Diccionari de llengües del món

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Texto de la consulta

Condición

Denominación

Nota

Definición

Idioma

Categoría léxica

Jerarquía

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Idioma

kapsiki

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

ca psikye
ca kamsiki sin. compl.
ca kapsiki sin. compl.
ca ptsake sin. compl.
de Psikye
de Kamsiki sin. compl.
de Kapsiki sin. compl.
de Ptsake sin. compl.
en Psikye
en Kamsiki sin. compl.
en Kapsiki sin. compl.
en Ptsake sin. compl.
es psikye
es kamsiki sin. compl.
es kapsiki sin. compl.
es ptsake sin. compl.
eu psikye
eu kamsiki sin. compl.
eu kapsiki sin. compl.
eu ptsake sin. compl.
fr psikye
fr kamsiki sin. compl.
fr kapsiki sin. compl.
fr ptsake sin. compl.
gl psikye
gl kamsiki sin. compl.
gl kapsiki sin. compl.
gl ptsake sin. compl.
it psikye
it kamsiki sin. compl.
it kapsiki sin. compl.
it ptsake sin. compl.
nl Psikye
nl Kamsiki sin. compl.
nl Kapsiki sin. compl.
nl Ptsake sin. compl.
pt psikye
pt kamsiki sin. compl.
pt kapsiki sin. compl.
pt ptsake sin. compl.

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definición

El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Les llengües més properes al psikye són el bana, el hya i el kamwe.

La llengua psikye consta de dos dialectes principals: el psikye pròpiament dit (també anomenat kapsiki o kamu), parlat a la zona camerunesa, i el zlenge, parlat a la zona nigeriana.

Com passa amb les altres comunitats lingüístiques de la frontera Camerun-Nigèria, els psikyes del Camerun empren el ful per comunicar-se amb altres grups veïns, mentre que els de Nigèria empren el haussa. D'altra banda, les llengües de l'ensenyament són el francès al Camerun i l'anglès a Nigèria.

kapul

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Sama-bajaw, Àsia > Filipines

ca abaknon
ca capul samal sin. compl.
ca capuleño sin. compl.
ca inabaknon sin. compl.
ca kapul sin. compl.
ar أباكنونية
cy Abaknon
cy Capul samal sin. compl.
cy Capuleño sin. compl.
cy Inabaknon sin. compl.
cy Kapul sin. compl.
de Abaknon
de Capul sin. compl.
de Capuleno sin. compl.
de Capuleño sin. compl.
de Inabaknon sin. compl.
de Kapul sin. compl.
en Abaknon
en Abaknon Sama sin. compl.
en Capul sin. compl.
en Capul Samal sin. compl.
en Capuleño sin. compl.
en Inabaknon sin. compl.
en Kapul sin. compl.
es abaknon
es capul sama sin. compl.
es capuleño sin. compl.
es inabaknon sin. compl.
es kapul sin. compl.
eu abaknonera
eu abaknon sin. compl.
eu abaknon sama sin. compl.
eu capul samal sin. compl.
eu capuleño sin. compl.
eu inabaknon sin. compl.
eu kapul sin. compl.
fr abaknon
fr capul samal sin. compl.
fr capuleño sin. compl.
fr inabaknon sin. compl.
fr kapul sin. compl.
gl abaknon
gl capul samal sin. compl.
gl capuleño sin. compl.
gl inabaknon sin. compl.
gl kapul sin. compl.
gn avaknon
gn capul samal sin. compl.
gn inavaknon sin. compl.
gn kapul sin. compl.
gn kapuléño sin. compl.
it abaknon
it capul samal sin. compl.
it capuleño sin. compl.
it inabaknon sin. compl.
it kapul sin. compl.
pt abaknon
pt capul samal sin. compl.
pt capuleño sin. compl.
pt inabaknon sin. compl.
pt kapul sin. compl.
zh 阿巴克农语
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Sama-bajaw, Àsia > Filipines

Definición

El grup etnonlingüístic abaknon està establert a l'illa de Capul, situada al nord-oest de l'illa de Samar, la més oriental de les illes Visayas. La llengua abaknon, però, no és lingüísticament propera a les llengües parlades a la regió, com el bikol o el warai, sinó a les llengües sama (o samal). Aquestes llengües són parlades per diversos grups etnolingüístics localitzats als arxipèlags de Sulu i Tawi-tawi (entre Mindanao i Sabah, a Malàisia).

