transposició
transposició
Música
- ca transport, n m
- ca transposició, n f
- es transporte
- es transposición
- fr changement de tonalité
- fr transposition
- en pitch shifting
- de Tonhöhenänderung
Música
Definició
Acció d'elevar o abaixar d'un grau o més les notes d'un text musical per a canviar-ne la tonalitat.
transterminància
transterminància
Ramaderia > Explotació animal
- ca transterminància, n f
- ca transtermitància, n f
- es transterminancia, n f
- es transtermitancia, n f
Ramaderia > Explotació animal
Definició
Transhumància dins un terme municipal o entre terres veïnes, consistent a utilitzar nivells diferents de pasturatge.
transtermitància
transtermitància
Ramaderia > Explotació animal
- ca transterminància, n f
- ca transtermitància, n f
- es transterminancia, n f
- es transtermitancia, n f
Ramaderia > Explotació animal
Definició
Transhumància dins un terme municipal o entre terres veïnes, consistent a utilitzar nivells diferents de pasturatge.
transtiretina
transtiretina
Ciències de la vida > Bioquímica
- ca transtiretina, n f
- ca TTR, n f sigla
- es transtiretina, n f
- es transtirretina, n f
- es TTR, n f sigla
- fr transthyrétine, n f
- fr TTR, n f sigla
- en transthyretin, n
- en TTR, n sigla
Ciències de la vida > Bioquímica
Definició
Proteïna encarregada de transportar en la sang i el líquid cefalorraquidi la tiroxina i la proteïna de fixació del retinol.
Nota
-
La transtiretina se sintetitza en el fetge i en els plexes coroidals. El gen que codifica aquesta proteïna (gen TTR), pot experimentar mutacions, que produeixen el plegament defectuós i l'agregació de la transtiretina. Aquesta disfuncionalitat s'associa amb trastorns amiloides, com ara la polineuropatia amiloïdòtica familiar.
La denominació transthyretin prové de l'anglès, formada per la combinació de les partícules trans (de transport, 'transport'), thy (de thyroxine, 'tiroxina') i ret (de retinol, 'retinol'), amb la terminació -in, característica de proteïnes i altres substàncies químiques. La sigla TTR està formada per la inicial de les tres partícules que constitueixen aquesta denominació.
trapp
trapp
Ciències de la Terra > Geologia
- ca trapp, n m
- es trap, n m
- es trapp, n m
- fr trapp, n m
- en trap, n
- en trap rock, n
- en trapp, n
- en trappean rock, n
- en trappide, n
- en traprock, n
Ciències de la Terra > Geologia
Definició
Empilament de colades de lava molt fluides, regulars i horitzontals, de gruixos d'entre 5 i 15 metres, sobre superfícies que assoleixen diversos milers de km2 i amb un gruix total de 2.000 a 3.000 metres.
Nota
- La denominació trapp prové del suec trappar, 'escala'.
trascollar
trascollar
Esport > Muntanyisme
- ca trascollar, v tr
Esport > Muntanyisme
Definició
Passsar a l'altre costat d'una muntanya, una collada, etc.
trasllat
trasllat
Dret notarial
- ca trasllat, n m
- es traslado, n m
Dret notarial
Definició
Còpia autenticada per un notari.
trasteig
trasteig
Música
- ca trasteig, n m
- es trasteo
Música
Definició
Contacte de la corda d'una guitarra amb altres trastos que no són els que el músic pitja, la qual cosa produeix una fressa semblant a un brunzit o zumzeig.
trastorn d'excoriació
trastorn d'excoriació
Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental
- ca trastorn d'excoriació, n m
- ca dermatil·lomania, n f sin. compl.
- ca excoriació neuròtica, n f sin. compl.
- es dermatilomanía, n f
- es escoriación neurótica, n f
- es escoriación psicógena, n f
- es pellizcado cutáneo compulsivo, n m
- es pellizcado cutáneo patológico, n m
- fr acné excoriée, n f
- fr dermatillomanie, n f
- fr excoriation névrotique, n f
- fr trouble d'excoriation compulsive, n m
- en acne excoriee, n
- en compulsive skin picking, n
- en dermatillomania, n
- en excoriation disorder, n
- en neurotic excoriation, n
- en pathologic skin picking, n
- en psychogenic excoriation, n
- en skin-picking disorder, n
- en skinning disorder, n
Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental
Definició
Trastorn consistent a gratar-se o pessigar-se repetidament la pell, el qual sol provocar excoriacions.
trastorn de la parla
trastorn de la parla
Ciències de la salut > Neurologia
- ca trastorn de la parla, n m
- es defecto del habla, n m
- es trastorno del habla, n m
- fr trouble de la parole, n m
- en speech disorder, n
- en speech impairment, n
- en speech impediment, n
Ciències de la salut > Neurologia
Definició
Trastorn congènit o adquirit que afecta l'articulació i la producció de sons.
Nota
- Els trastorns de la parla alteren la capacitat de la persona per a comunicar-se de manera eficaç, particularment perquè minven la claredat del discurs, i sovint tenen repercussió en la relació social de les persones afectades.
