kemezung
kemezung
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Beboide oriental, Àfrica > Camerun
- ca kamazung
- ca dumbo sin. compl.
- ca kemezung sin. compl.
- cod diábékwálé
- cod kémézuñ
- de Kemezung
- de Dumbo sin. compl.
- de Kumaju sin. compl.
- en Kamazung
- en Dumbo sin. compl.
- en Kemezung sin. compl.
- es kamazung
- es dumbo sin. compl.
- es kemezung sin. compl.
- eu kamazung
- eu dumbo sin. compl.
- eu kemezung sin. compl.
- fr kemezung
- fr dumbo sin. compl.
- fr dumbu sin. compl.
- fr dzumbo sin. compl.
- fr kumaju sin. compl.
- gl kamazung
- gl dumbo sin. compl.
- gl kemezung sin. compl.
- it kamazung
- it dumbo sin. compl.
- it kemezung sin. compl.
- nl Kamazung
- nl Dumbo sin. compl.
- nl Dumbu sin. compl.
- nl Dzumbo sin. compl.
- nl Kumaju sin. compl.
- pt kamazung
- pt dumbo sin. compl.
- pt kemezung sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Beboide oriental, Àfrica > Camerun
Definición
El kamazung s'inclou dins el grup beboide oriental, juntament amb el bebe, el nsari, el ncane i el noni; algunes fonts inclouen també el cung. Els darrers anys alguns autors han proposat classificar el naki, inclòs dins el grup occidental, dins el beboide oriental. També s'ha proposat una classificació interna que distingeix un subgrup format pel kamazung i el bebe, i un altre subgrup format pel ncane, el nsari i el noni. El terme beboide s'empra per primer cop en un estudi de 1980, el primer sobre tot el grup; anteriorment per a les llengües del subgrup oriental es feia servir el terme geogràfic misaje.
La llengua kamazung és parlada per unes 4.500 persones a la ciutat de Dumbu i al poble de Kwei, al sud de la frontera amb Nigèria. A la ciutat de Dumbu hi ha una forta presència de persones procedents d'altres indrets (parlants de hausa de Nigèria o d'altres llengües cameruneses), de manera que els parlants de kamazung tenen contacte diàriament amb parlants d'altres llengües.
Els parlants de kamazung i de bebe s'entenen emprant cadascú la seva llengua. Alguns parlants també s'entenen amb els nsari. Amb parlants de la resta de llengües del grup o d'altres llengües camerunese solen fer servir el pidgin anglès del Camerun. El pidgin té una presència important, i creixent, en la vida diària dels parlants de kamazung, sobretot a la ciutat de Dumbu.
La llengua kamazung és parlada per unes 4.500 persones a la ciutat de Dumbu i al poble de Kwei, al sud de la frontera amb Nigèria. A la ciutat de Dumbu hi ha una forta presència de persones procedents d'altres indrets (parlants de hausa de Nigèria o d'altres llengües cameruneses), de manera que els parlants de kamazung tenen contacte diàriament amb parlants d'altres llengües.
Els parlants de kamazung i de bebe s'entenen emprant cadascú la seva llengua. Alguns parlants també s'entenen amb els nsari. Amb parlants de la resta de llengües del grup o d'altres llengües camerunese solen fer servir el pidgin anglès del Camerun. El pidgin té una presència important, i creixent, en la vida diària dels parlants de kamazung, sobretot a la ciutat de Dumbu.
kenai
kenai
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca dena'ina
- ca denaina sin. compl.
- ca kenai sin. compl.
- ca kenaitze sin. compl.
- ca tanaina sin. compl.
- cod dena'ina
- cy Dena'ina
- cy Denaina sin. compl.
- cy Kenai sin. compl.
- cy Kenaitze sin. compl.
- cy Tanaina sin. compl.
- de Tanaina
- de Dena'ina sin. compl.
- de Denaina sin. compl.
- de Kenai sin. compl.
- de Kenaitze sin. compl.
- en Dena'ina
- en Denaina sin. compl.
- en Kenaitze sin. compl.
- en Tanaina sin. compl.
- es tanaina
- es dena'ina sin. compl.
