kurripako
kurripako
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki oriental > Karu, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
- ca curripako
- ca banivo sin. compl.
- ca baniwa sin. compl.
- ca curripaco sin. compl.
- ca curripaco-baniva sin. compl.
- ca kohoroxitari sin. compl.
- ca kurripaco sin. compl.
- ca kurripako sin. compl.
- ca kurripako-baniva sin. compl.
- cod waku
- cod wakuenai (wakwinay)
- ar كوريباكية
- cy Curripako
- cy Banivo sin. compl.
- cy Baniwa sin. compl.
- cy Curripaco-baniva sin. compl.
- cy Kohoroxitari sin. compl.
- cy Kurripaco sin. compl.
- cy Kurripako-baniva sin. compl.
- de Curripaco
- de Baniva sin. compl.
- de Koripako sin. compl.
- de Korispaso sin. compl.
- de Kuripaco sin. compl.
- en Curripaco
- en Banivo sin. compl.
- en Baniwa sin. compl.
- en Curripaco-Baniwa sin. compl.
- en Kohoroxitari sin. compl.
- en Kurripako sin. compl.
- en Kurripako-Baniwa sin. compl.
- es curripako
- es banivo sin. compl.
- es baniwa sin. compl.
- es curripaco-baniva sin. compl.
- es kohoroxitari sin. compl.
- es kurripaco sin. compl.
- es kurripako-baniva sin. compl.
- eu kurripako
- eu banivo sin. compl.
- eu baniwa sin. compl.
- eu curripaco-baniva sin. compl.
- eu curripako sin. compl.
- eu kohoroxitari sin. compl.
- eu kurripako-baniva sin. compl.
- fr curripaco
- fr banivo sin. compl.
- fr baniwa sin. compl.
- fr curripaco-baniva sin. compl.
- fr kohoroxitari sin. compl.
- fr kurripaco sin. compl.
- fr kurripako-baniva sin. compl.
- gl curripako
- gl banivo sin. compl.
- gl baniwa sin. compl.
- gl curripaco-baniva sin. compl.
- gl kohoroxitari sin. compl.
- gl kurripaco sin. compl.
- gl kurripako-baniva sin. compl.
- gn kurripáko
- gn curripaco-vaníva sin. compl.
- gn kohoroxitari sin. compl.
- gn kurripáko sin. compl.
- gn kurripako-vaníva sin. compl.
- gn vanivo sin. compl.
- gn vaniwa sin. compl.
- it curripako
- it banivo sin. compl.
- it baniwa sin. compl.
- it curripaco-baniva sin. compl.
- it kohoroxitari sin. compl.
- it kurripaco sin. compl.
- it kurripako-baniva sin. compl.
- ja クリパコ語
- ja バニワ語、バニボ語、コホロシタリ語、クリパコ・バニバ語 sin. compl.
- nl Curripako
- nl Banivo sin. compl.
- nl Baniwa sin. compl.
- nl Curripaco-Baniva sin. compl.
- nl Kohoroxitari sin. compl.
- nl Kurripaco sin. compl.
- nl Kurripako-Baniva sin. compl.
- pt curripako
- pt banivo sin. compl.
- pt baniwa sin. compl.
- pt curripaco-baniva sin. compl.
- pt kohoroxitari sin. compl.
- pt kurripaco sin. compl.
- pt kurripako-baniva sin. compl.
- ru Куррипако
- ru Баниво sin. compl.
- ru Баниуа sin. compl.
- ru Курипако sin. compl.
- ru Коорошитари sin. compl.
- ru Куррипако-банива sin. compl.
- sw Curripako
- sw Banivo sin. compl.
- sw Baniwa sin. compl.
- sw Curripaco-baniva sin. compl.
- sw Kohoroxitari sin. compl.
- sw Kurripaco sin. compl.
- sw Kurripako-baniva sin. compl.
- tmh Takuripakt
- zh 库里帕卡
- zh 巴尼沃 sin. compl.
- zh 巴尼瓦 sin. compl.
- zh 库里帕卡 sin. compl.
- zh 可罗西塔里 sin. compl.
- zh 库里帕卡-巴尼瓦 sin. compl.
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki oriental > Karu, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
Definition
Alguns autors consideren que el baniva i el curripako són la mateixa llengua. Els dos termes serien sinònims: el primer correspondria a l'ús veneçolà i brasiler, i el segon, a l'ús colombià. D'altres autors consideren que aquests dos grups comparteixen una mateixa cultura, però parlen dialectes força diferenciats o, fins i tot, llengües independents pertanyents a subgrups diferents dins la família arawak.
El curripako té tres variants dialectals: ôjo-kjàrru, âja-kurri i êje-kjénim.
