Neoloteca

Presentation

Full records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.

Basic search

Advanced search

Basic search
Advanced search
kombu

Alimentació

  • ca  kombu, n m
  • es  kombu
  • es  konbu
  • fr  kombou
  • fr  konbu
  • fr  laminaire japonaise
  • en  kombu
  • en  konbu
  • nc  Laminaria japonica

Alimentació

Definition
Alga bruna de color marró fosc i amb forma de làmina, rica en iode, en àcid glutàmic i en àcid algínic, molt utilitzada en la cuina japonesa.

Note

  • La transcripció de la denominació japonesa segons el sistema internacional de romanització Hepburn és konbu.
kombutxa

Begudes

  • ca  kombutxa, n m/f
  • es  kombucha, n f
  • fr  kombucha, n m/f
  • it  kombucha, n m/f
  • pt  kombucha, n m/f
  • en  kombucha, n
  • en  kombucha tea, n
  • de  Kombucha, n m/f
  • de  Kombucha··, n n
  • ja  紅茶キノコ, n
  • ja  kōcha kinoko, n
  • zh  红茶菌, n
  • zh  hóngchá, n

Begudes

Definition
Beguda probiòtica d'origen probablement manxurià, rica en nutrients, lleugerament carbonatada, d'un gust entre dolç i agre i una olor semblant a la del iogurt o el quefir, que resulta de la fermentació que produeix una colònia simbiòtica de bacteris i llevats en una infusió de te verd o negre amb sucre.

Note

  • 1. S'atribueixen al kombutxa propietats terapèutiques no demostrades científicament.
  • 2. La denominació kombutxa prové del japonès (de konbucha, que significa literalment 'te d'algues marines') i designa en aquesta llengua un altre concepte, una beguda feta a base d'alga kombu en pols. La designació de la beguda fermentada amb aquesta forma és, probablement, fruit d'un error dels parlants occidentals.
  • 3. La colònia simbiòtica de bacteris i llevats també es denomina kombutxa. Els bacteris pertanyen al gènere Acetobacter, i els llevats, als gèneres Brettanomyces i Saccharomyces.
  • 4. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en el tractament de noms de tes d'origen japonès:

    Per motius d'internacionalitat i de precisió, el Consell Supervisor proposa mantenir el manlleu japonès com a denominació catalana principal adaptat a l'ortografia catalana. Proposa també, però, de recollir com a sinònim complementari del manlleu una denominació catalana descriptiva, que aporti informació sobre el concepte, especialment si aquesta forma ja es documenta en català o si en una altra llengua s'utilitza una denominació similar.

    Pel que fa als manlleus, se'n proposa l'adaptació tenint en compte els arguments següents:

    ·les formes resultants no difereixen gaire de les formes més internacionals, és a dir, de les transcrites segons el sistema Hepburn, que tenen l'inconvenient que es basen en l'ortografia anglesa i, per tant, presenten combinacions ortogràfiques alienes al català;

    ·la proximitat de l'àmbit d'especialitat dels termes amb la llengua general fa recomanable l'acostament al sistema ortogràfic propi, a fi de facilitar la pronúncia als parlants;

    ·les formes adaptades ja tenen un cert ús en textos catalans.

    Es mantenen sense adaptar algunes lletres pròpies de la transcripció, com ara la k, o la combinació ji, que es llegeixen sense dificultat i ja tenen tradició en català (veg., per exemple, les formes normatives karate i jujitsu).

    El Consell Supervisor fa notar que el fet que en altres moments s'hagi optat per incorporar japonesismes amb la forma transcrita, sense adaptar (vegeu, per exemple, termes normalitzats de manga, com ara shonen o shojo, o de gastronomia, com ara teriyaki o sashimi), no és un impediment per a optar en aquest cas per l'adaptació, ja que els factors que influeixen en l'adaptació o no d'un determinat manlleu són diversos (grau d'introducció del manlleu, documentació de la forma adaptada, àmbit d'especialitat del terme i tendències de l'àmbit, allunyament de la forma adaptada respecte de la transcrita, acostament a la llengua general, ús en altres llengües, etc.) i no necessàriament són els mateixos en cada cas. Cal tenir present, en tot cas, que les formes adaptades a l'ortografia pròpia són, en principi, preferibles, perquè eviten les irregularitats i faciliten la pronúncia als parlants,

    D'altra banda, pel que fa a la relació entre els sinònims, el fet de mantenir en aquest cas la forma manllevada com a denominació principal, en contra del que sol ser habitual, respon a la internacionalitat de les formes japoneses i, sobretot, a la necessitat de precisió, difícil d'aconseguir amb altres denominacions que no siguin les originàries, tenint en compte la proximitat semàntica entre els diferents conceptes.

