minto
minto
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca baix tanana
- ca lower tanana sin. compl.
- ca minto sin. compl.
- ca tanana sin. compl.
- cy Isel Tanana
- cy Lower tanana sin. compl.
- cy Minto sin. compl.
- cy Tanana sin. compl.
- de Lower Tanana
- de Minto sin. compl.
- de Tanana sin. compl.
- de Unteres Tanana sin. compl.
- en Lower Tanana
- en Minto sin. compl.
- en Tanana sin. compl.
- es tanana bajo
- eu behe tananera
- eu lower tanana sin. compl.
- eu minto sin. compl.
- eu tanana sin. compl.
- fr lower tanana
- fr bas tanana sin. compl.
- fr minto sin. compl.
- fr tanana sin. compl.
- gl baixo tanana
- gl lower tanana sin. compl.
- gl minto sin. compl.
- gl tanana sin. compl.
- gn vájo tanana
- gn lower tanana sin. compl.
- gn minto sin. compl.
- gn tanana sin. compl.
- it basso tanana
- it lower tanana sin. compl.
- it minto sin. compl.
- it tanana sin. compl.
- pt tanana inferior
- pt lower tanana sin. compl.
- pt minto sin. compl.
- pt tanana sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Els 30 parlants de baix tanana són tots adults grans. Les generacions joves ja no aprenen la llengua. Dos dels tres dialectes que la integraven, el chena i el salcha-goodpastor, es van extingir durant el darrer terç del segle XX. La llengua viu un procés d'extinció en fase molt avançada.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Els 30 parlants de baix tanana són tots adults grans. Les generacions joves ja no aprenen la llengua. Dos dels tres dialectes que la integraven, el chena i el salcha-goodpastor, es van extingir durant el darrer terç del segle XX. La llengua viu un procés d'extinció en fase molt avançada.
miraña
miraña
Huitoto > Bora, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Perú
- ca bora
- ca boro sin. compl.
- ca miranha sin. compl.
- ca mirãnha sin. compl.
- ca miraña sin. compl.
- cod mïamuna
- ar بورية
- cy Bora
- cy Boro sin. compl.
- cy Miranha sin. compl.
- cy Mirãnha sin. compl.
- cy Miraña sin. compl.
- de Bora
- de Boro sin. compl.
- de Miranha sin. compl.
- de Mirãnha sin. compl.
- de Miraña sin. compl.
- en Bora
- en Boro sin. compl.
- en Mirana sin. compl.
- en Miranha sin. compl.
- en Mirãnia sin. compl.
- en Miranna sin. compl.
- en Miraña sin. compl.
- es bora
- es boro sin. compl.
- es miranha sin. compl.
- es mirãnha sin. compl.
- es miraña sin. compl.
- eu borera
- eu boro sin. compl.
- eu miranha sin. compl.
- eu mirãnha sin. compl.
- eu miraña sin. compl.
- fr bora
- fr boro sin. compl.
- fr miranha sin. compl.
- fr mirãnha sin. compl.
- fr miraña sin. compl.
- gn vora
- gn boro sin. compl.
- gn miranha sin. compl.
- gn mirãnha sin. compl.
- gn miraña sin. compl.
- it bora
- it boro sin. compl.
- it miranha sin. compl.
- it mirãnha sin. compl.
- it miraña sin. compl.
- ja ボラ語
- ja ボロ語 sin. compl.
- ja ミラニャ語 sin. compl.
- nl Bora
- nl Boro sin. compl.
- nl Miranha sin. compl.
- nl Mirãnha sin. compl.
- nl Miraña sin. compl.
- pt bora
- pt boro sin. compl.
- pt miranha sin. compl.
- pt mirãnha sin. compl.
- pt miraña sin. compl.
- ru Бора
- ru Боро sin. compl.
- ru Миранья sin. compl.
- zh 博拉语
- zh 博罗、米拉尼亚、米兰哈、米朗哈 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Huitoto > Bora, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Perú
Definición
Alguns lingüistes escindeixen la família huitoto en dues famílies independents, la huitoto i la bora. Les comparacions interlingüístiques, però, mostren que el bora i les altres llengües huitoto estan genèticament emparentades, és a dir, que formen una única família.
Els bores que viuen actualment al Perú hi van migrar des de Colòmbia fugint dels explotadors europeus de matèries primeres. S'observa molta barreja ètnica de bores, huitotos i ocaines.
Un altre grup de 350 bores, del subgrup miraña, va moure's riu Caquetá avall fins al Brasil a l'inici del segle XX, però ja han abandonat completament la llengua. No obstant això, saben que a Colòmbia encara es parla la seva llengua ancestral i voldrien que s'ensenyés a les escoles.
Tota la comunitat bora del Perú i Colòmbia parla espanyol, llengua necessària per a les relacions comercials. En alguns pobles els infants ja no aprenen la llengua pròpia.
El bora té diverses manifestacions dialectals que corresponen a les varietats parlades pels diferents clans tradicionals. El bloc dialectal més gran és el miraña, parlat per un grup ètnic que es diu diferent dels bores i que habita majoritàriament a Colòmbia i al Brasil (al Brasil, com dèiem més amunt, els mirañes ja no parlen la llengua pròpia).