Segons la tradició oral, els abaknon provenen de Balabac, al sud de Palawan, i van emigrar a Samar per evitar la dominació dels moros.

kaputxa

Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Dido, Àsia > Rússia

ca bezhta
ca kaputxa sin. compl.
cod Бежкьалас миц (Bejtłalas mits)
ar البزتية
cy Bezhta
cy Kapucha sin. compl.
de Bezhtinisch
de Kaputschinisch sin. compl.
en Bezhta
en Kapucha sin. compl.
es bezhta
eu bezhtiera
fr bezhta
fr kapoutcha sin. compl.
gn veshta
gn kapucha sin. compl.
it bezhta
ja ベジタ語
ja カプチャ語 sin. compl.
nl Bezhta
nl Kapucha sin. compl.
pt bezhta
pt kapucha sin. compl.
ru Бежтинский язык
ru Бежитинский sin. compl.
ru Капучинский sin. compl.
tmh Bezhta
zh 贝兹塔语
zh 卡布查语 sin. compl.
scr Alfabet ciríl·lic

Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Dido, Àsia > Rússia

Definición

Els bezhtas, també coneguts amb el nom de kapuchas, constitueixen un dels grups ètnics més petits de la República del Daguestan. Tradicionalment han habitat un territori muntanyós a l'interior del sud-oest del Daguestan, tot i que avui dia molts viuen també a les planes del sud del país. Per raons de veïnatge, el poble bezhta ha tingut relacions històriques estretes amb el kanat de l'Avaristan, el país dels àvars.

El bezhta és una llengua oral. Es divideix en tres dialectes: el bezhta pròpiament dit, el tladal i el khosharkhota, corresponents als tres pobles on es parla (Bezhta, Tladal, Khoshar-Khota).

Per escriure i comunicar-se amb la resta de pobles de l'entorn, els bezhtas han fet servir habitualment la llengua àvar. Malgrat això, han aconseguit conservar el bezhta a causa del seu aïllament en pobles de muntanya, tot i que el seu vocabulari ha estat molt influït per altres llengües i ha incorporat, al llarg del temps, molts manlleus de l'àvar, l'àrab, el georgià i el rus.

Des de final del segle XX hi ha hagut intents de crear unes normes ortogràfiques per poder escriure en bezhta; fins i tot l'Institute for Bible Translation de Moscou va publicar en aquest idioma l'Evangeli de Lluc, l'any 1999. Aquesta obra ha servit per a començar a ensenyar la llengua en alguns centres escolars del territori.

Com la resta de llengües del Daguestan amb poc nombre de parlants, avui dia el bezhta presenta greus problemes de supervivència, tant per l'àmplia difusió actual del rus com per l'expansió cultural històrica de l'àvar i la manca d'un estàndard escrit que en permeti l'ensenyament als centres escolars.

