Diccionari nàutic

Embarcació semblant a la caravel·la emprada pels portuguesos en les primeres expedicions al Brasil.

Embarcació de les Moluques, que hissa vela triangular o quadra envergada a perxes pel gràtil i pujament, i que recorda les embarcacions víkings.

Símbol gràfic, tipus alfabètic, xifra, element de puntuació o signe emprat en el llenguatge de registre de la topografia.

Forma de la corba del barògraf durant les tres hores que precedeixen l'instant d'una observació.

Qualitat del fons de la mar incloent-hi el material del qual està compost i les característiques físiques.

Tija cilíndrica o cònica amb un sortint o filet especialment de secció rectangular o triangular, que dibuixa sobre la seva superfície una hèlice contínua, i que es fixa en el cos on penetra encaixant dins les espires en buit que ella mateixa s'obre o que porta la femella.

Eina formada per dues peces que es clouen a manera de mandíbules mitjançant un caragol i que serveix per a tenir fixada la peça que es treballa.

Cadascun dels cargols, generalment tres, que porten els aparells topogràfics i altres instruments, destinats a ajustar el moviment horitzontal de la ullera o l'alidada en un pla perfectament horitzontal.

Massa fluïda que es mou en espiral.

Caragol de banc, de mida petita, usat en fusteria per a subjectar peces difícils de treballar.