- es denaina sin. compl.
- es kenai sin. compl.
- es kenaitze sin. compl.
- eu dena'inera
- eu dena'ina sin. compl.
- eu denaina sin. compl.
- eu kenai sin. compl.
- eu kenaitze sin. compl.
- eu tanaina sin. compl.
- fr tanaina
- fr dena'ina sin. compl.
- fr denaina sin. compl.
- fr kenai sin. compl.
- fr kenaitze sin. compl.
- gl dena'ina
- gl denaina sin. compl.
- gl kenai sin. compl.
- gl kenaitze sin. compl.
- gl tanaina sin. compl.
- gn denaina
- gn denaina sin. compl.
- gn kenai sin. compl.
- gn kenaitze sin. compl.
- gn tanaina sin. compl.
- it dena'ina
- it denaina sin. compl.
- it kenai sin. compl.
- it kenaitze sin. compl.
- it tanaina sin. compl.
- pt dena'ina
- pt denaina sin. compl.
- pt kenai sin. compl.
- pt kenaitze sin. compl.
- pt tanaina sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
El dena'ina és l'única llengua atapascana d'Alaska que es parla a banda i banda de la serralada d'Alaska.
La llengua dena'ina es divideix en dos blocs dialectals molt divergents, el del nord i el del sud. En total es distingeixen quatre dialectes: el dena'ina de l'interior, el d'Inlet del nord, el d'Inlet de la costa i el d'Iliamna.
El terme dena'ina significa 'gent'.
Tots els parlants de dena'ina són adults. Al darrer terç del segle XX se'n van escriure textos didàctics, que no han evitat la davallada en l'ús i en el coneixement de la llengua. Paral·lelament, a les escoles es fan esforços per ensenyar cultura tradicional als infants.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
El dena'ina és l'única llengua atapascana d'Alaska que es parla a banda i banda de la serralada d'Alaska.
La llengua dena'ina es divideix en dos blocs dialectals molt divergents, el del nord i el del sud. En total es distingeixen quatre dialectes: el dena'ina de l'interior, el d'Inlet del nord, el d'Inlet de la costa i el d'Iliamna.
El terme dena'ina significa 'gent'.
Tots els parlants de dena'ina són adults. Al darrer terç del segle XX se'n van escriure textos didàctics, que no han evitat la davallada en l'ús i en el coneixement de la llengua. Paral·lelament, a les escoles es fan esforços per ensenyar cultura tradicional als infants.
kenaitze
kenaitze
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca dena'ina
- ca denaina sin. compl.
- ca kenai sin. compl.
- ca kenaitze sin. compl.
- ca tanaina sin. compl.
- cod dena'ina
- cy Dena'ina
- cy Denaina sin. compl.
- cy Kenai sin. compl.
- cy Kenaitze sin. compl.
- cy Tanaina sin. compl.
- de Tanaina
- de Dena'ina sin. compl.
- de Denaina sin. compl.
- de Kenai sin. compl.
- de Kenaitze sin. compl.
- en Dena'ina
- en Denaina sin. compl.
- en Kenaitze sin. compl.
- en Tanaina sin. compl.
- es tanaina
- es dena'ina sin. compl.
- es denaina sin. compl.
- es kenai sin. compl.
- es kenaitze sin. compl.
- eu dena'inera
- eu dena'ina sin. compl.
- eu denaina sin. compl.
- eu kenai sin. compl.
- eu kenaitze sin. compl.
- eu tanaina sin. compl.
- fr tanaina
- fr dena'ina sin. compl.
- fr denaina sin. compl.
- fr kenai sin. compl.
- fr kenaitze sin. compl.
- gl dena'ina
- gl denaina sin. compl.
- gl kenai sin. compl.
- gl kenaitze sin. compl.
- gl tanaina sin. compl.
- gn denaina
- gn denaina sin. compl.
- gn kenai sin. compl.
- gn kenaitze sin. compl.
- gn tanaina sin. compl.
- it dena'ina
- it denaina sin. compl.
- it kenai sin. compl.
- it kenaitze sin. compl.
- it tanaina sin. compl.