També hi ha grups de bezhtas a Turquia i Geòrgia (prop de la localitat de Qvareli i de la frontera amb el Daguestan), fruit de migracions produïdes a final del segle XIX.

kaqchikel

Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala

ca kaqchikel
ca cakchiquel sin. compl.
ca kaqchiquel sin. compl.
ar كاكتشيكيلية
cy Kaqchikel
cy Cakchiquel sin. compl.
cy Kaqchiquel sin. compl.
de Cakchikel
de Cakchiquel sin. compl.
de Kaqchikel sin. compl.
de Kaqchiquel sin. compl.
en Kaqchikel
en Cakchiquel sin. compl.
en Cakchiquiel sin. compl.
en Kaqchiquel sin. compl.
es kaqchikel
es cakchiquel sin. compl.
es kakchiquel sin. compl.
eu kaqchikelera
eu cakchiquel sin. compl.
eu kaqchikel sin. compl.
eu kaqchiquel sin. compl.
fr cakchiquel
fr kaqchikel sin. compl.
fr kaqchiquel sin. compl.
gl kaqchikel
gl cakchiquel sin. compl.
gl kaqchiquel sin. compl.
gn kaqchikel
gn cakchiquel sin. compl.
gn kaqchiquel sin. compl.
it kaqchikel
it cakchiquel sin. compl.
it kaqchiquel sin. compl.
ja カクチケル
nl Caqchiquel
nl Kaqchiquel
pt kaqchikel
pt cakchiquel sin. compl.
pt kaqchiquel sin. compl.
ru Какчикель
zh 卡克奇克
zh 卡克奇克尔
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala

Definición

El kaqchikel té prop de mig milió de parlants, cosa que fa que sigui una de les llengües maies de Guatemala que més es parla. Malgrat això, la seva situació és més delicada que la d'altres llengües força més petites en nombre de parlants, ja que la població està molt bilingüitzada i als carrers dels pobles i de les ciutats kaqchikels se sent sovint l'espanyol.

Sembla que el kaqchikel té força variació interna. Algunes fonts hi distingeixen fins a deu variants dialectals.

Els Anales de los Cakchiqueles és una obra escrita en kaqchikel per Francisco Hernández Arana Xajilá l'any 1571 i completada pel seu net Francisco Rojas l'any 1604. Es tracta d'una mostra important de la cultura maia en què es narren episodis de la mitologia i de la història kaqchikels.

A Mèxic hi ha població kaqchikel, procedent de Guatemala, des dels anys vuitanta del segle XX. Un nombre important de persones de la zona oriental de Guatemala va travessar la frontera en aquesta època fugint de la guerra civil.

El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.

La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).

La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.

kaqchiquel

Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala

ca kaqchikel
ca cakchiquel sin. compl.
ca kaqchiquel sin. compl.
ar كاكتشيكيلية
cy Kaqchikel
cy Cakchiquel sin. compl.
cy Kaqchiquel sin. compl.
de Cakchikel
de Cakchiquel sin. compl.
de Kaqchikel sin. compl.
de Kaqchiquel sin. compl.
en Kaqchikel
en Cakchiquel sin. compl.
en Cakchiquiel sin. compl.
en Kaqchiquel sin. compl.
es kaqchikel
es cakchiquel sin. compl.
es kakchiquel sin. compl.
eu kaqchikelera
eu cakchiquel sin. compl.
eu kaqchikel sin. compl.
eu kaqchiquel sin. compl.
fr cakchiquel
fr kaqchikel sin. compl.
fr kaqchiquel sin. compl.
gl kaqchikel
gl cakchiquel sin. compl.
gl kaqchiquel sin. compl.
gn kaqchikel
gn cakchiquel sin. compl.
gn kaqchiquel sin. compl.
it kaqchikel
it cakchiquel sin. compl.
it kaqchiquel sin. compl.
ja カクチケル
nl Caqchiquel
nl Kaqchiquel
pt kaqchikel
pt cakchiquel sin. compl.
pt kaqchiquel sin. compl.
ru Какчикель
zh 卡克奇克
zh 卡克奇克尔
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala

Definición

kara

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

ca kara
ca regi sin. compl.
cod regi
ar كارا
cy Kara
cy Regi sin. compl.
de Kara
de Regi sin. compl.
en Kara
en Regi sin. compl.
es kara
es regi sin. compl.
eu karera
eu kara sin. compl.
eu regi sin. compl.
fr kara
fr regi sin. compl.
gl kara
gl regi sin. compl.
gn kara
gn regi sin. compl.
it kara
it regi sin. compl.
pt kara
pt regi sin. compl.
tmh Takarat
tmh Regi sin. compl.
zh 卡拉语

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definición

El grup etnolingüístic kara és un dels grups establerts a la regió nord de Tanzània, concretament a la regió de Mara. Generalment, els parlants de kara tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.

