Shuttle Radar Topography Mission
Shuttle Radar Topography Mission
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Teledetecció
- ca Shuttle Radar Topography Mission
- ca SRTM sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Teledetecció
Definició
Projecte endegat per la NASA per a obtenir dades topogràfiques d'alta resolució (1 segon d'arc, aproximadament 30 m) entre els 60º de latitud N i els 56º S, mitjançant sensors de radar interferomètric d'obertura sintètica transportats per la llançadora espacial Endeavour durant un vol d'11 dies realitzat el febrer del 2000.
El resultat constitueix la base de dades topogràfica digital per a l'obtenció d'un model digital d'elevacions de major resolució i cobertura geogràfica produïda fins ara.
La NASA ha alliberat les dades, que són accessibles públicament.
El resultat constitueix la base de dades topogràfica digital per a l'obtenció d'un model digital d'elevacions de major resolució i cobertura geogràfica produïda fins ara.
La NASA ha alliberat les dades, que són accessibles públicament.
Nota
- Literalment, missió de llançadora de topografia per radar.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Shuttle Radar Topography Mission
Shuttle Radar Topography Mission
Teledetecció > Missions
- ca SRTM, n f
- ca Shuttle Radar Topography Mission, n f sin. compl.
Teledetecció > Missions
Definició
Acrònim de Shuttle Radar Topography Mission, 'missió radar de topografia del Shuttle'.
InSAR instal·lat a bord de l'Space Shuttle Endeavour (STS-99) que entre l'11 i el 22 de febrer de 2000 va recollir dades destinades a l'obtenció d'un MDE terrestre d'alta resolució entre els 60° N (extrem sud de Groenlàndia) i els 56° S (Tierra de Fuego), la qual cosa representa el 80% de les terres emergides.
Es tracta del primer interferòmetre espacioportat d'una sola passada gràcies al fet de transportar 2 sistemes formats per un SAR-C i un X-SAR separats per una estructura de 60 m.
- Per als radars d'obertura sintètica en banda C les escenes es van captar amb una resolució radiomètrica equivalent de 8 bits, amb polarització dual, amb un angle d'incidència nominal variable entre 30 i 60°, en mode escaneig SAR i amb una cobertura territorial de 225 km.
- Per als radars d'obertura sintètica en banda X les escenes es van captar amb polarització simple, amb un angle d'incidència nominal de 54°, en mode de dallada ampla i amb una cobertura territorial de 50 km (inclosa enmig de dues subdallades del radar C).
L'MDE, amb una resolució espacial d'uns 30 m tant en l'abast com en l'azimut es va obtenir combinant les dades dels dos radars d'obertura sintètica, cosa que va millorar-ne la qualitat.
El seu error varia segons les zones de la Terra. Així, pel que fa a l'error absolut en altitud, en el 90% dels punts és inferior a 5.6 m a l'Àfrica, 6.0 m a Austràlia, 6.2 m a Euràsia, 9.0 m a l'Amèrica del Nord, 6.2 m a l'Amèrica del Sud i 8.0 m a les illes, mentre que els errors relatius en altitud són, per a les mateixes zones, de 9.8 m, 4.7 m, 8.7 m, 7.0 m, 5.5 m, i 6.2 m. Pel que fa a l'error absolut en planimetria és, per a les mateixes zones, d'11.9 m, 7.2 m, 8.8 m, 12.6 m, 9.0 m i 9.0 m.
Informació tècnica dels sensors:
- Polarització: HH, HV, VH i VV (SAR-C); VV (SAR-X)
- Durada del pols (s): 33.8E-06, 16.9E-06, 8.5E-06 (SAR-C); 40E-06 (SAR-X)
- Amplada de banda (MHz): 10, 20 i 40
- Angle d'incidència (°): 30-60 (SAR-C); 54 (SAR-X)
- Resolució espacial en l'abast (m): 30
- Resolució espacial en l'azimut (m): 30
- Dallada (km): 225 km (SAR-C); 50 km (SAR-X).
