keresan
keresan
Aïllada, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca keres
- ca keresa sin. compl.
- ca keresan sin. compl.
- cy Keres
- cy Keresa sin. compl.
- cy Keresan sin. compl.
- de Keres
- de Keresa sin. compl.
- de Keresan sin. compl.
- en Keres
- en Keresan sin. compl.
- es queresano
- es kerés sin. compl.
- es keresa sin. compl.
- es keresan sin. compl.
- fr keres
- fr keresa sin. compl.
- fr keresan sin. compl.
- gl keres
- gl keresa sin. compl.
- gl keresan sin. compl.
- gn keres
- gn keresa sin. compl.
- gn keresan sin. compl.
- it keres
- it keresa sin. compl.
- it keresan sin. compl.
- pt keres
- pt keresa sin. compl.
- pt keresan sin. compl.
Aïllada, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
El keres es compon de set varietats considerades de manera general com a dialectes d'una mateixa llengua. Cada varietat presenta intel·ligibilitat amb la varietat veïna, de manera que formen un contínuum dialectal. Malgrat tot, es poden distingir dos blocs amb divergències més pronunciades: l'occidental, al qual pertanyen les variants d'Acoma i de Laguna, i l'oriental, que inclou els parlars de Zia, de Santa Ana, de San Felipe, de Santo Domingo i de Cochiti. Les variants orientals es parlen a la zona de la vall del Río Grande, i les occidentals, a uns 100 kilòmetres al sud-oest.
El keres és parlat per set comunitats d'indis pueblo. Els pueblo, segons la pròpia tradició oral, serien descendents de l'antiga civilització Anasazi i tindrien, per tant, un origen comú. Tanmateix, els pueblo presenten una gran diversitat lingüística, ja que parlen llengües pertanyents a quatre famílies lingüístiques diferents: el keres, el kiowa-tanoa, l'utoasteca i el zuni. El keres és una llengua aïllada. S'han proposat diverses relacions genètiques, però no se n'ha acceptat cap.
Segons dades de l'any 1995, hi hauria 1.930 parlants a Acoma, la major part per sobre dels 30 anys (xifra que respresenta el 50% de la població); 2.060 a Laguna, la majoria per sobre dels 40 anys (30%); 504 a Zia, gairebé tots per sobre dels 20 anys (70%); 384 a Santa Ana, la major part per sobre dels 25 (60%); 1.985, comptant-hi nens, a San Felipe (90%); 2.965 a Santo Domingo, inclosos els nens (95%), i 525 per sobre dels 30 anys a Cochiti (50%).
Hi ha força documentació sobre la llengua keres, tot i que almenys una part de la comunitat és poc receptiva envers la tasca d'investigació dels lingüistes.
El keres és parlat per set comunitats d'indis pueblo. Els pueblo, segons la pròpia tradició oral, serien descendents de l'antiga civilització Anasazi i tindrien, per tant, un origen comú. Tanmateix, els pueblo presenten una gran diversitat lingüística, ja que parlen llengües pertanyents a quatre famílies lingüístiques diferents: el keres, el kiowa-tanoa, l'utoasteca i el zuni. El keres és una llengua aïllada. S'han proposat diverses relacions genètiques, però no se n'ha acceptat cap.
Segons dades de l'any 1995, hi hauria 1.930 parlants a Acoma, la major part per sobre dels 30 anys (xifra que respresenta el 50% de la població); 2.060 a Laguna, la majoria per sobre dels 40 anys (30%); 504 a Zia, gairebé tots per sobre dels 20 anys (70%); 384 a Santa Ana, la major part per sobre dels 25 (60%); 1.985, comptant-hi nens, a San Felipe (90%); 2.965 a Santo Domingo, inclosos els nens (95%), i 525 per sobre dels 30 anys a Cochiti (50%).
Hi ha força documentació sobre la llengua keres, tot i que almenys una part de la comunitat és poc receptiva envers la tasca d'investigació dels lingüistes.
kerewe
kerewe
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kerewe
- ca ekikerebe sin. compl.
- ca kakwere sin. compl.
- ca kerebe sin. compl.
- ca kwele sin. compl.
- ca ng'were sin. compl.
- ar كيريوي
- cy Kerewe
- cy Ekikerebe sin. compl.
- cy Kakwere sin. compl.
- cy Kerebe sin. compl.
- cy Kwele sin. compl.
- cy Ng'were sin. compl.
- de Kerewe
- de Ekikerebe sin. compl.
- de Kakwere sin. compl.
- de Kerebe sin. compl.
- de Kwele sin. compl.
- de Ng'were sin. compl.
- en Kerewe
- en Ekikerebe sin. compl.
- en Kerebe sin. compl.
