Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  cognició, n f
  • es  cognición, n f
  • en  cognition

Fisioteràpia

Definició
Conjunt de processos intel·lectuals pels quals un individu adquireix informació sobre l'entorn i l'elabora per mitjà de la percepció, el record, la imaginació, la comprensió, el judici o el raonament.
  • ca  cognició, n f
  • es  cognición, n f
  • fr  cognition, n f
  • en  cognition, n
  • de  Kognition, n f

Psiquiatria

Definició
Conjunt de processos intel·lectuals pels quals un individu adquireix informacions sobre l'entorn i les elabora per mitjà de la percepció, el record, la imaginació, la comprensió, el judici o el raonament.
  • ca  cognició, n f
  • es  cognición
  • en  cognition

Neurociència

Definició
Conjunt de processos intel·lectuals pels quals un individu adquireix informació sobre l'entorn i l'elabora per mitjà de la percepció, el record, la imaginació, la comprensió, el judici o el raonament.
  • ca  cognició social, n f
  • es  cognición social
  • en  social cognition

Neurociència

Definició
Corrent d'estudi dins la psicologia social que estudia els aspectes de la vida mental afectats per l'experiència social i que utilitza la psicologia cognitiva com a marc conceptual i de treball.

Nota

  • La cognició social inclou processos de canvi d'actitud, atribucions causals, inferència social, percepció interpersonal, categorització i estereotips.
  • ca  cognitiu -iva, adj
  • es  cognitivo -va, adj
  • fr  cognitif -ive, adj
  • en  cognitive, adj
  • de  kognitiv, adj

Psiquiatria

Definició
Relatiu o pertanyent a la cognició.
  • ca  cognoscitiu -iva, adj
  • es  cognoscitivo -va, adj
  • fr  cognitif -ive, adj
  • en  cognitive, adj
  • de  kognitiv, adj

Psiquiatria

Definició
Que té la capacitat de conèixer o que permet la cognició.
  • ca  cohesió, n f
  • es  cohesión, n f
  • en  cohesion

Fisioteràpia

Definició
Unió entre els elements que formen un tot.
  • ca  cohort, n f
  • es  cohorte
  • en  cohort

Recerca clínica de medicaments

Definició
Grup determinat de persones que se sotmet a observació durant un període establert.
  • ca  coinfecció, n f
  • es  coinfección, n f
  • fr  co-infection, n f
  • en  coinfection

Sida

Definició
Concurrència d'infeccions per més d'un agent patogen en un mateix individu.

Nota

  • En les persones infectades pel VIH, es dona sovint coinfecció, per exemple, amb els virus de l'hepatitis B (Hepatitis B virus) o l'hepatitis C (Hepatitis C virus).
  • ca  colangiocarcinoma, n m
  • ca  carcinoma colangiocel·lular, n m sin. compl.
  • ca  hepatocolangiocarcinoma, n m sin. compl.
  • es  colangiocarcinoma, n m
  • fr  cholangiocarcinome, n m
  • en  cholangiocarcinoma, n

Càncer

Definició
Adenocarcinoma primari dels conductes biliars intrahepàtics que es manifesta clínicament per dolor a l'hipocondri dret, icterícia obstructiva i síndrome tòxica.

Nota

  • El colangiocarcinoma pot localitzar-se a l'hil hepàtic, gairebé sempre en forma d'una massa única (tumor de Klatskin), o bé presentar una distribució multifocal en els conductes biliars intrahepàtics.

    Com a factor etiològic s'hi ha involucrat l'administració de la substància radioopaca Thiorotrast, i la infestació per determinats helmints, Clonorchis sinensis (clonorquiosi) i Opistorchis viverrini (opistorquiosi), els quals posseeixen un tropisme acusat per les vies biliars. La colitis ulcerosa també és un factor predisposant, probablement en relació amb l'existència de colangitis esclerosant.

    En la meitat dels casos hi ha metàstasis ganglionars abdominals i a distància (pulmó, ossos) en el moment del diagnòstic clínic de la malaltia.

    El carcinoma dels conductes biliars extrahepàtics no pertany, pròpiament, a aquesta entitat clínica.