teràpia biològica
teràpia biològica
Psiquiatria
- ca teràpia biològica, n f
- es terapia biológica, n f
- fr thérapie biologique, n f
- en biological therapy, n
- de biologische Therapie, n f
Psiquiatria
Definició
Teràpia basada en l'ús d'agents biològics, com ara els psicofàrmacs, que provoquen una reacció en l'organisme.
teràpia biològica
teràpia biològica
Càncer
- ca teràpia biològica, n f
- es terapia biológica, n f
- fr thérapie biologique, n f
- en biological therapy, n
Càncer
Definició
Tractament que utilitza substàncies elaborades per organismes vius o anticossos per a tractar malalties.
Nota
-
Algunes teràpies biològiques estimulen o inhibeixen el sistema immunitari per a ajudar el cos a combatre el càncer, les infeccions i altres malalties, mentre que d'altres ataquen cèl·lules canceroses específiques i en poden impedir el creixement o destruir-les. També poden reduir alguns efectes secundaris de determinats tractaments de càncer. Les substàncies emprades poden tenir un origen natural, o bé es poden produir en un laboratori.
Per exemple, la immunoteràpia, la teràpia gènica i certes teràpies dirigides són teràpies biològiques.
teràpia CAR-T
teràpia CAR-T
Càncer
- ca teràpia T-CAR, n f
- ca teràpia CAR-T, n f sin. compl.
- es terapia de células T con CAR, n f
- fr thérapie CAR-T, n f
- en CAR T-cell therapy, n
- en CAR-T therapy, n
Càncer
Definició
Teràpia gènica que consisteix a modificar els limfòcits T del pacient perquè tinguin la capacitat d'atacar les cèl·lules tumorals.
Nota
-
En la teràpia CAR-T, mitjançant el recanvi plasmàtic se separen els components de la sang del pacient i s'obté una quantitat de limfòcits T que es reprogramen genèticament: se'ls afegeix un gen per al CAR, un receptor especial que reconeix específicament els antígens de les cèl·lules tumorals un cop es transfonen de nou al pacient.
Un avantatge important de la teràpia CAR-T respecte de la quimioteràpia o d'altres tractaments oncològics són els pocs efectes secundaris que presenta.
La sigla CAR prové de la denominació anglesa chimeric antigen receptor ('receptor de l'antigen quimèric').
teràpia cel·lular
teràpia cel·lular
Bioètica
- ca teràpia cel·lular, n f
- es terapia celular, n f
- en cell therapy, n
- en cellular therapy, n
Bioètica
Definició
Teràpia en la qual se substitueixen cèl·lules mortes o disfuncionals d'un pacient per cèl·lules funcionals pròpies o d'un altre organisme, les quals poden haver estat modificades.
teràpia cognitiva
teràpia cognitiva
Neurociència
- ca teràpia cognitiva, n f
- es terapia cognitiva
- en cognitive therapy
Neurociència
Definició
Psicoteràpia centrada en el pensament del pacient amb l'objectiu de modificar-li el comportament.
Nota
- La teràpia cognitiva no se centra en actituds.
teràpia cognitiva
teràpia cognitiva
Psiquiatria
- ca teràpia cognitiva, n f
- es terapia cognitiva, n f
- fr thérapie cognitive, n f
- en cognitive therapy, n
- de kognitive Therapie, n f
Psiquiatria
Definició
Psicoteràpia consistent a modificar pensaments relacionats amb símptomes específics.
teràpia cognitivoconductual
teràpia cognitivoconductual
Psiquiatria
- ca teràpia cognitivoconductual, n f
- es psicoterapia cognitivoconductual, n f
- fr thérapie cognitivo-comportementale, n f
- en cognitive behavior therapy, n
- de kognitive Verhaltenstherapie, n f
Psiquiatria
Definició
Teràpia cognitiva basada en els comportaments observables i en l'exploració dels pensaments com a element determinant en les reaccions emotives i la tria de les estratègies d'acció, dirigida a la millora simptomàtica i funcional.
teràpia conductual
teràpia conductual
Neurociència
- ca teràpia conductual, n f
- es terapia conductual
- en behavior therapy
Neurociència
Definició
Psicoteràpia consistent en l'anàlisi de les expressions conductuals dels individus i l'aplicació de sistemes per a modificar-les.
teràpia conductual
teràpia conductual
Psiquiatria
- ca teràpia conductual, n f
- es terapia conductual, n f
- fr thérapie comportementale, n f
- en behavior therapy, n
- de Verhaltenstherapie, n f
Psiquiatria
Definició
Psicoteràpia basada en els principis del condicionament i en l'anàlisi experimental de l'aprenentatge, que té per objectiu ajudar l'individu en la modificació del comportament patològic observable i quantificable i ensenyar-lo a detectar les circumstàncies que en provoquen l'aparició, per mitjà de la manipulació sistemàtica de l'ambient i les variables d'aquest comportament.
teràpia d'atenció plena
teràpia d'atenció plena
Psiquiatria
- ca teràpia d'atenció plena, n f
- ca teràpia de consciència plena, n f
- es terapia de atención plena, n f
- es terapia de conciencia plena, n f
- es terapia de mindfulness, n f
- fr thérapie basée sur la pleine conscience, n f
- en mindfulness-based therapy, n
- de Achtsamkeitsbasierte Therapie, n f
Psiquiatria
Definició
Teràpia centrada en l'enfocament sense prejudicis de l'atenció i la consciència en els pensaments, les emocions i les sensacions que es produeixen en el moment present.