Apunts

Els plats de cullera tenen una presència important, gairebé fonamental, en la gastronomia de casa nostra i d’arreu del món.

Ara que arriba l’estiu i la temperatura ambiental es comença a enfilar, ve de gust prendre alguna cosa fresca que ens ajudi a revifar en les hores més caloroses. I si es tracta, a més, d’un caprici dolç, encara millor.

En l’àmbit de la gastronomia hi ha un parell de termes que sovint es confonen i a vegades s’utilitzen indistintament. Es tracta dels verbs macerar i marinar, i dels seus substantius corresponents maceració i marinada.

Si ens haguéssim d’imaginar un bol amb una base d’arròs sobre la qual hi ha peix cru, sovint marinat, tallat a daus i acompanyat de verdures i fruites crues, segur que ràpidament ho associaríem a la gastronomia oriental, on l’arròs i el peix marinat tenen una gran presència. 

S’apropa Nadal. Ja fa força dies que els carrers il·luminats ens preparen per a les festes amb què posarem el punt final a aquest any i encetarem el proper.

Ara que ve Nadal i les cases comencen a fer olor de brou llargament pensat, torna a escena el plat fundacional de la tradició catalana, ritual domèstic i prova de foc de qualsevol celebració familiar que es vulgui respectar: 

Aquesta setmana participem en el Congrés Mundial de Ciència i Cuina i volem destacar un terme que uneix tradició, ciència i un punt de misteri:

Amb l’arribada de la tardor, les pluges són més freqüents i els arbres es tenyeixen de groc, taronja i vermell abans de despullar-se del tot i guarnir el terra del bosc d'un llit de fulles.

Aquesta setmana, coincidint amb la 31a Fira de Formatges Artesans del Pirineu, us proposem un formatge ben gustós, originari de les muntanyes del centre i l'oest del Pirineu:

L’inici del curs escolar marca al calendari la tornada a la normalitat i a aquelles rutines que potser fins i tot ja començàvem a enyorar. En l’àmbit culinari, una d’aquestes grans rutines és la planificació dels àpats, especialment quan cal fer-ne algun fora de casa. 

Encara que sovint no en siguem conscients, cada dia es despleguen mecanismes per a garantir que els aliments que arriben al nostre plat siguin innocus.

Diuen que, a l’estiu, tota cuca viu. I nosaltres, els humans, no en som l’excepció. Amb l’arribada de la calor (o amb el seu permís), donem per acabada la penitència i comencem a sortir de la cova, a trobar-nos i a gaudir de la bona companyia.