llegenda
llegenda
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Cartografia
- ca llegenda, n f
- es leyenda
- en legend
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Cartografia
Definició
Descripció dels elements que representen els símbols gràfics emprats en un mapa.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
llegenda
llegenda
Cartografia > Teoria de la comunicació i de la informació
- ca llegenda, n f
- es leyenda
- es simbología
- fr légende
- it legenda
- en legend
- de Zeichenerklärung
Cartografia > Teoria de la comunicació i de la informació
Definició
Quadre explicatiu dels símbols convencionals d'un mapa o diagrama, destinat a fixar-ne el significat i a facilitar-ne la lectura, juntament amb altres especificacions importants com ara el nord, l'escala o la data, entre d'altres.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
llegibilitat
llegibilitat
Cartografia > Teoria de la comunicació i de la informació
- ca llegibilitat, n f
- es legibilidad
- fr lisibilité
- it leggibilità
- en legibility
- de Lesbarkeit
Cartografia > Teoria de la comunicació i de la informació
Definició
Facilitat de comprensió que presenta un text, un mapa o qualsevol altre document cartogràfic quan la representació és correcta i clara i no es produeix soroll per excés d'informació.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
llegir
llegir
Cartografia > Teoria de la comunicació i de la informació
- ca llegir, v tr
- es leer
- fr lire
- it leggere
- en read, to
- de lesen
Cartografia > Teoria de la comunicació i de la informació
Definició
Comprendre i interpretar el contingut d'un text, d'un mapa o de qualsevol altre producte cartogràfic.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
llei de Beer-Lambert-Bouguer
llei de Beer-Lambert-Bouguer
Fotogrametria
- ca llei de Beer-Lambert-Bouguer, n f
- es ley de Beer-Lambert-Bouguer
- en Beer-Lambert-Bouguer law
Fotogrametria
Definició
Llei que expressa l'atenuació de la transmissió de la llum en travessar un material a causa de l'absorció, la qual depèn de la densitat del material i de la longitud recorreguda.
Nota
- La llei de Beer-Lambert-Bouguer va ser descoberta per Pierre Bouguer (1698-1758) el 1729, citada posteriorment per Johann Heinrich Lambert (1728-1777) i modificada per August Beer (1825-1863) el 1852.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
llei de Beer-Lambert-Bouguer
llei de Beer-Lambert-Bouguer
Teledetecció > Radiometria
- ca llei de Lambert-Beer, n f
- ca llei de Beer-Lambert-Bouguer, n f sin. compl.
- es ley de Lambert-Beer
- es ley de Beer-Lambert-Bouguer sin. compl.
- en Lambert-Beer law
- en Beer-Lambert-Bouguer law sin. compl.
Teledetecció > Radiometria
Definició
Llei que permet calcular la disminució de la intensitat de la radiació electromagnètica després d'haver travessat una solució o un gas.
En el segon cas, que és el de més interès en teledetecció, la disminució del flux de radiació es produeix tant per absorció atmosfèrica com per dispersió atmosfèrica.
La formulació aplicada habitualment en aquest cas és
F = F0·e(-p),
on F és el flux un cop travessat el gas, F0 és el flux incident i p és la profunditat òptica.
El terme e(-p) es modelitza mitjançant l'expressió e(-t0·m), on e és el nombre irracional 2.7182818..., m és la massa òptica del medi (que se sol aproximar, per a angles d'il·luminació zenital i angles de visió (j) petits i moderats, per 1/cos(j)) i t0 és el sumatori de diferents contribucions a la profunditat òptica atmosfèrica, típicament ta + tg + tNO2 + tw +tO3 + t, on a fa referència als aerosols (que absorbeixen i dispersen), g fa referència a gasos uniformement barrejats (que només absorbeixen, principalment CO2 i O2), el NO2 és causat principalment per la contaminació urbana (només absorbeix), w i O3 són l'absorció del vapor d'aigua i l'ozó, i r és la dispersió de Rayleigh causada pel O2 i el N2.
També s'anomena, tot i que menys freqüentment, llei de Beer-Lambert-Bouguer, ja que Pierre Bouguer fou, de fet, qui la formulà el 1729.