- en Kikerebe sin. compl.
- en Kikerewe sin. compl.
- es kerebe
- es ekikerebe sin. compl.
- es kakwere sin. compl.
- es kerewe sin. compl.
- es kwele sin. compl.
- es ng'were sin. compl.
- eu kerewe
- eu ekikerebe sin. compl.
- eu kakwere sin. compl.
- eu kerebe sin. compl.
- eu kwele sin. compl.
- eu ng'were sin. compl.
- fr kerewé
- fr ekikerebé sin. compl.
- fr kakweré sin. compl.
- fr kerebé sin. compl.
- fr kwelé sin. compl.
- fr ng'weré sin. compl.
- gl kerewe
- gl ekikerebe sin. compl.
- gl kakwere sin. compl.
- gl kerebe sin. compl.
- gl kwele sin. compl.
- gl ng'were sin. compl.
- gn kereve
- gn ekikerebe sin. compl.
- gn kakwere sin. compl.
- gn kerebe sin. compl.
- gn kwele sin. compl.
- gn ng'were sin. compl.
- it kerewe
- it ekikerebe sin. compl.
- it kakwere sin. compl.
- it kerebe sin. compl.
- it kwele sin. compl.
- it ng'were sin. compl.
- pt kerewe
- pt ekikerebe sin. compl.
- pt kakwere sin. compl.
- pt kerebe sin. compl.
- pt kwele sin. compl.
- pt ng'were sin. compl.
- tmh Takiriwit
- tmh Ekikerebe sin. compl.
- tmh kakwere sin. compl.
- tmh kerebe sin. compl.
- tmh kwele sin. compl.
- tmh ng'were sin. compl.
- zh 科勒维语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
Els kerewes són un dels grups etnolingüístics establerts a la regió nord de Tanzània, concretament a la regió de Mara. Són propers als sukumes, culturalment i lingüísticament. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han rebut un fort impacte sociolingüístic de comunitats veïnes. Aquest és el cas dels kerewes, que han rebut una forta influència dels jites.
Generalment, els parlants de kerewe tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
El kerewe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Generalment, els parlants de kerewe tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
El kerewe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
ketchi'
ketchi'
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche', Amèrica > Belize, Amèrica > El Salvador, Amèrica > Guatemala
- ca q'eqchi'
- ca cacche' sin. compl.
- ca kekchí sin. compl.
- ca kekchi' sin. compl.
- ca ketchi' sin. compl.
- ca quecchi' sin. compl.
- cy Q'eqchi'
- cy Cacche' sin. compl.
- cy Kekchí sin. compl.
- cy Kekchi' sin. compl.
- cy Ketchi' sin. compl.
- cy Quecchi' sin. compl.
- de Kekchí
- de Cacché sin. compl.
- de Ketchí sin. compl.
- de Q'eqchi' sin. compl.
- de Quecchí' sin. compl.
- en Q'eqchi'
- en Cacche' sin. compl.
- en Kekchi sin. compl.
- en Kekchí sin. compl.
- en Kekchi' sin. compl.
- en Ketchi' sin. compl.
- en Q'echi sin. compl.
- en Quecchi' sin. compl.
- es quekchí
- es cacche' sin. compl.
- es kekchí sin. compl.
- es ketchi' sin. compl.
- es q'eqchi' sin. compl.
- es quecchi' sin. compl.
- eu q'eqchi'era
- eu cacche' sin. compl.
- eu kekchí sin. compl.
- eu kekchi' sin. compl.
- eu q'eqchi' sin. compl.
- eu q'eqchi'era sin. compl.
- eu quecchi' sin. compl.
- fr quechi
- fr cacche' sin. compl.
- fr kekchi sin. compl.
- fr kekchi' sin. compl.
- fr ketchi' sin. compl.
- fr q'eqchi' sin. compl.
- fr quecchi' sin. compl.
- gl q'eqchi'
- gl cacche' sin. compl.
- gl kekchí sin. compl.
- gl kekchi' sin. compl.
- gl ketchi' sin. compl.
- gl quecchi' sin. compl.
- gn keqchi
- gn kacche sin. compl.
- gn kekchi sin. compl.
- gn kekchí sin. compl.
- gn ketchi sin. compl.
- gn quecchi' sin. compl.
- it q'eqchi'
- it cacche' sin. compl.
- it kekchí sin. compl.
- it kekchi' sin. compl.
- it ketchi' sin. compl.
- it quecchi' sin. compl.
- pt q'eqchi'
- pt cacche' sin. compl.
- pt kekchi sin. compl.
- pt kekchi' sin. compl.
- pt ketchi' sin. compl.