- Bandes espectrals (freqüència, GHz): 5.17 (SAR-C); 9.67 (SAR-X)
InSAR instal·lat a bord de l'Space Shuttle Endeavour (STS-99) que entre l'11 i el 22 de febrer de 2000 va recollir dades destinades a l'obtenció d'un MDE terrestre d'alta resolució entre els 60° N (extrem sud de Groenlàndia) i els 56° S (Tierra de Fuego), la qual cosa representa el 80% de les terres emergides.
Es tracta del primer interferòmetre espacioportat d'una sola passada gràcies al fet de transportar 2 sistemes formats per un SAR-C i un X-SAR separats per una estructura de 60 m.
- Per als radars d'obertura sintètica en banda C les escenes es van captar amb una resolució radiomètrica equivalent de 8 bits, amb polarització dual, amb un angle d'incidència nominal variable entre 30 i 60°, en mode escaneig SAR i amb una cobertura territorial de 225 km.
- Per als radars d'obertura sintètica en banda X les escenes es van captar amb polarització simple, amb un angle d'incidència nominal de 54°, en mode de dallada ampla i amb una cobertura territorial de 50 km (inclosa enmig de dues subdallades del radar C).
L'MDE, amb una resolució espacial d'uns 30 m tant en l'abast com en l'azimut es va obtenir combinant les dades dels dos radars d'obertura sintètica, cosa que va millorar-ne la qualitat.
El seu error varia segons les zones de la Terra. Així, pel que fa a l'error absolut en altitud, en el 90% dels punts és inferior a 5.6 m a l'Àfrica, 6.0 m a Austràlia, 6.2 m a Euràsia, 9.0 m a l'Amèrica del Nord, 6.2 m a l'Amèrica del Sud i 8.0 m a les illes, mentre que els errors relatius en altitud són, per a les mateixes zones, de 9.8 m, 4.7 m, 8.7 m, 7.0 m, 5.5 m, i 6.2 m. Pel que fa a l'error absolut en planimetria és, per a les mateixes zones, d'11.9 m, 7.2 m, 8.8 m, 12.6 m, 9.0 m i 9.0 m.
Informació tècnica dels sensors:
- Polarització: HH, HV, VH i VV (SAR-C); VV (SAR-X)
- Durada del pols (s): 33.8E-06, 16.9E-06, 8.5E-06 (SAR-C); 40E-06 (SAR-X)
- Amplada de banda (MHz): 10, 20 i 40
- Angle d'incidència (°): 30-60 (SAR-C); 54 (SAR-X)
- Resolució espacial en l'abast (m): 30
- Resolució espacial en l'azimut (m): 30
- Dallada (km): 225 km (SAR-C); 50 km (SAR-X).
- Bandes espectrals (freqüència, GHz): 5.17 (SAR-C); 9.67 (SAR-X)
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
SI-GDR
SI-GDR
Teledetecció > Sensors
- ca SI-GDR, n m
- ca Spectrometer/Interferometer-German Democratic Republic, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Acrònim de Spectrometer/Interferometer-German Democratic Republic, 'espectròmetre/interferòmetre - República Democràtica Alemanya'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie Meteor-Priroda (concretament als Meteor-Priroda 2-4), destinat majoritàriament a mesurar el perfil de temperatura de l'atmosfera.
Permet obtenir imatges en la regió espectral de l'IRom-IRl [6250,25000 nm].
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie Meteor-Priroda (concretament als Meteor-Priroda 2-4), destinat majoritàriament a mesurar el perfil de temperatura de l'atmosfera.
Permet obtenir imatges en la regió espectral de l'IRom-IRl [6250,25000 nm].
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Sich-1
Sich-1
Teledetecció > Plataformes
- ca Sich-1, n m
- ca OKEAN-O1-N8, n m sin. compl.
Teledetecció > Plataformes
Definició
(Vegeu la informació d'aquest satèl·lit a OKEAN n m.)
