé l'índex d'escolarització és molt baix.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la moloko) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
Els molokos es van instal·lar a la muntanya Moloko fugint dels fuls, que al segle XIX van envair la regió més septentrional del Camerun. Actualment la majoria viuen al peu de les muntanyes, només una petita part viu encara a la part alta.
Geogràficament, la llengua moloko és veïna de les següents: muyang, mbuko, mikiri (varietat del dugwor), giziga i ful. Les quatre primeres estan, a més, directament emparentades amb el moloko.
El moloko és una llengua molt homogènia, és a dir, amb escassa variació dialectal. Només s'observen petites diferències de pronunciació.
Els molokos adults solen parlar ful, llengua de comunicació interètnica a la regió, dins i fora de les muntanyes Mandara. D'altra banda, l'alfabetització és en francès, si bé l'índex d'escolarització és molt baix.
mombe
mombe
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
- ca nyakyusa-ngonde
- ca ikingonde sin. compl.
- ca ikinyakyusa sin. compl.
- ca kinyakyusa sin. compl.
- ca konde sin. compl.
- ca kukwe sin. compl.
- ca mombe sin. compl.
- ca ngonde sin. compl.
- ca sochile sin. compl.
- ca sokile sin. compl.
- ca sokili sin. compl.
- ar نياكيوسا نغوندي
- cy Nyakyusa-Ngonde
- cy Ikingonde sin. compl.
- cy Ikinyakyusa sin. compl.
- cy Kinyakyusa sin. compl.
- cy Konde sin. compl.
- cy Kukwe sin. compl.
- cy Mombe sin. compl.
- cy Ngonde sin. compl.
- cy Nkonde sin. compl.
- cy Sochile sin. compl.
- cy Sokile sin. compl.
- cy Sokili sin. compl.
- de Nyakyusa-Ngonde
- de Ikingonde sin. compl.
- de Ikinyakyusa sin. compl.
- de Kinyakyusa sin. compl.
- de Konde sin. compl.
- de Kukwe sin. compl.
- de Mombe sin. compl.
- de Ngonde sin. compl.
- de Nkonde sin. compl.
- de Sochile sin. compl.
- de Sokile sin. compl.
- de Sokili sin. compl.
- en Nyakyusa-Ngonde
- en Ikingonde sin. compl.
- en Ikinyakyusa sin. compl.
- en Kinyakyusa sin. compl.
- en Konde sin. compl.
- en Kukwe sin. compl.
- en Mombe sin. compl.
- en Ngonde sin. compl.
- en Nkonde sin. compl.
- en Sochile sin. compl.
- en Sokile sin. compl.
- en Sokili sin. compl.
- es ñakiusa-engonde
- es engonde sin. compl.
- es ikingonde sin. compl.
- es ikinyakyusa sin. compl.
- es kinyakyusa sin. compl.
- es konde sin. compl.
- es kukwe sin. compl.
- es mombe sin. compl.
- es nkonde sin. compl.
- es sochile sin. compl.
- es sokile sin. compl.
- es sokili sin. compl.
- eu ngondeera (nyakyuseera)
- eu ikingonde sin. compl.
- eu ikinyakyusa sin. compl.
- eu kinyakyusa sin. compl.
- eu konde sin. compl.
- eu kukwe sin. compl.
- eu mombe sin. compl.
- eu ngonde sin. compl.
- eu nkonde sin. compl.
- eu nyakyusa-ngonde sin. compl.
- eu sochile sin. compl.
- eu sokile sin. compl.
- eu sokili sin. compl.
- fr nyakyusa-ngondé
- fr ikingondé sin. compl.
- fr ikinyakyusa sin. compl.
- fr kinyakyusa sin. compl.
- fr kondé sin. compl.
- fr kukwe sin. compl.
- fr mombé sin. compl.
- fr ngondé sin. compl.
- fr nkondé sin. compl.
- fr sochilé sin. compl.
- fr sokilé sin. compl.
- fr sokili sin. compl.
- gl nyakyusa-ngonde
- gl ikingonde sin. compl.
- gl ikinyakyusa sin. compl.
- gl kinyakyusa sin. compl.
- gl konde sin. compl.
- gl kukwe sin. compl.
- gl mombe sin. compl.
- gl ngonde sin. compl.
- gl nkonde sin. compl.