La llengua bora ha manllevat força vocabulari del resígaro (llengua arauac).
Els bores que viuen actualment al Perú hi van migrar des de Colòmbia fugint dels explotadors europeus de matèries primeres. S'observa molta barreja ètnica de bores, huitotos i ocaines.
Un altre grup de 350 bores, del subgrup miraña, va moure's riu Caquetá avall fins al Brasil a l'inici del segle XX, però ja han abandonat completament la llengua. No obstant això, saben que a Colòmbia encara es parla la seva llengua ancestral i voldrien que s'ensenyés a les escoles.
Tota la comunitat bora del Perú i Colòmbia parla espanyol, llengua necessària per a les relacions comercials. En alguns pobles els infants ja no aprenen la llengua pròpia.
El bora té diverses manifestacions dialectals que corresponen a les varietats parlades pels diferents clans tradicionals. El bloc dialectal més gran és el miraña, parlat per un grup ètnic que es diu diferent dels bores i que habita majoritàriament a Colòmbia i al Brasil (al Brasil, com dèiem més amunt, els mirañes ja no parlen la llengua pròpia).
La llengua bora ha manllevat força vocabulari del resígaro (llengua arauac).
miranha
miranha
Huitoto > Bora, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Perú
- ca bora
- ca boro sin. compl.
- ca miranha sin. compl.
- ca mirãnha sin. compl.
- ca miraña sin. compl.
- cod mïamuna
- ar بورية
- cy Bora
- cy Boro sin. compl.
- cy Miranha sin. compl.
- cy Mirãnha sin. compl.
- cy Miraña sin. compl.
- de Bora
- de Boro sin. compl.
- de Miranha sin. compl.
- de Mirãnha sin. compl.
- de Miraña sin. compl.
- en Bora
- en Boro sin. compl.
- en Mirana sin. compl.
- en Miranha sin. compl.
- en Mirãnia sin. compl.
- en Miranna sin. compl.
- en Miraña sin. compl.
- es bora
- es boro sin. compl.
- es miranha sin. compl.
- es mirãnha sin. compl.
- es miraña sin. compl.
- eu borera
- eu boro sin. compl.
- eu miranha sin. compl.
- eu mirãnha sin. compl.
- eu miraña sin. compl.
- fr bora
- fr boro sin. compl.
- fr miranha sin. compl.
- fr mirãnha sin. compl.
- fr miraña sin. compl.
- gn vora
- gn boro sin. compl.
- gn miranha sin. compl.
- gn mirãnha sin. compl.
- gn miraña sin. compl.
- it bora
- it boro sin. compl.
- it miranha sin. compl.
- it mirãnha sin. compl.
- it miraña sin. compl.
- ja ボラ語
- ja ボロ語 sin. compl.
- ja ミラニャ語 sin. compl.
- nl Bora
- nl Boro sin. compl.
- nl Miranha sin. compl.
- nl Mirãnha sin. compl.
- nl Miraña sin. compl.
- pt bora
- pt boro sin. compl.
- pt miranha sin. compl.
- pt mirãnha sin. compl.
- pt miraña sin. compl.
- ru Бора
- ru Боро sin. compl.
- ru Миранья sin. compl.
- zh 博拉语
- zh 博罗、米拉尼亚、米兰哈、米朗哈 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Huitoto > Bora, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Perú
Definición
Alguns lingüistes escindeixen la família huitoto en dues famílies independents, la huitoto i la bora. Les comparacions interlingüístiques, però, mostren que el bora i les altres llengües huitoto estan genèticament emparentades, és a dir, que formen una única família.
Els bores que viuen actualment al Perú hi van migrar des de Colòmbia fugint dels explotadors europeus de matèries primeres. S'observa molta barreja ètnica de bores, huitotos i ocaines.
Un altre grup de 350 bores, del subgrup miraña, va moure's riu Caquetá avall fins al Brasil a l'inici del segle XX, però ja han abandonat completament la llengua. No obstant això, saben que a Colòmbia encara es parla la seva llengua ancestral i voldrien que s'ensenyés a les escoles.
Tota la comunitat bora del Perú i Colòmbia parla espanyol, llengua necessària per a les relacions comercials. En alguns pobles els infants ja no aprenen la llengua pròpia.
El bora té diverses manifestacions dialectals que corresponen a les varietats parlades pels diferents clans tradicionals. El bloc dialectal més gran és el miraña, parlat per un grup ètnic que es diu diferent dels bores i que habita majoritàriament a Colòmbia i al Brasil (al Brasil, com dèiem més amunt, els mirañes ja no parlen la llengua pròpia).
La llengua bora ha manllevat força vocabulari del resígaro (llengua arauac).
Els bores que viuen actualment al Perú hi van migrar des de Colòmbia fugint dels explotadors europeus de matèries primeres. S'observa molta barreja ètnica de bores, huitotos i ocaines.