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Sich-2
Sich-2
Teledetecció > Plataformes
- ca Sich-2, n m
Teledetecció > Plataformes
Definició
Satèl·lit de teledetecció, d'òrbita polar, gestionat per l'NKAU, destinat principalment al seguiment dels recursos naturals, a l'agricultura, als usos del sòl, etc.
És la segona generació de minisatèl·lits d'Ucraïna, encetada amb la sèrie OKEAN.
El satèl·lit Sich-2, a una altitud nominal de 668 km, va ser llançat el 17 d'agost de 2011.
Principals sensors: MBEI, IREI.
És la segona generació de minisatèl·lits d'Ucraïna, encetada amb la sèrie OKEAN.
El satèl·lit Sich-2, a una altitud nominal de 668 km, va ser llançat el 17 d'agost de 2011.
Principals sensors: MBEI, IREI.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
SIF
SIF
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Disseny assistit per ordinador
- ca Standard Interchange Format
- ca SIF sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Disseny assistit per ordinador
Definició
Format d'intercanvi de dades espacials desenvolupat per Intergraph Corporation Inc. a la dècada de 1980 per a convertir dades gràfiques entre programes amb diferents estructures de dades i formats.
Nota
- Literalment, format d'intercanvi estàndard.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
SIG
SIG
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG
- ca sistema d'informació geogràfica, n m
- ca SIG, n m sigla
- es sistema de información geográfica
- es SIG sigla
- en geographic information system
- en GIS sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG
Definició
Sistema informatitzat, format per maquinari, programari, dades, usuaris i un marc organitzatiu que permet compilar, emmagatzemar, gestionar, analitzar, consultar, visualitzar, presentar i difondre qualsevol tipus d'informació geogràfica.
Nota
- El primer sistema d'informació geogràfica operatiu va ser el Canada Geographic Information System (CGIS), desenvolupat per Roger Tomlinson l'any 1962.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
SIG
SIG
Cartografia > Geografia física i humana
- ca sistema d'informació geogràfica, n m
- ca SIG, n m sigla
- es sistema de información geográfica
- es SIG sigla
- fr système d'information géographique
- fr SIG sigla
- it sistema informativo geografico
- it sistema informativo territoriale
- it GIS sigla
- en geographic information system
- en geographical information system
- en GIS sigla
- de geographisches Informationssystem
- de GIS sigla
Cartografia > Geografia física i humana
Definició
Conjunt de dades organitzades per mitjà d'un programari i un maquinari informàtics que permeten emmagatzemar, cartografiar, analitzar, modificar i relacionar qualsevol tipus d'informació geogràfica amb la finalitat de facilitar la gestió, l'estudi i la planificació territorial.
Nota
- L'espectacular i ràpid desenvolupament dels sistemes d'informació geogràfica ha potenciat de forma extraordinària la cartografia i ha revolucionat literalment els conceptes de la geografia i els seus mètodes, i ha guanyat, a més, l'atenció de moltes altres disciplines que ara han incorporat amb força la dimensió espacial. Sovint són designats amb el seu acrònim SIG (en llengües llatines) o GIS (en anglès).
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
SIG 1
SIG 1
Teledetecció
- ca sistema d'informació geogràfica 1, n m
- ca LIS 2, n m sin. compl.
- ca SIG 1, n m sin. compl.
- ca sistema d'informació territorial, n m sin. compl.
- es sistema de información geográfica
- es LIS sin. compl.
- es SIG sin. compl.
- es sistema de información territorial sin. compl.
- en geographic information system
- en GIS sin. compl.
- en land information system sin. compl.
- en LIS sin. compl.
Teledetecció
Definició
Sistema informatitzat de propòsit general per al maneig (captació, emmagatzematge, consulta, anàlisi, representació i difusió) d'informació geogràfica.
Com a tal ha de ser capaç d'interrelacionar aquesta informació en virtut de la seva localització i relacions en l'espai.