El curripako té tres variants dialectals: ôjo-kjàrru, âja-kurri i êje-kjénim.
kurripako
kurripako
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca Amazones superior central > Grup Yavitero, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
- ca baniva
- ca banivo sin. compl.
- ca baniwa sin. compl.
- ca curripaco-baniva sin. compl.
- ca kohoroxitari sin. compl.
- ca kurripako sin. compl.
- ca kurripako-baniva sin. compl.
- ar بانيفية
- cy Baniva
- cy Banivo sin. compl.
- cy Baniwa sin. compl.
- cy Curripaco-baniva sin. compl.
- cy Kohoroxitari sin. compl.
- cy Kurripako sin. compl.
- cy Kurripako-baniva sin. compl.
- de Baniva
- de Baniba sin. compl.
- de Baniua sin. compl.
- de Baniwa sin. compl.
- de Curripaco sin. compl.
- de Kohoroxitari sin. compl.
- en Baniwa
- en Banivo sin. compl.
- en Curripaco-Baniwa sin. compl.
- en Kohoroxitari sin. compl.
- en Kurripako sin. compl.
- en Kurripako-Baniwa sin. compl.
- es baniva
- es banivo sin. compl.
- es baniwa sin. compl.
- es curripaco-baniva sin. compl.
- es kohoroxitari sin. compl.
- es kurripako sin. compl.
- es kurripako-baniva sin. compl.
- eu baniwera
- eu banivo sin. compl.
- eu baniwa sin. compl.
- eu curripaco-baniva sin. compl.
- eu kohoroxitari sin. compl.
- eu kurripako sin. compl.
- eu kurripako-baniva sin. compl.
- fr baniva
- fr banivo sin. compl.
- fr baniwa sin. compl.
- fr curripaco-baniva sin. compl.
- fr kohoroxitari sin. compl.
- fr kurripako sin. compl.
- fr kurripako-baniva sin. compl.
- gl baniva
- gl banivo sin. compl.
- gl baniwa sin. compl.
- gl curripaco-baniva sin. compl.
- gl kohoroxitari sin. compl.
- gl kurripako sin. compl.
- gl kurripako-baniva sin. compl.
- gn vaniva
- gn kohoroxitari sin. compl.
- gn kurripáko sin. compl.
- gn kurripáko-baniva sin. compl.
- gn kurripáko-vaniva sin. compl.
- gn vanivo sin. compl.
- gn vaniwa sin. compl.
- it baniva
- it banivo sin. compl.
- it baniwa sin. compl.
- it curripaco-baniva sin. compl.
- it kohoroxitari sin. compl.
- it kurripako sin. compl.
- it kurripako-baniva sin. compl.
- ja バニバ語
- ja バニワ語、バニボ語、コホロシタリ語、クリパコ・バニバ語、クリパコ語 sin. compl.
- nl Baniva
- nl Banivo sin. compl.
- nl Baniwa sin. compl.
- nl Curripaco-Baniva sin. compl.
- nl Kohoroxitari sin. compl.
- nl Kurripako sin. compl.
- nl Kurripako-Baniva sin. compl.
- pt baniva
- pt banivo sin. compl.
- pt baniwa sin. compl.
- pt curripaco-baniva sin. compl.
- pt kohoroxitari sin. compl.
- pt kurripako sin. compl.
- pt kurripako-baniva sin. compl.
- ru Банива
- ru Баниуа sin. compl.
- ru Баниво sin. compl.
- ru Куррипако sin. compl.
- ru Коорошитари sin. compl.
- ru Куррипако-банива sin. compl.
- sw Baniva
- sw Banivo sin. compl.
- sw Baniwa sin. compl.
- sw Curripaco-baniva sin. compl.
- sw Kohoroxitari sin. compl.
- sw Kurripako sin. compl.
- sw Kurripako-baniva sin. compl.
- tmh Tabanibt
- zh 巴尼瓦
- zh 巴尼沃 sin. compl.
- zh 库里帕克 sin. compl.
- zh 科胡罗西塔里 sin. compl.
- zh 古丽帕克-巴尼瓦 sin. compl.
- zh 古丽帕卡-巴尼瓦 sin. compl.
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca Amazones superior central > Grup Yavitero, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
Definition
El baniva està estretament emparentat amb altres llengües arawaks del Río Negro, com ara el baré, el piapoko, el guarequena, el yavitero (llengua extingida) o el curripaco.
De fet, alguns autors consideren que el baniva i el curripaco (o kurripako) són la mateixa llengua. Els dos termes serien sinònims: el primer correspondria a l'ús veneçolà i brasiler, i el segon, a l'ús colombià. D'altres autors consideren que aquests dos grups comparteixen una mateixa cultura, però parlen dialectes força diferenciats o, fins i tot, llengües independents pertanyents a subgrups diferents dins la família arawak.
