Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de telecomunicacions

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  combinació per selecció, n f
  • ca  SC, n f sigla
  • es  combinación por selección
  • es  SC
  • en  SC
  • en  selection combining

Sistemes i serveis de telecomunicació

Definició
Tècnica de diversitat que consisteix a prendre com a senyal rebut aquell que ofereix millors prestacions en termes de potència en recepció, entre els senyals de què disposa el sistema.

Nota

  • La sigla SC correspon a la denominació anglesa selection combining.
  • ca  combinacional, adj
  • es  combinacional
  • en  combinatorial

Tecnologia electrònica

Definició
Dit del circuit o sistema digital en què el valor de les sortides en un instant de temps concret es genera únicament a partir dels valors aplicats a les entrades en aquest mateix instant.
  • ca  combinador de potència, n m
  • es  combinador de potencia
  • en  power combiner

Tecnologia de comunicació

Definició
Circuit de microones passiu de tres o més accessos en què s'obté en un determinat accés la suma dels senyals aplicats als altres.
  • ca  combinador de potència asimètric, n m
  • es  combinador de potencia asimétrico
  • en  unbalanced power combiner

Tecnologia de comunicació

Definició
Combinador de potència en què el senyal obtingut a la sortida és la suma ponderada dels senyals presents a les entrades.
  • ca  combinador de potència de Wilkinson, n m
  • es  combinador de potencia de Wilkinson
  • en  Wilkinson power combiner

Tecnologia de comunicació

Definició
Combinador de potència consistent en la unió de dues línies de transmissió (generalment realitzades amb ^tecnologia micropista^) de longitud igual a un quart de longitud d'ona, i una resistència connectada entre els extrems d'ambdues línies. Fou inventat el 1960 per l'enginyer nord-americà Ernest Wilkinson. Vegeu també ^divisor de potència de Wilkinson^.
  • ca  combinador de potència resistiu, n m
  • es  combinador de potencia resistivo
  • en  resistive power combiner

Tecnologia de comunicació

Definició
Combinador de potència en què la xarxa elèctrica que el forma està constituïda exclusivament per resistències.
  • ca  combinador de potència simètric, n m
  • es  combinador de potencia simétrico
  • en  balanced power combiner

Tecnologia de comunicació

Definició
Combinador de potència que suma tots els senyals presents als accessos d'entrada amb la mateixa ponderació.
  • ca  comerç electrònic, n m
  • es  comercio electrónico
  • en  e-commerce
  • en  electronic commerce

Telemàtica

Definició
Conjunt d'activitats financeres i d'intercanvi de productes i de serveis realitzat per mitjà d'una xarxa telemàtica, generalment Internet.
  • ca  Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, n f
  • ca  CMT, n f sigla
  • es  Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones
  • es  CMT sigla
  • en  Telecommunications Market Committee
  • en  CMT sigla

Telemàtica

Definició
Organisme governamental sectorial independent espanyol que regula el mercat de les telecomunicacions i dels serveis audiovisuals, telemàtics i interactius. Creada pel Reial decret llei 6/1996, de 7 de juny, de liberalització de les telecomunicacions. Té per objecte salvaguardar, en benefici dels ciutadans, les condicions de competència efectiva en el mercat de les telecomunicacions i dels serveis audiovisuals, telemàtics i interactius, vetllar per la correcta formació dels preus i exercir d'òrgan arbitral en els conflictes que puguin sorgir en el sector.
  • ca  Comissió Federal de Comunicacions, n f
  • ca  CFC, n f sigla
  • es  Comisión Federal de Comunicaciones
  • es  CFC sigla
  • en  Federal Communications Comission
  • en  FCC sigla

Telemàtica

Definició
Organisme públic independent nord-americà que fa d'àrbitre en el sector de les telecomunicacions.