kisumbwa
kisumbwa
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca sumbwa
- ca kisumbwa sin. compl.
- de Sumbwa
- de Kisumbwa sin. compl.
- en Sumbwa
- en Kisumbwa sin. compl.
- es sumbwa
- es kisumbwa sin. compl.
- eu sumbwa
- eu kisumbwa sin. compl.
- fr sumbwa
- fr kisumbwa sin. compl.
- gl sumbwa
- gl kisumbwa sin. compl.
- it sumbwa
- it kisumbwa sin. compl.
- nl Sumbwa
- nl Kisumbwa sin. compl.
- pt sumbwa
- pt kisumbwa sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic sumbwa se situa al nord de Tanzània, al sud del llac Victòria. Entre els grups veïns trobem els zinzes, els sukumes, els nyamwezis i els has.
Els sumbwes han rebut una forta influència dels sukumes, poble que tradicionalment s'ha dedicat a l'agricultura i que es va expandir, cercant noves terres de conreu, cap a zones habitades tradicionalment per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió va tenir un fort impacte lingüístic i cultural sobre grups com ara els sumbwes, els subis, els nyamwezis i els zinzes.
Generalment, els parlants de sumbwa tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzat en l'administració i l'ensenyament.
El sumbwa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El sumbwa rep altres denominacions, entre les quals kisumbwa. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisumbwa, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (kisumbwa, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Els sumbwes han rebut una forta influència dels sukumes, poble que tradicionalment s'ha dedicat a l'agricultura i que es va expandir, cercant noves terres de conreu, cap a zones habitades tradicionalment per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió va tenir un fort impacte lingüístic i cultural sobre grups com ara els sumbwes, els subis, els nyamwezis i els zinzes.
Generalment, els parlants de sumbwa tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzat en l'administració i l'ensenyament.
El sumbwa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El sumbwa rep altres denominacions, entre les quals kisumbwa. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisumbwa, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (kisumbwa, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kisutu
kisutu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
- ca ngoni
- ca angoni sin. compl.
- ca chingoni sin. compl.
- ca kingoni sin. compl.
- ca kisutu sin. compl.
- ca sutu sin. compl.
- de Ngoni
- de Angoni sin. compl.
- de Chingoni sin. compl.
- de Kingoni sin. compl.
- en Ngoni
- en Angoni sin. compl.
- en Chingoni sin. compl.
- en Kingoni sin. compl.
- en Kisutu sin. compl.
- en Sutu sin. compl.
- es ngoni
- es angoni sin. compl.
- es chingoni sin. compl.
- es kingoni sin. compl.
- es kisutu sin. compl.
- es sutu sin. compl.
- eu ngoni
- eu angoni sin. compl.
- eu chingoni sin. compl.
- eu kingoni sin. compl.
- eu kisutu sin. compl.
- eu sutu sin. compl.
- fr ngoni
- fr angoni sin. compl.
- fr chingoni sin. compl.
- fr kingoni sin. compl.
- gl ngoni
- gl angoni sin. compl.
- gl chingoni sin. compl.
- gl kingoni sin. compl.
- gl kisutu sin. compl.
- gl sutu sin. compl.
- it ngoni
- it angoni sin. compl.
- it chingoni sin. compl.
- it kingoni sin. compl.
- it kisutu sin. compl.
- it sutu sin. compl.
- nl Ngoni
- nl Angoni sin. compl.
- nl Chingoni sin. compl.
- nl Kingoni sin. compl.
- pt ngoni
- pt angoni sin. compl.
- pt chingoni sin. compl.
- pt kingoni sin. compl.
- pt kisutu sin. compl.
- pt sutu sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
Definition
Els ngonis són un dels grups ètnics més nombrosos de Tanzània i són el grup majoritari a la regió de Ruvuma, al sud del país. Entre els grups veïns dels ngonis trobem els yaos, al sud i a l'est; els ndendeules, al nord, i els mpotos i els matengos, a l'oest.
Originalment els ngonis vivien a la província de Natal (Sud-Àfrica) però a la dècada del 1830 (amb l'expansió zulú sota el comandament del líder militar Shaka) van emigrar a Tanzània i es van establir a Sumbawanga i Songea, al sud del país.