- pt dena'ina
- pt denaina sin. compl.
- pt kenai sin. compl.
- pt kenaitze sin. compl.
- pt tanaina sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
El dena'ina és l'única llengua atapascana d'Alaska que es parla a banda i banda de la serralada d'Alaska.
La llengua dena'ina es divideix en dos blocs dialectals molt divergents, el del nord i el del sud. En total es distingeixen quatre dialectes: el dena'ina de l'interior, el d'Inlet del nord, el d'Inlet de la costa i el d'Iliamna.
El terme dena'ina significa 'gent'.
Tots els parlants de dena'ina són adults. Al darrer terç del segle XX se'n van escriure textos didàctics, que no han evitat la davallada en l'ús i en el coneixement de la llengua. Paral·lelament, a les escoles es fan esforços per ensenyar cultura tradicional als infants.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
El dena'ina és l'única llengua atapascana d'Alaska que es parla a banda i banda de la serralada d'Alaska.
La llengua dena'ina es divideix en dos blocs dialectals molt divergents, el del nord i el del sud. En total es distingeixen quatre dialectes: el dena'ina de l'interior, el d'Inlet del nord, el d'Inlet de la costa i el d'Iliamna.
El terme dena'ina significa 'gent'.
Tots els parlants de dena'ina són adults. Al darrer terç del segle XX se'n van escriure textos didàctics, que no han evitat la davallada en l'ús i en el coneixement de la llengua. Paral·lelament, a les escoles es fan esforços per ensenyar cultura tradicional als infants.
kendem
kendem
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Nyang, Àfrica > Camerun
- ca kendem
- ca bokwa-kendem sin. compl.
- de Kendem
- de Bokwa-Kendem sin. compl.
- en Kendem
- en Bokwa-kendem sin. compl.
- es kendem
- es bokwa-kendem sin. compl.
- eu kendem
- eu bokwa-kendem sin. compl.
- fr kendem
- fr bokwa-Kendem sin. compl.
- gl kendem
- gl bokwa-kendem sin. compl.
- it kendem
- it bokwa-kendem sin. compl.
- nl Kendem
- nl Bokwa-Kendem sin. compl.
- pt kendem
- pt bokwa-kendem sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Nyang, Àfrica > Camerun
Definición
El kendem és parlat als pobles de Bokwa, Kendem i Kekpoti, situats a la carretera Bamenda-Mamfe, a la zona sud-oest del Camerun. Kekpoti està separat de Bokwa i Kendem pel poble moghamo de Mbeme i es troba en una subdivisió diferent (Upper Bayang). L'autodenominació del grup ètnic és myugundem, segons el habitants de Kendem; la llengua rep el nom de kendem, excepte a Kekpoti, on l'anomenen kekpoti.
La llengua kendem pertany al grup nyang (també anomenat mamfe), juntament amb el kenyang i el denya, llengües veïnes del kendem.
Els kendems, o myugundems, fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües. La llengua d'ensenyament és l'anglès. El kendem és el codi de comunicació habitual en la vida de la comunitat, tot i que l'ús del pidgin s'està incrementant.
La llengua kendem pertany al grup nyang (també anomenat mamfe), juntament amb el kenyang i el denya, llengües veïnes del kendem.
Els kendems, o myugundems, fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües. La llengua d'ensenyament és l'anglès. El kendem és el codi de comunicació habitual en la vida de la comunitat, tot i que l'ús del pidgin s'està incrementant.
kenyang
kenyang
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Nyang, Àfrica > Camerun
- ca kenyang
- ca banjangi sin. compl.
- ca banyang sin. compl.
- ca banyangi sin. compl.
- ca bayangi sin. compl.
- ca manyang sin. compl.
- ca nyang sin. compl.
- de Kenyang
- de Bakoni sin. compl.
- de Banjangi sin. compl.
- de Banyangi sin. compl.
- de Bayangi sin. compl.
- en Kenyang
- en Banjangi sin. compl.
- en Banyang sin. compl.
- en Banyangi sin. compl.
- en Bayangi sin. compl.
- en Manyang sin. compl.
- en Nyang sin. compl.
