intèrpret de llenguatge d'ordres
intèrpret de llenguatge d'ordres
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
- ca intèrpret, n m
- ca intèrpret de llenguatge d'ordres, n m
- es intérprete
- es intérprete de lenguaje de comandos
- en command language interpreter
- en parser
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
Definició
Component de programari que, en els programes basats en un llenguatge d'ordres, reconeix els diferents components d'una sentència i en verifica la correcció sintàctica, per a passar-los al mòdul de processament que en duu a terme l'execució.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
interpretabilitat
interpretabilitat
Fotogrametria
- ca interpretabilitat, n f
- es interpretabilidad
- en interpretability
Fotogrametria
Definició
Propietat d'una imatge que permet la identificació o el reconeixement dels objectes que conté.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
interpretació d'agrupaments
interpretació d'agrupaments
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Estadística
- ca interpretació d'agrupaments, n f
- es interpretación de clases
- en cluster labeling
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Estadística
Definició
Procés de donar sentit als agrupaments obtinguts d'una anàlisi d'agrupaments.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
interpretació fotogràfica
interpretació fotogràfica
Cartografia > Teledetecció
- ca fotointerpretació, n f
- ca interpretació fotogràfica, n f sin. compl.
- es fotointerpretación
- es interpretación fotográfica
- fr interprétation photographique
- fr photo-interprétation
- it fotointerpretazione
- en image interpretation
- en photographic interpretation
- de Luftbildinterpretation
- de Photointerpretation
Cartografia > Teledetecció
Definició
Estudi i anàlisi d'un territori mitjançant les fotografies aèries.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
interpretació fotogramètrica
interpretació fotogramètrica
Fotogrametria
- ca interpretació fotogramètrica, n f
- ca fotointerpretació, n f sin. compl.
- es fotogrametría interpretativa
- es fotointerpretación
- es interpretación fotogramétrica
- en interpretative photogrammetry
- en photogrammetric interpretation
- en photointerpretation
Fotogrametria
Definició
Part de la fotogrametria que s'ocupa del reconeixement, la identificació i la discriminació d'entitats geogràfiques i de les seves característiques en una fotografia o en una imatge aèria.
Nota
- Per a extreure informació semàntica i sintàctica, la interpretació fotogramètrica es basa en propietats de la imatge com el to, la forma, la mida i la posició relativa de les entitats, el patró espacial, la textura de la superfície, les ombres, els elements associats o l'efecte estereoscòpic.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
interpretació visual
interpretació visual
Teledetecció
- ca anàlisi visual d'imatges, n f
- ca fotointerpretació, n f sin. compl.
- ca interpretació visual, n f sin. compl.
- es análisis visual de imágenes
- es fotointerpretación sin. compl.
- es interpretación visual sin. compl.
- en visual image analysis
- en photointerpretation sin. compl.
- en visual image interpretation sin. compl.
Teledetecció
Definició
Conjunt de tècniques visuals d'anàlisi d'una imatge emprades per a extreure'n informació.
Aquestes tècniques consisteixen en l'observació del to, la textura, la forma, les dimensions, la ubicació i el context espacial, la disposició i orientació dels elements, etc. L'anàlisi visual d'imatges es pot dur a terme sobre imatges en paper (analògiques en origen o digitals impreses i sobre imatges aïllades en una taula o amb un sistema més o menys sofisticat d'estereoscòpia si les dades ho permeten) o sobre la pantalla d'un ordinador. La darrera opció és avui pràcticament l'única que s'utilitza per la creixent disponibilitat dels sistemes digitals i els seus avantatges (generació de la interpretació directament en suport digital, fàcil combinació amb altres informacions complementàries a la mateixa imatge o amb altres imatges, visió tridimensional si es disposa de dades i sistemes adequats, etc.). El principal avantatge de l'anàlisi visual d'imatges en relació amb l'anàlisi digital d'imatges és la capacitat d'incorporar a la interpretació criteris "intel·ligents", aprofitant els coneixements, experiència, cultura, sentit comú, etc. del fotointèrpret, aspectes encara avui molt difícils d'utilitzar en anàlisi digital d'imatges i que fan que sigui la tècnica d'elecció quan la discriminació fina dels usos del sòl és fonamental. Alhora, l'anàlisi visual d'imatges presenta altres avantatges, com el fet que permet efectuar de forma natural el reconeixement a diferents escales, rotacions, etc. o que obté bons resultats amb classes heterogènies (boscos mixtos, urbanitzacions, etc.). Tanmateix, és cara i poc operativa a llarg termini pel fet que l'única manera d'augmentar el detall espacial, la complexitat de la llegenda o l'actualització de la cartografia és assignant-hi més hores de dedicació dels fotointèrprets.