El ngoni ha contribuït a enriquir el vocabulari del suahili, llengua nacional de Tanzània. Un dels manlleus procedents del ngoni és el terme kipera, 'afluent'.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ngoni rep altres denominacions, entre les quals kingoni. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kingoni, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wangoni, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Originalment els ngonis vivien a la província de Natal (Sud-Àfrica) però a la dècada del 1830 (amb l'expansió zulú sota el comandament del líder militar Shaka) van emigrar a Tanzània i es van establir a Sumbawanga i Songea, al sud del país.
El ngoni ha contribuït a enriquir el vocabulari del suahili, llengua nacional de Tanzània. Un dels manlleus procedents del ngoni és el terme kipera, 'afluent'.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ngoni rep altres denominacions, entre les quals kingoni. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kingoni, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wangoni, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kiswahili
kiswahili
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Burundi, Àfrica > Comores, Àfrica > Mayotte, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Ruanda, Àfrica > Somàlia, Àfrica > Sudan, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Uganda
- ca suahili
- ca kiswahili sin. compl.
- ca swahili sin. compl.
- cod kiswahili
- ar سواحيلية
- cy Swahili
- cy Kiswahili sin. compl.
- de Swahili
- de Kisuaheli sin. compl.
- de Kisuahili sin. compl.
- de Kiswaheli sin. compl.
- de Kiswahili sin. compl.
- de Suahili sin. compl.
- en Swahili
- en Kisuaheli sin. compl.
- en Kiswahili sin. compl.
- es suahili
- es kiswahili sin. compl.
- es suajelí sin. compl.
- es suajili sin. compl.
- es swahili sin. compl.
- eu swahili
- eu kisuaheli sin. compl.
- eu kiswahili sin. compl.
- fr swahili
- fr kiswahili sin. compl.
- fr souahéli sin. compl.
- gl suahili
- gl kiswahili sin. compl.
- gn suahili
- gn kiswahili sin. compl.
- it swahili
- it kiswahili sin. compl.
- ja スワヒリ語
- nl Swahili
- nl Kiswahili sin. compl.
- pt suaíli
- pt kiswahili sin. compl.
- ru Суахили
- ru Кисуахили sin. compl.
- zh 斯瓦希里
- zh 奇斯瓦希里 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Burundi, Àfrica > Comores, Àfrica > Mayotte, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Ruanda, Àfrica > Somàlia, Àfrica > Sudan, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Uganda
Definition
El suahili és la llengua materna del poble suahili (o waswahili). Els individus ètnicament suahilis són aproximadament 1.300.000, però avui dia els parlants de suahili com a primera llengua són aproximadament 6.000.000. Com a llengua franca, en canvi, el suahili és emprat per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
El suahili està format per diferents dialectes: el kiunguja (parlat a l'illa de Zanzíbar i que l'any 1928 va ser triat com a base de l'estàndard suahili), el kitumbatu i el kimakunduchi (parlats majoritàriament a l'illa de Zanzíbar), el kimrima (parlat a Pangani, Vanga, Dar es Salaam, Rufiji i l'illa de Mafia), el kimgao (originàriament parlat a Kilwa i vers el sud), el kipemba (parlat a l'illa de Pemba), el mijikenda (parlat a l'illa de Mvita), el kingare i chijomvu (parlats a l'àrea de Mombasa), el chi-chifundi (parlat a la costa meridional de Kenya), el kivumba (parlat a la costa meridional de Kenya), el kiamu (parlat a l'illa de Lamu) i el sheng (parlat a Nairobi). Varietats més individualitzades són el kimwani (parlat a les illes de Kerimba i a la costa nord de Moçambic), el kingwana (parlat a les regions orientals i meridionals de la República Democràtica del Congo), el comorès (parlat a les illes Comores) i el chimwiini (tradicionalment parlat pels voltants de la ciutat somalí de Barawa però que en els últims anys s'ha estès a Kenya, fugint de la guerra civil).
Com a poble costaner, els suahilis han estat en contacte amb pobles d'ultramar des d'antic. Invasors àrabs d'Oman van ocupar bona part del país suahili al segle XI dC, especialment les illes de Zanzíbar i Pemba i alguns ports importants com Mombasa. Com a conseqüència, el suahili conté nombrosos manlleus a l'àrab. L'expansió del suahili com a llengua comercial comença al segle XIII.