- pt quecchi' sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche', Amèrica > Belize, Amèrica > El Salvador, Amèrica > Guatemala
Definición
El q'eqchi' és la llengua maia de Guatemala amb més extensió territorial i la tercera pel que fa al nombre de parlants (després del k'iche' i el kaqchikel), ja que té entre 340.000 i 400.000 parlants (algunes fonts eleven la xifra fins a 800.000).
La comunitat de Belize consta només de 9.000 persones i la de El Salvador, fruit de migracions més o menys recents, de 12.000. El q'eqchi' que es parla a Belize és un dialecte sensiblement diferent dels que es troben a Guatemala.
També hi ha població q'eqchi' a Mèxic, procedent de Guatemala, des dels anys vuitanta del segle XX. Un nombre important de persones de la zona oriental de Guatemala va travessar la frontera en aquesta època fugint de la guerra civil.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
La comunitat de Belize consta només de 9.000 persones i la de El Salvador, fruit de migracions més o menys recents, de 12.000. El q'eqchi' que es parla a Belize és un dialecte sensiblement diferent dels que es troben a Guatemala.
També hi ha població q'eqchi' a Mèxic, procedent de Guatemala, des dels anys vuitanta del segle XX. Un nombre important de persones de la zona oriental de Guatemala va travessar la frontera en aquesta època fugint de la guerra civil.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
khaladj
khaladj
Indoeuropea > Indoirànica > Irànic, Àsia > Iran
- ca khaladj
- cod khaladj
- ar الخلدجية
- cy Khaladj
- de Chaladsch
- en Khalaj
- es khaladj
- eu khaladjera
- fr khalaj
- gn kaladj
- it khaladj
- ja ハラジ語
- nl Khaladj
- pt khaladj
- ru Халаджский язык
- zh 哈拉吉语
- scr Sense tradició escrita
Indoeuropea > Indoirànica > Irànic, Àsia > Iran
Definición
La llengua khaladj és una llengua irànica. No s'ha de confondre amb la llengua del mateix nom de la família altaica, branca turquesa, també parlada a la República Islàmica de l'Iran.
El khaladj és una llengua oral i no s'ha ensenyat mai a l'escola. Es considera relacionada amb el kurd i el talix, i està molt influïda pel persa i l'àzeri. El khaladj podria ser considerat un subdialecte d'algun dels dialectes kurds de l'Iran.
La majoria de khaladjs viuen a la República Islàmica de l'Iran i no disposem de dades sociolingüístiques sobre aquesta població.
A l'Azerbaidjan, els khaladjs viuen en una única localització, el poble de Shaxagach, al districte d'Astara, on són una minoria (el 95% de la població és talix). Aproximadament unes 20 famílies khaladj viuen compactament al nord del poble. Ningú de menys de 30 anys utilitza el khaladj com a primera llengua. Només en algunes famílies els nens encara l'entenen. Tots els khaladjs parlen també talix, que fan servir, juntament amb l'àzeri, com a segona (o, fins i tot, primera) llengua.
Els khaladjs de l'Azerbaidjan estan molt integrats amb els talix i són freqüents els matrimonis mixtos. La llengua d'educació és l'àzeri, però el talix s'estudia a les escoles fins a quart grau. A l'edat de 10 anys, la majoria dels nens khaladj dominen l'àzeri. El talix sol ser après abans, ja que s'utilitza en àmbits informals de la vida al poble.
Hi ha molt poca informació sobre el khaladj: la tesi del professor Maqsud Mamadov La llengua dels Khaladjs (1973, Bakú) és l'única font d'informació lingüística rellevant.
El khaladj és una llengua oral i no s'ha ensenyat mai a l'escola. Es considera relacionada amb el kurd i el talix, i està molt influïda pel persa i l'àzeri. El khaladj podria ser considerat un subdialecte d'algun dels dialectes kurds de l'Iran.
La majoria de khaladjs viuen a la República Islàmica de l'Iran i no disposem de dades sociolingüístiques sobre aquesta població.
A l'Azerbaidjan, els khaladjs viuen en una única localització, el poble de Shaxagach, al districte d'Astara, on són una minoria (el 95% de la població és talix). Aproximadament unes 20 famílies khaladj viuen compactament al nord del poble. Ningú de menys de 30 anys utilitza el khaladj com a primera llengua. Només en algunes famílies els nens encara l'entenen. Tots els khaladjs parlen també talix, que fan servir, juntament amb l'àzeri, com a segona (o, fins i tot, primera) llengua.
Els khaladjs de l'Azerbaidjan estan molt integrats amb els talix i són freqüents els matrimonis mixtos. La llengua d'educació és l'àzeri, però el talix s'estudia a les escoles fins a quart grau. A l'edat de 10 anys, la majoria dels nens khaladj dominen l'àzeri. El talix sol ser après abans, ja que s'utilitza en àmbits informals de la vida al poble.
