Diccionari nàutic

Conjunt de coordenades emprat com a referència per a determinar la posició d'un punt.

Conjunt de coordenades astronòmiques que tenen l'horitzó astronòmic com a cercle màxim de referència.

Sistema de corrents provocat principalment per l'embat de les onades a prop o a dins de la zona de rompent, que consta de quatre elements: el flux màssic d'aigua cap a la costa, els corrents longitudinals, el retorn del flux cap a la mar, incloent-hi els corrents de ressaca, i el moviment longitudinal dels caps de rip en expansió.

Conjunt format per l'estructura d'atracada i els elements auxiliars de protecció, capaç d'absorbir l'energia cinètica transmesa pel vaixell a l'hora d'atracar o de resistir-ne les empentes quan està amarrat.

Agrupació de núvols associats d'una manera característica, que correspon a una situació sinòptica determinada.

Sistema de posicionament que, per mitjà de satèl·lits, permet localitzar les coordenades terrestres i l'altura sobre el nivell de la mar on es troba un receptor.

Sistema de computació de punts consistent a considerar guanyador el veler que ha obtingut més vegades el primer lloc i un nombre total de punts més baix.

Conjunt de radiobalises escampades que emeten senyals especialment amb informacions sobre l'estat de la mar, que són captats per satèl·lits especialment disposats a aquest efecte.

Conjunt format per un punt de l'espai, l'origen, i uns eixos de coordenades.

Sistema de radionavegació que determina la posició de l'embarcació d'acord amb la diferència de distància a dos o més punts fixos on hi ha emissores sincronitzades, les quals determinen una xarxa d'hipèrboles que permet de fixar-ne la posició.