Al segle XIX, els governants de Zanzíbar van organitzar expedicions comercials a l'interior del continent fins a la regió dels grans llacs, on els suahilis van establir rutes comercials permanents en què la llengua suahili esdevingué la llengua franca. Quan els colonitzadors alemanys conqueriren Tanganyika (que es correspon grosso modo amb l'actual Tanzània) el 1886 i es van adonar de l'extensió que tenia el suahili com a llengua comercial, el van convertir també en la llengua de l'administració colonial.
La difusió de què gaudeix el suahili avui dia com a llengua franca a l'Àfrica oriental és comparable a la del haussa a l'Àfrica occidental. Cal dir que el haussa té més parlants nadius (33.117.000) que segons parlants (18.800.000), mentre que el suahili té més segons parlants (73.000.000) que parlants nadius (6.000.000) i encara menys parlants nadius que són ètnicament suahilis (1.328.000). Tant a Tanzània com a Kenya, el suahili té una difusió general, és conegut pel 90% de la població total, i la presència del suahili a l'ensenyament, als mitjans de comunicació i a la literatura és molt àmplia.
El suahili està format per diferents dialectes: el kiunguja (parlat a l'illa de Zanzíbar i que l'any 1928 va ser triat com a base de l'estàndard suahili), el kitumbatu i el kimakunduchi (parlats majoritàriament a l'illa de Zanzíbar), el kimrima (parlat a Pangani, Vanga, Dar es Salaam, Rufiji i l'illa de Mafia), el kimgao (originàriament parlat a Kilwa i vers el sud), el kipemba (parlat a l'illa de Pemba), el mijikenda (parlat a l'illa de Mvita), el kingare i chijomvu (parlats a l'àrea de Mombasa), el chi-chifundi (parlat a la costa meridional de Kenya), el kivumba (parlat a la costa meridional de Kenya), el kiamu (parlat a l'illa de Lamu) i el sheng (parlat a Nairobi). Varietats més individualitzades són el kimwani (parlat a les illes de Kerimba i a la costa nord de Moçambic), el kingwana (parlat a les regions orientals i meridionals de la República Democràtica del Congo), el comorès (parlat a les illes Comores) i el chimwiini (tradicionalment parlat pels voltants de la ciutat somalí de Barawa però que en els últims anys s'ha estès a Kenya, fugint de la guerra civil).
Com a poble costaner, els suahilis han estat en contacte amb pobles d'ultramar des d'antic. Invasors àrabs d'Oman van ocupar bona part del país suahili al segle XI dC, especialment les illes de Zanzíbar i Pemba i alguns ports importants com Mombasa. Com a conseqüència, el suahili conté nombrosos manlleus a l'àrab. L'expansió del suahili com a llengua comercial comença al segle XIII.
Al segle XIX, els governants de Zanzíbar van organitzar expedicions comercials a l'interior del continent fins a la regió dels grans llacs, on els suahilis van establir rutes comercials permanents en què la llengua suahili esdevingué la llengua franca. Quan els colonitzadors alemanys conqueriren Tanganyika (que es correspon grosso modo amb l'actual Tanzània) el 1886 i es van adonar de l'extensió que tenia el suahili com a llengua comercial, el van convertir també en la llengua de l'administració colonial.
La difusió de què gaudeix el suahili avui dia com a llengua franca a l'Àfrica oriental és comparable a la del haussa a l'Àfrica occidental. Cal dir que el haussa té més parlants nadius (33.117.000) que segons parlants (18.800.000), mentre que el suahili té més segons parlants (73.000.000) que parlants nadius (6.000.000) i encara menys parlants nadius que són ètnicament suahilis (1.328.000). Tant a Tanzània com a Kenya, el suahili té una difusió general, és conegut pel 90% de la població total, i la presència del suahili a l'ensenyament, als mitjans de comunicació i a la literatura és molt àmplia.
kitchen kaffir
kitchen kaffir
Pidgin de base zulu, Àfrica > República de Sud-àfrica
- ca fanakalo
- ca fanagalo sin. compl.
- ca isikula sin. compl.
- ca kitchen kaffir sin. compl.
- ca zulú bàsic sin. compl.
- ar فاناكالو
- cy Fanakalo
- cy Fanagalo sin. compl.
- cy Isikula sin. compl.
- cy Kitchen kaffir sin. compl.
- cy Zwlw sylfaenol sin. compl.
- de Fanakalo
- de Basic Zulu sin. compl.
- de Cikabanka sin. compl.
- de Fanagalo sin. compl.
- de Isikula sin. compl.