Hi ha molt poca informació sobre el khaladj: la tesi del professor Maqsud Mamadov La llengua dels Khaladjs (1973, Bakú) és l'única font d'informació lingüística rellevant.
kheyol
kheyol
Criolls de base francesa d'Amèrica, Amèrica > Guaiana Francesa
- ca crioll guaianès
- ca crioulo sin. compl.
- ca guyanais sin. compl.
- ca karipuna sin. compl.
- ca kheyol sin. compl.
- cod kreol
- ar كريولية غويانية
- cy Creoliaith Gaiana
- cy Crioulo sin. compl.
- cy Guyanais sin. compl.
- cy Karipuna sin. compl.
- cy Kheyol sin. compl.
- de Guyanisches Kreol
- de Guyanesisch sin. compl.
- de Karipuna sin. compl.
- en Guianese Creole
- en Guyanais sin. compl.
- en Guyane Creole sin. compl.
- en Karipuna sin. compl.
- en Kheyol sin. compl.
- es criollo guayanés
- es crioulo sin. compl.
- es guyanais sin. compl.
- es karipuna sin. compl.
- es kheyol sin. compl.
- eu guyanako kreolera
- eu crioulo sin. compl.
- eu guyanais sin. compl.
- eu karipuna sin. compl.
- eu kheyol sin. compl.
- fr créole guyanais
- fr crioulo sin. compl.
- fr guyanais sin. compl.
- fr karipuna sin. compl.
- fr kheyol sin. compl.
- gl crioulo güianés
- gl crioulo sin. compl.
- gl güianais sin. compl.
- gl karipuna sin. compl.
- gl kheyol sin. compl.
- gn krióllo Guajána-gua
- gn gujanais sin. compl.
- gn karipuna sin. compl.
- gn khejol sin. compl.
- gn krioulo sin. compl.
- it creolo guyanese (base francese)
- it crioulo sin. compl.
- it guyanais sin. compl.
- it karipuna sin. compl.
- it kheyol sin. compl.
- ja ギアナのクレオル語
- ja ギアネ語 sin. compl.
- ja ケヨル語 sin. compl.
- ja カリプナ語 sin. compl.
- ja クリウロ語 sin. compl.
- nl Guyanees Creools
- nl Crioulo sin. compl.
- nl Guyanais sin. compl.
- nl Karipuna sin. compl.
- nl Kheyol sin. compl.
- pt crioulo guianês
- pt crioulo sin. compl.
- pt guyanais sin. compl.
- pt karipuna sin. compl.
- pt kheyol sin. compl.
- ru Гвианский креольский язык
- ru Гвианский креоль sin. compl.
- ru Хейоль sin. compl.
- ru Карипуна sin. compl.
- ru Гвианский sin. compl.
- sw Guianese Creole
- sw Crioulo sin. compl.
- sw Guyanais sin. compl.
- sw Karipuna sin. compl.
- sw Kheyol sin. compl.
- tmh Takriyult-taguyant
- zh 圭亚那土生白人语
- zh 克约尔 sin. compl.
- zh 克里欧罗 sin. compl.
- zh 卡里普纳 sin. compl.
- zh 圭亚那依斯 sin. compl.
Criolls de base francesa d'Amèrica, Amèrica > Guaiana Francesa
Definición
Aquest crioll de base francesa degué aparèixer a l'Île de Cayenne vers el 1700 en el context de l'esclavatge. Té una tradició literària força antiga, que s'inicia amb la novel·la Atipa, apareguda el 1885 amb una ortografia propera al francès. La producció literària actual, força important, s'escriu majoritàriament amb una ortografia normalitzada.
El karipuna és parlat per amerindis, els avantpassats dels quals sembla que eren parlants de llengües tupís, que adoptaren com a primera llengua el crioll guaianès a mitjan segle XIX. No és gaire clar com ni per què es va produir aquesta substitució lingüística en una zona on no hi havia massa parlants del crioll de base francesa. Tampoc és clar per què s'anomenen karipunes, un mot carib, si parlaven una llengua tupí.
