calafat
calafat
- ca calafat, n m
- ca calador, n m sin. compl.
- es calador
Definición
Ferro amb què els calafats introdueixen l'estopa a les esquerdes o les costures de l'embarcació.
calafat
calafat
- ca mestre d'aixa, n m
- ca calafat, n m, f sin. compl.
- ca fuster de ribera, n m sin. compl.
- es carpintero de ribera
Definición
Menestral que a les drassanes treballa la fusta i projecta i construeix tota mena d'embarcacions.
calafat
calafat
- ca calafatador -a, n m, f
- ca calafat, n m, f sin. compl.
- es calafate
Definición
Persona que té per ofici calafatar barques.
calafatada
calafatada
- ca calafatada, n f
- es calafateo
Definición
Acte de calafatar.
calafatador -a
calafatador -a
- ca calafatador -a, n m, f
- ca calafat, n m, f sin. compl.
- es calafate
Definición
Persona que té per ofici calafatar barques.
calafatador -a
calafatador -a
- ca calafatador -a, n m, f
- es calafateador
Definición
Persona que construeix embarcacions de fusta.
calafatament
calafatament
- ca calafatament, n m
- es calafateo
Definición
Acció i efecte de calafatar.
calafatar
calafatar
- ca calafatar, v tr
- ca calafatejar, v tr sin. compl.
- ca donar estuba, v intr sin. compl.
- ca estopejar, v tr sin. compl.
- es calafatear
Definición
Cobrir amb estopa les juntes de les taules, els fons, els costats i les cobertes, emprant un mall i altres eines adequades, i aplicar-hi després una capa de brea.
calafatejar
calafatejar
- ca calafatar, v tr
- ca calafatejar, v tr sin. compl.
- ca donar estuba, v intr sin. compl.
- ca estopejar, v tr sin. compl.
- es calafatear
Definición
Cobrir amb estopa les juntes de les taules, els fons, els costats i les cobertes, emprant un mall i altres eines adequades, i aplicar-hi després una capa de brea.
calafatí
calafatí
- ca calafatí, n m
- es calafatín
Definición
Aprenent de calafat.