- en Fanakalo
- en Basic Zulu sin. compl.
- en Fanagalo sin. compl.
- en Fanekolo sin. compl.
- en Isikula sin. compl.
- en Kitchen Kaffir sin. compl.
- es fanakalo
- es fanagalo sin. compl.
- es isikula sin. compl.
- es kitchen kaffir sin. compl.
- es zulú básico sin. compl.
- eu fanakalo
- eu fanagalo sin. compl.
- eu isikula sin. compl.
- eu kitchen kaffir sin. compl.
- eu oinarrizko zuluera sin. compl.
- fr fanakalo
- fr fanagalo sin. compl.
- fr isikula sin. compl.
- fr kitchen kaffir sin. compl.
- gl fanakalo
- gl fanagalo sin. compl.
- gl isikula sin. compl.
- gl kitchen kaffir sin. compl.
- gl zulú básico sin. compl.
- gn fanakalo
- gn fanagalo sin. compl.
- gn isikula sin. compl.
- gn kitchen kaffir sin. compl.
- gn sulu básico sin. compl.
- it fanakalo
- it fanagalo sin. compl.
- it isikula sin. compl.
- it kitchen kaffir sin. compl.
- it pidgin a base zulu sin. compl.
- pt fanakalo
- pt fanagalo sin. compl.
- pt isikula sin. compl.
- pt kitchen kaffir sin. compl.
- pt zulu básico sin. compl.
- tmh Tafanakalut
- tmh Fanagalo sin. compl.
- tmh isikula sin. compl.
- tmh kitchen kaffir sin. compl.
- tmh tazulut n ddsas sin. compl.
- zh 法纳卡洛语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Pidgin de base zulu, Àfrica > República de Sud-àfrica
Definition
El fanakalo és una varietat pidginitzada del zulú, una llengua parlada a la República de Sud-àfrica. El seu lèxic deriva del zulú (70%), de l'anglès (24%) i de l'afrikaans (6%).
Aquest pidgin està fortament associat al contacte entre els colons parlants d'anglès i el seu personal africà. De fet, el terme fanakalo probablement té el seu origen en la frase Enza fana ka lo, 'fes-ho així'. El fanakalo rep altres denominacions que tenen un sentit despectiu, com ara isikula (del prefix isi- 'llengua' i el nom coolie, amb sentit ofensiu, per a referir-se a un treballador asiàtic) o kitchen kaffir (kaffir és un nom ofensiu utilitzat per a referir-se als africans, de l'àrab 'infidel').
El fanakalo es va originar cap a la meitat del segle XIX a la província de Natal, a l'est de l'estat, on es feia servir com a llengua franca entre el colons de parla anglesa i els parlants de diverses llengües bantú, principalment el zulú. Durant aquest periode, hi van arribar treballadors procedents de l'Índia, que utilitzaven el fanakalo amb els parlants de zulú (d'aquí prové el nom isikula). El fanakalo presenta, però, poca influència de les llengües de l'Índia.
Posteriorment, a la dècada de 1890, es va expandir cap la zona minera situada a la rodalia de Johannesburg, i d'aquí cap a Rhodèsia del Sud (actual Zimbàbue) i cap a Rhodèsia del Nord (l'actual Zàmbia), on s'anomena cikabanga. També es poden trobar parlants de fanakalo a les mines de Katanga (República Democràtica del Congo) i a Namíbia.
La varietat parlada a Zimbàbue rep el nom de chilapalapa. A causa de la influència de la llengua shona, difereix de les varietats sud-africanes en alguns aspectes fonològics i lèxics.
Aquest pidgin està fortament associat al contacte entre els colons parlants d'anglès i el seu personal africà. De fet, el terme fanakalo probablement té el seu origen en la frase Enza fana ka lo, 'fes-ho així'. El fanakalo rep altres denominacions que tenen un sentit despectiu, com ara isikula (del prefix isi- 'llengua' i el nom coolie, amb sentit ofensiu, per a referir-se a un treballador asiàtic) o kitchen kaffir (kaffir és un nom ofensiu utilitzat per a referir-se als africans, de l'àrab 'infidel').
El fanakalo es va originar cap a la meitat del segle XIX a la província de Natal, a l'est de l'estat, on es feia servir com a llengua franca entre el colons de parla anglesa i els parlants de diverses llengües bantú, principalment el zulú. Durant aquest periode, hi van arribar treballadors procedents de l'Índia, que utilitzaven el fanakalo amb els parlants de zulú (d'aquí prové el nom isikula). El fanakalo presenta, però, poca influència de les llengües de l'Índia.