Fins als anys 60 del segle XX els banives veneçolans vivien al seu territori tradicional, a la zona dels rius Guainía i Atapabo. Actualment, però, la major part s'ha traslladat a Puerto Ayacucho. Només un terç dels banives d'aquest estat parlen encara la llengua.
De fet, alguns autors consideren que el baniva i el curripaco (o kurripako) són la mateixa llengua. Els dos termes serien sinònims: el primer correspondria a l'ús veneçolà i brasiler, i el segon, a l'ús colombià. D'altres autors consideren que aquests dos grups comparteixen una mateixa cultura, però parlen dialectes força diferenciats o, fins i tot, llengües independents pertanyents a subgrups diferents dins la família arawak.
Fins als anys 60 del segle XX els banives veneçolans vivien al seu territori tradicional, a la zona dels rius Guainía i Atapabo. Actualment, però, la major part s'ha traslladat a Puerto Ayacucho. Només un terç dels banives d'aquest estat parlen encara la llengua.
kurripako-baniva
kurripako-baniva
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki oriental > Karu, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
- ca curripako
- ca banivo sin. compl.
- ca baniwa sin. compl.
- ca curripaco sin. compl.
- ca curripaco-baniva sin. compl.
- ca kohoroxitari sin. compl.
- ca kurripaco sin. compl.
- ca kurripako sin. compl.
- ca kurripako-baniva sin. compl.
- cod waku
- cod wakuenai (wakwinay)
- ar كوريباكية
- cy Curripako
- cy Banivo sin. compl.
- cy Baniwa sin. compl.
- cy Curripaco-baniva sin. compl.
- cy Kohoroxitari sin. compl.
- cy Kurripaco sin. compl.
- cy Kurripako-baniva sin. compl.
- de Curripaco
- de Baniva sin. compl.
- de Koripako sin. compl.
- de Korispaso sin. compl.
- de Kuripaco sin. compl.
- en Curripaco
- en Banivo sin. compl.
- en Baniwa sin. compl.
- en Curripaco-Baniwa sin. compl.
- en Kohoroxitari sin. compl.
- en Kurripako sin. compl.
- en Kurripako-Baniwa sin. compl.
- es curripako
- es banivo sin. compl.
- es baniwa sin. compl.
- es curripaco-baniva sin. compl.
- es kohoroxitari sin. compl.
- es kurripaco sin. compl.
- es kurripako-baniva sin. compl.
- eu kurripako
- eu banivo sin. compl.
- eu baniwa sin. compl.
- eu curripaco-baniva sin. compl.
- eu curripako sin. compl.
- eu kohoroxitari sin. compl.
- eu kurripako-baniva sin. compl.
- fr curripaco
- fr banivo sin. compl.
- fr baniwa sin. compl.
- fr curripaco-baniva sin. compl.
- fr kohoroxitari sin. compl.
- fr kurripaco sin. compl.
- fr kurripako-baniva sin. compl.
- gl curripako
- gl banivo sin. compl.
- gl baniwa sin. compl.
- gl curripaco-baniva sin. compl.
- gl kohoroxitari sin. compl.
- gl kurripaco sin. compl.
- gl kurripako-baniva sin. compl.
- gn kurripáko
- gn curripaco-vaníva sin. compl.
- gn kohoroxitari sin. compl.
- gn kurripáko sin. compl.
- gn kurripako-vaníva sin. compl.
- gn vanivo sin. compl.
- gn vaniwa sin. compl.
- it curripako
- it banivo sin. compl.
- it baniwa sin. compl.
- it curripaco-baniva sin. compl.
- it kohoroxitari sin. compl.
- it kurripaco sin. compl.
- it kurripako-baniva sin. compl.
- ja クリパコ語
- ja バニワ語、バニボ語、コホロシタリ語、クリパコ・バニバ語 sin. compl.
- nl Curripako
- nl Banivo sin. compl.
- nl Baniwa sin. compl.
- nl Curripaco-Baniva sin. compl.
- nl Kohoroxitari sin. compl.
- nl Kurripaco sin. compl.
- nl Kurripako-Baniva sin. compl.
- pt curripako
- pt banivo sin. compl.
- pt baniwa sin. compl.
- pt curripaco-baniva sin. compl.
- pt kohoroxitari sin. compl.
- pt kurripaco sin. compl.
- pt kurripako-baniva sin. compl.
- ru Куррипако
- ru Баниво sin. compl.
- ru Баниуа sin. compl.
- ru Курипако sin. compl.
- ru Коорошитари sin. compl.
- ru Куррипако-банива sin. compl.
- sw Curripako
- sw Banivo sin. compl.