- es kenyang
- es banjangi sin. compl.
- es banyang sin. compl.
- es banyangi sin. compl.
- es bayangi sin. compl.
- es manyang sin. compl.
- es nyang sin. compl.
- eu kenyang
- eu banjangi sin. compl.
- eu banyang sin. compl.
- eu banyangi sin. compl.
- eu bayangi sin. compl.
- eu manyang sin. compl.
- eu nyang sin. compl.
- fr kenyang
- fr banjanji sin. compl.
- fr banyang sin. compl.
- fr banyangi sin. compl.
- fr bayangi sin. compl.
- gl kenyang
- gl banjangi sin. compl.
- gl banyang sin. compl.
- gl banyangi sin. compl.
- gl bayangi sin. compl.
- gl manyang sin. compl.
- gl nyang sin. compl.
- it kenyang
- it banjangi sin. compl.
- it banyang sin. compl.
- it banyangi sin. compl.
- it bayangi sin. compl.
- it manyang sin. compl.
- it nyang sin. compl.
- nl Kenyang
- nl Banjanji sin. compl.
- nl Banyang sin. compl.
- nl Banyangi sin. compl.
- nl Bayangi sin. compl.
- pt kenyang
- pt banjangi sin. compl.
- pt banyang sin. compl.
- pt banyangi sin. compl.
- pt bayangi sin. compl.
- pt manyang sin. compl.
- pt nyang sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Nyang, Àfrica > Camerun
Definición
La llengua kenyang es parla a cinquanta-tres pobles situats a les subdivisions Mamfe central i Upper Banyang, i a deu pobles de la subdivisió Meme, al sud-oest del Camerun. El grup ètnic, format per unes 60.000 persones, s'autodenomina manyang.
La llengua kenyang pertany al grup nyang (també anomenat mamfe), juntament amb el kendem i el denya, llengües veïnes del kenyang. Se n'han distingit tres dialectes principals: l'alt kenyang, parlat a la subdivisió Upper Banyang; el baix kenyang, parlat a Eyumojock i a la sudivisió Mamfe central, i el kitwii, parlat a la subdivisió Meme. D'aquestes tres variants, el kitwii és el més divergent.
El baix kenyang va ser triat com a dialecte de referència en el procés d'estandardització del kenyang, impulsat pel Summer Institute of Linguistics (SIL). El 1990 es va publicar una ortografia per al kenyang (modificada el 1998). En anys posteriors van aparèixer diverses publicacions en kenyang i es van organitzar cursos per a mestres. En aquest procés, a més del SIL, hi han tingut un paper important d'altres entitats, com la Society for Kenyang Literature o la Cameroon Association for Bible Translation and Literacy (CABTAL).
La llengua kenyang pertany al grup nyang (també anomenat mamfe), juntament amb el kendem i el denya, llengües veïnes del kenyang. Se n'han distingit tres dialectes principals: l'alt kenyang, parlat a la subdivisió Upper Banyang; el baix kenyang, parlat a Eyumojock i a la sudivisió Mamfe central, i el kitwii, parlat a la subdivisió Meme. D'aquestes tres variants, el kitwii és el més divergent.
El baix kenyang va ser triat com a dialecte de referència en el procés d'estandardització del kenyang, impulsat pel Summer Institute of Linguistics (SIL). El 1990 es va publicar una ortografia per al kenyang (modificada el 1998). En anys posteriors van aparèixer diverses publicacions en kenyang i es van organitzar cursos per a mestres. En aquest procés, a més del SIL, hi han tingut un paper important d'altres entitats, com la Society for Kenyang Literature o la Cameroon Association for Bible Translation and Literacy (CABTAL).
kera
kera
Afroasiàtica > Txàdica > Oriental, Àfrica > Camerun, Àfrica > Txad
- ca kera
- de Kera
- en Kera
- es kera
- eu kera
- fr kera
- gl kera
- it kera
- nl Kera
- pt kera
Afroasiàtica > Txàdica > Oriental, Àfrica > Camerun, Àfrica > Txad
Definición
El kera és l'única llengua txàdica oriental que es parla en territori camerunès. Totes les altres llengües d'aquest grup, unes 30-40, són parlades exclusivament al sud del Txad.
