Neoloteca

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Cerca bàsica
Cerca avançada
aeri de talons

Esport > Esports d'hivern > Surf de neu

  • ca  aeri de talons, n m
  • es  backside air
  • fr  backside air
  • fr  saut backside
  • en  backside air

Esport > Esports d'hivern > Surf de neu

Definició
Salt executat a la paret de talons d'un migtub.
aeròbic -a

Esport > Gimnàstica

  • ca  aeròbic -a, adj
  • es  aeróbico
  • fr  aérobique
  • it  aerobico
  • pt  aeróbico
  • en  aerobic

Esport > Gimnàstica

Definició
Relatiu a l'aeròbic.
aerofòbia

Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental

  • ca  aerofòbia, n f
  • es  aerofobia
  • es  aviofobia
  • fr  aéroacrophobie
  • fr  aérodromophobie
  • fr  aérophobie
  • fr  aviophobie
  • it  aerofobia
  • pt  aerodromofobia
  • pt  aerofobia
  • pt  aviatofobia
  • pt  aviofobia
  • en  aerodromophobia
  • en  aerophobia
  • en  aviatophobia
  • en  aviophobia
  • en  pteromerhanophobia

Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental

Definició
Fòbia als viatges aeris.
aeroport de connexió

Transports > Transport aeri

  • ca  aeroport de connexió, n m
  • es  hub
  • fr  carrefour aérien
  • fr  pivot
  • fr  plateforme de correspondance
  • en  hub

Transports > Transport aeri

Definició
Aeroport en el qual una companyia aèria té establert un centre de connexió de vols.
aeroportat -ada

Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció

  • ca  aeroportat -ada, adj
  • es  aeroportado
  • es  aerotransportado
  • fr  aéroporté
  • en  airborne

Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció

Definició
Dit d'un instrument que forma part de la càrrega útil d'una aeronau.

Nota

  • 1. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessió de normalització del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments següents:

    ·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

    ·són lingüísticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, fins i tot en aquells casos en què la denominació catalana s'ha calcat de l'anglès (per exemple actitud, de l'anglès attitude, o àrea d'entrenament, de training area en anglès);

    ·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

    ·algunes de les formes acordades són alternatives neològiques a anglicismes en ús en català (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

    ·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

    El Consell Supervisor ratifica també algunes de les denominacions acordades a la sessió de normalització com a sinònims complementaris de les denominacions principals, pels motius següents:

    ·són formes catalanes adequades lingüísticament (teledetecció aèria, teledetecció espacial, retorn, etc.), excepte la denominació híbrida transformació tasseled-cap;

    ·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

    ·es documenten formes paral·leles en altres llengües, en algun cas com a denominació principal.

    El Consell Supervisor només descarta de fixar alguns dels sinònims complementaris acordats a la sessió perquè considera que són formes innecessàries, menys adequades des d'un punt de vista lingüístic o semàntic (satel·lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminològica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantació de la denominació fixada com a forma principal.

    D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats càrrega útil i plataforma per a facilitar la comprensió d'algunes definicions, ja que en l'àmbit de la teledetecció aquestes denominacions tenen significats molt específics.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]
  • 2. Observacions del Consell Supervisor sobre els termes aeroportat -ada i espacioportat -ada:

    El Consell Supervisor ratifica les denominacions aeroportat -ada i espacioportat -ada, acordades a la sessió de normalització, perquè són les més esteses i les més adequades lingüísticament per a designar els conceptes. Així, la forma de participi portat -ada, que correspon al nucli de les denominacions, es pot considerar motivada des d'un punt de vista semàntic a partir del significat recollit al Diccionari de la llengua catalana del verb portar ("Anar carregat (amb alguna cosa), anar (amb alguna cosa) a sobre").