El kara s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.

karafawyana

Filiació desconeguda, Amèrica > Brasil

ca karafawyana
ca karahawyana sin. compl.
ar كارافاويانا
cy Karafawyana
cy Karahawyana sin. compl.
de Karafawyana
de Karahawyana sin. compl.
en Karafawyana
en Karahawyana sin. compl.
es karahauyana
es karafawyana sin. compl.
es karahawyana sin. compl.
eu karafawyanera
eu karafawyana sin. compl.
eu karahawyana sin. compl.
fr karafawyana
fr karahawyana sin. compl.
gl karafawyana
gl karahawyana sin. compl.
it karahawyana
it karafawyana sin. compl.
ja カラファウヤナ語
ja カラアウヤナ語 sin. compl.
nl Karafawyana
nl Karahawyana sin. compl.
pt karafawyana
pt karahawyana sin. compl.
ru Карафавьяна
ru Караавьяна sin. compl.
zh 卡拉法维亚那语
zh 卡拉哈维亚那 sin. compl.

Filiació desconeguda, Amèrica > Brasil

Definición

La llengua karafawyana no ha pogut ser classificada dins de cap família lingüística, tot i que probablement està emparentada amb les carib. Falten més estudis que confirmin aquesta hipòtesi.

No se sap amb claredat si els 40 individus que integren el grup ètnic conserven l'ús de la llengua pròpia. El que sí se sap és que, com que viuen en comunitats waiwai i hixkariana, han après aquestes llengües a banda del portuguès. En aquesta regió, on hi ha molta barreja ètnica, la llengua waiwai s'empra com a llengua franca. Les llengües pròpies dels diversos grups solen mantenir-se en l'àmbit familiar.

karahawyana

Filiació desconeguda, Amèrica > Brasil

ca karafawyana
ca karahawyana sin. compl.
ar كارافاويانا
cy Karafawyana
cy Karahawyana sin. compl.
de Karafawyana
de Karahawyana sin. compl.
en Karafawyana
en Karahawyana sin. compl.
es karahauyana
es karafawyana sin. compl.
es karahawyana sin. compl.
eu karafawyanera
eu karafawyana sin. compl.
eu karahawyana sin. compl.
fr karafawyana
fr karahawyana sin. compl.
gl karafawyana
gl karahawyana sin. compl.
it karahawyana
it karafawyana sin. compl.
ja カラファウヤナ語
ja カラアウヤナ語 sin. compl.
nl Karafawyana
nl Karahawyana sin. compl.
pt karafawyana
pt karahawyana sin. compl.
ru Карафавьяна
ru Караавьяна sin. compl.
zh 卡拉法维亚那语
zh 卡拉哈维亚那 sin. compl.

