Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació
  • ca  sistema supraespinal, n m
  • es  sistema supraespinal
  • en  supraspinal system

Neurociència

Definició
Conjunt d'estructures encefàliques que interaccionen amb la medul·la espinal mitjançant la conducció d'activitat motora descendent o la conducció i el processament d'informació sensorial.
  • ca  sistema timpanoossicular, n m
  • es  sistema tímpano-osicular
  • en  tympanossicular system

Otorrinolaringologia

Definició
Conjunt d'elements que intervenen en la transmissió i l'amplificació del so a l'orella mitjana, constituït per la membrana timpànica i la cadena ossicular.
  • ca  sistema Vacutainer, n m
  • es  sistema Vacutainer
  • fr  système Vacutainer
  • en  Vacutainer system

Infermeria

Definició
Sistema d'extracció de sang al buit que s'efectua per via intravenosa, específicament a la regió cubital.

Nota

  • El sistema Vacutainer consta d'una espècie de campana, generalment transparent, oberta d'un costat per a col·locar-hi els tubs, i amb un sistema de rosca a l'altre per a l'agulla.
  • ca  sistema ventricular, n m
  • es  sistema ventricular
  • en  ventricular system

Neurociència

Definició
Sistema de cavitats situades a l'interior de l'encèfal i comunicades entre si que està format pels dos ventricles laterals situats en els hemisferis cerebrals, el tercer ventricle i el quart ventricle, per les quals circula el líquid cefalorraquidi.

Nota

  • Pel sistema ventricular circula el líquid cefalorraquidi.
  • ca  sistema vestibular, n m
  • es  sistema vestibular
  • en  vestibular system

Otorrinolaringologia

Definició
Conjunt d'elements que intervenen en el manteniment de l'equilibri, constituït pel laberint vestibular i les vies i els centres nerviosos relacionats amb aquesta funció.
  • ca  sistema visual, n m
  • es  sistema visual
  • en  visual system

Neurociència

Definició
Subdivisió del sistema nerviós sensorial que permet la percepció de la visió.
  • ca  sistèmic -a, adj
  • es  sistémico
  • fr  systémique
  • en  systemic

Infermeria

Definició
Relatiu o pertanyent a l'organisme, a un sistema, en la seva totalitat.
  • ca  sístole, n f
  • es  sístole
  • fr  systole
  • en  systole

Infermeria

Definició
Contracció del cor que alterna amb la diàstole i dona impuls a la sang.
  • ca  sístole, n f
  • ca  sístole cardíaca, n f sin. compl.
  • es  sístole, n f
  • es  sístole cardíaca, n f
  • fr  systole, n f
  • fr  systole cardiaque, n f
  • en  cardiac systole, n
  • en  systole, n

Salut cardiovascular

Definició
Fase de l'activitat cardíaca en què es produeix una contracció de les cavitats del cor que provoca l'ejecció de la sang i que té lloc d'una manera sincrònica en les aurícules i en els ventricles.

Nota

  • En la sístole auricular la sang passa de les aurícules als ventricles, i en la ventricular la sang és impulsada des dels ventricles cap a les artèries aorta i pulmonar. La sístole ventricular determina el primer to cardíac, el xoc de la punta i la pulsació de les artèries.
  • ca  sístole, n f
  • ca  sístole cardíaca, n f sin. compl.
  • es  sístole, n f
  • es  sístole cardíaca, n f
  • fr  systole, n f
  • fr  systole cardiaque, n f
  • en  cardiac systole, n
  • en  systole, n

Salut cardiovascular

Definició
Fase de l'activitat cardíaca en què es produeix una contracció de les cavitats del cor que provoca l'ejecció de la sang i que té lloc d'una manera sincrònica en les aurícules i en els ventricles.

Nota

  • En la sístole auricular la sang passa de les aurícules als ventricles, i en la ventricular la sang és impulsada des dels ventricles cap a les artèries aorta i pulmonar. La sístole ventricular determina el primer to cardíac, el xoc de la punta i la pulsació de les artèries.