- sw Baniwa sin. compl.
- sw Curripaco-baniva sin. compl.
- sw Kohoroxitari sin. compl.
- sw Kurripaco sin. compl.
- sw Kurripako-baniva sin. compl.
- tmh Takuripakt
- zh 库里帕卡
- zh 巴尼沃 sin. compl.
- zh 巴尼瓦 sin. compl.
- zh 库里帕卡 sin. compl.
- zh 可罗西塔里 sin. compl.
- zh 库里帕卡-巴尼瓦 sin. compl.
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki oriental > Karu, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
Definition
Alguns autors consideren que el baniva i el curripako són la mateixa llengua. Els dos termes serien sinònims: el primer correspondria a l'ús veneçolà i brasiler, i el segon, a l'ús colombià. D'altres autors consideren que aquests dos grups comparteixen una mateixa cultura, però parlen dialectes força diferenciats o, fins i tot, llengües independents pertanyents a subgrups diferents dins la família arawak.
El curripako té tres variants dialectals: ôjo-kjàrru, âja-kurri i êje-kjénim.
El curripako té tres variants dialectals: ôjo-kjàrru, âja-kurri i êje-kjénim.
kurripako-baniva
kurripako-baniva
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca Amazones superior central > Grup Yavitero, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
- ca baniva
- ca banivo sin. compl.
- ca baniwa sin. compl.
- ca curripaco-baniva sin. compl.
- ca kohoroxitari sin. compl.
- ca kurripako sin. compl.
- ca kurripako-baniva sin. compl.
- ar بانيفية
- cy Baniva
- cy Banivo sin. compl.
- cy Baniwa sin. compl.
- cy Curripaco-baniva sin. compl.
- cy Kohoroxitari sin. compl.
- cy Kurripako sin. compl.
- cy Kurripako-baniva sin. compl.
- de Baniva
- de Baniba sin. compl.
- de Baniua sin. compl.
- de Baniwa sin. compl.
- de Curripaco sin. compl.
- de Kohoroxitari sin. compl.
- en Baniwa
- en Banivo sin. compl.
- en Curripaco-Baniwa sin. compl.
- en Kohoroxitari sin. compl.
- en Kurripako sin. compl.
- en Kurripako-Baniwa sin. compl.
- es baniva
- es banivo sin. compl.
- es baniwa sin. compl.
- es curripaco-baniva sin. compl.
- es kohoroxitari sin. compl.
- es kurripako sin. compl.
- es kurripako-baniva sin. compl.
- eu baniwera
- eu banivo sin. compl.
- eu baniwa sin. compl.
- eu curripaco-baniva sin. compl.
- eu kohoroxitari sin. compl.
- eu kurripako sin. compl.
- eu kurripako-baniva sin. compl.
- fr baniva
- fr banivo sin. compl.
- fr baniwa sin. compl.
- fr curripaco-baniva sin. compl.
- fr kohoroxitari sin. compl.
- fr kurripako sin. compl.
- fr kurripako-baniva sin. compl.
- gl baniva
- gl banivo sin. compl.
- gl baniwa sin. compl.
- gl curripaco-baniva sin. compl.
- gl kohoroxitari sin. compl.
- gl kurripako sin. compl.
- gl kurripako-baniva sin. compl.
- gn vaniva
- gn kohoroxitari sin. compl.
- gn kurripáko sin. compl.
- gn kurripáko-baniva sin. compl.
- gn kurripáko-vaniva sin. compl.
- gn vanivo sin. compl.
- gn vaniwa sin. compl.
- it baniva
- it banivo sin. compl.
- it baniwa sin. compl.
- it curripaco-baniva sin. compl.
- it kohoroxitari sin. compl.
- it kurripako sin. compl.
- it kurripako-baniva sin. compl.
- ja バニバ語
- ja バニワ語、バニボ語、コホロシタリ語、クリパコ・バニバ語、クリパコ語 sin. compl.
- nl Baniva
- nl Banivo sin. compl.
- nl Baniwa sin. compl.
- nl Curripaco-Baniva sin. compl.
- nl Kohoroxitari sin. compl.
- nl Kurripako sin. compl.
- nl Kurripako-Baniva sin. compl.
- pt baniva
- pt banivo sin. compl.
- pt baniwa sin. compl.
- pt curripaco-baniva sin. compl.
- pt kohoroxitari sin. compl.
- pt kurripako sin. compl.
- pt kurripako-baniva sin. compl.
- ru Банива
- ru Баниуа sin. compl.
- ru Баниво sin. compl.
- ru Куррипако sin. compl.
- ru Коорошитари sin. compl.
- ru Куррипако-банива sin. compl.
- sw Baniva
- sw Banivo sin. compl.