Filiació desconeguda, Amèrica > Brasil

Definición

karajá

Aïllada, Amèrica > Brasil

ca carajà
ca inã sin. compl.
ca ini sin. compl.
ca javaé sin. compl.
ca karajá sin. compl.
ca xambioà sin. compl.
cod ini ribé
ar الكاراجية
cy Carajá
cy Inã sin. compl.
cy Ini sin. compl.
cy Javaé sin. compl.
cy Karajá sin. compl.
cy Xambioá sin. compl.
de Carajá
de Inã sin. compl.
de Ini sin. compl.
de Javaé sin. compl.
de Karajá sin. compl.
de Xambioà sin. compl.
en Carajá
en Chamboa sin. compl.
en Ini sin. compl.
en Iny sin. compl.
en Javaé sin. compl.
en Javahé sin. compl.
en Karaja sin. compl.
en Karajá sin. compl.
en Shambioá sin. compl.
en Xambioá sin. compl.
en Ynã sin. compl.
es carajá
es ini sin. compl.
es iña sin. compl.
es javaé sin. compl.
es karajá sin. compl.
es xambioà sin. compl.
eu carajera
eu inã sin. compl.
eu ini sin. compl.
eu javaé sin. compl.
eu karajá sin. compl.
eu xambioà sin. compl.
fr karaja
fr caraja sin. compl.
fr inã sin. compl.
fr ini sin. compl.
fr javaé sin. compl.
fr xambioà sin. compl.
gn karaja
gn inã sin. compl.
gn ini sin. compl.
gn javaé sin. compl.
gn karajá sin. compl.
gn xambioà sin. compl.
it carajà
it inã sin. compl.
it ini sin. compl.
it javaé sin. compl.
it karajá sin. compl.
it xambioà sin. compl.
ja カラジャ語
ja サンビオワ語 sin. compl.
ja ジャヴァエ語 sin. compl.
ja イニ語、イニャ語 sin. compl.
nl Carajá
nl Inã sin. compl.
nl Ini sin. compl.
nl Javaé sin. compl.
nl Karajá sin. compl.
nl Xambioá sin. compl.
pt carajá
pt inã sin. compl.
pt ini sin. compl.
pt javaé sin. compl.
pt karajá sin. compl.
pt xambioà sin. compl.
ru Каража
ru Ини sin. compl.
ru Инья sin. compl.
ru Явае sin. compl.
ru Жовоэ sin. compl.
ru Шамбиоа sin. compl.
ru Шимбиоа sin. compl.
zh 卡拉加语
zh 伊尼、伊纳、卡拉加、昌比奥阿、加瓦艾 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Aïllada, Amèrica > Brasil

Definición

La llengua carajà inclou tres dialectes força semblants: el carajà, el javaé i el xambioà. S'estableix un contínum dialectal carajà-xambioà-javaé, en el qual el carajà i el javaé són les varietats més diferenciades. Alguns americanistes l'emparenten amb la família je, dins del tronc macro-je.

El dialecte xambioà (o carajà del nord, uns 120 parlants) és el més septentrional; es parla en dos poblats al marge dret de l'Araguaia, a l'estat de Tocantins. La varietat javaé és parlada per unes 900 persones també a l'estat de Tocantins; els javaés s'autodenominen itya mahãdu o 'poble del mig'. El dialecte carajà és el més estès, parlat a banda i banda de l'Araguaia en els estats de Tocantins, Parà (angle sud-est, Ilha do Bananal), Mato Grosso (Nord-est, Lago Grande) i Goiàs (uns 1.700 parlants).

Els carajàs mantenen relació amb la població no indígena des del segle XVII, primer amb missioners jesuïtes, després amb exploradors europeus i en els nostres dies amb els neobrasilers de les ciutats properes. Tanmateix, han preservat força intactes les tradicions culturals i la llengua. Actualment són actius en la defensa dels drets territorials, sanitaris, educatius i identitaris.

Els infants aprenen primer carajà, llengua d'ús habitual, i a l'escola aprenen portuguès. Va ser una de les primeres comunitats en les quals es va implantar el programa educatiu intercultural bilingüe, vers el 1972, però, com passa arreu del país, l'ensenyament de la llengua pròpia és simbòlic. La inclusió de la llengua materna a l'escola primària va comportar que s'hagués d'elaborar una ortografia. L'ensenyament dona molta importància a la tradició oral.

El portuguès té un ús predominant en alguns poblats i més reduït a la resta de la comunitat. Les dones adultes no el solen parlar, tot i que sí que l'entenen. En carajà, com en altres llengües ameríndies, els homes i les dones i infants parlen varietats lingüístiques diferents, mútuament intel·ligibles. Les diferències són fonètiques i lèxiques. Aquesta diferenciació en la parla és un reflex de la forta divisió social entre homes i dones.

