Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionaris cartogràfics

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  interpolació, n f
  • es  interpolación
  • en  interpolation

Fotogrametria

Definició
Procediment d'estimació de valors que, a partir de valors donats d'una funció en uns certs punts, permet determinar aproximadament els valors de la funció en punts intermedis als donats.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  interpolació, n f
  • es  interpolación
  • en  interpolation

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística

Definició
Estimació dels valors d'una superfície d'una variable en posicions no conegudes a partir dels valors dels punts de mostreig propers.

Nota

  • No s'ha de confondre la interpolació amb l'estimació de la densitat.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  interpolació, n f
  • es  interpolación
  • fr  interpolation
  • it  interpolazione
  • en  interpolation
  • de  Interpolation

Cartografia > Estadística i matemàtica

Definició
Acció i efecte d'interpolar.

Nota

  • En l'elaboració de mapes temàtics, la interpolació s'aplica, principalment, per a obtenir el traçat d'isopletes.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  interpolació adaptativa del pla de color, n f
  • es  interpolación adaptativa del plano de color
  • en  adaptive color plane interpolation

Fotogrametria

Definició
Interpolació per gradient que incorpora la primera derivada per a la informació de luminància i la segona derivada per a la saturació.

Nota

  • La interpolació adaptativa del pla de color va ser proposada per James I. Hamilton i John I. Adams el 1997.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  interpolació inexacta, n f
  • ca  interpolació aproximada, n f sin. compl.
  • es  interpolación aproximada
  • es  interpolación inexacta
  • en  approximate interpolation
  • en  inexact interpolation

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística

Definició
Interpolació en què els valors estimats en els punts de mostreig no coincideixen amb els valors observats.

Nota

  • Les diferències entre els valors estimats i els valors observats s'utilitzen com a indicadors de la bondat de la funció d'interpolació obtinguda.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  interpolació basada en la mediana, n f
  • es  interpolación basada en la mediana
  • en  median based interpolation

Fotogrametria

Definició
Interpolació bilineal dels tres colors, seguida del filtratge de les diferències entre vermell i verd i entre blau i verd amb un filtre de mediana, i de l'addició de la imatge filtrada als valors originals.

Nota

  • La interpolació basada en la mediana va ser proposada per W. T. Freeman el 1988.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  interpolació basada en to constant, n f
  • es  interpolación basada en el tono constante
  • en  constant hue based interpolation

Fotogrametria

Definició
Interpolació en què s'assigna la luminància al verd, i la saturació al vermell i el blau, de manera que primer es calcula el valor del verd per interpolació bilineal i, a continuació, es realitza la interpolació dels valors de to per a calcular els valors del vermell i el blau.

Nota

  • 1. La interpolació basada en to constant es fonamenta en la interpolació bilineal i en la premissa que les relacions entre els tons dins d'una imatge són constants.

    2. Va ser proposada per David R. Cok el 1987.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  interpolació bicúbica, n f
  • ca  convolució cúbica, n f sin. compl.
  • es  interpolación bicúbica
  • es  convolución cúbica sin. compl.
  • en  bicubic interpolation
  • en  cubic convolution sin. compl.

Teledetecció > Georeferenciació

Definició
Remostreig que calcula el valor d'una cel·la ponderant els valors de les setze cel·les més properes a la coordenada que el model de correspondència geomètrica ha indicat, sempre que aquesta distància sigui menor o igual a 2c√2, on c és el costat de cel·la.

Si la distància és superior es pren un sensedades.

La interpolació bicúbica implica el càlcul de 5 funcions cúbiques i té, doncs, uns requisits computacionals més elevats que altres mètodes de remostreig, alhora que comporta l'alteració dels ND originals (fins i tot per sobre o per sota dels valors del setze veïns). Per l'alteració dels valors (radiometria, codis de colors) originals que causa, és un procediment no indicat en imatges destinades a classificació digital d'imatges per a obtenir mapes categòrics i no aplicable a imatges en pseudocolor, però que proporciona un aspecte visualment molt agradable per la gran suavització que comporta i que pot donar bons resultats en el remostreig d'imatges destinades a obtenir variables contínues (temperatura, biomassa, etc.).

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  interpolació bicúbica, n f
  • es  convolución bicúbica
  • es  interpolación bicúbica
  • es  interpolación de segundo orden
  • es  interpolación por convolución cúbica
  • en  bicubic convolution
  • en  bicubic interpolation
  • en  cubic convolution interpolation
  • en  second-order interpolation

Fotogrametria

Definició
Interpolació en la qual s'assigna a un píxel la mitjana dels nivells digitals dels setze píxels veïns més propers, ponderada segons la distància, utilitzant un polinomi bicúbic.

Nota

  • La interpolació bicúbica modifica els nivells originals, particularment en àrees de gradient elevat, dona lloc a una reducció del contrast i no produeix esglaonament de vores.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  interpolació bilineal, n f
  • es  interpolación bilineal
  • es  interpolación de primer orden
  • en  bilinear interpolation
  • en  first-order interpolation

Fotogrametria

Definició
Interpolació en la qual s'assigna a un píxel la mitjana dels nivells digitals dels quatre píxels veïns més propers, ponderada segons la distància.

Nota

  • 1. La interpolació bilineal modifica els nivells originals, dona lloc a una reducció del contrast i no produeix esglaonament de vores.

    2. Aquesta interpolació s'anomena bilineal per l'ús de valors en les dues direccions ortogonals.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8