La denominació fotointerpretació, malgrat que originalment prové de la interpretació de fotografies aèries, pot ser usada com a sinònim de anàlisi visual d'imatges amb independència del fet que la imatge sigui originalment analògica o digital.
Aquestes tècniques consisteixen en l'observació del to, la textura, la forma, les dimensions, la ubicació i el context espacial, la disposició i orientació dels elements, etc. L'anàlisi visual d'imatges es pot dur a terme sobre imatges en paper (analògiques en origen o digitals impreses i sobre imatges aïllades en una taula o amb un sistema més o menys sofisticat d'estereoscòpia si les dades ho permeten) o sobre la pantalla d'un ordinador. La darrera opció és avui pràcticament l'única que s'utilitza per la creixent disponibilitat dels sistemes digitals i els seus avantatges (generació de la interpretació directament en suport digital, fàcil combinació amb altres informacions complementàries a la mateixa imatge o amb altres imatges, visió tridimensional si es disposa de dades i sistemes adequats, etc.). El principal avantatge de l'anàlisi visual d'imatges en relació amb l'anàlisi digital d'imatges és la capacitat d'incorporar a la interpretació criteris "intel·ligents", aprofitant els coneixements, experiència, cultura, sentit comú, etc. del fotointèrpret, aspectes encara avui molt difícils d'utilitzar en anàlisi digital d'imatges i que fan que sigui la tècnica d'elecció quan la discriminació fina dels usos del sòl és fonamental. Alhora, l'anàlisi visual d'imatges presenta altres avantatges, com el fet que permet efectuar de forma natural el reconeixement a diferents escales, rotacions, etc. o que obté bons resultats amb classes heterogènies (boscos mixtos, urbanitzacions, etc.). Tanmateix, és cara i poc operativa a llarg termini pel fet que l'única manera d'augmentar el detall espacial, la complexitat de la llegenda o l'actualització de la cartografia és assignant-hi més hores de dedicació dels fotointèrprets.
La denominació fotointerpretació, malgrat que originalment prové de la interpretació de fotografies aèries, pot ser usada com a sinònim de anàlisi visual d'imatges amb independència del fet que la imatge sigui originalment analògica o digital.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
interrogació de mapes
interrogació de mapes
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Consulta
- ca interrogació de mapes, n f
- es interrogación de mapas
- en map query
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Consulta
Definició
Operació consistent a interactuar sobre la vista que mostra els elements d'una o més capes amb l'objectiu de recuperar informació associada a aquests elements.
Nota
- La forma bàsica d'interrogació de mapes és l'operació de identificar.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
interrupció
interrupció
Cartografia > Geodèsia
- ca discontinuïtat, n f
- ca interrupció, n f sin. compl.
- es discontinuidad
- es interrupción
- fr discontinuité
- it interrotto
- en discontinuation
- de Ungleichförmigkeit
Cartografia > Geodèsia
Definició
Estratègia aplicada a algunes projeccions consistent a tallar parcialment els mapes, principalment planisferis, de manera que diferents zones d'interès quedin centrades en el sistema de projecció i s'eviti al màxim l'anamorfosi.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
intersecció
intersecció
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica
- ca intersecció, n f
- es intersección
- en intersection
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica
Definició
Operació de conjunts que genera el subconjunt d'elements comuns als conjunts originals, equivalent a l'operació lògica AND.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
intersecció
intersecció
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Geometria i topologia
- ca intersecció, n f
- es intersección
- en intersection
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Geometria i topologia
Definició
Punt on es creuen dues línies, que correspon a la solució del sistema d'equacions de les rectes respectives.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
