Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  clostridi botulínic, n m
  • ca  bacil botulínic, n m sin. compl.
  • es  clostridio botulínico, n m
  • fr  Clostridium botulinum, n m
  • en  Clostridium botulinum, n
  • nc  Clostridium botulinum

Seguretat alimentària

Definició
Bacteri grampositiu, anaerobi, mòbil, en forma de bacil, del gènere Clostridium, de la família de les clostridiàcies, formador d'espores, que en la seva forma vegetativa pot produir toxines, les quals poden causar botulisme.

Nota

  • 1. Condicions de reproducció i creixement: Entre 35ºC i 40ºC de temperatura. La toxina és sensible a la calor, i s'inactiva quan s'escalfa a 80ºC de temperatura durant 10 minuts. Les espores són molt resistents a la calor. Un pH inferior a 4,6 inhibeix la germinació de les espores.
  • 2. Reservori i localització habitual: Clostridium botulinum i les seves espores es troben habitualment al sòl, a la pols, en aigües estancades, en vegetals i formen part de la microbiota intestinal d'alguns animals, com ara els cavalls.
  • 3. Grup de risc: Qualsevol persona. S'ha observat que el botulisme és més greu en la població infantil.
  • 4. Transmissió per via alimentària: Associada al consum de diversos aliments que contenen la toxina, principalment, carn, productes làctics, algunes verdures i aliments en conserva. El botulisme infantil està associat al consum de mel.
  • ca  clostridi de la diarrea, n m
  • ca  clostridi diarreic, n m
  • es  Clostridioides difficile, n m
  • es  Clostridium difficile, n m
  • fr  Clostridioides difficile, n m
  • fr  Clostridium difficile, n m
  • en  Clostridioides difficile, n
  • en  Clostridium difficile, n
  • nc  Clostridioides difficile
  • nc  Clostridium difficile

Seguretat alimentària

Definició
Bacteri grampositiu, anaerobi, mòbil, en forma de bacil, del gènere Clostridium, de la família de les peptostreptococcàcies, que forma espores que, un cop ingerides, poden germinar a l'intestí i produir toxines, les quals poden causar diversos tipus de colitis.

Nota

  • 1. Condicions de reproducció i creixement: Entre 35ºC i 37ºC de temperatura. Les espores són resistents a la calor i a l'àcid de l'estómac de l'ésser humà.
  • 2. Reservori i localització habitual: El tub digestiu de l'ésser humà. Clostridioides difficile i les seves espores també es troben molt habitualment al sòl i en l'àmbit hospitalari.
  • 3. Grup de risc: Qualsevol persona. S'ha observat que les persones amb la microbiota intestinal alterada o els pacients hospitalitzats són més susceptibles de contreure la infecció.
  • 4. Transmissió per via alimentària: No s'ha pogut determinar si la infecció es produeix a causa d'una manca d'higiene en el processament d'aliments o per la presència del bacteri o les seves espores als aliments, especialment la carn, el peix i les verdures.
  • 5. El 2016 es va proposar fer referència a aquesta espècie amb el nom científic Clostridioides difficile en substitució de Clostridium difficile, ja que es considerava més precís per raons filogenètiques, taxonòmiques i fenotípiques. Clostridioides significa 'similar a Clostridium'.
  • ca  clostridi de la diarrea, n m
  • ca  clostridi diarreic, n m
  • es  Clostridioides difficile, n m
  • es  Clostridium difficile, n m
  • fr  Clostridioides difficile, n m
  • fr  Clostridium difficile, n m
  • en  Clostridioides difficile, n
  • en  Clostridium difficile, n
  • nc  Clostridioides difficile
  • nc  Clostridium difficile

Seguretat alimentària

Definició
Bacteri grampositiu, anaerobi, mòbil, en forma de bacil, del gènere Clostridium, de la família de les peptostreptococcàcies, que forma espores que, un cop ingerides, poden germinar a l'intestí i produir toxines, les quals poden causar diversos tipus de colitis.

Nota

  • 1. Condicions de reproducció i creixement: Entre 35ºC i 37ºC de temperatura. Les espores són resistents a la calor i a l'àcid de l'estómac de l'ésser humà.
  • 2. Reservori i localització habitual: El tub digestiu de l'ésser humà. Clostridioides difficile i les seves espores també es troben molt habitualment al sòl i en l'àmbit hospitalari.
  • 3. Grup de risc: Qualsevol persona. S'ha observat que les persones amb la microbiota intestinal alterada o els pacients hospitalitzats són més susceptibles de contreure la infecció.
  • 4. Transmissió per via alimentària: No s'ha pogut determinar si la infecció es produeix a causa d'una manca d'higiene en el processament d'aliments o per la presència del bacteri o les seves espores als aliments, especialment la carn, el peix i les verdures.
  • 5. El 2016 es va proposar fer referència a aquesta espècie amb el nom científic Clostridioides difficile en substitució de Clostridium difficile, ja que es considerava més precís per raons filogenètiques, taxonòmiques i fenotípiques. Clostridioides significa 'similar a Clostridium'.
  • ca  Clostridium perfringens, n m
  • es  Clostridium perfringens, n m
  • fr  Clostridium perfringens, n m
  • en  Clostridium perfringens, n
  • nc  Clostridium perfringens

Seguretat alimentària

Definició
Bacteri grampositiu, anaerobi, immòbil, en forma de bacil, del gènere Clostridium, de la família de les clostridiàcies, formador d'espores, que en la seva forma vegetativa pot produir toxines, les quals poden causar toxiinfeccions alimentàries.