- sw Baniwa sin. compl.
- sw Curripaco-baniva sin. compl.
- sw Kohoroxitari sin. compl.
- sw Kurripako sin. compl.
- sw Kurripako-baniva sin. compl.
- tmh Tabanibt
- zh 巴尼瓦
- zh 巴尼沃 sin. compl.
- zh 库里帕克 sin. compl.
- zh 科胡罗西塔里 sin. compl.
- zh 古丽帕克-巴尼瓦 sin. compl.
- zh 古丽帕卡-巴尼瓦 sin. compl.
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca Amazones superior central > Grup Yavitero, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
Definition
El baniva està estretament emparentat amb altres llengües arawaks del Río Negro, com ara el baré, el piapoko, el guarequena, el yavitero (llengua extingida) o el curripaco.
De fet, alguns autors consideren que el baniva i el curripaco (o kurripako) són la mateixa llengua. Els dos termes serien sinònims: el primer correspondria a l'ús veneçolà i brasiler, i el segon, a l'ús colombià. D'altres autors consideren que aquests dos grups comparteixen una mateixa cultura, però parlen dialectes força diferenciats o, fins i tot, llengües independents pertanyents a subgrups diferents dins la família arawak.
Fins als anys 60 del segle XX els banives veneçolans vivien al seu territori tradicional, a la zona dels rius Guainía i Atapabo. Actualment, però, la major part s'ha traslladat a Puerto Ayacucho. Només un terç dels banives d'aquest estat parlen encara la llengua.
De fet, alguns autors consideren que el baniva i el curripaco (o kurripako) són la mateixa llengua. Els dos termes serien sinònims: el primer correspondria a l'ús veneçolà i brasiler, i el segon, a l'ús colombià. D'altres autors consideren que aquests dos grups comparteixen una mateixa cultura, però parlen dialectes força diferenciats o, fins i tot, llengües independents pertanyents a subgrups diferents dins la família arawak.
Fins als anys 60 del segle XX els banives veneçolans vivien al seu territori tradicional, a la zona dels rius Guainía i Atapabo. Actualment, però, la major part s'ha traslladat a Puerto Ayacucho. Només un terç dels banives d'aquest estat parlen encara la llengua.
kuruaia
kuruaia
Tupí > Mundurukú, Amèrica > Brasil
- ca curuaià
- ca kuruaya
- ca kuruaia sin. compl.
- ca kuruayá sin. compl.
- ar الكورواية
- cy Curuaiá
- cy Kuruaia sin. compl.
- cy Kuruaya sin. compl.
- cy Kuruayá sin. compl.
- de Kuruaya
- de Curuaiá sin. compl.
- de Kuruaya sin. compl.
- de Kuruayá sin. compl.
- en Kuruáya
- en Caravare sin. compl.
- en Curuaia sin. compl.
- en Kuruaia sin. compl.
- en Kuruaya sin. compl.
- en Kuruayá sin. compl.
- es curuaiá
- es kuruaia sin. compl.
- es kuruaya sin. compl.
- es kuruayá sin. compl.
- eu kuruayera
- eu kuruaia sin. compl.
- eu kuruaya sin. compl.
- eu kuruayá sin. compl.
- fr kuruaya
- fr curuaya sin. compl.
- fr kuruaia sin. compl.
- fr kuruayá sin. compl.
- gn kuruaia
- gn kuruaia sin. compl.
- gn kuruaya sin. compl.
- gn kuruayá sin. compl.
- it kuruaya
- it curuaia sin. compl.
- it curuaiá sin. compl.
- it kuruaia sin. compl.
- it kuruayá sin. compl.
- ja クルアイア語
- ja クルアヤ語 sin. compl.
- nl Curuaiá
- nl Kuruaia sin. compl.
- nl Kuruaya sin. compl.
- nl Kuruayá sin. compl.
- pt curuaia
- pt kuruaia sin. compl.
- pt kuruaya sin. compl.
- pt kuruayá sin. compl.
- ru Куруая
- zh 库鲁埃亚语
- zh 库拉雅 sin. compl.
- zh 库鲁埃亚 sin. compl.
- zh 库鲁阿亚 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
Tupí > Mundurukú, Amèrica > Brasil
Definition
La família mundurucú pertany al gran tronc tupí, com la tupí-guaraní i la tuparí. Sembla que el 1986 hi havia uns 50 parlants de curuaià, d'uns 150 membres del grup ètnic. La dispersió ha afavorit l'aturada en la transmissió de la llengua.
Actualment, està gairebé extingida. L'única documentació existent sobre el curuaià consisteix en alguna llista de mots de principi del segle XX i alguna descripció parcial del sistema fonològic.