Un altre grup de 350 bores, del subgrup miraña, va moure's riu Caquetá avall fins al Brasil a l'inici del segle XX, però ja han abandonat completament la llengua. No obstant això, saben que a Colòmbia encara es parla la seva llengua ancestral i voldrien que s'ensenyés a les escoles.
Tota la comunitat bora del Perú i Colòmbia parla espanyol, llengua necessària per a les relacions comercials. En alguns pobles els infants ja no aprenen la llengua pròpia.
El bora té diverses manifestacions dialectals que corresponen a les varietats parlades pels diferents clans tradicionals. El bloc dialectal més gran és el miraña, parlat per un grup ètnic que es diu diferent dels bores i que habita majoritàriament a Colòmbia i al Brasil (al Brasil, com dèiem més amunt, els mirañes ja no parlen la llengua pròpia).
La llengua bora ha manllevat força vocabulari del resígaro (llengua arauac).
mirikivo
mirikivo
Pano > Septentrional, Amèrica > Brasil
- ca matís
- ca matis sin. compl.
- ca mirikivo sin. compl.
- ar الماتيسية
- cy Matís
- cy Mirikivo sin. compl.
- de Matis
- de Matís sin. compl.
- de Mirikivo sin. compl.
- en Matis
- en Matís sin. compl.
- en Mirikibo sin. compl.
- en Mirikivo sin. compl.
- es matís
- es matis sin. compl.
- es mirikivo sin. compl.
- eu matisera
- eu matis sin. compl.
- eu mirikivo sin. compl.
- fr matis
- fr mirikivo sin. compl.
- gn matis
- gn matís sin. compl.
- gn mirikivo sin. compl.
- it matis
- it matís sin. compl.
- it mirikivo sin. compl.
- ja マティス語
- ja ミリキボ語 sin. compl.
- nl Matis
- nl Matis sin. compl.
- nl Mirikivo sin. compl.
- pt matis
- pt mirikivo sin. compl.
- ru Матис
- ru Матиш sin. compl.
- ru Мацис sin. compl.
- ru Мирикибо sin. compl.
- ru Мирикиво sin. compl.
- zh 马蒂斯语
- zh 马提斯 sin. compl.
- zh 米利奇沃 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
Pano > Septentrional, Amèrica > Brasil
Definición
La família pano inclou unes 28 llengües parlades a les regions frontereres del Brasil, Perú i Bolívia. Els estudis sobre aquesta família es van iniciar cap al 1980. Alguns lingüistes proposen agrupacions pano-tacana i je-pano-carib (vegeu Fabre 2005), que no queden prou ben definides.
El primer contacte d'uns investigadorsamb la llengua matís i el primer recull de vocabulari daten del 1979.
El matís i el matsés són molt propers geogràficament i lingüísticament. Tanmateix, la intercomprensió és molt baixa: un parlant de matsés pot captar el tema general d'una conversa matís, però no n'entén els continguts. Hi ha moltes diferències de vocabulari i estructura.
Els matís s'autodenominen mates, 'gent', terme amb el qual es distingeixen dels blancs i dels altres indígenes.
Després dels primers contactes amb els blancs, a la dècada de 1980 la població matís es va reduir de 200 a 80 individus. Per iniciativa de la FUNAI, els quatre grups existents es van aplegar en un sol assentament, de manera que se'ls van poder tractar les epidèmies amb més facilitat i les dades demogràfiques es van recuperar. També es van reprendre costums i rituals que s'havien perdut amb la mort dels més vells.
Només alguns joves de la comunitat matís saben portuguès. És una de les poques comunitats indígenes que es mantenen bàsicament monolingües.
Les relacions dels matís amb la població no indígena es redueixen actualment al contacte amb investigadors i amb la Funai, a més d'algun jove que ha anat a estudiar a la ciutat. La influència més gran s'observa en el camp tecnològic, ja que els matís han començat a adquirir aparells electrònics i els joves estan deixant de banda els estris de treball tradicionals.
Ja al segle XXI, els matís comencen a interessar-se per aprendre portuguès i se n'han implantat classes a l'escola.
El primer contacte d'uns investigadorsamb la llengua matís i el primer recull de vocabulari daten del 1979.
El matís i el matsés són molt propers geogràficament i lingüísticament. Tanmateix, la intercomprensió és molt baixa: un parlant de matsés pot captar el tema general d'una conversa matís, però no n'entén els continguts. Hi ha moltes diferències de vocabulari i estructura.
Els matís s'autodenominen mates, 'gent', terme amb el qual es distingeixen dels blancs i dels altres indígenes.
Després dels primers contactes amb els blancs, a la dècada de 1980 la població matís es va reduir de 200 a 80 individus. Per iniciativa de la FUNAI, els quatre grups existents es van aplegar en un sol assentament, de manera que se'ls van poder tractar les epidèmies amb més facilitat i les dades demogràfiques es van recuperar. També es van reprendre costums i rituals que s'havien perdut amb la mort dels més vells.
Només alguns joves de la comunitat matís saben portuguès. És una de les poques comunitats indígenes que es mantenen bàsicament monolingües.