Els carajàs s'autodenominen ini, 'nosaltres'. El nom de la llengua, ini ribé, significa 'llengua de la gent'.

karamiananen

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

ca kalamianon
ca calamiano sin. compl.
ca kalamian sin. compl.
ca kalamian tagbanwa sin. compl.
ca kalamianen sin. compl.
ca karamiananen sin. compl.
ar كالاميانونية
cy Kalamianon
cy Calamiano sin. compl.
cy Kalamian sin. compl.
cy Kalamian tagbanwa sin. compl.
cy Kalamianen sin. compl.
cy Karamiananen sin. compl.
de Kalamianon
de Calamiano sin. compl.
de Kalamian sin. compl.
de Kalamian Tagbanwa sin. compl.
de Karamiananen sin. compl.
en Kalamianon
en Calamian Tagbanwa sin. compl.
en Calamiano sin. compl.
en Kalamian sin. compl.
en Kalamianen sin. compl.
en Karamiananen sin. compl.
es calamiano
es calamiano tagbanua sin. compl.
es kalamian sin. compl.
es kalamianen sin. compl.
es kalamianon sin. compl.
es karamiananen sin. compl.
eu kalamianona
eu calamiano sin. compl.
eu kalamian sin. compl.
eu kalamian tagbanwa sin. compl.
eu kalamianen sin. compl.
eu kalamianon sin. compl.
eu karamiananen sin. compl.
fr kalamien
fr calamian sin. compl.
fr calamiano sin. compl.
fr kalamian sin. compl.
fr kalamian tagbanwa sin. compl.
fr kalamianen sin. compl.
fr kalamianon sin. compl.
fr karamiananen sin. compl.
gl kalamianon
gl calamiano sin. compl.
gl kalamian sin. compl.
gl kalamian tagbanwa sin. compl.
gl kalamianen sin. compl.
gl karamiananen sin. compl.
gn kalamianon
gn calamiano sin. compl.
gn kalamian sin. compl.
gn kalamian tagbanwa sin. compl.
gn kalamianen sin. compl.
gn karamiananen sin. compl.
it kalamianon
it calamiano sin. compl.
it kalamian sin. compl.
it kalamian tagbanwa sin. compl.
it kalamianen sin. compl.
it karamiananen sin. compl.
pt kalamianon
pt calamiano sin. compl.
pt kalamian sin. compl.
pt kalamian tagbanwa sin. compl.
pt kalamianen sin. compl.
pt karamiananen sin. compl.
zh 卡拉棉语
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definición

El kalamianon s'inclou dins el grup de llengües indígenes de les illes que constitueixen la província de Palawan. Aquest grup està integrat per sis llengües: el kalamianon, l'agutaynon (subgrup nord-palawan o kalamiano), el batak, el tagbanwa, el palawan i el molbog (subgrup sud-palawan).

Actualment, els parlants de llengües palawan constitueixen una minoria a la província, ja que aquesta és habitada per un gran nombre de persones procedents de diverses zones de les Filipines: parlants de les llengües majoritàries del país (com el tagal, el cebuano, l'ilocà o el híligaynon), parlants de kuyonon (llengua de l'illa de Cuyo) o de kagayanen (de l'illa de Cagayancillo).

El kalamianon està format per tres dialectes, els quals són parlats per diferents grups ètnics que habiten les illes Calamian: el binusuanganen (parlat pel grup busuanganen), el kinalamiananen o kinaramiananen (parlat pel grup kalamiananen o karamiananen) i el tinagbanwa (parlat pel grup tagbanwa).

Hi ha certa confusió al voltant del terme tagbanwa, ja que pot fer referència a un dialecte de la llengua kalamianon i també al nom d'una llengua del subgrup sud-palawan, parlada al centre i nord de l'illa de Palawan.