Actualment, està gairebé extingida. L'única documentació existent sobre el curuaià consisteix en alguna llista de mots de principi del segle XX i alguna descripció parcial del sistema fonològic.
kuruaya
kuruaya
Tupí > Mundurukú, Amèrica > Brasil
- ca curuaià
- ca kuruaya
- ca kuruaia sin. compl.
- ca kuruayá sin. compl.
- ar الكورواية
- cy Curuaiá
- cy Kuruaia sin. compl.
- cy Kuruaya sin. compl.
- cy Kuruayá sin. compl.
- de Kuruaya
- de Curuaiá sin. compl.
- de Kuruaya sin. compl.
- de Kuruayá sin. compl.
- en Kuruáya
- en Caravare sin. compl.
- en Curuaia sin. compl.
- en Kuruaia sin. compl.
- en Kuruaya sin. compl.
- en Kuruayá sin. compl.
- es curuaiá
- es kuruaia sin. compl.
- es kuruaya sin. compl.
- es kuruayá sin. compl.
- eu kuruayera
- eu kuruaia sin. compl.
- eu kuruaya sin. compl.
- eu kuruayá sin. compl.
- fr kuruaya
- fr curuaya sin. compl.
- fr kuruaia sin. compl.
- fr kuruayá sin. compl.
- gn kuruaia
- gn kuruaia sin. compl.
- gn kuruaya sin. compl.
- gn kuruayá sin. compl.
- it kuruaya
- it curuaia sin. compl.
- it curuaiá sin. compl.
- it kuruaia sin. compl.
- it kuruayá sin. compl.
- ja クルアイア語
- ja クルアヤ語 sin. compl.
- nl Curuaiá
- nl Kuruaia sin. compl.
- nl Kuruaya sin. compl.
- nl Kuruayá sin. compl.
- pt curuaia
- pt kuruaia sin. compl.
- pt kuruaya sin. compl.
- pt kuruayá sin. compl.
- ru Куруая
- zh 库鲁埃亚语
- zh 库拉雅 sin. compl.
- zh 库鲁埃亚 sin. compl.
- zh 库鲁阿亚 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
Tupí > Mundurukú, Amèrica > Brasil
Definition
La família mundurucú pertany al gran tronc tupí, com la tupí-guaraní i la tuparí. Sembla que el 1986 hi havia uns 50 parlants de curuaià, d'uns 150 membres del grup ètnic. La dispersió ha afavorit l'aturada en la transmissió de la llengua.
Actualment, està gairebé extingida. L'única documentació existent sobre el curuaià consisteix en alguna llista de mots de principi del segle XX i alguna descripció parcial del sistema fonològic.
Actualment, està gairebé extingida. L'única documentació existent sobre el curuaià consisteix en alguna llista de mots de principi del segle XX i alguna descripció parcial del sistema fonològic.
kurya
kurya
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Kenya, Àfrica > Tanzània
- ca kuria
- ca igikuria sin. compl.
- ca kikuria sin. compl.
- ca kurya sin. compl.
- ca tende sin. compl.
- ar كوريا
- cy Kuria
- cy Igikuria sin. compl.
- cy Kikuria sin. compl.
- cy Kurya sin. compl.
- cy Tende sin. compl.
- de Kuria
- de Igikuria sin. compl.
- de Ikikuria sin. compl.
- de Kikuria sin. compl.
- de Kurya sin. compl.
- de Tende sin. compl.
- en Kuria
- en Igikuria sin. compl.
- en Ikikuria sin. compl.
- en Kikuria sin. compl.
- en Kurya sin. compl.
- en Kurye sin. compl.
- en Tende sin. compl.
- es kuria
- es igikuria sin. compl.
- es kikuria sin. compl.
- es kurya sin. compl.
- es tende sin. compl.
- eu kuriera
- eu igikuria sin. compl.
- eu kikuria sin. compl.
- eu kuria sin. compl.
- eu kuriera sin. compl.
- eu kurya sin. compl.
- eu tende sin. compl.
- fr kuria
- fr igikuria sin. compl.
- fr kikuria sin. compl.
- fr kurya sin. compl.
- fr tende sin. compl.
- gl kuria
- gl igikuria sin. compl.
- gl kikuria sin. compl.
- gl kurya sin. compl.
- gl tende sin. compl.
- gn kuria
- gn igikuria sin. compl.
- gn kikuria sin. compl.
- gn kurya sin. compl.
- gn tende sin. compl.
- it kuria
- it igikuria sin. compl.
- it kikuria sin. compl.
- it kurya sin. compl.
- it tende sin. compl.
- pt kuria
- pt igikuria sin. compl.
- pt kikuria sin. compl.
- pt kurya sin. compl.
- pt tende sin. compl.
- tmh Takuryat
- tmh Igikurya sin. compl.