Les relacions dels matís amb la població no indígena es redueixen actualment al contacte amb investigadors i amb la Funai, a més d'algun jove que ha anat a estudiar a la ciutat. La influència més gran s'observa en el camp tecnològic, ja que els matís han començat a adquirir aparells electrònics i els joves estan deixant de banda els estris de treball tradicionals.
Ja al segle XXI, els matís comencen a interessar-se per aprendre portuguès i se n'han implantat classes a l'escola.
mise
mise
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
- ca ngoshie
- ca mise sin. compl.
- ca ngishe sin. compl.
- ca oshie sin. compl.
- de Ngoshie
- de Mise sin. compl.
- de Ngishe sin. compl.
- de Oshie sin. compl.
- en Ngoshie
- en Mise sin. compl.
- en Ngishe sin. compl.
- en Oshie sin. compl.
- es ngoshie
- es mise sin. compl.
- es ngishe sin. compl.
- es oshie sin. compl.
- eu ngoshie
- eu mise sin. compl.
- eu ngishe sin. compl.
- eu oshie sin. compl.
- fr ngoshie
- fr ngishe sin. compl.
- fr ngweshe sin. compl.
- fr oshie sin. compl.
- gl ngoshie
- gl mise sin. compl.
- gl ngishe sin. compl.
- gl oshie sin. compl.
- it ngoshie
- it mise sin. compl.
- it ngishe sin. compl.
- it oshie sin. compl.
- nl Ngoshie
- nl Ngishe sin. compl.
- nl Ngweshe sin. compl.
- nl Oshie sin. compl.
- pt ngoshie
- pt mise sin. compl.
- pt ngishe sin. compl.
- pt oshie sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definición
El ngoshie és parlat bàsicament al poble d'Oshie, al nord de Widekum, tot i que hi ha força parlants que viuen fora, a Bamenda o a altres ciutats. El grup s'autodenomina també oshie i anomena la seva llengüa ngoshie (tot i que en la bibliografia es troba sovint la variant ngishe); els meta', un grup veí, els anomenen mise. El ngoshie s'inclou dins del grup momo.
El poble d'Oshie està format per cinc barris: tres al sud, Oshie, Togobei i Afunishie, força pròxims els uns dels altres, i dos al nord, Fringyeng i Marimbong, uns quants quilòmetres enllà i mal comunicats amb els del sud. No hi ha gaire variació interna en ngoshie, tan sols sembla haver-hi una variant sensiblement diferent parlada al barri de Barimbong.
Segons els oshies, hi ha certa intercomprensió amb el ngie i el meta', llengües veïnes del mateix grup lingüístic. En converses amb persones d'aquests grups, o bé cadascú empra la seva llengua o bé es fa servir el pidgin anglès del Camerun. Amb persones d'altres grups lingüístics, els ngoshies parlen pidgin o, més estranyament, anglès, la llengua de l'ensenyament; el pidgin, però, no és gaire emprat en la vida diària a Oshie.
La llengua ngoshie és la llengua principal de la comunitat. Els joves parlen sobretot ngoshie, però el barregen amb el pidgin i l'anglès, fet vist negativament pels adults. Hi ha una emigració important cap a altres zones, fet que podria afeblir la vitalitat de la llengua i la cultura dels oshies. L'associació Oshie Cultural and Development Association (OCDA) ha mostrat la intenció de formar un comitè per a desenvolupar l'escriptura en ngoshie.
El poble d'Oshie està format per cinc barris: tres al sud, Oshie, Togobei i Afunishie, força pròxims els uns dels altres, i dos al nord, Fringyeng i Marimbong, uns quants quilòmetres enllà i mal comunicats amb els del sud. No hi ha gaire variació interna en ngoshie, tan sols sembla haver-hi una variant sensiblement diferent parlada al barri de Barimbong.
Segons els oshies, hi ha certa intercomprensió amb el ngie i el meta', llengües veïnes del mateix grup lingüístic. En converses amb persones d'aquests grups, o bé cadascú empra la seva llengua o bé es fa servir el pidgin anglès del Camerun. Amb persones d'altres grups lingüístics, els ngoshies parlen pidgin o, més estranyament, anglès, la llengua de l'ensenyament; el pidgin, però, no és gaire emprat en la vida diària a Oshie.
La llengua ngoshie és la llengua principal de la comunitat. Els joves parlen sobretot ngoshie, però el barregen amb el pidgin i l'anglès, fet vist negativament pels adults. Hi ha una emigració important cap a altres zones, fet que podria afeblir la vitalitat de la llengua i la cultura dels oshies. L'associació Oshie Cultural and Development Association (OCDA) ha mostrat la intenció de formar un comitè per a desenvolupar l'escriptura en ngoshie.
miskito
miskito
Misumalpa, Amèrica > Hondures, Amèrica > Nicaragua
- ca miskitu
- ca miskito sin. compl.
- ca mískitu sin. compl.
- ar ميسكيتو
- cy Miskitu
- cy Miskitu sin. compl.
- de Miskito
- de Miskitu sin. compl.
- de Mískitu sin. compl.