Posteriorment, a la dècada de 1890, es va expandir cap la zona minera situada a la rodalia de Johannesburg, i d'aquí cap a Rhodèsia del Sud (actual Zimbàbue) i cap a Rhodèsia del Nord (l'actual Zàmbia), on s'anomena cikabanga. També es poden trobar parlants de fanakalo a les mines de Katanga (República Democràtica del Congo) i a Namíbia.
La varietat parlada a Zimbàbue rep el nom de chilapalapa. A causa de la influència de la llengua shona, difereix de les varietats sud-africanes en alguns aspectes fonològics i lèxics.
kithaulhú
kithaulhú
Nambiquara, Amèrica > Brasil
- ca nambiquara del sud
- ca kithaulhú sin. compl.
- ca nambikuàra sin. compl.
- ca nambiquara sin. compl.
- ar نامبيكراوية جنوبية
- cy Nambikwara deheuol
- cy Kithaulhú sin. compl.
- cy Nambikuára sin. compl.
- cy Nambiquara sin. compl.
- de Süd-Nambikuára
- de Nambikuara sin. compl.
- de Nambiquara sin. compl.
- de Nambiwara sin. compl.
- en Southern Nambikuára
- en Khithaulhú sin. compl.
- en Nambikuára sin. compl.
- en Nambiquara sin. compl.
- es nambikwara del sur
- es kithaulhú sin. compl.
- es nambikuára sin. compl.
- es nambiquara sin. compl.
- eu hegoaldeko nambikwarera
- eu kithaulhú sin. compl.
- eu nambikuàra sin. compl.
- eu nambiquara sin. compl.
- fr nambikwara du sud
- fr kithaulhú sin. compl.
- fr nambikuára sin. compl.
- fr nambiquara sin. compl.
- gl nambikwara do sur
- gl kithaulhú sin. compl.
- gl nambikuára sin. compl.
- gl nambiquara sin. compl.
- gn nambikwara ñembygua
- gn kithaulhu sin. compl.
- gn nambikuara sin. compl.
- gn nambikuára sin. compl.
- it nambikwara del sud
- it nambikwara sin. compl.
- it nambiquara sin. compl.
- ja 南ナンビクワラ語
- ja ナンビクワラ語、キタウルウ語 sin. compl.
- nl Zuidelijk Nambikwara
- nl Kithaulhú sin. compl.
- nl Nambikuára sin. compl.
- nl Nambiquara sin. compl.
- pt nambikwara do sul
- pt kithaulhú sin. compl.
- pt nambikuára sin. compl.
- pt nambiquara sin. compl.
- ru Южнонамбикварский
- ru Намбиквара sin. compl.
- ru Намбикуара sin. compl.
- sw Nambikwara ya kusini
- sw Kithaulhú sin. compl.
- sw Nambikuára sin. compl.
- sw Nambiquara sin. compl.
- tmh Tanambikwart n unẓul
- zh 南部纳姆比库阿拉
- zh 肯书胡 sin. compl.
- zh 纳姆比盖拉 sin. compl.
- zh 纳姆比库阿拉 sin. compl.
Nambiquara, Amèrica > Brasil
Definition
El terme nambiquara prové del guaraní nambi ('orella') i -gwara (sufix possessiu). Es tracta del sobrenom que es va fer servir al segle XVIII per a fer referència a les petites tribus que habitaven l'oest i el nord de la Serra dos Parecis. Aquestes tribus portaven grans ornaments als llavis i a les orelles. Quan el General Candido Mariano da Silva Rondón va trobar grups d'indígenes a la Serra do Norte, l'any 1907, els va identificar amb els nambiquares dels documents antics.
Dins del nambiquara del sud podem distingir quatre grups dialectals: mundúka, nambiquara do Campo, nambiquara do Guaporé i nambiquara do Sararé (kabixí).
Dins del nambiquara del sud podem distingir quatre grups dialectals: mundúka, nambiquara do Campo, nambiquara do Guaporé i nambiquara do Sararé (kabixí).
kitongwe
kitongwe
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca tongwe
- ca kitongwe sin. compl.
- ca sitongwe sin. compl.
