maduració d'afinitat
maduració d'afinitat
Immunologia
- ca maduració d'afinitat, n f
- es maduración de afinidad
- fr maturation d'affinité
- en maturation of affinity
Immunologia
Definició
Augment progressiu de l'afinitat dels anticossos que té lloc durant els successius contactes amb l'antigen.
Nota
- La maduració d'afinitat és deguda a la hipermutació somàtica dels gens de les immunoglobulines i té lloc als fol·licles limfoides secundaris.
maduració dels limfòcits T
maduració dels limfòcits T
Immunologia
- ca maduració dels limfòcits T, n f
- es maduración de los linfocitos T
- fr maturation des cellules T
- en education of T cells
- en thymus cell education
Immunologia
Definició
Procés pel qual les cèl·lules pre-T que migren al timus es transformen en limfòcits T naïfs que tenen alhora capacitat de reconeixement antigènic i resposta immunitària contra antígens aliens, i de tolerància immunitària amb les estructures pròpies.
Nota
- La maduració dels limfòcits T inclou l'adquisició i la pèrdua seqüencial de marcadors de la superfície cel·lular característics de les diferents etapes de maduració, i es fonamenta en la selecció negativa i la selecció positiva per a controlar el repertori d'aquests limfòcits.
maduració in vitro
maduració in vitro
Bioètica
- ca maduració in vitro, n f
- ca MIV, n f sigla
- es maduración in vitro, n f
- es MIV, n f sigla
- en in vitro maturation, n
- en IVM, n sigla
Bioètica
Definició
Tècnica prèvia a la fecundació in vitro consistent a extreure els ovòcits quan encara són immadurs i a fer-los madurar in vitro.
Nota
- La maduració in vitro evita o redueix la necessitat d'estimulació ovàrica.
maduresa
maduresa
Infermeria
- ca maduresa, n f
- es madurez
- fr maturité
- en maturity
Infermeria
Definició
Estat global de la persona adulta en relació amb la forma, l'estructura i la funció de l'organisme.
Nota
- La maduresa s'assoleix cap als 30 anys i comença a declinar cap als 50.
MAG
MAG
Neurociència
- ca glicoproteïna associada a la mielina, n f
- ca MAG, n f sigla
- es glicoproteína asociada a la mielina
- es MAG
- en MAG
- en myelin-associated glycoprotein
Neurociència
Definició
Proteïna de membrana que forma part de la beina de mielina i estabilitza la citoarquitectura dels axons mielínics.
Nota
-
1. En cas de lesió axonal, tant en el sistema nerviós central com en el perifèric, la glicoproteïna associada a la mielina actua com a factor repel·lent dels axons en la regeneració neuronal.
2. La sigla MAG prové de la denominació anglesa myelin-associated glycoprotein.
magnetocardiògraf
magnetocardiògraf
Aparells sanitaris
- ca magnetocardiògraf, n m
- es magnetocardiógrafo, n m
- fr magnétocardiographe, n m
- en magnetocardiograph, n
- en magnetocardiography system, n
- en MCG system, n sigla
Aparells sanitaris
Definició
Cardiògraf que genera senyals elèctrics proporcionals als polsos magnètics que es desprenen de l'activitat elèctrica del cor, utilitzat per a enregistrar les ones cardíaques de tipus P, QRS, T i U.
magnetoencefalògraf
magnetoencefalògraf
Aparells sanitaris
- ca magnetoencefalògraf, n m
- es magnetoencefalógrafo, n m
- fr appareil de magnéto-encéphalographie, n m
- fr magnéto-encéphalographe, n m
- en magnetoencephalograph, n
- en magnetoencephalography system, n
Aparells sanitaris
Definició
Encefalògraf que es compon d'un contenidor amb forma de casc amb l'interior recobert de sensors magnètics, utilitzat per a traduir en imatges els camps magnètics generats per l'activitat elèctrica cerebral.
magnetoencefalografia
magnetoencefalografia
Neurociència
- ca magnetoencefalografia, n f
- ca MEG, n f sigla
- es magnetoencefalografía
- es MEG sigla
- en magnetoencephalography
- en MEG sigla
Neurociència
Definició
Tècnica no invasiva d'imatgeria que permet detectar l'activitat elèctrica cerebral a partir de l'anàlisi de la inducció de camps magnètics.
magnetoteràpia
magnetoteràpia
Fisioteràpia
- ca magnetoteràpia, n f
- es magnetoterapia, n f
- en magnet therapy
- en magnetotherapy
Fisioteràpia
Definició
Mètode terapèutic basat en la utilització del magnetisme o dels imants.
major benefici
major benefici
Bioètica
- ca criteri del major benefici, n m
- ca criteri del millor interès, n m sin. compl.
- ca major benefici, n m sin. compl.
- ca millor interès, n m sin. compl.
- es criterio del mayor beneficio, n m
- es criterio del mayor interés, n m
- es mejor interés, n m
- es mejor interés del paciente, n m
- en greater-benefit criterion, n
Bioètica
Definició
Criteri professional segons el qual s'escull l'opció més convenient per al pacient, que regeix les decisions per substitució quan el pacient prèviament no ha expressat la seva voluntat ni ha designat un representant, i tampoc no hi ha present cap representant prou vàlid.
Nota
- El criteri del major benefici ha de ser respectuós amb la qualitat de vida que presumiblement convindria al pacient, a partir dels seus valors coneguts i tenint en compte que la qualitat de vida sempre inclou la manca de patiment.