llei del desplaçament de Wien
llei del desplaçament de Wien
Fotogrametria
- ca llei del desplaçament de Wien, n f
- es ley de desplazamiento de Wien
- en Wien's displacement law
Fotogrametria
Definició
Llei que especifica la longitud d'ona o la freqüència de la radiació corresponent a la màxima radiància d'un cos negre, segons la qual a mesura que s'incrementa la temperatura del cos, el màxim de la corba es desplaça a longituds d'ona més curtes.
Nota
-
1. La llei del desplaçament de Wien es pot expressar com λmax (μm) = 2897,8 / T(K), on λmax és la longitud d'ona per a la qual l'emissió és màxima i T és la temperatura del cos negre.
2. La teoria del desplaçament de Wien va ser formulada per Wilhelm Wien (1864-1928) el 1893. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
llenguatge cartogràfic
llenguatge cartogràfic
Cartografia > Teoria de la comunicació i de la informació
- ca llenguatge cartogràfic, n m
- es lenguaje cartográfico
- fr langage cartographique
- it linguaggio cartografico
- en cartographic language
- de kartographische Sprache
Cartografia > Teoria de la comunicació i de la informació
Definició
Conjunt de mètodes, tècniques i recursos gràfics de què es val la cartografia per a poder comunicar de forma òptima tota classe d'informació relacionada amb el territori.
Nota
- Cada cop més s'estudia el llenguatge cartogràfic com un cas molt específic en el si de la teoria de la comunicació o de la informació.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
llenguatge compilat
llenguatge compilat
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
- ca llenguatge compilat, n m
- es lenguaje compilado
- en compiled language
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
Definició
Llenguatge de programació que es converteix a llenguatge de màquina abans de ser executat.
Nota
- Els programes escrits en llenguatges compilats s'executen més ràpidament que els escrits en llenguatges interpretats.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
llenguatge d'interrogació
llenguatge d'interrogació
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades
- ca llenguatge de consulta, n m
- ca llenguatge d'interrogació, n m sin. compl.
- es lenguaje de consulta
- es lenguaje de interrogación
- en query language
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades
Definició
Llenguatge en què s'expressen les ordres necessàries per a obtenir informació d'una base de dades.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
llenguatge d'ordres
llenguatge d'ordres
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
- ca llenguatge d'ordres, n m
- es lenguaje de comandos
- en command language
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
Definició
Llenguatge, generalment interpretat, resultant d'afegir a les ordres pròpies de les funcions d'un programa amb interfície de línia d'ordres les sentències bàsiques de control de flux, repetició i maneig de variables necessàries per a poder escriure procediments més complexos que la simple execució d'instruccions.
Nota
- Antigament la majoria de programes amb interfície de línia d'ordres acabaven desenvolupant el seu llenguatge d'ordres propi. Actualment els llenguatges d'ordres d'aquest tipus han desaparegut, però s'han desenvolupat llenguatges script nous per a tasques més genèriques que permeten comunicar i combinar tasques de diferents aplicacions.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
llenguatge de consulta
llenguatge de consulta
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades
- ca llenguatge de consulta, n m
- ca llenguatge d'interrogació, n m sin. compl.
- es lenguaje de consulta
- es lenguaje de interrogación
- en query language
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades
Definició
Llenguatge en què s'expressen les ordres necessàries per a obtenir informació d'una base de dades.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
llenguatge de definició d'objectes
llenguatge de definició d'objectes
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
- ca llenguatge de definició d'objectes, n m
- es lenguaje de definición de objetos
- en object definition language
- en ODL sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
Definició
Llenguatge emprat per a especificar els objectes continguts en una llibreria d'objectes, conforme al model d'objectes de l'Object Management Group.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
llenguatge de definició de dades
llenguatge de definició de dades
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades
- ca llenguatge de definició de dades, n m
- ca llenguatge de descripció de dades, n m sin. compl.
- ca DDL, n m sigla
- es lenguaje de definición de datos
- es lenguaje de descripción de datos
- es DDL sigla
- en data definition language
- en data description language
- en DDL sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades
Definició
Conjunt d'instruccions que es poden utilitzar interactivament o dins d'un llenguatge de programació per a crear una base de dades, establir permisos, definir taules i atributs, etc.
Nota
-
1. El llenguatge de definició de dades pot constituir un llenguatge per si mateix o formar un subconjunt d'un llenguatge amb funcionalitat més àmplia. Per exemple, SQL conté instruccions com CREATE, DROP, ALTER, GRANT o REVOKE, que en fan un llenguatge de definició de dades, però la seva funcionalitat cobreix, a més de la definició de dades, la consulta i la manipulació de dades.
2. La sigla DDL correspon als equivalents anglesos data definition language o data description language. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
llenguatge de descripció de dades
llenguatge de descripció de dades
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades
- ca llenguatge de definició de dades, n m
- ca llenguatge de descripció de dades, n m sin. compl.
- ca DDL, n m sigla
- es lenguaje de definición de datos
- es lenguaje de descripción de datos
- es DDL sigla
- en data definition language
- en data description language
- en DDL sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades
Definició
Conjunt d'instruccions que es poden utilitzar interactivament o dins d'un llenguatge de programació per a crear una base de dades, establir permisos, definir taules i atributs, etc.
Nota
-
1. El llenguatge de definició de dades pot constituir un llenguatge per si mateix o formar un subconjunt d'un llenguatge amb funcionalitat més àmplia. Per exemple, SQL conté instruccions com CREATE, DROP, ALTER, GRANT o REVOKE, que en fan un llenguatge de definició de dades, però la seva funcionalitat cobreix, a més de la definició de dades, la consulta i la manipulació de dades.
2. La sigla DDL correspon als equivalents anglesos data definition language o data description language. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
llenguatge de manipulació de dades
llenguatge de manipulació de dades
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades
- ca llenguatge de manipulació de dades, n m
- ca DML, n m sigla
- es lenguaje de manipulación de datos
- es DML sigla
- en data manipulation language
- en DML sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades
Definició
Conjunt d'instruccions que es poden utilitzar interactivament o dins d'un llenguatge de programació per a accedir i recuperar dades d'una base de dades i modificar-les.
Nota
-
1. El llenguatge de manipulació de dades pot constituir un llenguatge per si mateix o, més sovint, formar un subconjunt d'un llenguatge amb funcionalitat més àmplia. Per exemple, SQL conté instruccions com SELECT, UPDATE, INSERT, COMMIT o ROLLBACK, que en fan un llenguatge de manipulació de dades, però la seva funcionalitat també inclou la definició de dades, la consulta i l'administració de bases de dades.
2. La sigla DML correspon a l'equivalent anglès data manipulation language. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