- en Miskito
- en Miskitu sin. compl.
- en Mískitu sin. compl.
- en Mísquito sin. compl.
- en Mosquito sin. compl.
- es miskitu
- es miskito sin. compl.
- es mískitu sin. compl.
- eu miskitoera
- eu miskito sin. compl.
- eu miskitu sin. compl.
- fr miskitu
- fr miskito sin. compl.
- fr mískito sin. compl.
- gn miskitu
- gn miskito sin. compl.
- gn mískitu sin. compl.
- it miskitu
- it miskito sin. compl.
- it mískitu sin. compl.
- ja ミスキート語
- ja ミスキートゥ語 sin. compl.
- nl Miskitu
- nl Miskito sin. compl.
- nl Mískitu sin. compl.
- pt miskitu
- pt miskito sin. compl.
- pt mískitu sin. compl.
- ru Мискито
- ru Мискиту sin. compl.
- ru Мицкито sin. compl.
- ru Москито sin. compl.
- zh 米斯基托语
- zh 密斯基图 sin. compl.
- zh 米斯基多 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Misumalpa, Amèrica > Hondures, Amèrica > Nicaragua
Definición
Originalment els miskitus vivien a la zona de Gracias a Dios. A partir del segle XVII es van expandir gradualment pels grans rius fins a l'interior, i van exercir el seu domini sobre molts altres grups amerindis. Van ser aliats dels anglesos contra els espanyols durant els segles XVII i XVIII. Comerciaven amb ells sobretot duent-los esclaus d'altres grups amerindis que capturaven al llarg de la costa de Nicaragua, Hondures i Panamà.
Van tenir una intensa interacció amb grups d'esclaus d'origen africà procedents de colònies britàniques, de manera que es va formar una comunitat afroíndia. Algunes dones de la comunitat van tenir també relació amb bucaners anglesos. D'aquestes interaccions, en va sortir un nou grup ètnic, els lligams polítics i familiars del qual amb els anglesos n'augmentaven el poder a la regió. El 1687 el cap miskitu va ser dut a Jamaica, on es va reafirmar l'aliança amb els anglesos i va ser coronat com a rei Jeremy I. A partir del crioll anglès dels esclaus africans, de l'anglès dels britànics i del miskitu es va desenvolupar l'anomenat crioll de la costa de Los Mosquitos. Aquesta llengua és parlada fonamentalment per població d'origen europeu i africà.
El grup amerindi miskitu i la seva llengua va tenir continuïtat. De fet, és actualment la llengua ameríndia amb més parlants de la costa carib de Nicaragua. La proporció de parlants dins de les comunitats és força elevada i es transmet de forma general als infants. És parlat com a segona llengua per molts sumus. Actualment hi ha més de 200 comunitats miskitu a Nicaragua i uns 84 pobles a Hondures. Cap al nord de Nicaragua predomina el bilingüisme miskitu-espanyol; cap al sud, el miskitu-crioll anglès.
Els missioners moravis van desenvolupar materials en miskitu a mitjan segle XIX i el van usar com a llengua franca a la regió. Una proporció elevada dels parlants saben llegir i escriure miskitu.
Els anys noranta del segle XX es va iniciar un projecte d'educació bilingüe a la regió de la Mosquítia d'Hondures, però només és present en un nombre reduït d'escoles.
Les variants dialectals del miskitu són les següents: el miskitu d'Hondures o mam (que no s'ha de confondre amb el mam de la família maia), el tawira, el baymuna, el wangki i el kabu.
La família misumalpa podria estar relacionada amb la txibtxa, l'únic representant de la qual a Nicaragua és el rama. El miskitu és la llengua més divergent de la resta de la família. Misumalpa és un terme creat per lingüistes a partir dels dos primers fonemes de les paraules miskitu, sumu i matagalpa, més els tres últims del gentilici matagalpa.
Van tenir una intensa interacció amb grups d'esclaus d'origen africà procedents de colònies britàniques, de manera que es va formar una comunitat afroíndia. Algunes dones de la comunitat van tenir també relació amb bucaners anglesos. D'aquestes interaccions, en va sortir un nou grup ètnic, els lligams polítics i familiars del qual amb els anglesos n'augmentaven el poder a la regió. El 1687 el cap miskitu va ser dut a Jamaica, on es va reafirmar l'aliança amb els anglesos i va ser coronat com a rei Jeremy I. A partir del crioll anglès dels esclaus africans, de l'anglès dels britànics i del miskitu es va desenvolupar l'anomenat crioll de la costa de Los Mosquitos. Aquesta llengua és parlada fonamentalment per població d'origen europeu i africà.
El grup amerindi miskitu i la seva llengua va tenir continuïtat. De fet, és actualment la llengua ameríndia amb més parlants de la costa carib de Nicaragua. La proporció de parlants dins de les comunitats és força elevada i es transmet de forma general als infants. És parlat com a segona llengua per molts sumus. Actualment hi ha més de 200 comunitats miskitu a Nicaragua i uns 84 pobles a Hondures. Cap al nord de Nicaragua predomina el bilingüisme miskitu-espanyol; cap al sud, el miskitu-crioll anglès.