    Es descarten les variants aerotransportat -ada i espaciotransportat -ada per a fer referència a aquests conceptes, tot i que en el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans es recull el substantiu aerotransport ("Transport aeri") i en el Gran diccionari de la llengua catalana el verb aerotransportar ("Transportar per via aèria tropes, armes, mercaderies, etc."), perquè en aquest cas no són semànticament adequades, tenint en compte que el verb transportar significa 'portar d'un lloc a un altre' i que en el Diccionari descriptiu de la llengua catalana es considera no normatiu l'ús de transportar amb el significat de portar.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]
aerotèrmia

Energia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

  • ca  energia aerotèrmica, n f
  • ca  aerotèrmia, n f sin. compl.
  • es  aerotermia, n f
  • es  energía aerotérmica, n f
  • fr  aérothermie, n f
  • fr  énergie aérothermique, n f
  • en  aerothermal energy, n
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Energia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Energia renovable que s'obté de l'energia tèrmica de l'aire mitjançant l'ús d'una bomba de calor.

Nota

  • L'energia aerotèrmica es pot utilitzar per a produir aigua calenta sanitària o per a climatitzar espais tancats; en aquest segon cas, la bomba de calor extreu calor de l'aire exterior i l'injecta a l'interior quan funciona com a sistema de calefacció, o extreu calor de l'aire interior i l'allibera a l'exterior quan funciona com a sistema de refrigeració.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme energia aerotèrmica (sin. compl. aerotèrmia)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les denominacions energia aerotèrmica i, com a sinònim complementari, aerotèrmia.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a energia aerotèrmica:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, formada a partir del nucli nominal energia i l'adjectiu aerotèrmic -a (construït amb la forma prefixada aero-, del grec aér, 'aire', i l'adjectiu tèrmic -a), que en aquest cas fa referència a l'energia tèrmica de l'aire.

    ·És una forma utilitzada en l'àmbit especialitzat i té el vistiplau dels experts consultats.

    ·En les llengües de l'entorn es fa servir la forma anàloga.

    Pel que fa a aerotèrmia:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, construïda a partir de la forma prefixada aero-, del grec aér, 'aire', i la forma sufixada -tèrmia, del grec thermós, 'calent', pel fet que aquest tipus d'energia s'obté de l'energia tèrmica de l'aire.

    ·És la denominació més habitual per a designar aquest concepte i té el vistiplau dels experts consultats.

    ·En l'àmbit de les energies renovables, la denominació aerotèrmia és paral·lela a la forma geotèrmia.

    ·En castellà i en francès es fa servir la forma anàloga, que ja es recull en obres terminològiques.

    [Acta 713, 13 de novembre de 2023]
aes grave [la]

Història > Arqueologia, Lleure > Numismàtica

  • ca  aes grave [la], n m
  • ca  as libralis [la], n m
  • es  aes grave
  • fr  aes grave
  • en  aes grave

Història > Arqueologia, Lleure > Numismàtica

Definició
Peça circular de bronze fos amb tipologia a l'anvers, amb un pes corresponent a una lliura, que fou la primera forma de l'as romà.

Nota

  • Es va utilitzar a principis del segle III aC.
aes rude [la]

Història > Arqueologia, Lleure > Numismàtica

  • ca  aes rude [la], n m
  • es  aes rude
  • fr  aes rude
  • en  aes rude

Història > Arqueologia, Lleure > Numismàtica

Definició
Fragment de bronze irregular de talla i forma, utilitzat com a valor de canvi a l'antiga Roma.
aes signatum [la]

Història > Arqueologia, Lleure > Numismàtica

  • ca  aes signatum [la], n m
  • es  aes signatum
  • fr  aes signatum
  • en  aes signatum

Història > Arqueologia, Lleure > Numismàtica

Definició
Peça de bronze fos en forma de barra o lingot amb tipus estampat, normalment un animal, utilitzada com a valor de canvi a l'antiga Roma.
afartament compulsiu

Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental

  • ca  afartament compulsiu, n m
  • es  trastorno por atracón
  • fr  hyperphagie boulimique
  • it  disturbo da alimentazione incontrollata
  • en  binge eating disorder
  • en  compulsive overeating
  • en  BED sigla

Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental

Definició
Trastorn de la conducta alimentària caracteritzat per la presència d'episodis recurrents d'ingestió excessiva, descontrolada i ràpida d'aliments, els quals provoquen en la persona afectada sentiment de culpa i problemes de sobrepès.

Nota

  • Les persones que pateixen aquest trastorn, contràriament a les que pateixen bulímia nerviosa, no duen a terme accions compensatòries destinades a prevenir l'augment de pes.