Nota

  • 1. Condicions de reproducció i creixement: Entre 40ºC i 45ºC de temperatura.
  • 2. Reservori i localització habitual: El tub digestiu de l'ésser humà i d'animals. També sobreviu al sòl.
  • 3. Grup de risc: Infants i persones grans.
  • 4. Transmissió per via alimentària: Associada, principalment, al consum de plats de carn, sobretot carn vermella i d'aviram, refrigerats en condicions no adequades que afavoreixen la multiplicació d'aquest bacteri.
  • ca  club social, n m
  • es  club social, n m
  • fr  club social, n m
  • en  social club, n

Salut mental i addiccions

Definició
Servei orientat al lleure que es constitueix com a estructura de suport social per fomentar, dins un marc de relacions, la participació i la inclusió social de persones amb problemàtica social derivada d'un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies.

Nota

  • 1. El club social exerceix una funció rehabilitadora i té per objectiu la integració social, la inclusió comunitària i la lluita contra l'estigmatització.
  • 2. El club social compta, principalment, amb un equip de professionals de l'educació social, talleristes i un servei de monitoratge.
  • ca  cirurgia ambulatòria, n f
  • ca  cirurgia major ambulatòria, n f
  • ca  cirurgia sense ingrés, n f
  • ca  CMA, n f sigla
  • es  cirugía ambulatoria
  • es  cirugía mayor ambulatoria
  • es  cirugía sin ingreso
  • es  CMA sigla
  • fr  chirurgie ambulatoire
  • fr  chirurgie de jour
  • it  chirurgia ambulatoriale
  • en  ambulatory major surgery
  • en  ambulatory surgery

Sinologia

Definició
Procediment quirúrgic de complexitat mitjana o alta que no requereix hospitalització convencional, necessita un període d'observació i control poc intensiu i de curta durada i, en alguns casos, pot requerir seguiment i control domiciliari.
  • ca  cèl·lula mare embrionària, n f
  • ca  CME, n f sigla
  • es  célula madre embrionaria, n f
  • es  CME, n f sigla
  • en  embryonic stem cell, n
  • en  ES cell, n

Bioètica

Definició
Cèl·lula mare obtinguda d'un embrió en els primers dies de desenvolupament.

Nota

  • 1. L'ús de cèl·lules mare embrionàries genera controvèrsia ètica, pel fet que la seva obtenció comporta habitualment la destrucció d'embrions.
  • 2. El plural de cèl·lula mare embrionària és cèl·lules mare embrionàries.
  • ca  cèl·lula mare fetal, n f
  • ca  CMF, n f sigla
  • es  célula madre fetal, n f
  • es  CMF, n f sigla
  • en  fetal stem cell, n
  • en  foetal stem cell, n
  • en  FSC, n sigla

Bioètica

Definició
Cèl·lula mare obtinguda de teixit fetal.

Nota

  • El plural de cèl·lula mare fetal és cèl·lules mare fetals.
  • ca  cultiu mixt limfocitari, n m
  • ca  cultiu mixt leucocitari, n m sin. compl.
  • ca  reacció limfocitària mixta, n f sin. compl.
  • ca  CML, n m sigla
  • es  cultivo mixto de linfocitos
  • es  reacción linfocítica mixta
  • es  CML sigla
  • fr  culture mixte lymphocitaire
  • fr  réaction lymphocytaire mixte
  • fr  CML sigla
  • en  mixed lymphocyte culture
  • en  mixed lymphocyte reaction
  • en  MLC sigla

Immunologia

Definició
Assaig de laboratori que valora la capacitat proliferativa global dels limfòcits d'un individu enfront dels limfòcits d'un altre.

Nota

  • El cultiu mixt limfocitari s'empra en l'anàlisi de la histocompatibilitat entre donador i receptor, en especial en el trasplantament de medul·la òssia.
  • ca  rebuig de mode comú, n m
  • ca  CMR, n m sigla
  • es  rechazo al modo común, n m
  • es  CMR, n m sigla
  • fr  réjection de mode commun, n f
  • fr  CMR, n f sigla
  • en  common mode rejection, n
  • en  CMR, n sigla

Equip respiratori i d'anestèsia

Definició
Capacitat de l'equip d'ECG, inclosos el cable principal i els elèctrodes d'ECG, els filtres d'alta freqüència, les xarxes de protecció, l'entrada de l'amplificador, etc., per a discriminar entre senyals amb diferències entre les entrades a l'amplificador (senyal diferencial) i senyals comuns a les entrades a l'amplificador (senyal comú), quan es produeix un desequilibri de la impedància d'un elèctrode d'ECG.