La llengua kera està directament emparentada amb la kwang. El kera i el kwang presenten força similituds. Malgrat tot, els parlants d'una llengua no entenen els de l'altra, raó per la qual es consideren llengües independents.
A causa del contacte freqüent, els kera sovint saben tupuri, llengua veïna que pertany a la família nigerocongolesa.
Els infants de la comunitat kera, tant al Camerun com al Txad, són alfabetitzats en francès. Cal dir, però, que l'índex d'escolarització és molt baix.
El kera ha estat força estudiat, especialment en els nivells fonològic i sintàctic. També existeixen diverses publicacions en kera.
La llengua kera està directament emparentada amb la kwang. El kera i el kwang presenten força similituds. Malgrat tot, els parlants d'una llengua no entenen els de l'altra, raó per la qual es consideren llengües independents.
A causa del contacte freqüent, els kera sovint saben tupuri, llengua veïna que pertany a la família nigerocongolesa.
Els infants de la comunitat kera, tant al Camerun com al Txad, són alfabetitzats en francès. Cal dir, però, que l'índex d'escolarització és molt baix.
El kera ha estat força estudiat, especialment en els nivells fonològic i sintàctic. També existeixen diverses publicacions en kera.
kerebe
kerebe
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kerewe
- ca ekikerebe sin. compl.
- ca kakwere sin. compl.
- ca kerebe sin. compl.
- ca kwele sin. compl.
- ca ng'were sin. compl.
- ar كيريوي
- cy Kerewe
- cy Ekikerebe sin. compl.
- cy Kakwere sin. compl.
- cy Kerebe sin. compl.
- cy Kwele sin. compl.
- cy Ng'were sin. compl.
- de Kerewe
- de Ekikerebe sin. compl.
- de Kakwere sin. compl.
- de Kerebe sin. compl.
- de Kwele sin. compl.
- de Ng'were sin. compl.
- en Kerewe
- en Ekikerebe sin. compl.
- en Kerebe sin. compl.
- en Kikerebe sin. compl.
- en Kikerewe sin. compl.
- es kerebe
- es ekikerebe sin. compl.
- es kakwere sin. compl.
- es kerewe sin. compl.
- es kwele sin. compl.
- es ng'were sin. compl.
- eu kerewe
- eu ekikerebe sin. compl.
- eu kakwere sin. compl.
- eu kerebe sin. compl.
- eu kwele sin. compl.
- eu ng'were sin. compl.
- fr kerewé
- fr ekikerebé sin. compl.
- fr kakweré sin. compl.
- fr kerebé sin. compl.
- fr kwelé sin. compl.
- fr ng'weré sin. compl.
- gl kerewe
- gl ekikerebe sin. compl.
- gl kakwere sin. compl.
- gl kerebe sin. compl.
- gl kwele sin. compl.
- gl ng'were sin. compl.
- gn kereve
- gn ekikerebe sin. compl.
- gn kakwere sin. compl.
- gn kerebe sin. compl.
- gn kwele sin. compl.
- gn ng'were sin. compl.
- it kerewe
- it ekikerebe sin. compl.
- it kakwere sin. compl.
- it kerebe sin. compl.
- it kwele sin. compl.
- it ng'were sin. compl.
- pt kerewe
- pt ekikerebe sin. compl.
- pt kakwere sin. compl.
- pt kerebe sin. compl.
- pt kwele sin. compl.
- pt ng'were sin. compl.
- tmh Takiriwit
- tmh Ekikerebe sin. compl.
- tmh kakwere sin. compl.
- tmh kerebe sin. compl.
- tmh kwele sin. compl.
- tmh ng'were sin. compl.
- zh 科勒维语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
Els kerewes són un dels grups etnolingüístics establerts a la regió nord de Tanzània, concretament a la regió de Mara. Són propers als sukumes, culturalment i lingüísticament. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han rebut un fort impacte sociolingüístic de comunitats veïnes. Aquest és el cas dels kerewes, que han rebut una forta influència dels jites.