Un sistema d'informació geogràfica, com la cartografia analògica convencional, representa la realitat geogràfica de manera selectiva (no ho recull tot), abstracta (una carretera pot ser modelitzada per una línia) i simbòlica (a través d'icones, colors, trames, etc.), però ho fa de manera que pugui ser processada per un ordinador a través dels recursos propis de la informàtica (maquinari, estructures de dades, etc.). Tenint en compte la natura diversa de la informació geogràfica, els sistemes d'informació geogràfica permeten utilitzar una àmplia varietat de dades, com ara imatges de teledetecció, mapes topogràfics, taules estadístiques, etc.
Com a sistema d'informació disposa de capacitats funcionals (proporcionades pel programari), de capacitats de processament i comunicacions (proporcionades pel maquinari, els aparells perifèrics, les xarxes, etc.) i d'informació (la informació geogràfica en si), tot i que també cal considerar com a part del sistema, quan existeix, l'estructura corporativa d'utilització (administradors, usuaris, etc.) i el factor humà subjacent (formació, motivació, etc.).
La teledetecció aporta als sistemes d'informació geogràfica, i a la cartografia en general, la capacitat de generació ràpida i actualitzada de bases cartogràfiques, tant de temàtica categòrica (mapes d'usos del sòl, de vegetació, etc.) com quantitativa (mapes d'evapotranspiració, MDE, etc.) i té un paper especialment rellevant en qualsevol anàlisi de canvis o de dinàmica territorial, de forma que constitueix la principal font d'informació per a aquestes disciplines. Alhora la teledetecció s'alimenta contínuament de dades i models provinents dels sistemes d'informació geogràfica i la cartografia (sistemes de referència geogràfics, mapes de referència, etc.).
LIS és l'acrònim de land information system ('sistema d'informació territorial').
Com a tal ha de ser capaç d'interrelacionar aquesta informació en virtut de la seva localització i relacions en l'espai.
Un sistema d'informació geogràfica, com la cartografia analògica convencional, representa la realitat geogràfica de manera selectiva (no ho recull tot), abstracta (una carretera pot ser modelitzada per una línia) i simbòlica (a través d'icones, colors, trames, etc.), però ho fa de manera que pugui ser processada per un ordinador a través dels recursos propis de la informàtica (maquinari, estructures de dades, etc.). Tenint en compte la natura diversa de la informació geogràfica, els sistemes d'informació geogràfica permeten utilitzar una àmplia varietat de dades, com ara imatges de teledetecció, mapes topogràfics, taules estadístiques, etc.
Com a sistema d'informació disposa de capacitats funcionals (proporcionades pel programari), de capacitats de processament i comunicacions (proporcionades pel maquinari, els aparells perifèrics, les xarxes, etc.) i d'informació (la informació geogràfica en si), tot i que també cal considerar com a part del sistema, quan existeix, l'estructura corporativa d'utilització (administradors, usuaris, etc.) i el factor humà subjacent (formació, motivació, etc.).
La teledetecció aporta als sistemes d'informació geogràfica, i a la cartografia en general, la capacitat de generació ràpida i actualitzada de bases cartogràfiques, tant de temàtica categòrica (mapes d'usos del sòl, de vegetació, etc.) com quantitativa (mapes d'evapotranspiració, MDE, etc.) i té un paper especialment rellevant en qualsevol anàlisi de canvis o de dinàmica territorial, de forma que constitueix la principal font d'informació per a aquestes disciplines. Alhora la teledetecció s'alimenta contínuament de dades i models provinents dels sistemes d'informació geogràfica i la cartografia (sistemes de referència geogràfics, mapes de referència, etc.).
LIS és l'acrònim de land information system ('sistema d'informació territorial').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
SIG 2
SIG 2
Teledetecció
- ca sistema d'informació geogràfica 2, n m
- ca programari de SIG, n m sin. compl.
- ca SIG 2, n m sin. compl.
- es sistema de información geográfica
- es SIG sin. compl.
- es software de SIG sin. compl.
- en geographic information system
- en GIS sin. compl.
- en GIS software sin. compl.
Teledetecció
Definició
Programari utilitzat en un sistema d'informació geogràfica1, com ara l'ArcGIS, el MiraMon, etc.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