- gl sochile sin. compl.
- gl sokile sin. compl.
- gn ñakyusa-engonde
- gn ikingonde sin. compl.
- gn ikinyakyusa sin. compl.
- gn kiñakyusa sin. compl.
- gn konde sin. compl.
- gn kukwe sin. compl.
- gn mombe sin. compl.
- gn ngonde sin. compl.
- gn nkonde sin. compl.
- gn sochile sin. compl.
- gn sokile sin. compl.
- gn sokili sin. compl.
- it nyakyusa-ngonde
- it ikingonde sin. compl.
- it ikinyakyusa sin. compl.
- it kinyakyusa sin. compl.
- it konde sin. compl.
- it kukwe sin. compl.
- it mombe sin. compl.
- it ngonde sin. compl.
- it nkonde sin. compl.
- it sochile sin. compl.
- it sokile sin. compl.
- it sokili sin. compl.
- pt nyakyusa-ngonde
- pt ikingonde sin. compl.
- pt ikinyakyusa sin. compl.
- pt kinyakyusa sin. compl.
- pt konde sin. compl.
- pt kukwe sin. compl.
- pt mombe sin. compl.
- pt ngonde sin. compl.
- pt nkonde sin. compl.
- pt sochile sin. compl.
- pt sokile sin. compl.
- pt sokili sin. compl.
- tmh Tanyakyusa-ngundit
- tmh Ikingonde sin. compl.
- tmh ikinyakyusa sin. compl.
- tmh kinyakyusa sin. compl.
- tmh konde sin. compl.
- tmh kukwe sin. compl.
- zh 尼亚科尤萨－恩贡德语
- num Sistema aràbic
- num Sistema devanagari
- num Sistema kannada
- num Sistema malaiàlam
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic nyakyusa-ngonde representa aproximadament el 2,5% de la població de Tanzània i el 3% de la població de Malawi. Els nyakyuses-ngondes han tingut una gran influència cultural i lingüística sobre algunes comunitats veïnes, com ara els ndalis, els safwes i els nihes.
Podem distingir diverses varietats dialectals d'aquesta llengua: el nyakyusa, el kukwe, el mwamba (lungulu), el ngonde, el selya (salya, seria) i el sukwa.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Podem distingir diverses varietats dialectals d'aquesta llengua: el nyakyusa, el kukwe, el mwamba (lungulu), el ngonde, el selya (salya, seria) i el sukwa.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
monache
monache
Utoasteca > Utoasteca del nord > Numic > Occidental, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca mono
- ca monache sin. compl.
- ca monachi sin. compl.
- cy Mono
- cy Monache sin. compl.
- cy Monachi sin. compl.
- de Mono
- de Monache sin. compl.
- de Monachi sin. compl.
- en Mono
- en Monache sin. compl.
- en Monachi sin. compl.
- es mono
- es monache sin. compl.
- es monachi sin. compl.
- eu monoera
- eu monache sin. compl.
- eu monachi sin. compl.
- eu mono sin. compl.
- eu monoera sin. compl.
- fr mono
- fr monache sin. compl.
- fr monachi sin. compl.
- gl mono
- gl monache sin. compl.
- gl monachi sin. compl.
- gn mono
- gn monache sin. compl.
- gn monachi sin. compl.
- it mono
- it monache sin. compl.
- it monachi sin. compl.
- pt mono
- pt monache sin. compl.
- pt monachi sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Utoasteca > Utoasteca del nord > Numic > Occidental, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
El mono es parla al sud del llac Mono, als dos vessants de la Sierra Nevada, a la zona centre-oriental de Califòrnia. Al vessant oriental, s'hi parla una variant dialectal coneguda com a mono oriental o paiute d'Owens Valley; a l'altre vessant, s'hi parla el mono occidental, també anomenat mono de Northfork o monachi. Malgrat la denominació paiute, que respon a una pertinença ètnica o cultural, el paiute d'Owens Valley és una variant de la llengua mono des d'un punt de vista lingüístic.
El mono i el paiute del nord formen el grup númic occidental dins la família utoasteca. Aquesta família és una de les més grans d'Amèrica tant pel que fa a llengües com pel que fa a parlants. S'estén per una àmplia àrea que va des d'Idaho, al nord, fins al Salvador, al sud, i des de la costa de Califòrnia, a l'oest, fins a Oklahoma, a l'est. La classificació interna de les llengües utoasteques és força complexa a causa dels contactes entre llengües i variants dialectals.