El karipuna és parlat per amerindis, els avantpassats dels quals sembla que eren parlants de llengües tupís, que adoptaren com a primera llengua el crioll guaianès a mitjan segle XIX. No és gaire clar com ni per què es va produir aquesta substitució lingüística en una zona on no hi havia massa parlants del crioll de base francesa. Tampoc és clar per què s'anomenen karipunes, un mot carib, si parlaven una llengua tupí.
khinalug
khinalug
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Khinalugh, Àsia > Azerbaidjan
- ca khinalug
- cod Каьтш мицI (Kätsh mitsh)
- cod Каьттид мицI (Kättid mitsh)
- ar الخينالوجية
- cy Khinalug
- de Chinalugisch
- en Khinalug
- es khinalug
- eu khinalughera
- fr khinalug
- gn kinalug
- it khinalug
- ja ヒナルク語
- nl Khinalug
- pt khinalug
- ru Хиналугский язык
- zh 基纳鲁格语
- scr Alfabet ciríl·lic
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Khinalugh, Àsia > Azerbaidjan
Definición
La llengua khinalug forma part de la família caucàsica nord-oriental. Alguns lingüistes la classifiquen dins de la branca lesguiana, però és molt diferent de les altres llengües i habitualment és considerada una branca separada. El khinalug no té dialectes.
Els khinalugs vivien compactament en un sol poble del districte de Quba, Khinalug (en llengua khinalug, Ketch), al curs superior del riu Kudial-Tchai, a 2.300 metres sobre el nivell del mar. El poble va estar pràcticament aïllat del món exterior fins als anys 1970, quan es va construir una carretera que hi arribava. Els khinalugs tenien contactes comercials amb els àzeris i amb el sud del Daguestan.
Des de la Segona Guerra Mundial, hi ha la tendència dels joves khinalugs a emigrar a les planes, atrets per la modernitat i la cultura urbana. És per això que actualment es poden trobar parlants de khinalug a altres àrees de l'Azerbaidjan, com l'entorn de la ciutat de Quba, els districtes de Khachmaz i Qabala, i la ciutat de Gülüstan. També n'hi ha a la Federació Russa.
El khinalug és una llengua oral. Per escriure i com a llengua literària s'utilitza l'àzeri. La gent que viu al poble de Khinalug afirma que utilitza la llengua per a tots els dominis lingüístics informals i que només parla àzeri amb els no khinalugs, a l'escola, per qüestions oficials i quan llegeix i escriu.
La llengua de l'educació és l'àzeri i és l'única que s'utilitza en hores de classe i per adreçar-se als professors. La llengua de comunicació informal entre els alumnes és, però, el khinalug.
El khinalug es va ensenyar a l'escola de 1993 a 1999, però el seu ensenyament es va abandonar per falta d'interès dels pares dels alumnes, que consideraven més important que els seus fills aprenguessin àzeri. Així i tot, la competència en la llengua khinalug és alta entre tots els habitants del poble, que tenen una actitud molt positiva envers la llengua, la consideren necessària per a la vida en família i en comunitat i la transmeten als fills.
Per tal d'escriure en khinalug es va crear un alfabet ciríl·lic basat en l'ortografia del lesguià i es va elaborar un llibre de text. També hi ha publicats alguns reculls de poemes en aquesta llengua.
El poc nombre de parlants i la manca d'ensenyament a l'escola fan considerar el khinalug una llengua amenaçada d'extinció. Tanmateix, en un estudi fet l'any 2000, el lingüista John Clifton va concloure que la llengua no s'ha vist afectada per la influència de l'àzeri i que els khinalugs viuen en una diglòssia que permet la coexistència estable de les dues llengües.
Els khinalugs vivien compactament en un sol poble del districte de Quba, Khinalug (en llengua khinalug, Ketch), al curs superior del riu Kudial-Tchai, a 2.300 metres sobre el nivell del mar. El poble va estar pràcticament aïllat del món exterior fins als anys 1970, quan es va construir una carretera que hi arribava. Els khinalugs tenien contactes comercials amb els àzeris i amb el sud del Daguestan.
Des de la Segona Guerra Mundial, hi ha la tendència dels joves khinalugs a emigrar a les planes, atrets per la modernitat i la cultura urbana. És per això que actualment es poden trobar parlants de khinalug a altres àrees de l'Azerbaidjan, com l'entorn de la ciutat de Quba, els districtes de Khachmaz i Qabala, i la ciutat de Gülüstan. També n'hi ha a la Federació Russa.
El khinalug és una llengua oral. Per escriure i com a llengua literària s'utilitza l'àzeri. La gent que viu al poble de Khinalug afirma que utilitza la llengua per a tots els dominis lingüístics informals i que només parla àzeri amb els no khinalugs, a l'escola, per qüestions oficials i quan llegeix i escriu.
La llengua de l'educació és l'àzeri i és l'única que s'utilitza en hores de classe i per adreçar-se als professors. La llengua de comunicació informal entre els alumnes és, però, el khinalug.
El khinalug es va ensenyar a l'escola de 1993 a 1999, però el seu ensenyament es va abandonar per falta d'interès dels pares dels alumnes, que consideraven més important que els seus fills aprenguessin àzeri. Així i tot, la competència en la llengua khinalug és alta entre tots els habitants del poble, que tenen una actitud molt positiva envers la llengua, la consideren necessària per a la vida en família i en comunitat i la transmeten als fills.