Generalment, els parlants de kerewe tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
El kerewe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Generalment, els parlants de kerewe tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
El kerewe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
keremi
keremi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca nyaturu
- ca keremi sin. compl.
- ca kinyaturu sin. compl.
- ca kiremi sin. compl.
- ca kirimi sin. compl.
- ca limi sin. compl.
- ca remi sin. compl.
- ca rimi sin. compl.
- ca turu sin. compl.
- ar نياتورو
- cy Nyaturu
- cy Keremi sin. compl.
- cy Kinyaturu sin. compl.
- cy Kiremi sin. compl.
- cy Kirimi sin. compl.
- cy Limi sin. compl.
- cy Remi sin. compl.
- cy Rimi sin. compl.
- cy Turu sin. compl.
- de Nyaturu
- de Keremi sin. compl.
- de Kinyaturu sin. compl.
- de Kiremi sin. compl.
- de Kirimi sin. compl.
- de Limi sin. compl.
- de Remi sin. compl.
- de Rimi sin. compl.
- de Turu sin. compl.
- en Nyaturu
- en Keremi sin. compl.
- en Kinyaturu sin. compl.
- en Kiremi sin. compl.
- en Kirimi sin. compl.
- en Limi sin. compl.
- en Remi sin. compl.
- en Rimi sin. compl.
- en Turu sin. compl.
- es ñaturu
- es keremi sin. compl.
- es kinyaturu sin. compl.
- es kiremi sin. compl.
- es kirimi sin. compl.
- es limi sin. compl.
- es remi sin. compl.
- es rimi sin. compl.
- es turu sin. compl.
- eu nyaturuera
- eu keremi sin. compl.
- eu kinyaturu sin. compl.
- eu kiremi sin. compl.
- eu kirimi sin. compl.
- eu limi sin. compl.
- eu nyaturu sin. compl.
- eu remi sin. compl.
- eu rimi sin. compl.
- eu turu sin. compl.
- fr nyaturu
- fr keremi sin. compl.
- fr kinyaturu sin. compl.
- fr kiremi sin. compl.
- fr kirimi sin. compl.
- fr limi sin. compl.
- fr remi sin. compl.
- fr rimi sin. compl.
- fr turu sin. compl.
- gl nyaturu
- gl keremi sin. compl.
- gl kinyaturu sin. compl.
- gl kiremi sin. compl.
- gl kirimi sin. compl.
- gl limi sin. compl.
- gl remi sin. compl.
- gl rimi sin. compl.
- gl turu sin. compl.
- gn ñaturu
- gn keremi sin. compl.
- gn kinyaturu sin. compl.
- gn kiremi sin. compl.
- gn kirimi sin. compl.
- gn limi sin. compl.
- gn remi sin. compl.
- gn rimi sin. compl.
- gn turu sin. compl.
- it nyaturu
- it keremi sin. compl.
- it kinyaturu sin. compl.
- it kiremi sin. compl.
- it kirimi sin. compl.
- it limi sin. compl.
- it remi sin. compl.
- it rimi sin. compl.
- it turu sin. compl.
- pt nyaturu
- pt keremi sin. compl.
- pt kinyaturu sin. compl.
- pt kiremi sin. compl.
- pt kirimi sin. compl.
- pt limi sin. compl.
- pt remi sin. compl.
- pt rimi sin. compl.
- pt turu sin. compl.
- tmh Tanyaturut
- tmh Keremi sin. compl.
- tmh kinyaturu sin. compl.
- tmh kiremi sin. compl.
- tmh kirimi sin. compl.
- tmh limi sin. compl.
- tmh remi sin. compl.
- tmh rimi sin. compl.
- tmh turu sin. compl.
- zh 尼亚图卢语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic nyaturu representa aproximadament el 2% de la població de Tanzània. Generalment, els parlants de nyaturu tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
El territori lingüístic del nyaturu se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el nyaturu i el rangi), la nilosahariana (datoga), l'afroasiàtica (alagwa, burunge, iraqw) i la khoisan (sandawe).