- cod sitongwé
- de Tongwe
- de Kitongwe sin. compl.
- de Sitongwe sin. compl.
- en Tongwe
- en Kitongwe sin. compl.
- en Sitongwe sin. compl.
- es tongwe
- es kitongwe sin. compl.
- es sitongwe sin. compl.
- eu tongwe
- eu kitongwe sin. compl.
- eu sitongwe sin. compl.
- fr tongwe
- fr kitongwe sin. compl.
- fr sitongwe sin. compl.
- gl tongwe
- gl kitongwe sin. compl.
- gl sitongwe sin. compl.
- it tongwe
- it kitongwe sin. compl.
- it sitongwe sin. compl.
- nl Tongwe
- nl Kitongwe sin. compl.
- nl Sitongwe sin. compl.
- pt tongwe
- pt kitongwe sin. compl.
- pt sitongwe sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
Els tongwes són un dels grups etnolingüístics que viuen a l'oest de Tanzània i estan estretament relacionats amb els bendes. Aquests dos grups comparteixen trets culturals i pràctiques rituals. La llengua tongwe és lingüísticament propera a la llengua bende i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.
A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han rebut un fort impacte sociolingüístic de comunitats veïnes. Aquest és el cas dels tongwes, que han rebut una forta influència cultural i lingüística dels nyamwezis.
El tongwe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han rebut un fort impacte sociolingüístic de comunitats veïnes. Aquest és el cas dels tongwes, que han rebut una forta influència cultural i lingüística dels nyamwezis.
El tongwe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
kividunda
kividunda
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca vidunda
- ca kividunda sin. compl.
- ca ndunda sin. compl.
- ca vidunga sin. compl.
- cod chividunda
- de Vidunda
- de Chividunda sin. compl.
- de Kividunda sin. compl.
- de Ndunda sin. compl.
- en Vidunda
- en Kividunda sin. compl.
- en Ndunda sin. compl.
- en Vidunga sin. compl.
- es vidunda
- es kividunda sin. compl.
- es ndunda sin. compl.
- es vidunga sin. compl.
- eu vidunda
- eu kividunda sin. compl.
- eu ndunda sin. compl.
- eu vidunga sin. compl.
- fr vidunda
- fr chividunda sin. compl.
- fr kividunda sin. compl.
- fr ndunda sin. compl.
- fr vidunga sin. compl.
- gl vidunda
- gl kividunda sin. compl.
- gl ndunda sin. compl.
- gl vidunga sin. compl.
- it vidunda
- it kividunda sin. compl.
- it ndunda sin. compl.
- it vidunga sin. compl.
- nl Vidunda
- nl Chividunda sin. compl.
- nl Kividunda sin. compl.
- nl Ndunda sin. compl.
- nl Vidunga sin. compl.
- pt vidunda
- pt kividunda sin. compl.
- pt ndunda sin. compl.
- pt vidunga sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El vidunda (nom autòcton, chividunda 'llengua de la muntanya') es parla tradicionalment a Morogoro, a l'est de Tanzània; concretament a Vidunda, una regió del districte de Kilosa. Malgrat que la majoria de la població de la zona és parlant de vidunda, no hi ha un ús exclusiu d'aquesta llengua, ja que els parlants de vidunda generalment tenen el suahili com a segona llengua. El vidunda s'utilitza majoritàriament en l'entorn familiar i les comunicacions informals, mentre que el suahili, llengua de l'administració i l'ensenyament, s'utilitza en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques.
El vidunda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El vidunda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
kivinza
kivinza
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca vinza
- ca kivinza sin. compl.
- de Vinza
- en Vinza
- en Kivinza sin. compl.
- es vinza
- es kivinza sin. compl.
- eu vinza
- eu kivinza sin. compl.
- fr vinza
- fr kivinza sin. compl.
- gl vinza
- gl kivinza sin. compl.
- it vinza
- it kivinza sin. compl.
- nl Vinza
- nl Kivinza sin. compl.
- pt vinza
- pt kivinza sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic vinza se situa a l'oest de Tanzània, a l'est del llac Tanganyika. Entre els grups veïns dels vinzes trobem els has, al nord; els tongwes, al sud; els nyamwezis, a l'est; i els jijis, a l'oest.
El vinza s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El vinza s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
kivwanji
kivwanji
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca wanji
- ca kivwanji sin. compl.
- ca kiwanji sin. compl.
