Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  teoria mucoondulatòria, n f
  • ca  teoria de Perelló, n f sin. compl.
  • es  teoría de Perelló
  • es  teoría mucoondulatoria
  • en  myoelastic-aerodynamic theory

Otorrinolaringologia

Definició
Teoria segons la qual la fonació es produeix pel moviment ondulatori de la mucosa dels plecs vocals en passar l'aire provinent dels pulmons.

Nota

  • La teoria mucoondulatòria prové de la teoria mioelàstica.
  • ca  teoria del camp agregat, n f
  • es  teoría del campo agregado
  • en  aggregate field theory

Neurociència

Definició
Model de funcionament del cervell segons el qual les funcions cognitives i de comportament dels individus es desenvolupen amb la participació de la totalitat del cervell.
  • ca  teoria del rol, n f
  • es  teoría del rol, n f
  • fr  technique du jeu de rôle, n f
  • en  role-playing method, n
  • de  Rollentheorie, n f

Psiquiatria

Definició
Tècnica utilitzada en la simulació de situacions reals, concebuda per a promoure el coneixement dels problemes explícits i implícits d'aquestes situacions.
  • ca  teoria del telèfon, n f
  • ca  teoria microfònica, n f sin. compl.
  • es  teoría del teléfono
  • es  teoría microfónica
  • en  telephone theory

Otorrinolaringologia

Definició
Teoria segons la qual la discriminació dels sons es fa per conversió de la seva freqüència en descàrregues nervioses d'una freqüència igual.
  • ca  teoria educativa, n f
  • ca  teoria de l'educació, n f sin. compl.
  • es  teoría de la educación, n f
  • es  teoría del aprendizaje, n f
  • es  teoría educativa, n f
  • en  educational theory, n
  • en  learning theory, n
  • en  theory of education, n
  • en  theory of learning, n

Educació per a la salut

Definició
Marc de base científica que permet conèixer, comprendre i orientar les polítiques i les pràctiques educatives a partir de l'anàlisi tant de les finalitats, els contextos i els elements, com dels diferents corrents de pensament que intervenen en l'educació.

Nota

  • Les principals teories educatives són, entre d'altres, el conductisme, el cognitivisme, el socioconstructivisme i el connectivisme.
  • ca  teoria instructiva, n f
  • es  teoría instructiva
  • fr  théorie instructive
  • en  instructive theory

Immunologia

Definició
Teoria per a explicar la diversitat del repertori d'anticossos que proposa que la generació d'anticossos específics és dirigida pels antígens, que actuen en cada cas com a motlle per a la producció de l'anticòs.

Nota

  • La teoria instructiva va ser proposada per Karl Landsteiner quan encara no es coneixia l'estructura de les immunoglobulines ni, per descomptat, la seva base genètica. Actualment és obsoleta, però té valor com a referència històrica.
  • ca  teoria miasmàtica, n f
  • es  teoría miasmática
  • fr  théorie miasmatique
  • en  miasmatic theory

Homeopatia

Definició
Teoria que descriu les causes de les malalties cròniques i la manera d'assolir el seu guariment per mitjà de la determinació de les tendències mòrbides i la constitució del pacient i l'administració de remeis miasmàtics amb capacitat d'influir positivament sobre aquests aspectes.

Nota

  • 1. Aquesta teoria fou exposada per S. Hahnemann a l'obra Les malalties cròniques, publicada l'any 1828, a partir de l'observació de freqüents recurrències en el tractament de les malalties cròniques i buscant la manera d'evitar-ho.

    2. És una teoria controvertida, sovint mal interpretada i per a molts incompleta, que té el mèrit de voler donar explicació a les causes de les malalties cròniques, que atribueix fonamentalment al fenomen de la supressió, a l'abús de medicaments i a un estat de debilitat subjacent de l'individu, que el predisposa a patir certes malalties a causa de l'alteració produïda per una infecció crònica o a la seva influència a través de l'herència. S. Hahnemann dona també les claus per descobrir les tendències mòrbides d'un pacient, per mitjà de la comparació semiològica dels tres miasmes crònics que va descriure (miasma psòric, miasma sicòtic i miasma sifilític). Finalment facilita els instruments per tractar les malalties cròniques de manera eficaç, per mitjà de l'experimentació dels remeis miasmàtics i de la seva comprovació clínica, dels quals indica les pautes d'administració i les observacions pronòstiques que se'n deriven.

    3. A més dels tres miasmes descrits inicialment per S. Hahnemann, la comunitat homeopàtica ha acceptat de manera gairebé generalitzada la inclusió de dos miasmes més: el cancerós i el tuberculós.

    4. Alguns dels autors que, entre molts d'altres, n'han donat una visió particular són John H. Allen, P. Sánchez Ortega i R. Sankaran. Aquest darrer arriba a considerar fins a nou miasmes diferents.
  • ca  teoria del telèfon, n f
  • ca  teoria microfònica, n f sin. compl.
  • es  teoría del teléfono
  • es  teoría microfónica
  • en  telephone theory

Otorrinolaringologia

Definició
Teoria segons la qual la discriminació dels sons es fa per conversió de la seva freqüència en descàrregues nervioses d'una freqüència igual.
  • ca  teoria mioelàstica, n f
  • ca  teoria d'Ewald, n f sin. compl.
  • es  teoría de Ewald
  • es  teoría mioelástica
  • en  Ewald's theory
  • en  myoelastic theory

Otorrinolaringologia

Definició
Teoria segons la qual la fonació es produeix per les vibracions originades en inclinar-se els plecs vocals cap amunt per la pressió de l'aire i en retornar avall per la pròpia tensió elàstica.
  • ca  teoria mucoondulatòria, n f
  • ca  teoria de Perelló, n f sin. compl.
  • es  teoría de Perelló
  • es  teoría mucoondulatoria
  • en  myoelastic-aerodynamic theory

Otorrinolaringologia

Definició
Teoria segons la qual la fonació es produeix pel moviment ondulatori de la mucosa dels plecs vocals en passar l'aire provinent dels pulmons.

Nota

  • La teoria mucoondulatòria prové de la teoria mioelàstica.