Els missioners moravis van desenvolupar materials en miskitu a mitjan segle XIX i el van usar com a llengua franca a la regió. Una proporció elevada dels parlants saben llegir i escriure miskitu.
Els anys noranta del segle XX es va iniciar un projecte d'educació bilingüe a la regió de la Mosquítia d'Hondures, però només és present en un nombre reduït d'escoles.
Les variants dialectals del miskitu són les següents: el miskitu d'Hondures o mam (que no s'ha de confondre amb el mam de la família maia), el tawira, el baymuna, el wangki i el kabu.
La família misumalpa podria estar relacionada amb la txibtxa, l'únic representant de la qual a Nicaragua és el rama. El miskitu és la llengua més divergent de la resta de la família. Misumalpa és un terme creat per lingüistes a partir dels dos primers fonemes de les paraules miskitu, sumu i matagalpa, més els tres últims del gentilici matagalpa.
miskitu
miskitu
Misumalpa, Amèrica > Hondures, Amèrica > Nicaragua
- ca miskitu
- ca miskito sin. compl.
- ca mískitu sin. compl.
- ar ميسكيتو
- cy Miskitu
- cy Miskitu sin. compl.
- de Miskito
- de Miskitu sin. compl.
- de Mískitu sin. compl.
- en Miskito
- en Miskitu sin. compl.
- en Mískitu sin. compl.
- en Mísquito sin. compl.
- en Mosquito sin. compl.
- es miskitu
- es miskito sin. compl.
- es mískitu sin. compl.
- eu miskitoera
- eu miskito sin. compl.
- eu miskitu sin. compl.
- fr miskitu
- fr miskito sin. compl.
- fr mískito sin. compl.
- gn miskitu
- gn miskito sin. compl.
- gn mískitu sin. compl.
- it miskitu
- it miskito sin. compl.
- it mískitu sin. compl.
- ja ミスキート語
- ja ミスキートゥ語 sin. compl.
- nl Miskitu
- nl Miskito sin. compl.
- nl Mískitu sin. compl.
- pt miskitu
- pt miskito sin. compl.
- pt mískitu sin. compl.
- ru Мискито
- ru Мискиту sin. compl.
- ru Мицкито sin. compl.
- ru Москито sin. compl.
- zh 米斯基托语
- zh 密斯基图 sin. compl.
- zh 米斯基多 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Misumalpa, Amèrica > Hondures, Amèrica > Nicaragua
Definición
Originalment els miskitus vivien a la zona de Gracias a Dios. A partir del segle XVII es van expandir gradualment pels grans rius fins a l'interior, i van exercir el seu domini sobre molts altres grups amerindis. Van ser aliats dels anglesos contra els espanyols durant els segles XVII i XVIII. Comerciaven amb ells sobretot duent-los esclaus d'altres grups amerindis que capturaven al llarg de la costa de Nicaragua, Hondures i Panamà.
Van tenir una intensa interacció amb grups d'esclaus d'origen africà procedents de colònies britàniques, de manera que es va formar una comunitat afroíndia. Algunes dones de la comunitat van tenir també relació amb bucaners anglesos. D'aquestes interaccions, en va sortir un nou grup ètnic, els lligams polítics i familiars del qual amb els anglesos n'augmentaven el poder a la regió. El 1687 el cap miskitu va ser dut a Jamaica, on es va reafirmar l'aliança amb els anglesos i va ser coronat com a rei Jeremy I. A partir del crioll anglès dels esclaus africans, de l'anglès dels britànics i del miskitu es va desenvolupar l'anomenat crioll de la costa de Los Mosquitos. Aquesta llengua és parlada fonamentalment per població d'origen europeu i africà.
El grup amerindi miskitu i la seva llengua va tenir continuïtat. De fet, és actualment la llengua ameríndia amb més parlants de la costa carib de Nicaragua. La proporció de parlants dins de les comunitats és força elevada i es transmet de forma general als infants. És parlat com a segona llengua per molts sumus. Actualment hi ha més de 200 comunitats miskitu a Nicaragua i uns 84 pobles a Hondures. Cap al nord de Nicaragua predomina el bilingüisme miskitu-espanyol; cap al sud, el miskitu-crioll anglès.
Els missioners moravis van desenvolupar materials en miskitu a mitjan segle XIX i el van usar com a llengua franca a la regió. Una proporció elevada dels parlants saben llegir i escriure miskitu.
Els anys noranta del segle XX es va iniciar un projecte d'educació bilingüe a la regió de la Mosquítia d'Hondures, però només és present en un nombre reduït d'escoles.
Les variants dialectals del miskitu són les següents: el miskitu d'Hondures o mam (que no s'ha de confondre amb el mam de la família maia), el tawira, el baymuna, el wangki i el kabu.
La família misumalpa podria estar relacionada amb la txibtxa, l'únic representant de la qual a Nicaragua és el rama. El miskitu és la llengua més divergent de la resta de la família. Misumalpa és un terme creat per lingüistes a partir dels dos primers fonemes de les paraules miskitu, sumu i matagalpa, més els tres últims del gentilici matagalpa.