En l'actualitat el mono té uns 70 parlants, tots persones grans, de la variant oriental majoritàriament. Des de fa uns anys s'estan duent a terme diverses accions per intentar revitalitzar la llengua mono.
El mono i el paiute del nord formen el grup númic occidental dins la família utoasteca. Aquesta família és una de les més grans d'Amèrica tant pel que fa a llengües com pel que fa a parlants. S'estén per una àmplia àrea que va des d'Idaho, al nord, fins al Salvador, al sud, i des de la costa de Califòrnia, a l'oest, fins a Oklahoma, a l'est. La classificació interna de les llengües utoasteques és força complexa a causa dels contactes entre llengües i variants dialectals.
En l'actualitat el mono té uns 70 parlants, tots persones grans, de la variant oriental majoritàriament. Des de fa uns anys s'estan duent a terme diverses accions per intentar revitalitzar la llengua mono.
monachi
monachi
Utoasteca > Utoasteca del nord > Numic > Occidental, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca mono
- ca monache sin. compl.
- ca monachi sin. compl.
- cy Mono
- cy Monache sin. compl.
- cy Monachi sin. compl.
- de Mono
- de Monache sin. compl.
- de Monachi sin. compl.
- en Mono
- en Monache sin. compl.
- en Monachi sin. compl.
- es mono
- es monache sin. compl.
- es monachi sin. compl.
- eu monoera
- eu monache sin. compl.
- eu monachi sin. compl.
- eu mono sin. compl.
- eu monoera sin. compl.
- fr mono
- fr monache sin. compl.
- fr monachi sin. compl.
- gl mono
- gl monache sin. compl.
- gl monachi sin. compl.
- gn mono
- gn monache sin. compl.
- gn monachi sin. compl.
- it mono
- it monache sin. compl.
- it monachi sin. compl.
- pt mono
- pt monache sin. compl.
- pt monachi sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Utoasteca > Utoasteca del nord > Numic > Occidental, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
El mono es parla al sud del llac Mono, als dos vessants de la Sierra Nevada, a la zona centre-oriental de Califòrnia. Al vessant oriental, s'hi parla una variant dialectal coneguda com a mono oriental o paiute d'Owens Valley; a l'altre vessant, s'hi parla el mono occidental, també anomenat mono de Northfork o monachi. Malgrat la denominació paiute, que respon a una pertinença ètnica o cultural, el paiute d'Owens Valley és una variant de la llengua mono des d'un punt de vista lingüístic.
El mono i el paiute del nord formen el grup númic occidental dins la família utoasteca. Aquesta família és una de les més grans d'Amèrica tant pel que fa a llengües com pel que fa a parlants. S'estén per una àmplia àrea que va des d'Idaho, al nord, fins al Salvador, al sud, i des de la costa de Califòrnia, a l'oest, fins a Oklahoma, a l'est. La classificació interna de les llengües utoasteques és força complexa a causa dels contactes entre llengües i variants dialectals.
En l'actualitat el mono té uns 70 parlants, tots persones grans, de la variant oriental majoritàriament. Des de fa uns anys s'estan duent a terme diverses accions per intentar revitalitzar la llengua mono.
El mono i el paiute del nord formen el grup númic occidental dins la família utoasteca. Aquesta família és una de les més grans d'Amèrica tant pel que fa a llengües com pel que fa a parlants. S'estén per una àmplia àrea que va des d'Idaho, al nord, fins al Salvador, al sud, i des de la costa de Califòrnia, a l'oest, fins a Oklahoma, a l'est. La classificació interna de les llengües utoasteques és força complexa a causa dels contactes entre llengües i variants dialectals.
En l'actualitat el mono té uns 70 parlants, tots persones grans, de la variant oriental majoritàriament. Des de fa uns anys s'estan duent a terme diverses accions per intentar revitalitzar la llengua mono.
monaxo
monaxo
Maxakalí > Occidental, Amèrica > Brasil
- ca maxakalí
- ca caposho sin. compl.
- ca cumanasho sin. compl.
- ca macuni sin. compl.
- ca monaxo sin. compl.
- ca monocho sin. compl.
