Back to top
  • ca  resistència de càlcul, n f
  • es  resistencia de cálculo
  • en  design strength

Enginyeria de la construcció

Definició
Valor de la resistència d'un material determinat, habitualment a la tracció o a la compressió, que s'utilitza per al disseny d'estructures en ^estat límit últim^.

La resistència de càlcul es pren com el valor de la resistència característica dividit per un coeficient de minoració que depèn de cada material.
  • ca  resistència de l'aire, n f
  • es  resistencia del aire
  • en  air resistance

Enginyeria del transport

Definició
Força que s'oposa a l'avanç d'un automòbil deguda a l'aire.

Depèn principalment de la velocitat del vehicle.

Ve donada per la fórmula: Ra = 1/2 · ρ· C · A · v2, on ρ és la densitat de l'aire, C és el coeficient aerodinàmic, A és l'àrea de la secció transversal del vehicle, i v és la velocitat respecte a l'aire. El paràmetre C varia entre 0,3 per als turismes i 0,8 per als camions i fins i tot pot arribar a 1,0. L'àrea de la secció transversal A és de prop de 2 m2 en els turismes, mentre que en els camions varia entre 5 i 8 m2.
  • ca  resistència de la rampa, n f
  • es  resistencia de la rampa
  • en  resistance of the grade
  • en  resistance of the gradient

Enginyeria del transport

Definició
Força que s'oposa a l'avanç d'un automòbil deguda a les inclinacions en rampa de les ^rasants^.

Ve donada pel producte de la inclinació, en tant per 1, pel pes del vehicle. Si la rasant està en pendent, en lloc d'oposar-se a l'avanç, el facilita.
  • ca  resistència de materials, n f
  • es  resistencia de materiales
  • en  strength of materials

Enginyeria de la construcció

Definició
Branca de la mecànica de sòlids que es proposa determinar la resposta d'una peça prismàtica a les accions que hi actuen.

En particular, l'objectiu és calcular els esforços que actuen sobre les seccions de la peça, les tensions sobre els punts de cada secció, el moviment de tots els punts i les reaccions on hi hagi suports.
  • ca  resistència de pic, n f
  • es  resistencia de pico
  • en  peak shear strength

Enginyeria del terreny i cartogràfica

Definició
Màxima resistència al tall d'un sòl, que es mesura a l'inici del procés de deformació i que coincideix generalment amb un augment de volum de la mostra.

És un paràmetre bàsic dels sòls sobreconsolidats.
  • ca  resistència mitjana, n f
  • es  resistencia media
  • en  average strength

Enginyeria de la construcció

Definició
Valor mitjà de la resistència, habitualment a la tracció o a la compressió, de totes les mostres assajades d'un material determinat.
  • ca  resistència no drenada, n f
  • es  resistencia no drenada
  • en  undrained shear strength

Enginyeria del terreny i cartogràfica

Definició
Resistència al tall d'un ^sòl saturat^ quan l'aigua dels porus no pot sortir-ne durant el procés de trencament, perquè l'aplicació de la càrrega és massa ràpida o perquè el sòl és poc permeable.
  • ca  resistència residual, n f
  • es  resistencia residual
  • en  residual strength

Enginyeria del terreny i cartogràfica

Definició
Resistència al tall d'un sòl quan es produeixen grans deformacions.

En argiles és sensiblement inferior a la ^resistència de pic^ i també a la ^resistència a volum constant^, a causa de la disposició de les partícules segons el pla de cisallament.
  • ca  resposta estructural, n f
  • es  respuesta estructural
  • en  structural response

Enginyeria de la construcció

Definició
Conjunt de desplaçaments, deformacions i tensions que es produeixen en una estructura com a resultat del seu estat de sol·licitació en forces i en moviments prescrits.
  • ca  ressaca, n f
  • es  resaca
  • en  undertow

Enginyeria marítima

Definició
Corrent que es dirigeix mar endins prop del llit marí en la zona propera a la costa.

És originada pel retorn, sota l'acció de la gravetat, de l'aigua portada cap a la costa per l'^onatge^.