- tmh kikurya sin. compl.
- tmh kurya sin. compl.
- tmh tende sin. compl.
- zh 库里亚语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Kenya, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic kuria se situa al nord-oest de Tanzània i al sud-oest de Kenya i es pot dividir en quinze subgrups o clans: els abanyabaasis, els abaireeges, els abakiires, els abaguumbes (que viuen a Kenya i a Tanzània), els abatiimbaarus, els abaanchaaris, els abameres, els abakenyes, els abanyamoongos, els abasweetes, els abaseembetes, els abakerobes, els abahunyagues, els abatobooris i els ababwaasis (que es troben a Tanzània). Les varietats parlades per aquests grups són mútuament intel·ligibles. La majoria dels parlants del kuria tenen el suahili com a segona llengua. El suahili ha esdevingut la llengua dominant del territori kuria.
La llengua kuria s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Entre els grups etnolingüístics veïns dels kuries trobem els luos i els massais, que parlen llengües no bantús. El kuria és lingüísticament proper al ngurimi, al suba, a l'ikizu, al shasi, al zanaki i al nata.
La llengua kuria s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Entre els grups etnolingüístics veïns dels kuries trobem els luos i els massais, que parlen llengües no bantús. El kuria és lingüísticament proper al ngurimi, al suba, a l'ikizu, al shasi, al zanaki i al nata.
kutchin
kutchin
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca gwich'in
- ca kutchin sin. compl.
- ca loucheux sin. compl.
- ca takudh sin. compl.
- ca tukudh sin. compl.
- cy Gwich'in
- cy Kutchin sin. compl.
- cy Loucheux sin. compl.
- cy Takudh sin. compl.
- cy Tukudh sin. compl.
- de Gwich'in
- de Gwitchin sin. compl.
- de Kutchin sin. compl.
- de Loucheux sin. compl.
- de Takudh sin. compl.
- de Tukudh sin. compl.
- en Gwich'in
- en Gwichin sin. compl.
- en Gwitchin sin. compl.
- en Kutchin sin. compl.
- en Loucheux sin. compl.
- en Takudh sin. compl.
- en Tukudh sin. compl.
- es cuchín
- es gwich'in sin. compl.
- es kutchin sin. compl.
- es loucheux sin. compl.
- es takudh sin. compl.
- es tukudh sin. compl.
- eu gwich'inera
- eu gwich'ine sin. compl.
- eu kutchin sin. compl.
- eu loucheux sin. compl.
- eu takudh sin. compl.
- eu tukudh sin. compl.
- fr gwichʾin
- fr kutchin sin. compl.
- fr kutchin de la rivière crow sin. compl.
- fr loucheaux sin. compl.
- fr loucheux sin. compl.
- fr takudh sin. compl.
- fr tukudh sin. compl.
- gl gwich'in
- gl kutchin sin. compl.
- gl loucheux sin. compl.
- gl takudh sin. compl.
- gl tukudh sin. compl.
- gn gwichin
- gn kutchin sin. compl.
- gn loucheux sin. compl.
- gn takudh sin. compl.
- gn tukudh sin. compl.
- it gwich'in
- it kutchin sin. compl.
- it loucheux sin. compl.
- it takudh sin. compl.
- it tukudh sin. compl.
- pt gwich'in
- pt kutchin sin. compl.
- pt loucheux sin. compl.
- pt takudh sin. compl.
- pt tukudh sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definition
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
A la zona canadenca, el gwich'in se sol conèixer amb els noms loucheux o takudh.
El gwich'in d'Alaska i el del Canadà constitueixen dues varietats dialectals diferenciades que són, respectivament, l'occidental (amb uns 300 parlants) i l'oriental (amb uns 400 parlants).
En algunes comunitats, només les generacions grans parlen gwich'in. En d'altres, la llengua encara es transmet als infants i s'ensenya a les escoles.
El primer alfabet va ser elaborat per un missioner anglicà al segle XIX i només el coneixen els parlants més grans. Actualment se n'empra una versió moderna (de l'any 1960) més consistent.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
A la zona canadenca, el gwich'in se sol conèixer amb els noms loucheux o takudh.
El gwich'in d'Alaska i el del Canadà constitueixen dues varietats dialectals diferenciades que són, respectivament, l'occidental (amb uns 300 parlants) i l'oriental (amb uns 400 parlants).
En algunes comunitats, només les generacions grans parlen gwich'in. En d'altres, la llengua encara es transmet als infants i s'ensenya a les escoles.
El primer alfabet va ser elaborat per un missioner anglicà al segle XIX i només el coneixen els parlants més grans. Actualment se n'empra una versió moderna (de l'any 1960) més consistent.
kutenai
kutenai
Aïllada, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca kutenai
- ca kootenai sin. compl.
