Back to top
  • ca  fresadora de bandes, n f
  • es  fresadora de bandas

Enginyeria del transport

Definició
Fresadora usada per a eliminar les ^marques viàries^.
  • ca  fresatge, n m
  • es  fresado
  • en  milling

Enginyeria del transport

Definició
Operació amb què es rebaixa el gruix d'una part del ^ferm^ deteriorada o en mal estat i que s'efectua generalment abans de procedir a la seva restitució.

En actuacions de conservació ordinària s'efectua en bandes de longitud curta i d'amplada limitada generalment a mig carril o a múltiples de mig carril, prèviament a la seva reposició mitjançant una capa de nou material i igual gruix.

En operacions de conservació extraordinària s'efectua en bandes similars i longituds que poden ser curtes o bé contínues, però en aquests casos freqüentment s'acompanya de l'estesa d'una capa de material nou en tota la superfície afermada, amb la qual cosa s'aconsegueix que a les parts més deteriorades, i fresades prèviament, el gruix de material nou sigui superior per a obtenir un afermat amb ^característiques estructurals^ més homogènies.

En carrers, de vegades s'efectuen fresatges en bandes longitudinals contínues adjacents a les vorades, a fi d'aconseguir que amb la nova capa de ferm es mantinguin les diferències de cota entre el paviment i la vorada.
  • ca  fricció amb el fons, n f
  • es  fricción con el fondo
  • en  bottom friction

Enginyeria marítima

Definició
Força que s'oposa al moviment d'un cos quan la seva superfície frega amb la d'un altre, o que s'oposa a la força que tendeix a produir el moviment.
  • ca  fricció superficial, n f
  • es  fricción superficial
  • en  skin friction

Enginyeria marítima

Definició
Contribució a la força friccional que exerceix un flux degut a corrents o a ones per unitat d'àrea del fons, considerant que aquest és pla, i on la rugositat ve donada per la grandària del sediment del fons.
  • ca  front d'atac, n m
  • ca  front d'excavació, n m sin. compl.
  • es  frente de ataque
  • es  frente de excavación
  • en  excavation area

Enginyeria de la construcció

Definició
Zona en què actua la maquinària d'excavació en un moviment de terres
  • ca  front d'atac, n m
  • ca  front d'excavació, n m
  • es  frente de ataque
  • es  frente de excavación
  • en  excavation area

Enginyeria de la construcció

Definició
Punt d'un túnel fins al qual s'ha excavat i on es continua avançant en l'execució.
  • ca  front d'atac, n m
  • ca  front d'excavació, n m sin. compl.
  • es  frente de ataque
  • es  frente de excavación
  • en  excavation area

Enginyeria de la construcció

Definició
Zona en què actua la maquinària d'excavació en un moviment de terres
  • ca  front d'atac, n m
  • ca  front d'excavació, n m
  • es  frente de ataque
  • es  frente de excavación
  • en  excavation area

Enginyeria de la construcció

Definició
Punt d'un túnel fins al qual s'ha excavat i on es continua avançant en l'execució.
  • ca  front d'ona, n m
  • es  frente de onda
  • en  wave front

Enginyeria marítima

Definició
Línia imaginària normal a la direcció de propagació d'una ona formada per les ^crestes d'ona^.

Constitueix el lloc geomètric dels punts que, en un instant donat, tenen la mateixa fase.
  • ca  front de carbonatació, n m
  • es  frente de carbonatación
  • en  carbonation front

Enginyeria de la construcció

Definició
Superfície interior d'un element de formigó fins on s'estén el progrés de la ^carbonatació^.

La profunditat del front de carbonatació assenyala el nivell de l'afectació i, en conseqüència, el risc que, pel contacte del formigó carbonatat amb les armadures, se n'iniciï l'oxidació.