Diccionari nàutic

Element de formigó, paral·lelepipèdic o cilíndric, amb unes cel·les buides, que es remolca fins a un punt en què les cel·les s'omplen de formigó o d'àrids fins que s'enfonsen, i que serveix per a fer murs emergents de determinats dics o molls.

Element que, instal·lat al canal d'entrada d'un port amb desnivell entre l'aigua externa i la interna, hi barra el pas de l'aigua.

Arca en què es custodien els diners.

Caixa flotant que, als ports on es produeix desnivell entre la superfície de la mar i la de l'aigua del moll, en tanca el canal d'entrada girant, repenjant-se sobre el terra, a l'entorn d'un eix vertical.

Caixa flotant que, als ports on es produeix desnivell entre la superfície de la mar i la de l'aigua del moll, en tanca el canal d'entrada com una porta corredissa, desplaçant-se sobre patins o sobre rodets.

Banc llarg sense braços ni respatller.

Obertura que tenen les corrioles o els bossells i els quadernals per a la col·locació i el gir del politjó.

Tac de fusta, generalment d'om, amb un rebaix apropiat i en l'interior del qual labora un bossell que gira al voltant del mateix pern amb què se subjecta el tac al bauprès.

Trena que es fa amb filàstiques.

Cordill trenat que forma una mena de tira o de prisma de base quadrada, amb el qual es confeccionen els aferradors i en alguns casos els botafions, tant d'envergament com d'arrissada.