dependència de substàncies
dependència de substàncies
Neurociència
- ca dependència de substàncies, n f
- es dependencia de sustancias
- en substance dependence
Neurociència
Definició
Necessitat de consumir una substància psicoactiva de manera periòdica per a experimentar-ne els efectes o per a evitar la síndrome d'abstinència.
dependència de substàncies
dependència de substàncies
Psiquiatria
- ca dependència de substàncies, n f
- es dependencia de sustancias, n f
- fr dépendance de substances, n f
- en substance dependence, n
- de Substanzabhängigkeit, n f
Psiquiatria
Definició
Necessitat de consumir una substància psicoactiva de manera periòdica per a experimentar-ne els efectes o per a evitar la síndrome d'abstinència.
Nota
- La dependència de substàncies es diferencia de l'abús de substàncies per la gravetat i persistència dels símptomes fisiològics i de comportament i per les conseqüències socials negatives que comporta.
dependència farmacològica
dependència farmacològica
Recerca clínica de medicaments
- ca dependència farmacològica, n f
- es dependencia farmacológica
- es farmacodependencia
- en drug dependence
Recerca clínica de medicaments
Definició
Síndrome cognitiva, del comportament i fisiològica que indica que una persona segueix consumint una substància, malgrat els problemes associats a aquest consum.
Nota
- La dependència farmacològica s'associa a un patró d'autoadministració que porta sovint a la tolerància, l'abstinència i la ingesta compulsiva.
dependència física
dependència física
Neurociència
- ca dependència física, n f
- es dependencia física
- en physical dependence
Neurociència
Definició
Dependència de substàncies caracteritzada per l'aparició de tolerància i de síndrome d'abstinència.
dependència física
dependència física
Psiquiatria
- ca dependència física, n f
- es dependencia física, n f
- fr depéndance physique, n f
- fr physicodépendance, n f
- en physical dependence, n
- de physische Abhängigkeit, n f
Psiquiatria
Definició
Dependència de substàncies caracteritzada per l'aparició de tolerància i de síndrome d'abstinència.
dependència psíquica
dependència psíquica
Neurociència
- ca dependència psíquica, n f
- es dependencia psíquica
- en psychological dependence
Neurociència
Definició
Dependència de substàncies o d'una pràctica caracteritzada per la necessitat d'experimentar-ne les efectes, sense que s'arribi a la dependència física.
dependència psíquica
dependència psíquica
Psiquiatria
- ca dependència psíquica, n f
- es dependencia psíquica, n f
- es dependencia síquica, n f
- fr dépendance psychique, n f
- fr psychodépendance, n f
- en psychological dependence, n
- de psychische Abhängigkeit, n f
Psiquiatria
Definició
Dependència de substàncies o d'una pràctica, sense dependència física.
dependent de respirador
dependent de respirador
Equip respiratori i d'anestèsia
- ca dependent de respirador, adj
- es dependiente de respirador, adj
- fr ventilo-dépendant, adj
- en ventilator-dependent, adj
Equip respiratori i d'anestèsia
Definició
Dependent de respiració artificial per a impedir el deteriorament greu de la salut o la mort.
Nota
- 1. Un pacient dependent de respirador no pot respirar prou bé per a mantenir nivells vitals d'oxigen i diòxid de carboni a la sang.
- 2. Per exemple, pacients amb distròfia muscular de Duchenne o una altra malaltia degenerativa que provoca que el seu esforç respiratori sense suport sigui insuficient per a mantenir les constants vitals.
depot
depot
Psiquiatria
- ca depot, adj
- es de depósito, adj
- es depot, adj
- fr de dépôt, adj
- fr dépôt, adj
- fr retard, adj
- en depot, adj
Psiquiatria
Definició
Dit del fàrmac d'administració parenteral, generalment intramuscular, que queda dipositat a la zona on ha estat injectat o implantat i es va alliberant lentament.
depressió
depressió
Neurociència
- ca trastorn depressiu, n m
- ca depressió, n f sin. compl.
- es depresión
- es trastorno depresivo
- en depression
- en depressive disorder
Neurociència
Definició
Trastorn de l'estat d'ànim caracteritzat per una simptomatologia molt diversa, amb un afebliment o una disminució de les forces anímiques, intel·lectuals i fins i tot físiques de l'individu, que es manifesta en tristesa, davallada de l'autoestima, sentiments de desesperança i solitud.
Nota
- Dins del trastorn depressiu s'inclouen, entre d'altres, la depressió major i el trastorn distímic.