- ca kootenay sin. compl.
- ca ksanka sin. compl.
- ca ktunaxa sin. compl.
- cy Kutenay
- cy Kootenai sin. compl.
- cy Kootenay sin. compl.
- cy Ksanka sin. compl.
- cy Ktunaxa sin. compl.
- de Kutenai
- de Kootenai sin. compl.
- de Kootenay sin. compl.
- de Ksanka sin. compl.
- de Ktunaxa sin. compl.
- en Kutenai
- en Kootenai sin. compl.
- en Kootenay sin. compl.
- en Ksanka sin. compl.
- en Ktunaxa sin. compl.
- es cutenái
- es kootenai sin. compl.
- es kootenay sin. compl.
- es ksanka sin. compl.
- es ktunaxa sin. compl.
- eu kutenaiera
- eu kootenai sin. compl.
- eu kootenay sin. compl.
- eu ksanka sin. compl.
- eu ktunaxa sin. compl.
- eu kutenai sin. compl.
- eu kutenaiera sin. compl.
- fr kutenai
- fr kootenai sin. compl.
- fr kootenay sin. compl.
- fr ksanka sin. compl.
- fr ktunaxa sin. compl.
- gl kutenai
- gl kootenai sin. compl.
- gl kootenay sin. compl.
- gl ksanka sin. compl.
- gl ktunaxa sin. compl.
- gn kutenai
- gn kootenai sin. compl.
- gn kootenay sin. compl.
- gn ksanka sin. compl.
- gn ktunaxa sin. compl.
- it kutenai
- it kootenai sin. compl.
- it kootenay sin. compl.
- it ksanka sin. compl.
- it ktunaxa sin. compl.
- pt kutenai
- pt kootenai sin. compl.
- pt kootenay sin. compl.
- pt ksanka sin. compl.
- pt ktunaxa sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Aïllada, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definition
El kutenai es considera una llengua aïllada. Se n'ha proposat una vinculació amb les llengües de la família algonquina i de la família salish, però no hi ha dades concloents.
Hi ha dues variants dialectals força pròximes: l'alt kutenai, que es parla a la Colúmbia Britànica i al nord-oest de Montana, i el baix kutenai, que es parla a la part baixa del riu Kutenai, al nord d'Idaho i al sud-est de la Colúmbia Britànica.
La llengua kutenai està pràcticament extingida. Tan sols té 12 parlants (6 al Canadà i 6 als Estats Units) i un centenar de persones amb un cert nivell de coneixement.
Hi ha dues variants dialectals força pròximes: l'alt kutenai, que es parla a la Colúmbia Britànica i al nord-oest de Montana, i el baix kutenai, que es parla a la part baixa del riu Kutenai, al nord d'Idaho i al sud-est de la Colúmbia Britànica.
La llengua kutenai està pràcticament extingida. Tan sols té 12 parlants (6 al Canadà i 6 als Estats Units) i un centenar de persones amb un cert nivell de coneixement.
kutu
kutu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kutu
- ca khutu sin. compl.
- ca kikutu sin. compl.
- de Kutu
- de Khutu sin. compl.
- de Kikutu sin. compl.
- en Kutu
- en Khutu sin. compl.
- en Kikutu sin. compl.
- es kutu
- es khutu sin. compl.
- es kikutu sin. compl.
- eu kutu
- eu khutu sin. compl.
- eu kikutu sin. compl.
- fr nkutu
- fr khutu sin. compl.
- fr kikutu sin. compl.
- fr kutu sin. compl.
- gl kutu
- gl khutu sin. compl.
- gl kikutu sin. compl.
- it kutu
- it khutu sin. compl.
- it kikutu sin. compl.
- nl Kutu
- nl Khutu sin. compl.
- nl Kikutu sin. compl.
- nl Nkutu sin. compl.
- pt kutu
- pt khutu sin. compl.
- pt kikutu sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic kutu se situa a l'est de Tanzània. Entre els grups veïns dels kutus trobem els lugurus, al nord; els zaramos, a l'est; els kamis i els rufijis, al sud-est, i els sagales i els vidundes, a l'oest.
Els parlants de kutu generalment són bilingües kutu-suahili: el suahili és la llengua dominant, és utilitzat en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques, mentre que l'ús del kutu queda reduït a l'entorn familiar, les comunicacions informals i les pràctiques culturals.
El kutu s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kikutu. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakutu, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Els parlants de kutu generalment són bilingües kutu-suahili: el suahili és la llengua dominant, és utilitzat en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques, mentre que l'ús del kutu queda reduït a l'entorn familiar, les comunicacions informals i les pràctiques culturals.
El kutu s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kikutu. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakutu, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
