Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de telecomunicacions

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  Comitè de Comunicacions Electròniques, n m
  • ca  ECC, n m sigla
  • es  Comité de Comunicaciones Electrónicas
  • es  Electronic Communications Committee
  • es  ECC sigla
  • en  Electronic Communications Committee
  • en  ECC sigla

Telemàtica

Definició
Comitè de la Conferència Europea d'Administracions de Correus i de Telecomunicacions fundat el 2001 i responsable de polítiques regulatòries i de l'harmonització de l'espectre radioelèctric a Europa.

Nota

  • ECC correspon a Electronic Communications Committee.
  • ca  Comitè Europeu de Normalització Electrotècnica, n m
  • ca  CENELEC, n m sigla
  • es  Comité Europeo de Normalización Electrotécnica
  • es  CENELEC sigla
  • en  European Committee for Electrotechnical Standardization
  • en  CENELEC sigla

Telemàtica

Definició
Organisme, amb seu a Brussel·les, responsable de la normalització a Europa en l'àrea de l'enginyeria elèctrica, fundat el 1973 a partir de dues organitzacions de normalització europees, el CENELCOM i el CENEL. Juntament amb l'ETSI, en l'àmbit de les telecomunicacions, i l'European Committee of Standardization (CEN), en l'àmbit d'altres àrees tècniques, forma el sistema europeu de normalització tècnica.

Nota

  • CENELEC correspon a Comité européen de normalisation electrotechnique.
  • ca  Comitè Europeu per a Afers Reglamentaris de Telecomunicació, n m
  • ca  ECTRA, n m sigla
  • es  Comité Europeo para Asuntos Reglamentarios de Telecomunicaciones
  • es  ECTRA sigla
  • en  European Committee for Telecommunications Regulatory Affairs
  • en  ECTRA sigla

Telemàtica

Definició
Òrgan de la Conferència Europea d'Administracions de Correus i de Telecomunicacions amb Oficina Europea de Telecomunicacions a Copenhague.
  • ca  commutació, n f
  • es  conmutación
  • en  switching

Telemàtica

Definició
Establiment de les connexions individuals entre les vies de transmissió o els circuits de comunicació entrants i sortints per a establir la comunicació desitjada entre dos punts.
  • ca  commutació de circuits, n f
  • es  conmutación de circuitos
  • en  circuit switching

Telemàtica

Definició
Commutació que permet de disposar d'un circuit o un canal en exclusivitat, durant una connexió entre nodes d'una xarxa de telecomunicacions.
  • ca  commutació de missatges, n f
  • es  conmutación de mensajes
  • en  message switching

Telemàtica

Definició
Commutació que afegeix a la informació que s'ha de transmetre una capçalera de control on s'especifica el terminal destinatari, el terminal origen i tots aquells altres paràmetres necessaris per a la correcta transmissió del missatge per la xarxa. Un cop el terminal origen ha creat el missatge, l'envia per la seva connexió de sortida cap a la xarxa i aquesta es responsabilitza que arribi al seu destí sense cap més intervenció de l'origen.
  • ca  commutació de paquets, n f
  • es  conmutación de paquetes
  • en  packet switching

Telemàtica

Definició
Commutació que permet segmentar la informació que s'ha de transmetre en blocs d'una mida màxima, afegir-los una capçalera i transmetre'ls per la xarxa.
  • ca  commutador, n m
  • es  conmutador
  • en  switch

Tecnologia de comunicació

Definició
Aparell que permet interrompre un circuit i connectar-ne un altre.
  • ca  commutador analògic, n m
  • es  conmutador analógico
  • en  analog switch

Telemàtica

Definició
Commutador que té com a senyals d'entrada i de sortida senyals analògics.
  • ca  commutador de fase, n m
  • es  conmutador de fase
  • en  phase switch

Tecnologia de comunicació

Definició
Dispositiu que permet de seleccionar dos o més valors diferents de la fase del senyal que s'aplica a una càrrega.