- ca vwanji sin. compl.
- de Vwanji
- de Kivwanji sin. compl.
- de Kiwanji sin. compl.
- de Wanji sin. compl.
- en Wanji
- en Kivwanji sin. compl.
- en Kiwanji sin. compl.
- en Vwangi sin. compl.
- en Vwanji sin. compl.
- es wanji
- es kivwanji sin. compl.
- es kiwanji sin. compl.
- es vwangi sin. compl.
- es vwanji sin. compl.
- eu wanji
- eu kivwanji sin. compl.
- eu kiwanji sin. compl.
- eu vwangi sin. compl.
- eu vwanji sin. compl.
- fr vwanji
- fr kivwanji sin. compl.
- fr kiwanji sin. compl.
- fr wanji sin. compl.
- gl wanji
- gl kivwanji sin. compl.
- gl kiwanji sin. compl.
- gl vwangi sin. compl.
- gl vwanji sin. compl.
- it wanji
- it kivwanji sin. compl.
- it kiwanji sin. compl.
- it vwangi sin. compl.
- it vwanji sin. compl.
- nl Wanji
- nl Kivwanji sin. compl.
- nl Kiwanji sin. compl.
- nl Vwanji sin. compl.
- pt wanji
- pt kivwanji sin. compl.
- pt kiwanji sin. compl.
- pt vwangi sin. compl.
- pt vwanji sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic wanji se situa al nord del llac Malawi (també conegut com a llac Nyasa), al sud-oest de Tanzània. Entre els grups veïns dels wanjis hi trobem els sangus, al nord; els kingues, al sud; els benes, a l'est; i els safwes, a l'oest.
El wanji s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kiwanji. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wawanji, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El wanji s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kiwanji. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wawanji, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kiwanda
kiwanda
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca wanda
- ca ichiwanda sin. compl.
- ca iciwanda sin. compl.
- ca kiwanda sin. compl.
- ca vanda sin. compl.
- ar واندا
- cy Wanda
- cy Ichiwanda sin. compl.
- cy Iciwanda sin. compl.
- cy Kiwanda sin. compl.
- cy Vanda sin. compl.
- de Wanda
- de Ichiwanda sin. compl.
- de Iciwanda sin. compl.
- de Kiwanda sin. compl.
- de Vanda sin. compl.
- en Wanda
- en Ichiwanda sin. compl.
- en Iciwanda sin. compl.
- en Kiwanda sin. compl.
- en Vanda sin. compl.
- en Wandia sin. compl.
- es vanda
- es ichiwanda sin. compl.
- es iciwanda sin. compl.
- es kiwanda sin. compl.
- es wanda sin. compl.
- eu wandera
- eu ichiwanda sin. compl.
- eu iciwanda sin. compl.
- eu kiwanda sin. compl.
- eu vanda sin. compl.
- eu wanda sin. compl.
- fr wanda
- fr ichiwanda sin. compl.
- fr iciwanda sin. compl.
- fr kiwanda sin. compl.
- fr vanda sin. compl.
- gl wanda
- gl ichiwanda sin. compl.
- gl iciwanda sin. compl.
- gl kiwanda sin. compl.
- gl vanda sin. compl.
- gn wanda
- gn ichiwanda sin. compl.
- gn iciwanda sin. compl.
- gn kiwanda sin. compl.
- gn vanda sin. compl.
- it wanda
- it ichiwanda sin. compl.
- it iciwanda sin. compl.
- it kiwanda sin. compl.
- it vanda sin. compl.
- pt wanda
- pt ichiwanda sin. compl.
- pt iciwanda sin. compl.
- pt kiwanda sin. compl.
- pt vanda sin. compl.
- tmh Tawandat
- tmh Ichiwanda sin. compl.
- tmh iciwanda sin. compl.
- tmh kiwanda sin. compl.
- tmh vanda sin. compl.
- zh 万达语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic wanda se situa tradicionalment al sud-oest de Tanzània, i més concretament a la costa sud-oest del llac Rukwa. Entre els grups veïns dels wandes trobem els fipes al nord-oest, els nyamwangues al sud-oest, els nyihes al sud-est i els wungus a l'est.
El wanda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Generalment, els parlants del wanda tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental i és conegut per més del 90% de la població de Tanzània.
El wanda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Generalment, els parlants del wanda tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental i és conegut per més del 90% de la població de Tanzània.