Per tal d'escriure en khinalug es va crear un alfabet ciríl·lic basat en l'ortografia del lesguià i es va elaborar un llibre de text. També hi ha publicats alguns reculls de poemes en aquesta llengua.
El poc nombre de parlants i la manca d'ensenyament a l'escola fan considerar el khinalug una llengua amenaçada d'extinció. Tanmateix, en un estudi fet l'any 2000, el lingüista John Clifton va concloure que la llengua no s'ha vist afectada per la influència de l'àzeri i que els khinalugs viuen en una diglòssia que permet la coexistència estable de les dues llengües.
khoe
khoe
Khoisan > Khoe > Kalahari, Àfrica > Angola, Àfrica > Botswana, Àfrica > Namíbia, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Zàmbia
- ca khoi
- ca khoe sin. compl.
- ca khwe sin. compl.
- ca khwedam sin. compl.
- ca kxoe sin. compl.
- ca kxoedam sin. compl.
- ar خوي
- cy Khoe
- cy Khoi sin. compl.
- cy Khwe sin. compl.
- cy Khwedam sin. compl.
- cy Kxoe sin. compl.
- cy Kxoedam sin. compl.
- de Khoe
- de Khoi sin. compl.
- de Khwe sin. compl.
- de Khwedam sin. compl.
- de Kxoe sin. compl.
- de Kxoedam sin. compl.
- en Khoe
- en Khoi sin. compl.
- en Khwe sin. compl.
- en Khwedam sin. compl.
- en Kxoe sin. compl.
- en Kxoedam sin. compl.
- es khoe
- es khoi sin. compl.
- es khwe sin. compl.
- es khwedam sin. compl.
- es kxoe sin. compl.
- es kxoedam sin. compl.
- eu khwendam
- eu khoe sin. compl.
- eu khoi sin. compl.
- eu khwe sin. compl.
- eu khwedam sin. compl.
- eu kxoe sin. compl.
- eu kxoedam sin. compl.
- fr khoe
- fr khoi sin. compl.
- fr khwe sin. compl.
- fr khwedam sin. compl.
- fr kxoe sin. compl.
- fr kxoedam sin. compl.
- gl khoe
- gl khoi sin. compl.
- gl khwe sin. compl.
- gl khwedam sin. compl.
- gl kxoe sin. compl.
- gl kxoedam sin. compl.
- gn khoe
- gn khoi sin. compl.
- gn khwe sin. compl.
- gn khwedam sin. compl.
- gn kxoe sin. compl.
- gn kxoedam sin. compl.
- it khoe
- it khoi sin. compl.
- it khwe sin. compl.
- it khwedam sin. compl.
- it kxoe sin. compl.
- it kxoedam sin. compl.
- pt khoe
- pt khoi sin. compl.
- pt khwe sin. compl.
- pt khwedam sin. compl.
- pt kxoe sin. compl.
- pt kxoedam sin. compl.
- tmh Khoe
- tmh khoi sin. compl.
- tmh Khwe sin. compl.
- tmh khwedam sin. compl.
- tmh kxoe sin. compl.
- tmh kxoedam sin. compl.
- zh 科埃语
- num Sistema aràbic
Khoisan > Khoe > Kalahari, Àfrica > Angola, Àfrica > Botswana, Àfrica > Namíbia, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Zàmbia
Definición
El khoe s'inclou dins la família de llengües khoisan, que corresponen als pobles khoisan, els habitants originaris de bona part de l'Àfrica meridional. L'expansió bantú i la posterior colonització europea van significar, però, la destrucció, el desplaçament o l'assimilació parcial d'aquests pobles.
Actualment a la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, que inclouen el khoe, el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab).
En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important de llengües i de dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estan distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també es troben al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.
Durant molt de temps, s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.
El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.
Actualment a la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, que inclouen el khoe, el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab).
En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important de llengües i de dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estan distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també es troben al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.
Durant molt de temps, s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.
El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.
khoekhoe
khoekhoe
Khoisan > Khoe > Khoekhoe, Àfrica > Botswana, Àfrica > Namíbia, Àfrica > República de Sud-àfrica
- ca nama
- ca damara sin. compl.
- ca khoekhoe sin. compl.
- ca khoekhoegowap sin. compl.
- ar ناما
- cy Nama
- cy Damara sin. compl.
- cy Khoekhoe sin. compl.
- cy Khoekhoegowap sin. compl.
- cy Naman sin. compl.
- de Nama
- de Damara sin. compl.
