Back to top
  • ca  cel·la, n f
  • es  celda
  • en  cell

Telemàtica

Definició
Àrea de cobertura a la qual dona servei una estació base de telefonia mòbil. L'àrea de cobertura d'un sistema està formada per múltiples cel·les que poden tenir diferents mides: les picocel·les tenen radis de fins a 200 metres; les microcel·les, entre 200 i 2.000 metres, i les macrocel·les, superiors a 2.000 metres. Dins un sistema de telefonia mòbil, cada cel·la té assignats uns canals determinats que han de ser compartits per tots els usuaris que estan sota la seva cobertura. Aquests canals es poden reutilitzar en diferents cel·les, però aquestes han d'estar prou separades perquè no s'interfereixin mútuament. El fet de disposar de cel·les menors implica un augment de la capacitat del sistema, perquè els canals es poden reutilitzar més sovint, i que els terminals hagin de transmetre menys potència perquè, de mitjana, les estacions base estaran més a prop.
cel·la de memòria cel·la de memòria

Tecnologia electrònica

  • ca  cel·la de memòria, n f
  • es  celda de memoria
  • en  memory cell

Tecnologia electrònica

Definició
Circuit electrònic de dimensions reduïdes que emmagatzema un o més bits d'informació i que, repetit massivament, constitueix la part principal de l'estructura de les memòries RAM i ROM.
cèl·lula fotoelèctrica cèl·lula fotoelèctrica

Tecnologia de comunicació, Tecnologia electrònica

  • ca  cèl·lula fotoelèctrica, n f
  • ca  fotocèl·lula, n f sin. compl.
  • es  célula fotoeléctrica
  • es  fotocélula
  • en  photocell
  • en  photoelectric cell

Tecnologia de comunicació, Tecnologia electrònica

Definició
Dispositiu electrònic basat en l'^efecte fotoelèctric^ destinat a convertir una radiació generalment lluminosa en un corrent elèctric.
cèl·lula fotoemissora cèl·lula fotoemissora

Tecnologia de comunicació

  • ca  cèl·lula fotoemissora, n f
  • es  célula fotoemisora
  • en  photoemissive cell

Tecnologia de comunicació

Definició
Dispositiu en forma de tub fotomultiplicador basat en l'^efecte fotoelèctric^, l'aplicació més comuna del qual té lloc en portes o barreres automàtiques, en què un circuit elèctric es trenca a través d'una cèl·lula il·luminada permanentment per un feix làser. El pas de persones o de vehicles es detecta en impedir la il·luminació, cosa que evita el flux de corrent.
cèl·lula fotovoltaica cèl·lula fotovoltaica

Tecnologia electrònica

  • ca  cèl·lula fotovoltaica, n f
  • ca  cèl·lula solar, n f sin. compl.
  • es  célula fotovoltaica
  • es  célula solar
  • es  fotopila
  • en  photovoltaic cell
  • en  solar cell

Tecnologia electrònica

Definició
Dispositiu semiconductor que transforma l'energia lluminosa, generalment d'origen solar, en energia elèctrica per mitjà de l'^efecte fotovoltaic^.
cèl·lula solar cèl·lula solar

Tecnologia electrònica

  • ca  cèl·lula fotovoltaica, n f
  • ca  cèl·lula solar, n f sin. compl.
  • es  célula fotovoltaica
  • es  célula solar
  • es  fotopila
  • en  photovoltaic cell
  • en  solar cell

Tecnologia electrònica

Definició
Dispositiu semiconductor que transforma l'energia lluminosa, generalment d'origen solar, en energia elèctrica per mitjà de l'^efecte fotovoltaic^.
  • ca  Comitè Europeu de Normalització Electrotècnica, n m
  • ca  CENELEC, n m sigla
  • es  Comité Europeo de Normalización Electrotécnica
  • es  CENELEC sigla
  • en  European Committee for Electrotechnical Standardization
  • en  CENELEC sigla

Telemàtica

Definició
Organisme, amb seu a Brussel·les, responsable de la normalització a Europa en l'àrea de l'enginyeria elèctrica, fundat el 1973 a partir de dues organitzacions de normalització europees, el CENELCOM i el CENEL. Juntament amb l'ETSI, en l'àmbit de les telecomunicacions, i l'European Committee of Standardization (CEN), en l'àmbit d'altres àrees tècniques, forma el sistema europeu de normalització tècnica.

Nota

  • CENELEC correspon a Comité européen de normalisation electrotechnique.
central de trànsit central de trànsit

Sistemes i serveis de telecomunicació

  • ca  central de trànsit, n f
  • es  central de tránsito
  • en  transit exchange

Sistemes i serveis de telecomunicació

Definició
Central telefònica que no connecta abonats entre si sinó que encamina trucades entre diferents centrals.
central telefònica central telefònica

Sistemes i serveis de telecomunicació

  • ca  central telefònica, n f
  • es  central telefónica
  • en  central office
  • en  telephone exchange

Sistemes i serveis de telecomunicació

Definició
Instal·lació proveïda dels equips de commutació necessaris per a la prestació del servei telefònic i on acaben les línies d'abonat, els enllaços i els circuits interurbans.
central telegràfica central telegràfica

Sistemes i serveis de telecomunicació

  • ca  central telegràfica, n f
  • es  central telegráfica
  • en  telegraph exchange

Sistemes i serveis de telecomunicació

Definició
Instal·lació destinada a l'acompliment del servei telegràfic, al qual arriben les línies telegràfiques. Consta d'una sala d'aparells amb els receptors i transmissors i dels equips auxiliars d'alimentació, de prova de línies, etc. Els desenvolupaments de la tècnica telegràfica relatius als teleimpressors han introduït les centrals telegràfiques de commutació automàtica, anàlogues a les telefòniques, destinades a la commutació de línies del sistema ^tèlex^.