Van tenir una intensa interacció amb grups d'esclaus d'origen africà procedents de colònies britàniques, de manera que es va formar una comunitat afroíndia. Algunes dones de la comunitat van tenir també relació amb bucaners anglesos. D'aquestes interaccions, en va sortir un nou grup ètnic, els lligams polítics i familiars del qual amb els anglesos n'augmentaven el poder a la regió. El 1687 el cap miskitu va ser dut a Jamaica, on es va reafirmar l'aliança amb els anglesos i va ser coronat com a rei Jeremy I. A partir del crioll anglès dels esclaus africans, de l'anglès dels britànics i del miskitu es va desenvolupar l'anomenat crioll de la costa de Los Mosquitos. Aquesta llengua és parlada fonamentalment per població d'origen europeu i africà.
El grup amerindi miskitu i la seva llengua va tenir continuïtat. De fet, és actualment la llengua ameríndia amb més parlants de la costa carib de Nicaragua. La proporció de parlants dins de les comunitats és força elevada i es transmet de forma general als infants. És parlat com a segona llengua per molts sumus. Actualment hi ha més de 200 comunitats miskitu a Nicaragua i uns 84 pobles a Hondures. Cap al nord de Nicaragua predomina el bilingüisme miskitu-espanyol; cap al sud, el miskitu-crioll anglès.
Els missioners moravis van desenvolupar materials en miskitu a mitjan segle XIX i el van usar com a llengua franca a la regió. Una proporció elevada dels parlants saben llegir i escriure miskitu.
Els anys noranta del segle XX es va iniciar un projecte d'educació bilingüe a la regió de la Mosquítia d'Hondures, però només és present en un nombre reduït d'escoles.
Les variants dialectals del miskitu són les següents: el miskitu d'Hondures o mam (que no s'ha de confondre amb el mam de la família maia), el tawira, el baymuna, el wangki i el kabu.
La família misumalpa podria estar relacionada amb la txibtxa, l'únic representant de la qual a Nicaragua és el rama. El miskitu és la llengua més divergent de la resta de la família. Misumalpa és un terme creat per lingüistes a partir dels dos primers fonemes de les paraules miskitu, sumu i matagalpa, més els tres últims del gentilici matagalpa.
missong
missong
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Beboide occidental, Àfrica > Camerun
- ca abar
- ca missong
- ca kinabe sin. compl.
- de Abar
- de Bejune sin. compl.
- de Mijong sin. compl.
- de Missong sin. compl.
- en Missong / abar
- en Kinabe sin. compl.
- es missong / abar
- es kinabe sin. compl.
- eu missong / abar
- eu kinabe sin. compl.
- fr abar
- fr mijong sin. compl.
- fr missong sin. compl.
- gl missong / abar
- gl kinabe sin. compl.
- it missong / abar
- it kinabe sin. compl.
- nl Missong-Abar
- nl Abar sin. compl.
- nl Mijong sin. compl.
- nl Missong sin. compl.
- pt missong / abar
- pt kinabe sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Beboide occidental, Àfrica > Camerun
Definición
El missong / abar s'inclou dins el grup beboide occidental, juntament amb el naki, el mundabli (o bu) i el koshin. Aquestes llengües se situen en una zona coneguda com a Lower Fungom, al nord-oest del país, a prop de la frontera amb Nigèria. Formen una complexa xarxa dialectal en què totes les varietats presenten semblances i diferències amb les altres, de manera que la classificació és força complexa i varia segons les fonts.
Alguns autors han proposat en els darrers anys classificar el naki dins el grup beboide oriental. També s'ha proposat incloure el fang (no confondre amb la llengua homònima del grup bantú parlada a diversos països de l'Àfrica occidental) i el mbu' dins el grup occidental. El terme beboide s'empra per primer cop en un estudi de 1980, el primer sobre tot el grup; anteriorment per a les llengües del subgrup occidental es feia servir el terme fungom.
Alguns autors han proposat en els darrers anys classificar el naki dins el grup beboide oriental. També s'ha proposat incloure el fang (no confondre amb la llengua homònima del grup bantú parlada a diversos països de l'Àfrica occidental) i el mbu' dins el grup occidental. El terme beboide s'empra per primer cop en un estudi de 1980, el primer sobre tot el grup; anteriorment per a les llengües del subgrup occidental es feia servir el terme fungom.
mitaa
mitaa
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
- ca meta'
- ca bameta sin. compl.
- ca chubo sin. compl.
- ca menemo-moghamo sin. compl.
- ca metta sin. compl.
- ca mitaa sin. compl.
- ca moghamo-menemo sin. compl.
- ca muta sin. compl.
- de Meta'
- de Bameta sin. compl.
- de Chubo sin. compl.
- de Metta sin. compl.
- de Mitaa sin. compl.
- en Meta'
- en Bameta sin. compl.
- en Chubo sin. compl.
- en Menemo-moghamo sin. compl.
- en Metta/Mitaa sin. compl.