El nyaturu està format per tres varietats dialectals: el chahi, el ginyamunyinganyi i el girwana.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El territori lingüístic del nyaturu se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el nyaturu i el rangi), la nilosahariana (datoga), l'afroasiàtica (alagwa, burunge, iraqw) i la khoisan (sandawe).
El nyaturu està format per tres varietats dialectals: el chahi, el ginyamunyinganyi i el girwana.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
keres
keres
Aïllada, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca keres
- ca keresa sin. compl.
- ca keresan sin. compl.
- cy Keres
- cy Keresa sin. compl.
- cy Keresan sin. compl.
- de Keres
- de Keresa sin. compl.
- de Keresan sin. compl.
- en Keres
- en Keresan sin. compl.
- es queresano
- es kerés sin. compl.
- es keresa sin. compl.
- es keresan sin. compl.
- fr keres
- fr keresa sin. compl.
- fr keresan sin. compl.
- gl keres
- gl keresa sin. compl.
- gl keresan sin. compl.
- gn keres
- gn keresa sin. compl.
- gn keresan sin. compl.
- it keres
- it keresa sin. compl.
- it keresan sin. compl.
- pt keres
- pt keresa sin. compl.
- pt keresan sin. compl.
Aïllada, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
El keres es compon de set varietats considerades de manera general com a dialectes d'una mateixa llengua. Cada varietat presenta intel·ligibilitat amb la varietat veïna, de manera que formen un contínuum dialectal. Malgrat tot, es poden distingir dos blocs amb divergències més pronunciades: l'occidental, al qual pertanyen les variants d'Acoma i de Laguna, i l'oriental, que inclou els parlars de Zia, de Santa Ana, de San Felipe, de Santo Domingo i de Cochiti. Les variants orientals es parlen a la zona de la vall del Río Grande, i les occidentals, a uns 100 kilòmetres al sud-oest.
El keres és parlat per set comunitats d'indis pueblo. Els pueblo, segons la pròpia tradició oral, serien descendents de l'antiga civilització Anasazi i tindrien, per tant, un origen comú. Tanmateix, els pueblo presenten una gran diversitat lingüística, ja que parlen llengües pertanyents a quatre famílies lingüístiques diferents: el keres, el kiowa-tanoa, l'utoasteca i el zuni. El keres és una llengua aïllada. S'han proposat diverses relacions genètiques, però no se n'ha acceptat cap.
Segons dades de l'any 1995, hi hauria 1.930 parlants a Acoma, la major part per sobre dels 30 anys (xifra que respresenta el 50% de la població); 2.060 a Laguna, la majoria per sobre dels 40 anys (30%); 504 a Zia, gairebé tots per sobre dels 20 anys (70%); 384 a Santa Ana, la major part per sobre dels 25 (60%); 1.985, comptant-hi nens, a San Felipe (90%); 2.965 a Santo Domingo, inclosos els nens (95%), i 525 per sobre dels 30 anys a Cochiti (50%).
Hi ha força documentació sobre la llengua keres, tot i que almenys una part de la comunitat és poc receptiva envers la tasca d'investigació dels lingüistes.
El keres és parlat per set comunitats d'indis pueblo. Els pueblo, segons la pròpia tradició oral, serien descendents de l'antiga civilització Anasazi i tindrien, per tant, un origen comú. Tanmateix, els pueblo presenten una gran diversitat lingüística, ja que parlen llengües pertanyents a quatre famílies lingüístiques diferents: el keres, el kiowa-tanoa, l'utoasteca i el zuni. El keres és una llengua aïllada. S'han proposat diverses relacions genètiques, però no se n'ha acceptat cap.
Segons dades de l'any 1995, hi hauria 1.930 parlants a Acoma, la major part per sobre dels 30 anys (xifra que respresenta el 50% de la població); 2.060 a Laguna, la majoria per sobre dels 40 anys (30%); 504 a Zia, gairebé tots per sobre dels 20 anys (70%); 384 a Santa Ana, la major part per sobre dels 25 (60%); 1.985, comptant-hi nens, a San Felipe (90%); 2.965 a Santo Domingo, inclosos els nens (95%), i 525 per sobre dels 30 anys a Cochiti (50%).
