Les formes sufixades d’origen grec -gen -gena i -gènic -gènica són molt productives en la formació de termes dels àmbits de les ciències de la vida i de la salut. En el llenguatge científic català, des de la publicació de la primera edició del Diccionari enciclopèdic de medicina, s’ha proposat, en un intent de buscar la precisió, una distinció semàntica entre aquestes dues formes.
Així, -gen, -gena (forma sufixada del grec -genés, derivat de génos, que significa ‘naixement’ o ‘origen’) s’utilitza per a crear noms i adjectius en què s’indica, sobretot, que generen o produeixen l’element a què fa referència la base a què s’adjunten: acidogen, al·lergogen, cancerigen o oncogen (que no s’ha de confondre amb oncogèn, és a dir, un gen, alterat per alguna causa o algun agent, que pot produir càncer).
En canvi, -gènic, -gènica (forma sufixada del grec genikós, que significa ‘nascut’ o ‘generat’) s’utilitza per a crear només adjectius en què s’indica, sobretot, que són generats o produïts per l’element a què fa referència la base a què s’adjunten: fisiogènic -a, iatrogènic -a, neurogènic -a, oncogènic -a (que no és el mateix, doncs, que oncogen -a) o pirogènic -a.
De vegades, les formacions amb -gènic -gènica també estan emparentades amb substantius acabats en -gènia, forma sufixada (del mot grec geneá ‘naixement’ o ‘generació’) que sovint remet al concepte ‘estudi de’ (per exemple, espermatogènic -a és ‘relatiu a l’espermatogènia’, és a dir, a l’estudi de l’espermatogènesi, la generació de gàmetes masculins). I, igualment, també poden ser adjectius relacionats amb un nom acabat en -gen, com ara antigènic -a (‘relatiu als antígens’), mutagènic -a (‘relatiu als agents mutàgens’), cromogènic -a (‘relatiu a un cromogen’), neogènic -a (‘relatiu al neogen’), patogènic -a (‘relatiu a un patogen’) o paleogènic -a (‘relatiu al paleogen’).
Aquesta distinció semàntica general entre -gen (‘que genera’) i -gènic (‘que és generat per’) s’ha d’aplicar, però, amb flexibilitat, tenint també en compte quins són els usos habituals. Hi ha formes tradicionals ja consolidades, per exemple, que no s’ajusten a aquesta distinció. Per exemple, endogen significa ‘que és produït des de dins’, mentre que, segons la teoria, hauria de significar ‘que produeix internament’; passa el mateix amb exogen, necrogen, organogen o terrigen. D’altra banda, la productivitat en català del sufix -ic -ica per a la formació d’adjectius fa que sovint -gen - gena es percebi més aviat com un sufix de nom, no adjectival, i que a l’hora de crear qualsevol adjectiu es tendeixi a utilitzar -gènic -gènica, independentment del significat. Si a això s’afegeix el pes de l’anglès, en què -gen s’utilitza només per a crear noms i -genic, per a crear adjectius relacionats amb el nom (amb qualsevol significat, tant amb el sentit ‘que genera’ com ‘que és generat per’), l’intent de mantenir d’una manera rígida la distinció entre aquestes dues formes sufixades pot arribar a ser contraproduent i donar lloc a solucions allunyades de les formes més usuals entre els especialistes.
Finalment, cal dir que també tenim adjectius acabats en -genètic -genètica, però són formacions vinculades sobretot amb substantius acabats en -gènesi (del mot grec génesis, ‘generació’): abiogenètic, de abiogènesi; partenogenètic, de partenogènesi, etc.
Un cas particular és el de la parella d’adjectius genètic, genètica i epigenètic, epigenètica, en què l’evolució del coneixement ens permet distingir dues accepcions rellevants per al tema que ens ocupa en aquest article. Per a genètic -a, tenim: 1) ‘relatiu o pertanyent a la gènesi’ [en el sentit de ‘generació´] i 2) ‘relatiu o pertanyent a la genètica’ [com a branca de la biologia que estudia els fenòmens de l’herència i de la variació de les espècies]. Anàlogament, per a epigenètic -a, tenim: 1) ‘relatiu o pertanyent a l’epigènesi [una teoria de la generació que sosté que l’embrió es desenvolupa a partir d’una formació viva indiferenciada] i 2) relatiu o pertanyent a l’epigenètica [com a branca de la genètica que estudia els canvis hereditaris d’expressió gènica que no comporten una modificació en la seqüència del DNA].
Si us ha semblat interessant, podeu recuperar tota la informació d’aquest article en format de fitxes terminològiques en el Diccionari de criteris terminològics, una obra en línia que us explicarà, per exemple, la diferència entre els sufixos -gen i -gènic o la via de formació del terme epigenètica.
[Text publicat al Butlletí RECERCATel 26/09/2018]