En el segon cas, que és el de més interès en teledetecció, la disminució del flux de radiació es produeix tant per absorció atmosfèrica com per dispersió atmosfèrica.
La formulació aplicada habitualment en aquest cas és
F = F0·e(-p),
on F és el flux un cop travessat el gas, F0 és el flux incident i p és la profunditat òptica.
El terme e(-p) es modelitza mitjançant l'expressió e(-t0·m), on e és el nombre irracional 2.7182818..., m és la massa òptica del medi (que se sol aproximar, per a angles d'il·luminació zenital i angles de visió (j) petits i moderats, per 1/cos(j)) i t0 és el sumatori de diferents contribucions a la profunditat òptica atmosfèrica, típicament ta + tg + tNO2 + tw +tO3 + t, on a fa referència als aerosols (que absorbeixen i dispersen), g fa referència a gasos uniformement barrejats (que només absorbeixen, principalment CO2 i O2), el NO2 és causat principalment per la contaminació urbana (només absorbeix), w i O3 són l'absorció del vapor d'aigua i l'ozó, i r és la dispersió de Rayleigh causada pel O2 i el N2.
També s'anomena, tot i que menys freqüentment, llei de Beer-Lambert-Bouguer, ja que Pierre Bouguer fou, de fet, qui la formulà el 1729.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
llei de Kirchhoff
llei de Kirchhoff
Teledetecció
- ca llei de Kirchhoff, n f
- es ley de Kirchhoff
- en Kirchhoff's law
Teledetecció
Definició
Llei de la radiació que estableix que quan una superfície és en equilibri tèrmic amb l'entorn la seva absortància és igual a la seva emissivitat.
En conseqüència, els bons emissors són bons absorbents i mals reflectors (per exemple, la neu és força reflectiva i, per tant, poc emissiva).
En conseqüència, els bons emissors són bons absorbents i mals reflectors (per exemple, la neu és força reflectiva i, per tant, poc emissiva).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
llei de Kirchoff de la radiació
llei de Kirchoff de la radiació
Fotogrametria
- ca llei de Kirchoff de la radiació, n f
- es ley de Kirchoff de la radiación
- en radiation Kirchoff's law
Fotogrametria
Definició
Llei segons la qual, en condicions d'equilibri tèrmic, l'emissivitat espectral d'un objecte és igual a la seva absortivitat espectral a una temperatura i una longitud d'ona determinades.
Nota
-
1. La llei de Kirchoff de la radiació implica que els cossos que són bons absorbidors també són bons emissors.
2. La llei de Kirchoff de la radiació va ser formulada per Gustav Kirchoff (1824-1887) el 1859. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
llei de la reflexió
llei de la reflexió
Fotogrametria
- ca llei de la reflexió, n f
- es ley de la reflexión
- en law of reflection
Fotogrametria
Definició
Llei que descriu el procés de reflexió de la llum, segons la qual el raig incident, el raig reflectit i la normal a la superfície de reflexió en el punt d'incidència es troben en el mateix pla i l'angle d'incidència respecte de la normal és igual a l'angle de reflexió.
Nota
- La llei de la reflexió es pot obtenir a partir del principi de Fermat.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
llei de la refracció
llei de la refracció
Fotogrametria
- ca llei de Snell, n f
- ca llei de la refracció, n f sin. compl.
- es ley de la refracción
- es ley de Snell
- en law of refraction
- en Snell's law
Fotogrametria
Definició
Llei que expressa el comportament de la llum quan un raig incideix sobre una superfície que separa dos medis transparents d'índex de refracció diferent, segons la qual el quocient entre el sinus de l'angle d'incidència i el sinus de l'angle de refracció és igual al quocient d'índexs de refracció dels medis.
Nota
-
1. Matemàticament s'expressa com a
<Vegeu imatge>,
on φ i φ' són els angles d'incidència i de refracció, respectivament, i n i n' són els índexs de refracció dels medis corresponents.
2. La llei de Snell ha estat descoberta diverses vegades de manera independent al llarg de la història, però va ser formulada matemàticament de manera definitiva per Willebrod Snell van Royen (1580-1626) el 1621. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
