força inercial
força inercial
Enginyeria de la construcció
- ca força inercial, n f
- es fuerza inercial
- en inertial force
Enginyeria de la construcció
Definició
Força equivalent a la massa per l'acceleració del sòlid.
En el cas de considerar-se com a càrrega volumètrica, equival a la densitat per l'acceleració dels punts del sòlid. Juntament amb les forces exteriors, és la càrrega que han d'equilibrar les forces interiors del sòlid.
En el cas de considerar-se com a càrrega volumètrica, equival a la densitat per l'acceleració dels punts del sòlid. Juntament amb les forces exteriors, és la càrrega que han d'equilibrar les forces interiors del sòlid.
forçament radiatiu
forçament radiatiu
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca forçament radiatiu, n m
- es forzamiento radiativo
- en radiative forcing
Enginyeria sanitària i ambiental
Definició
Impacte en termes energètics, mesurat en watts per metre quadrat, que l'augment de la concentració d'un gas determinat de l'efecte hivernacle afegeix al balanç energètic de la Terra.
forjat
forjat
Enginyeria de la construcció
- ca forjat, n m
- ca sostre, n m sin. compl.
- es forjado
- en floor slab
- en joist
Enginyeria de la construcció
Definició
Element estructural horitzontal en forma de ^llosa^ que separa dos pisos i alhora rep directament les càrregues d'ús i les transmet als elements verticals portants de l'edifici.
D'altra banda, la llosa d'edificació actua tot distribuint entre els diferents elements verticals les forces provocades per les accions horitzontals dels sismes o del vent. Constitueix alhora la separació entre plantes consecutives i acompleix funcions d'aïllament acústic i de suport d'acabats (cels rasos, paviments) i d'instal·lacions. Sota l'efecte de les càrregues gravitatòries, la llosa d'edifici treballa com a placa a flexió-tallant normal; davant de les accions horitzontals, treballa en el seu pla a la manera d'una membrana o biga de gran cantell, motiu pel qual és important que presenti una rigidesa en el pla suficient.
D'altra banda, la llosa d'edificació actua tot distribuint entre els diferents elements verticals les forces provocades per les accions horitzontals dels sismes o del vent. Constitueix alhora la separació entre plantes consecutives i acompleix funcions d'aïllament acústic i de suport d'acabats (cels rasos, paviments) i d'instal·lacions. Sota l'efecte de les càrregues gravitatòries, la llosa d'edifici treballa com a placa a flexió-tallant normal; davant de les accions horitzontals, treballa en el seu pla a la manera d'una membrana o biga de gran cantell, motiu pel qual és important que presenti una rigidesa en el pla suficient.
forma
forma
Enginyeria del transport
- ca forma, n f
- es forma
- en form
- en shape
Enginyeria del transport
Definició
Aspecte exterior de les partícules dels ^àrids^, que influeix en la seva resistència al xoc i al desgast i que condiciona també la seva compactabilitat.
A Espanya s'avalua mitjançant la determinació del contingut de ^llenques^ i d'^agulles^.
A Espanya s'avalua mitjançant la determinació del contingut de ^llenques^ i d'^agulles^.
formació superficial
formació superficial
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca formació superficial, n f
- es formación superficial
- en surficial formation
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definició
Acumulació de partícules poc o gens consolidades en un vessant, en un fons de vall o en una zona costanera, que han estat transportades per un agent geològic, com ara el glaç, un curs d'aigua o el vent, o que són resultat de l'alteració de les roques que hi havia en aquell indret (dipòsit residual).
En sentit genèric, són sòls que recobreixen els afloraments rocosos. En conjunt, són materials de baixa resistència, molt deformables i permeables. La seva forma geomètrica és variable i, encara que molt sovint tenen un gruix de pocs metres, en casos especials, com ara als deltes o a les cubetes glacials, poden assolir potències de desenes de metres.
En sentit genèric, són sòls que recobreixen els afloraments rocosos. En conjunt, són materials de baixa resistència, molt deformables i permeables. La seva forma geomètrica és variable i, encara que molt sovint tenen un gruix de pocs metres, en casos especials, com ara als deltes o a les cubetes glacials, poden assolir potències de desenes de metres.
format de trama
format de trama
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca format de trama, n m
- es formato de trama
- es formato raster
- en raster format
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definició
Forma d'estructurar la informació espacial mitjançant una retícula regular formada per una sèrie d'elements discrets, generalment cel·les quadrades, anomenades ^píxels^.
Cadascuna d'aquestes cel·les es considera indivisible i és identificable per un número de fila i de columna. La codificació de les coordenades és diferent de la del ^format vectorial^, ja que les posicions dels objectes no s'estableixen amb total exactitud i precisió, sinó que depenen de la mida de la cel·la. Cada cel·la recull un únic valor digital (intensitat espectral, alçària del terreny, pendent, etc.).
Cadascuna d'aquestes cel·les es considera indivisible i és identificable per un número de fila i de columna. La codificació de les coordenades és diferent de la del ^format vectorial^, ja que les posicions dels objectes no s'estableixen amb total exactitud i precisió, sinó que depenen de la mida de la cel·la. Cada cel·la recull un únic valor digital (intensitat espectral, alçària del terreny, pendent, etc.).
format vectorial
format vectorial
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca format vectorial, n m
- es formato vectorial
- en vectorial format
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definició
Forma d'estructurar la informació espacial en entitats o objectes geomètrics independents, per mitjà de vectors que es defineixen per les coordenades dels seus vèrtexs.
Els elements bàsics d'emmagatzematge de les dades són els punts, les línies i els polígons.
Els elements bàsics d'emmagatzematge de les dades són els punts, les línies i els polígons.
formes de fons
formes de fons
Enginyeria marítima
- ca formes de fons, n f pl
- es formas de fondo
- en bed forms
Enginyeria marítima
Definició
Morfologies diverses del fons marí degudes a l'acció de les ^ones^ o dels corrents, detectables a ull i superiors al diàmetre equivalent de les partícules que les constitueixen.
formigó
formigó
Enginyeria de la construcció
- ca formigó, n m
- es hormigón
- en concrete
Enginyeria de la construcció
Definició
Material de construcció constituït per àrids, ciment, aigua i additius i addicions que es barregen fins a formar una massa uniforme que, després del procés d'^adormiment^, s'endureix i dona lloc a un material resistent i rígid.
Generalment, el ciment utilitzat és de tipus pòrtland i els àrids són arena i grava.
Generalment, el ciment utilitzat és de tipus pòrtland i els àrids són arena i grava.
formigó armat
formigó armat
Enginyeria de la construcció
- ca formigó armat, n m
- es hormigón armado
- en reinforced concrete
Enginyeria de la construcció
Definició
Formigó a l'interior del qual es disposen armadures passives destinades a resistir les traccions que el ^formigó en massa^ no pot resistir.