- de Khoekhoe sin. compl.
- de Khoekhoegowab sin. compl.
- de Naman sin. compl.
- en Nama
- en Damara sin. compl.
- en Khoekhoe sin. compl.
- en Khoekhoegowap sin. compl.
- en Naman sin. compl.
- es nama
- es damara sin. compl.
- es khoekhoe sin. compl.
- es khoekhoegowap sin. compl.
- es naman sin. compl.
- eu namera
- eu damara sin. compl.
- eu khoekhoe sin. compl.
- eu khoekhoegowap sin. compl.
- eu nama sin. compl.
- eu naman sin. compl.
- fr nama
- fr damara sin. compl.
- fr khoekhoe sin. compl.
- fr khoekhoegowap sin. compl.
- fr naman sin. compl.
- gl nama
- gl damara sin. compl.
- gl khoekhoe sin. compl.
- gl khoekhoegowap sin. compl.
- gl naman sin. compl.
- gn nama
- gn damara sin. compl.
- gn khoekhoe sin. compl.
- gn khoekhoegowap sin. compl.
- gn naman sin. compl.
- it nama
- it damara sin. compl.
- it khoekhoe sin. compl.
- it khoekhoegowap sin. compl.
- it naman sin. compl.
- pt nama
- pt damara sin. compl.
- pt khoekhoe sin. compl.
- pt khoekhoegowap sin. compl.
- pt naman sin. compl.
- tmh Tanamat
- tmh Damara sin. compl.
- tmh khoekhoe sin. compl.
- tmh khoekhoegowap sin. compl.
- tmh naman sin. compl.
- zh 纳马语
- num Sistema aràbic
Khoisan > Khoe > Khoekhoe, Àfrica > Botswana, Àfrica > Namíbia, Àfrica > República de Sud-àfrica
Definición
El nama s'inclou dins la família de llengües khoisan, que corresponen als pobles khoisan, els habitants originaris de bona part de l'Àfrica meridional. L'expansió bantú i la posterior colonització europea van significar, però, la destrucció, el desplaçament o l'assimilació parcial d'aquests pobles. En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important d'aquestes llengües i dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estàn distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també es troben al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.
Durant molt de temps s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.
El nama forma part d'un contínuum dialectal (khoekhoe septentrional), que inclou les varietats nama/damara, hai||'om (o san) i aakhoe.
El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
Actualment a la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, que inclouen el khoi (també anomenat khoe o khwedam), el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab).
L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.
Durant molt de temps s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.
El nama forma part d'un contínuum dialectal (khoekhoe septentrional), que inclou les varietats nama/damara, hai||'om (o san) i aakhoe.
El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
Actualment a la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, que inclouen el khoi (també anomenat khoe o khwedam), el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab).
L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.
khoekhoegowap
khoekhoegowap
Khoisan > Khoe > Khoekhoe, Àfrica > Botswana, Àfrica > Namíbia, Àfrica > República de Sud-àfrica
- ca nama
- ca damara sin. compl.
- ca khoekhoe sin. compl.
- ca khoekhoegowap sin. compl.
- ar ناما
- cy Nama
- cy Damara sin. compl.
- cy Khoekhoe sin. compl.
- cy Khoekhoegowap sin. compl.
- cy Naman sin. compl.
- de Nama
- de Damara sin. compl.
- de Khoekhoe sin. compl.
- de Khoekhoegowab sin. compl.
- de Naman sin. compl.
- en Nama
- en Damara sin. compl.
- en Khoekhoe sin. compl.
- en Khoekhoegowap sin. compl.
- en Naman sin. compl.
- es nama
- es damara sin. compl.
- es khoekhoe sin. compl.
- es khoekhoegowap sin. compl.
- es naman sin. compl.
- eu namera
- eu damara sin. compl.
- eu khoekhoe sin. compl.
- eu khoekhoegowap sin. compl.
- eu nama sin. compl.
- eu naman sin. compl.
- fr nama
- fr damara sin. compl.
- fr khoekhoe sin. compl.
- fr khoekhoegowap sin. compl.
- fr naman sin. compl.
- gl nama
- gl damara sin. compl.
- gl khoekhoe sin. compl.
- gl khoekhoegowap sin. compl.
- gl naman sin. compl.
- gn nama
- gn damara sin. compl.
- gn khoekhoe sin. compl.
- gn khoekhoegowap sin. compl.
- gn naman sin. compl.
- it nama
- it damara sin. compl.
- it khoekhoe sin. compl.
- it khoekhoegowap sin. compl.
- it naman sin. compl.
- pt nama
- pt damara sin. compl.
- pt khoekhoe sin. compl.
- pt khoekhoegowap sin. compl.
- pt naman sin. compl.