- ar الماكساكالية
- cy Maxakalí
- cy Caposho sin. compl.
- cy Cumanasho sin. compl.
- cy Macuni sin. compl.
- cy Monaxo sin. compl.
- cy Monocho sin. compl.
- de Maxakali
- de Caposho sin. compl.
- de Cumanasho sin. compl.
- de Macuni sin. compl.
- de Maxacali sin. compl.
- de Monaxo sin. compl.
- de Monocho sin. compl.
- en Maxakalí
- en Caposho sin. compl.
- en Cumanasho sin. compl.
- en Macuni sin. compl.
- en Monaxo sin. compl.
- en Monocho sin. compl.
- es maxakalí
- es caposho sin. compl.
- es cumanasho sin. compl.
- es macuni sin. compl.
- es monaxo sin. compl.
- es monocho sin. compl.
- eu maxakaliera
- eu caposho sin. compl.
- eu cumanasho sin. compl.
- eu macuni sin. compl.
- eu monaxo sin. compl.
- eu monocho sin. compl.
- fr maxacali
- fr caposho sin. compl.
- fr cumanasho sin. compl.
- fr macuni sin. compl.
- fr monaxo sin. compl.
- fr monocho sin. compl.
- gn maxakali
- gn caposho sin. compl.
- gn cumanasho sin. compl.
- gn macuni sin. compl.
- gn monaxo sin. compl.
- gn monocho sin. compl.
- it maxakali
- it caposho sin. compl.
- it cumanasho sin. compl.
- it macuni sin. compl.
- it monaxo sin. compl.
- it monocho sin. compl.
- ja マサカリ語
- ja マクニ語 sin. compl.
- ja モナソ語 sin. compl.
- ja カポショ語 sin. compl.
- ja モノチョ語 sin. compl.
- ja クマナショ語 sin. compl.
- nl Maxakalí
- nl Caposho sin. compl.
- nl Cumanasho sin. compl.
- nl Macuni sin. compl.
- nl Monaxo sin. compl.
- nl Monocho sin. compl.
- pt maxakali
- pt caposho sin. compl.
- pt cumanasho sin. compl.
- pt macuni sin. compl.
- pt monaxo sin. compl.
- pt monocho sin. compl.
- ru Машакали
- ru Капошо sin. compl.
- ru Макони sin. compl.
- ru Макуни sin. compl.
- ru Монашо sin. compl.
- ru Моночо sin. compl.
- ru Моношо sin. compl.
- ru Куманашо sin. compl.
- ru Максакали sin. compl.
- zh 马萨卡利语
- zh 卡波肖、库马那肖、马库尼、莫那索 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maxakalí > Occidental, Amèrica > Brasil
Definición
La família maxakalí comprèn actualment només dues llengües (o potser dialectes d'una sola llengua), el maxakalí i el pataxo hãhãhãe. Alguns lingüistes proposen un parentiu remot amb la família je.
Des dels primers contactes amb missioners europeus (segle XVI), els maxakalí han estat sempre un poble molt resistent a la imposició de la cultura colonial. L'any 1980 es mantenien bàsicament monolingües i el govern va iniciar una campanya d'alfabetització en portuguès amb la intenció de reduir les barreres lingüístiques i "afavorir" el desenvolupament de la tribu.
Actualment la societat maxakalí es divideix entre aquells que lluiten per la preservació de la llengua i la cultura ancestrals i aquells que prefereixen l'assimilació en la societat dominant. En els poblats més assimilats, el maxakalí continua essent la llengua d'ús quotidià. En els més conservadors, només els homes saben portuguès.
Des dels primers contactes amb missioners europeus (segle XVI), els maxakalí han estat sempre un poble molt resistent a la imposició de la cultura colonial. L'any 1980 es mantenien bàsicament monolingües i el govern va iniciar una campanya d'alfabetització en portuguès amb la intenció de reduir les barreres lingüístiques i "afavorir" el desenvolupament de la tribu.
Actualment la societat maxakalí es divideix entre aquells que lluiten per la preservació de la llengua i la cultura ancestrals i aquells que prefereixen l'assimilació en la societat dominant. En els poblats més assimilats, el maxakalí continua essent la llengua d'ús quotidià. En els més conservadors, només els homes saben portuguès.
mongol
mongol
Altaica > Mongòlica > Oriental, Àsia > Kazakhstan, Àsia > Mongòlia, Àsia > Xina
- ca mongol
- ca halh sin. compl.
