Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  placebo, n m
  • es  placebo
  • en  placebo

Recerca clínica de medicaments

Definició
Substància farmacològicament inerta preparada amb els mateixos aspecte, gust, olor i forma d'administració que una substància activa, que s'utilitza per a mesurar per comparació l'acció real d'aquesta substància.
  • ca  placebo, n m
  • es  placebo
  • fr  placébo
  • it  placebo
  • en  placebo

Sinologia

Definició
Substància farmacològica inerta sense cap principi actiu utilitzada en la investigació farmacològica que té el mateix aspecte que una substància terapèutica determinada.
  • ca  placebo, n m
  • es  placebo
  • fr  placebo
  • fr  placébo
  • en  placebo

Infermeria

Definició
Forma farmacèutica inerta sense cap principi actiu utilitzada en la investigació farmacològica que té el mateix aspecte que una substància terapèutica determinada.
  • ca  placebo, n m
  • es  placebo
  • fr  placebo
  • fr  placébo
  • en  placebo

Homeopatia

Definició
Substància considerada inerta, generalment lactosa, que s'utilitza en una experimentació patogenètica per a diferenciar l'efecte real d'un medicament de l'efecte degut a la suggestió i que, en un cas clínic, es prescriu amb una intenció terapèutica d'acord amb diferents indicacions.

Nota

  • Les indicacions clàssiques d'un placebo són més terapèutiques que no pas experimentals. Generalment, se sol indicar un placebo quan: a) El procés patològic té una evolució curta o una simptomatologia canviant i el diagnòstic no revesteix gravetat. b) S'instaura una altra mesura higiènica o terapèutica a fi de distingir-ne els efectes dels d'un medicament actiu. c) Hi ha indicis que s'ha iniciat el procés de guarició (agreujament homeopàtic, retorn de símptomes antics, exoneració), en el qual, tot i que provoqui molèsties, és millor de no interferir. d) En general, quan hi ha un dubte raonable o quan no hi ha un motiu suficient per a administrar un remei actiu.
  • ca  placebo, n m
  • es  placebo, n m
  • fr  placebo, n m
  • en  placebo
  • en  dummy medication sin. compl.

Sida

Definició
Substància farmacològicament inerta capaç de produir un determinat efecte en certs malalts si creuen que té eficàcia.
  • ca  placebo, n m
  • es  placebo, n m
  • en  placebo, n

Bioètica

Definició
Substància farmacològicament inerta preparada amb el mateix aspecte, gust, olor i forma d'administració que una substància activa, que s'utilitza per a mesurar per comparació l'acció real d'aquesta substància.
  • ca  placebo, n m
  • oc  placebo, n m
  • es  placebo, n m
  • fr  placebo, n m
  • gl  placebo, n m
  • pt  placebo, n m
  • en  placebo, n
  • nl  nepmedicijn, n
  • nl  neppil, n
  • nl  placebo, n
  • nl  schijngeneesmiddel, n
  • eu  plazebo, n
  • ar  علاج وهمي / علاج تخيلي

COVID-19

Definició
Substància farmacològicament inerta, sense cap principi actiu, preparada amb els mateixos aspecte, gust, olor i forma d'administració que una substància activa, que s'utilitza en la investigació farmacològica per a mesurar per comparació l'acció real d'aquesta substància.

Nota

  • En farmacologia clínica, s'utilitza per a aconseguir un efecte psicoterapèutic, a fi de diferenciar l'efecte real d'un medicament en assaig de l'efecte degut a la suggestió.
  • ca  placebo, n m
  • es  placebo, n m
  • fr  placebo, n m
  • fr  placébo, n m
  • en  placebo, n
  • de  Placebo, n n

Psiquiatria

Definició
Substància farmacològicament inerta capaç de produir un efecte en certs pacients si creuen que té eficàcia.
  • ca  placebo, n m
  • es  placebo, n m
  • fr  placebo, n m
  • en  placebo, n

Càncer

Definició
Substància farmacològicament inerta, sense cap principi actiu, preparada amb els mateixos aspecte, gust, olor i forma d'administració que una substància activa, que s'utilitza en la investigació farmacològica per a mesurar per comparació l'acció real d'aquesta substància.

Nota

  • En farmacologia clínica, s'utilitza per a aconseguir un efecte psicoterapèutic, a fi de diferenciar l'efecte real d'un medicament en assaig de l'efecte degut a la suggestió.

    La denominació placebo prové del llatí placebo, futur de placeo 'causar plaer, agradar'.
  • ca  placenta, n f
  • es  placenta
  • en  placenta

Anatomia humana