- tmh Tanamat
- tmh Damara sin. compl.
- tmh khoekhoe sin. compl.
- tmh khoekhoegowap sin. compl.
- tmh naman sin. compl.
- zh 纳马语
- num Sistema aràbic
Khoisan > Khoe > Khoekhoe, Àfrica > Botswana, Àfrica > Namíbia, Àfrica > República de Sud-àfrica
Definición
El nama s'inclou dins la família de llengües khoisan, que corresponen als pobles khoisan, els habitants originaris de bona part de l'Àfrica meridional. L'expansió bantú i la posterior colonització europea van significar, però, la destrucció, el desplaçament o l'assimilació parcial d'aquests pobles. En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important d'aquestes llengües i dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estàn distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també es troben al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.
Durant molt de temps s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.
El nama forma part d'un contínuum dialectal (khoekhoe septentrional), que inclou les varietats nama/damara, hai||'om (o san) i aakhoe.
El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
Actualment a la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, que inclouen el khoi (també anomenat khoe o khwedam), el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab).
L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.
Durant molt de temps s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.
El nama forma part d'un contínuum dialectal (khoekhoe septentrional), que inclou les varietats nama/damara, hai||'om (o san) i aakhoe.
El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
Actualment a la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, que inclouen el khoi (també anomenat khoe o khwedam), el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab).
L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.
khoi
khoi
Khoisan > Khoe > Kalahari, Àfrica > Angola, Àfrica > Botswana, Àfrica > Namíbia, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Zàmbia
- ca khoi
- ca khoe sin. compl.
- ca khwe sin. compl.
- ca khwedam sin. compl.
- ca kxoe sin. compl.
- ca kxoedam sin. compl.
- ar خوي
- cy Khoe
- cy Khoi sin. compl.
- cy Khwe sin. compl.
- cy Khwedam sin. compl.
- cy Kxoe sin. compl.
- cy Kxoedam sin. compl.
- de Khoe
- de Khoi sin. compl.
- de Khwe sin. compl.
- de Khwedam sin. compl.
- de Kxoe sin. compl.
- de Kxoedam sin. compl.
- en Khoe
- en Khoi sin. compl.
- en Khwe sin. compl.
- en Khwedam sin. compl.
- en Kxoe sin. compl.
- en Kxoedam sin. compl.
- es khoe
- es khoi sin. compl.
- es khwe sin. compl.
- es khwedam sin. compl.
- es kxoe sin. compl.
- es kxoedam sin. compl.
- eu khwendam
- eu khoe sin. compl.
- eu khoi sin. compl.
- eu khwe sin. compl.
- eu khwedam sin. compl.
- eu kxoe sin. compl.
- eu kxoedam sin. compl.
- fr khoe
- fr khoi sin. compl.
- fr khwe sin. compl.
- fr khwedam sin. compl.
- fr kxoe sin. compl.
- fr kxoedam sin. compl.
- gl khoe
- gl khoi sin. compl.
- gl khwe sin. compl.
- gl khwedam sin. compl.
- gl kxoe sin. compl.
- gl kxoedam sin. compl.
- gn khoe
- gn khoi sin. compl.
- gn khwe sin. compl.
- gn khwedam sin. compl.
- gn kxoe sin. compl.
- gn kxoedam sin. compl.
- it khoe
- it khoi sin. compl.
- it khwe sin. compl.
- it khwedam sin. compl.
- it kxoe sin. compl.
- it kxoedam sin. compl.
- pt khoe
- pt khoi sin. compl.
- pt khwe sin. compl.
- pt khwedam sin. compl.
- pt kxoe sin. compl.
- pt kxoedam sin. compl.
- tmh Khoe
- tmh khoi sin. compl.
- tmh Khwe sin. compl.
- tmh khwedam sin. compl.
- tmh kxoe sin. compl.
- tmh kxoedam sin. compl.
- zh 科埃语
- num Sistema aràbic
Khoisan > Khoe > Kalahari, Àfrica > Angola, Àfrica > Botswana, Àfrica > Namíbia, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Zàmbia
Definición
El khoe s'inclou dins la família de llengües khoisan, que corresponen als pobles khoisan, els habitants originaris de bona part de l'Àfrica meridional. L'expansió bantú i la posterior colonització europea van significar, però, la destrucció, el desplaçament o l'assimilació parcial d'aquests pobles.
Actualment a la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, que inclouen el khoe, el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab).
En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important de llengües i de dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estan distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també es troben al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.
Durant molt de temps, s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.
El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.
Actualment a la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, que inclouen el khoe, el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab).
En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important de llengües i de dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estan distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també es troben al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.
Durant molt de temps, s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.
El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.