- cod mongol khel
- ar منغولية
- cy Mongoleg
- cy Halh sin. compl.
- de Mongolisch
- de Chalcha-Mongolisch sin. compl.
- de Halh sin. compl.
- en Mongolian
- en Halh sin. compl.
- en Khalkha Mongolian sin. compl.
- en Mongol sin. compl.
- es mongol
- es halh sin. compl.
- eu mongoliera
- eu halh sin. compl.
- eu khalkha mongoliera sin. compl.
- eu mongol sin. compl.
- fr mongol
- fr halh sin. compl.
- fr khalkha sin. compl.
- fr xalx sin. compl.
- gl mongol
- gl halh sin. compl.
- gn mongol
- gn halh sin. compl.
- it mongolo
- it halh sin. compl.
- ja モンゴル語
- ja ハルハ語 sin. compl.
- nl Mongools
- nl Halh sin. compl.
- pt mongol
- pt halh sin. compl.
- pt khalkha sin. compl.
- ru Монгольский язык
- ru Халхаский sin. compl.
- zh 蒙古语
- scr Alfabet ciríl·lic
- scr Alfabet mongol clàssic
- num Sistema aràbic
- num Sistema mongol clàssic
Altaica > Mongòlica > Oriental, Àsia > Kazakhstan, Àsia > Mongòlia, Àsia > Xina
Definición
El mongol constitueix un contínuum dialectal força homogeni a Mongòlia, on gairebé el 96% dels habitants són parlants d'aquesta llengua; l'única minoria lingüística significativa, la constitueixen els kazakhs (102.983). A la Xina i a Rússia, en canvi, els mongols estan escampats en regions discontínues, la qual cosa afavoreix la variació dialectal.
Entre els dialectes del mongol, el més estès és, de llarg, el khalkha, parlat a la major part de Mongòlia, inclosa la capital, Ulaanbaatar, el qual funciona com a estàndard a Mongòlia. A la Xina l'estàndard està basat en el grup dialectal xahar, parlat sobretot a la regió xinesa de Mongòlia interior i a les regions limítrofes de Mongòlia. Les diferències entre ambdós grups dialectals, el khalkha i el xahar, són menors i afecten bàsicament la fonètica i els manlleus procedents de llengües diferents.
Des dels primers monuments literaris, que daten del segle XIII (coincidint amb l'expansió de l'imperi mongol de Genghis Kan), el mongol apareix amb un sofisticat sistema d'escriptura propi (basat en l'escriptura uighur antiga) i amb una identitat literària particular. L'obra més important de la literatura mongol, però, La història secreta dels mongols (1240), va ser escrita i transmesa en escriptura xinesa. A Mongòlia, es va adoptar l'alfabet ciríl·lic el 1941 per escriure el mongol khalkha, encara que l'antiga escriptura mongol continua en ús per a la correspondència privada.
Hi ha comunitats lingüístiques mongols a l'Afganistan i al Kirguisistan.
Entre els dialectes del mongol, el més estès és, de llarg, el khalkha, parlat a la major part de Mongòlia, inclosa la capital, Ulaanbaatar, el qual funciona com a estàndard a Mongòlia. A la Xina l'estàndard està basat en el grup dialectal xahar, parlat sobretot a la regió xinesa de Mongòlia interior i a les regions limítrofes de Mongòlia. Les diferències entre ambdós grups dialectals, el khalkha i el xahar, són menors i afecten bàsicament la fonètica i els manlleus procedents de llengües diferents.
Des dels primers monuments literaris, que daten del segle XIII (coincidint amb l'expansió de l'imperi mongol de Genghis Kan), el mongol apareix amb un sofisticat sistema d'escriptura propi (basat en l'escriptura uighur antiga) i amb una identitat literària particular. L'obra més important de la literatura mongol, però, La història secreta dels mongols (1240), va ser escrita i transmesa en escriptura xinesa. A Mongòlia, es va adoptar l'alfabet ciríl·lic el 1941 per escriure el mongol khalkha, encara que l'antiga escriptura mongol continua en ús per a la correspondència privada.
Hi ha comunitats lingüístiques mongols a l'Afganistan i al Kirguisistan.