Hi ha força documentació sobre la llengua keres, tot i que almenys una part de la comunitat és poc receptiva envers la tasca d'investigació dels lingüistes.
keresa
keresa
Aïllada, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca keres
- ca keresa sin. compl.
- ca keresan sin. compl.
- cy Keres
- cy Keresa sin. compl.
- cy Keresan sin. compl.
- de Keres
- de Keresa sin. compl.
- de Keresan sin. compl.
- en Keres
- en Keresan sin. compl.
- es queresano
- es kerés sin. compl.
- es keresa sin. compl.
- es keresan sin. compl.
- fr keres
- fr keresa sin. compl.
- fr keresan sin. compl.
- gl keres
- gl keresa sin. compl.
- gl keresan sin. compl.
- gn keres
- gn keresa sin. compl.
- gn keresan sin. compl.
- it keres
- it keresa sin. compl.
- it keresan sin. compl.
- pt keres
- pt keresa sin. compl.
- pt keresan sin. compl.
Aïllada, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
El keres es compon de set varietats considerades de manera general com a dialectes d'una mateixa llengua. Cada varietat presenta intel·ligibilitat amb la varietat veïna, de manera que formen un contínuum dialectal. Malgrat tot, es poden distingir dos blocs amb divergències més pronunciades: l'occidental, al qual pertanyen les variants d'Acoma i de Laguna, i l'oriental, que inclou els parlars de Zia, de Santa Ana, de San Felipe, de Santo Domingo i de Cochiti. Les variants orientals es parlen a la zona de la vall del Río Grande, i les occidentals, a uns 100 kilòmetres al sud-oest.
El keres és parlat per set comunitats d'indis pueblo. Els pueblo, segons la pròpia tradició oral, serien descendents de l'antiga civilització Anasazi i tindrien, per tant, un origen comú. Tanmateix, els pueblo presenten una gran diversitat lingüística, ja que parlen llengües pertanyents a quatre famílies lingüístiques diferents: el keres, el kiowa-tanoa, l'utoasteca i el zuni. El keres és una llengua aïllada. S'han proposat diverses relacions genètiques, però no se n'ha acceptat cap.
Segons dades de l'any 1995, hi hauria 1.930 parlants a Acoma, la major part per sobre dels 30 anys (xifra que respresenta el 50% de la població); 2.060 a Laguna, la majoria per sobre dels 40 anys (30%); 504 a Zia, gairebé tots per sobre dels 20 anys (70%); 384 a Santa Ana, la major part per sobre dels 25 (60%); 1.985, comptant-hi nens, a San Felipe (90%); 2.965 a Santo Domingo, inclosos els nens (95%), i 525 per sobre dels 30 anys a Cochiti (50%).
Hi ha força documentació sobre la llengua keres, tot i que almenys una part de la comunitat és poc receptiva envers la tasca d'investigació dels lingüistes.
El keres és parlat per set comunitats d'indis pueblo. Els pueblo, segons la pròpia tradició oral, serien descendents de l'antiga civilització Anasazi i tindrien, per tant, un origen comú. Tanmateix, els pueblo presenten una gran diversitat lingüística, ja que parlen llengües pertanyents a quatre famílies lingüístiques diferents: el keres, el kiowa-tanoa, l'utoasteca i el zuni. El keres és una llengua aïllada. S'han proposat diverses relacions genètiques, però no se n'ha acceptat cap.
Segons dades de l'any 1995, hi hauria 1.930 parlants a Acoma, la major part per sobre dels 30 anys (xifra que respresenta el 50% de la població); 2.060 a Laguna, la majoria per sobre dels 40 anys (30%); 504 a Zia, gairebé tots per sobre dels 20 anys (70%); 384 a Santa Ana, la major part per sobre dels 25 (60%); 1.985, comptant-hi nens, a San Felipe (90%); 2.965 a Santo Domingo, inclosos els nens (95%), i 525 per sobre dels 30 anys a Cochiti (50%).
Hi ha força documentació sobre la llengua keres, tot i que almenys una part de la comunitat és poc receptiva envers la tasca d'investigació dels lingüistes.