    Finalment, pel que fa al gènere gramatical, inexistent en japonès, s'opta pel masculí, atès que el referent (te) és masculí i que les altres llengües de gènere han fet aquesta elecció.(1)

    D'acord amb aquests criteris generals, s'aproven les denominacions següents: bantxa (com a denominació principal) i te de tres anys (com a sinònim complementari); guemaitxa (com a denominació principal) i te d'arròs torrat (com a sinònim complementari); hojitxa (com a denominació principal) i te verd torrat (com a sinònim complementari); kukitxa (com a denominació principal) i te de branquillons (com a sinònim complementari); matxa (com a denominació principal) i te japonès en pols (com a sinònim complementari); i sentxa i kombutxa com a denominacions úniques (perquè no s'ha trobat cap forma descriptiva que permeti descriure de manera sintètica i inequívoca aquest tipus de te i de beguda).

    (1) En el cas de kombutxa, posteriorment a l'aprovació inicial com a forma masculina, s'ha introduït el doble gènere, nom masculí o femení, d'acord amb la vacil·lació d'ús documentada i amb el que recullen també les fonts lexicogràfiques en italià, portuguès i alemany.

    [Acta 630, 20 de desembre de 2017]
kopje [af]

Ciències de la Terra > Geologia

  • ca  kopje [af], n m
  • es  kopje
  • fr  castle-kopjé
  • fr  kopjé
  • en  castle kopje
  • en  kopje
  • en  koppie
  • en  rock tower
  • de  Kleininselberg

Ciències de la Terra > Geologia

Definition
Inselberg de dimensions decamètriques, de relleu ruïniforme, modelat sovint a partir de roques cristal·lines a les planes tropicals àrides d'Austràlia, el sud d'Àfrica i el Sàhara.
korn

Begudes

  • ca  korn, n m
  • es  korn
  • fr  korn
  • en  korn
  • de  Korn
  • de  Kornbranntwein

Begudes

Definition
Beguda espirituosa que té entre 32 i 38 graus obtinguda per destil·lació de most fermentat de grans de cereals, de vegades amb redestil·lació, elaborada a Alemanya i en altres països germànics.
kosipo

Botànica

  • ca  kosipo, n m
  • es  kosipo
  • fr  kosipo
  • it  kosipo
  • en  kosipo
  • nc  Entandrophragma candollei

Botànica

Definition
Arbre de la família de les meliàcies, originari de l'Àfrica, que fa fins a 60 m d'alçària, amb contraforts a la base, fulles pinnades i de folíols enters, i flors actinomorfes, hermafrodites, hipògines i gamosèpales.
kosipo

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

  • ca  kosipo, n m
  • es  kosipo
  • fr  kosipo
  • it  kosipo
  • en  omu
  • de  Kosipo

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definition
Fusta procedent de l'Àfrica tropical occidental que s'obté del kosipo (Entandrophragma candollei, família de les meliàcies), semipesant, semidura, de fibra recta o de vegades entrellaçada, amb el duramen de color marró lilós i l'albeca de color blanquinós o marró clar, emprada en ebenisteria, construcció naval i fusteria interior i exterior.
KOT

Esport > Esports de combat > Boxa

  • ca  inferioritat, n f
  • ca  fora de combat tècnic, n m sin. compl.
  • ca  KOT, n m sigla
  • es  fuera de combate técnico
  • es  inferioridad
  • es  knock-out técnico
  • es  KOT sigla
  • fr  knock-out technique
  • fr  KOT sigla
  • en  technical knockout
  • en  TKO sigla

Esport > Esports de combat > Boxa

Definition
Situació pròpia del boxejador que, a judici de l'àrbitre, no es troba en condicions físiques de continuar el combat, i que comporta la victòria del contrari.
kotibé

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

  • ca  kotibé, n m
  • es  kotibé
  • fr  kotibé
  • en  danta
  • de  Kotibé

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definition
Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté dels arbres Nesogordonia papaverifera i Nesogordonia fouassieri (família de les esterculiàcies), semipesant o pesant, semidura, de fibra recta o lleugerament entrellaçada i tacte greixós, amb el duramen d'un color entre marró pàl·lid i marró lilós i l'albeca de color marró pàl·lid, emprada en fusteria interior i exterior, ebenisteria i en la fabricació de talles i peces tornejades.
koto

Música > Instruments musicals

  • ca  koto, n m
  • es  koto
  • fr  koto
  • en  kin
  • en  koto
  • ja  箏
  • ja  koto

Música > Instruments musicals

Definition
Instrument cordòfon pinçat de la família de les cítares constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma allargada i corbada, d'uns 178 cm de llargada i uns 25 cm d'amplada, amb obertures acústiques laterals i amb tretze cordes de seda separades de la taula harmònica per mitjà de tretze ponts mòbils, que es toca generalment en posició horitzontal, amb uns plectres en forma de didal.

Note

  • És considerat l'instrument nacional del Japó i el seu ús s'estén des de la música popular fins a la música més virtuosística. Prové del qin xinès.
koto

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

  • ca  koto, n m
  • es  koto
  • fr  koto
  • en  African pterygota
  • de  Koto

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definition
Fusta procedent de l'Àfrica que s'obté dels arbres Pterygota bequaertii i Pterygota macrocarpa (família de les esterculiàcies), semipesant, tova, de fibra lleugerament entrellaçada, amb el duramen d'un color entre blanc crema i blanc grogós i l'albeca poc diferenciada, emprada en fusteria interior i en ebenisteria.