Els plats de cullera tenen una presència important, gairebé fonamental, en la gastronomia de casa nostra i d’arreu del món. N’hi ha de tot tipus: sopes fredes o calentes, com les que repassàvem en aquest apunt d’ara fa uns quants anys, cremes, purés o estofats de llegums. Tot sovint guarnim aquests plats amb fragments petits d’altres aliments que hi acaben de donar el sabor que els converteix en autèntiques delícies culinàries. Parlem dels tropezones.
I com en podem dir en català? Doncs segons el cas, tenim diverses alternatives: genèricament podem parlar de trossos, trossets, bocins o bocinets, com els trossets de xoriço en unes llenties estofades, els bocins de cansalada en uns cigrons o els bocinets de fruita seca en una crema de carbassa. O de daus o dauets si el fragment d’aliment té aquesta forma, com els dauets de cogombre del gaspatxo. Així mateix, si es tracta de pernil o cansalada podem dir-ne retallons, i si són fragments de pa torrat o fregit, crostonets.
I, ja que parlem de crostonets, aprofitarem aquest apunt per comentar que la forma crostó també és l’alternativa catalana adequada, recollida en el diccionari normatiu, per al que en castellà es coneix com picatoste o tostón, que designa més específicament el petit dau de pa fregit que se serveix com a guarnició de sopes, cremes o purés.
Ja ho veieu: sopes per triar i remenar i guarnicions per a tots els gustos. Bon profit!
Trobareu aquests termes i molts altres al portal Terminologia de l’alimentació i la gastronomia i al Cercaterm.