- en Moghamo-menemo sin. compl.
- en Muta sin. compl.
- es meta'
- es bameta sin. compl.
- es chubo sin. compl.
- es menemo-moghamo sin. compl.
- es metta/Mitaa sin. compl.
- es moghamo-menemo sin. compl.
- es muta sin. compl.
- eu meta'
- eu bameta sin. compl.
- eu chubo sin. compl.
- eu menemo-moghamo sin. compl.
- eu metta/Mitaa sin. compl.
- eu moghamo-menemo sin. compl.
- eu muta sin. compl.
- fr meta'
- fr bameta sin. compl.
- fr chubo sin. compl.
- fr metta sin. compl.
- fr mitaa sin. compl.
- gl meta'
- gl bameta sin. compl.
- gl chubo sin. compl.
- gl menemo-moghamo sin. compl.
- gl metta/Mitaa sin. compl.
- gl moghamo-menemo sin. compl.
- gl muta sin. compl.
- it meta'
- it bameta sin. compl.
- it chubo sin. compl.
- it menemo-moghamo sin. compl.
- it metta/Mitaa sin. compl.
- it moghamo-menemo sin. compl.
- it muta sin. compl.
- nl Meta'
- nl Bameta sin. compl.
- nl Chubo sin. compl.
- nl Metta sin. compl.
- nl Mitaa sin. compl.
- pt meta'
- pt bameta sin. compl.
- pt chubo sin. compl.
- pt menemo-moghamo sin. compl.
- pt metta/Mitaa sin. compl.
- pt moghamo-menemo sin. compl.
- pt muta sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definición
El meta' és una llengua parlada per unes 87.000 persones a l'àrea de Bamenda. Té com a grups veïns els ngies i els ngoshies, que parlen llengües del mateix grup lingüístic, el momo. Sembla que hi ha cert nivell d'intercomprensió entre les llengües d'aquests tres grups; en converses mixtes els participants poden fer servir les seves respectives llengües o bé el pidgin anglès del Camerun.
La llengua meta' rep també la denominació menemo-moghamo o moghamo-meneno en referència a les dues variants dialectals de què consta. Algunes fonts, però, classifiquen el moghamo com una llengua independent. El menemo es divideix en diversos subdialectes: metta, meta', uta', bameta.
La llengua meta' rep també la denominació menemo-moghamo o moghamo-meneno en referència a les dues variants dialectals de què consta. Algunes fonts, però, classifiquen el moghamo com una llengua independent. El menemo es divideix en diversos subdialectes: metta, meta', uta', bameta.
mitchif
mitchif
Llengua mixta francès-cree, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca michif
- ca métis sin. compl.
- ca mitchif sin. compl.
- cy Michif
- cy Métis sin. compl.
- cy Mitchif sin. compl.
- de Michif
- de Metchif sin. compl.
- de Métchif sin. compl.
- de Mitchif sin. compl.
- en Michif
- en French Cree sin. compl.
- en Metis sin. compl.
- en Métis sin. compl.
- en Mitchif sin. compl.
- es michif
- es cree francés sin. compl.
- es métis sin. compl.
- es mitchif sin. compl.
- eu michif
- eu métis sin. compl.
- eu michif sin. compl.
- eu mitchif sin. compl.
- fr métchif
- fr metchif sin. compl.
- fr metif sin. compl.
- fr métis sin. compl.
- fr michif sin. compl.
- fr mitchif sin. compl.
- gl michif
- gl métis sin. compl.
- gl mitchif sin. compl.
- gn michif
- gn métis sin. compl.
- gn mitchif sin. compl.
- it michif
- it métis sin. compl.
- it mitchif sin. compl.
- pt michif
- pt métis sin. compl.
- pt mitchif sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Llengua mixta francès-cree, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
El michif és una llengua mixta en què la major part dels noms i dels adjectius és d'origen francès, mentre que la major part dels verbs prové del cree, una llengua ameríndia de la família àlgica. No hi ha intel·ligibilitat ni amb el francès ni amb el cree.
És parlat per unes 800 persones, descendents de comerciants canadencs de parla francesa i de dones algonquines, que s'anomenen métis, 'mestissos'. Aquest terme, tanmateix, pot fer referència a qualsevol persona amb ascendència amerindía i europea, no tan sols a la comunitat parlant de michif.
Tan sols un segle enrere, sembla que hi havia 2.000 o 3.000 parlants de michif. Actualment la llengua ja no es transmet als infants i la majoria dels parlants són persones grans, de manera que la llengua es troba en avançat procés d'extinció.
És parlat per unes 800 persones, descendents de comerciants canadencs de parla francesa i de dones algonquines, que s'anomenen métis, 'mestissos'. Aquest terme, tanmateix, pot fer referència a qualsevol persona amb ascendència amerindía i europea, no tan sols a la comunitat parlant de michif.
Tan sols un segle enrere, sembla que hi havia 2.000 o 3.000 parlants de michif. Actualment la llengua ja no es transmet als infants i la majoria dels parlants són persones grans, de manera que la llengua es troba en avançat procés d'extinció.
