Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  model multiplicatiu, n m
  • es  modelo multiplicativo
  • en  multiplicative model

Recerca clínica de medicaments

Definició
Model estadístic en què l'efecte combinat d'un nombre determinat de factors aplicats alhora és el producte dels seus efectes per separat.
  • ca  model no lineal, n m
  • es  modelo no lineal
  • en  nonlinear model

Recerca clínica de medicaments

Definició
Model estadístic en què les relacions entre les variables són no lineals.
  • ca  model educatiu, n m
  • ca  model pedagògic, n m
  • ca  model didàctic, n m sin. compl.
  • es  modelo didáctico, n m
  • es  modelo educativo, n m
  • es  modelo pedagógico, n m
  • en  didactic model, n
  • en  educational model, n
  • en  pedagogical model, n

Educació per a la salut

Definició
Marc conceptual a través del qual s'esquematitzen les parts i els elements d'un programa educatiu, que és el resultat de la síntesi de diferents teories de l'aprenentatge i del comportament humà.
  • ca  model predictiu, n m
  • es  modelo predictivo
  • en  predictive model

Cronicitat

Definició
Model estadístic que pronostica la probabilitat d'un esdeveniment calculada a partir de determinats paràmetres clínics preestablerts.

Nota

  • El model predictiu és una eina necessària per a dur a terme l'estratificació.
  • ca  model estadístic, n m
  • ca  model estocàstic, n m sin. compl.
  • ca  model probabilístic, n m sin. compl.
  • es  modelo estadístico
  • es  modelo estocástico
  • es  modelo probabilístico
  • en  probabilistic model
  • en  statistical model
  • en  stochastic model

Recerca clínica de medicaments

Definició
Model en què intervenen variables aleatòries.
  • ca  modelatge, n m
  • es  modelado, n m
  • fr  modelage, n m
  • en  learning by observation, n
  • en  modelling, n
  • de  Modellierung, n f

Psiquiatria

Definició
Procés d'adquisició d'un comportament a partir de l'observació d'un model.
  • ca  modificació de la capacitat, n f
  • ca  incapacitació, n f sin. compl.
  • ca  incapacitació judicial, n f sin. compl.
  • es  incapacitación, n f
  • es  incapacitación judicial, n f
  • es  modificación de la capacidad, n f
  • es  modificación de la capacidad de obrar, n f
  • fr  modification de la capacité, n f
  • fr  procédure d'incapacité juridique, n f
  • en  incapacitation, n

Salut mental i addiccions

Definició
Figura jurídica per la qual es declara que una persona no pot governar-se per si mateixa com a conseqüència d'una discapacitat originada per un trastorn mental greu, un trastorn cognitiu o una discapacitat intel·lectual, i es determinen, per sentència, l'extensió i els límits d'aquells aspectes de la seva vida pels quals necessita ser protegida, sigui substituint la seva capacitat d'obrar o complementant-la.

Nota

  • 1. La modificació de la capacitat pot ser total o parcial. En alguns casos, poc freqüents, es pot revocar mitjançant un procés de reintegració de la capacitat o recapacitació.
  • 2. La modificació de la capacitat pot implicar la substitució total de la voluntat de la persona per a aquells actes que s'hagin determinat en la sentència judicial. Per aquest motiu, actualment, d'acord amb la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l'Organització de les Nacions Unides (Nova York, 2006), es considera que aquesta figura s'hauria de derogar, ja que no s'hauria de negar la capacitat d'obrar de les persones amb discapacitat, sinó que se'ls hauria de procurar el suport necessari perquè la puguin exercir de manera plena.
  • 3. La modificació de la capacitat implica el nomenament d'un curador o una curadora o d'un tutor o una tutora, segons si és parcial o total, respectivament. També hi ha la possibilitat de designar una fundació tutelar.
  • 4. Les denominacions incapacitació i incapacitació judicial, que són les formes que s'han utilitzat tradicionalment, s'han substituït per modificació de la capacitat, d'acord amb el paradigma de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l'Organització de les Nacions Unides (Nova York, 2006). D'aquesta manera es vol donar una perspectiva positiva de la persona amb discapacitat, que és definida a partir de les seves capacitats i no per les seves incapacitats. Així mateix, es pretén evitar que la seva situació es cronifiqui, posant en relleu la reversibilitat del procés. Es passa, doncs, de substituir la persona en la presa de decisions a oferir-li els suports que necessiti en cada moment.
  • ca  modificació genètica, n f
  • ca  manipulació genètica, n f sin. compl.
  • es  manipulación genética, n f
  • es  modificación genética, n f
  • en  genetic manipulation, n
  • en  genetic modification, n

Bioètica

Definició
Intervenció tècnica que modifica el genoma d'un organisme o d'algun dels seus teixits o cèl·lules.

Nota

  • La modificació genètica en éssers humans només està permesa amb finalitats terapèutiques.
  • ca  modificació genètica, n f
  • ca  manipulació genètica, n f sin. compl.
  • es  manipulación genética, n f
  • es  modificación genética, n f
  • fr  manipulation génétique, n f
  • fr  modification génétique, n f
  • en  genetic manipulation, n
  • en  genetic modification, n

Seguretat alimentària

Definició
Intervenció tècnica que modifica el genoma d'un organisme.

Nota

  • La modificació genètica permet produir organismes modificats genèticament.
  • ca  modificació parcial de la capacitat, n f
  • ca  incapacitació parcial, n f sin. compl.
  • es  incapacitación parcial, n f
  • es  modificación parcial de la capacidad, n f
  • es  modificación parcial de la capacidad de obrar, n f
  • en  partial deprivation of legal capacity, n

Salut mental i addiccions

Definició
Modificació de la capacitat que té lloc quan una persona no pot governar-se per si mateixa en determinats actes.

Nota

  • 1. La modificació parcial de la capacitat afecta àrees de la vida concretes, com ara la cura de la salut o la protecció del patrimoni.
  • 2. La modificació parcial de la capacitat comporta la institució de la curatela o la tutela.