Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de religions

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  concili d'Efes, n m

Cristianisme

Definició
Tercer concili ecumènic de l'Església, celebrat l'any 431, en el qual es va debatre la unitat de Jesucrist en les seves dues naturaleses, humana i divina, i es va mantenir l'afirmació que és Fill de Déu i Fill de Maria alhora.

Nota

  • Enfront d'aquesta única filiació s'hi posicionava el nestorianisme.
  • ca  concili de Calcedònia, n m

Cristianisme

Definició
Quart concili ecumènic de l'Església, celebrat l'any 451, en el qual es va condemnar la doctrina monofisita i es va proclamar la doctrina de les dues naturaleses de Jesucrist.

Nota

  • Algunes comunitats hi estaven en desacord, cosa que, a la llarga, va provocar ruptures en el si de l'Església. Al concili de Calcedònia, la seu de Jerusalem va ser elevada a patriarcat i va quedar constituïda la pentarquia­, els cinc patriarcats de l'Església, en aquest ordre: Roma, Constantinoble, Alexandria, Antioquia i Jerusalem.
  • ca  concili de Trento, n m

Catolicisme

Definició
Concili ecumènic celebrat a Trento de manera discontínua entre els anys 1545 i 1563.

Nota

  • El concili de Trento és un dels concilis ecumènics més importants de la història de l'Església catòlica. Un dels grans promotors va ser Carles V, que volia pacificar les relacions entre els corrents reformistes i catòlics del seu imperi. Des d'aquest punt de vista, el concili va ser un fracàs, atès que les faccions protestants pràcticament no hi van participar. El concili, a més de promoure una sèrie de decrets disciplinaris (per exemple, va exigir al clergat el compliment de l'obligació del celibat i va prescriure la creació de seminaris per a la formació del clergat), es va ocupar també de definir amb precisió alguns dogmes en resposta a qüestions discutides pel moviment reformista. Es va establir, per exemple, que la revelació es trobava també en la tradició eclesiàstica enlloc de només en la Bíblia i es va fixar en set el nombre de sagraments. En clara oposició a les interpretacions de Luter i Zwingli, es va reafirmar el dogma de la transsubstanciació, que afirma que durant l'eucaristia el pa i el vi esdevenen veritablement el cos i la sang de Jesucrist. El concili de Trento, doncs, va separar clarament l'Església catòlica i les esglésies protestants i va fonamentar un moviment de reacció a la Reforma protestant: la Contrareforma.
  • ca  concili ecumènic, n m

Cristianisme

Definició
Reunió de tots els bisbes per a legislar o decidir sobre qüestions de fe o eclesiàstiques, acceptades pel conjunt de l'Església.

Nota

  • Els quatre primers concilis de la història, en els quals es van definir qüestions importants de la doctrina cristiana, són acceptats per gairebé totes les confessions. Els set primers, l'últim dels quals va tenir lloc el 787, són reconeguts com ecumènics tant per l'Església ortodoxa com per la catòlica, ja que van tenir lloc abans que aquestes esglésies se separessin l'any 1054. L'Església ortodoxa considera que no es pot qualificar d'ecumènic cap concili posterior a aquesta data. Per a l'Església catòlica, en canvi, s'han continuat celebrant concilis ecumènics que han reunit el conjunt de bisbes catòlics, convocats pel papa.
  • ca  concili II del Vaticà, n m

Catolicisme

Definició
Darrer concili ecumènic de l'Església catòlica, celebrat entre els anys 1962 i 1965.

Nota

  • El concili II del Vaticà va significar una renovació important de l'Església per a adaptar-la al món modern, amb reformes en la litúrgia, potenciació del paper dels laics i obertura a les altres esglésies cristianes, amb repercussions que duren fins avui.
  • ca  concordat, n m

Catolicisme

Definició
Tractat entre el papa i un sobirà o un govern per regular afers eclesiàstics d'interès comú.
  • ca  conferència episcopal, n f

Catolicisme

Definició
Organisme de l'Església catòlica que aplega i coordina tots els bisbes d'un estat o una regió eclesiàstica.

Nota

  • La conferència episcopal no és pròpiament un òrgan de govern, ja que depèn en gran manera del papa i dels seus representants. Les conferències episcopals sorgeixen al començament del segle XIX i s'organitzen definitivament a partir del concili II del Vaticà.
  • ca  confirmació, n f

Cristianisme

Definició
Cerimònia en la qual es confirma o es reforça la relació amb Déu establerta en el baptisme.

Nota

  • En les esglésies ortodoxes i en la catòlica la confirmació constitueix un dels sagraments, però no pren exactament la mateixa forma en ambdues. Per exemple, en les esglésies ortodoxes forma una celebració amb el baptisme, mentre que en el catolicisme se sol retardar fins que l'infant arriba a l'adolescència. En aquelles denominacions protestants que practiquen el baptisme dels infants, la confirmació implica la renovació dels vots del baptisme i una professió personal de fe.
  • ca  Confuci

Religions de la Xina i el Japó

Definició
Filòsof i reformador de costums xinès, que va viure al segle V aC i és considerat el fundador del confucianisme.

Nota

  • El pensament de Confuci no se centra en qüestions metafísiques sinó que fa èmfasi en l'ètica. Així, proposa alguns valors i formes de conducta (benevolència, amor familiar, obediència, honorabilitat, etc.) i el seguiment de determinats ritus.
  • Confuci és el nom llatinitzat de Kong Fuzi, 'mestre Kong'.
  • ca  confucianisme, n m

Religions de la Xina i el Japó

Definició
Doctrina filosòfica i moral basada en la doctrina de Confuci.

Nota

  • Juntament amb el taoisme i el budisme, el confucianisme és un dels tres grans corrents que han conformat la cultura, la societat i el pensament xinesos. En certa manera, el confucianisme no es pot considerar una religió, ja que no es fonamenta tant en la fe i la transcendència com en la moral, individual i col·lectiva. Tanmateix, va esdevenir la religió oficial de la Xina en un procés que es va iniciar al segle II aC, època en què va ser establert com a culte imperial. Es va començar a venerar la figura de Confuci i la seva doctrina es va anar barrejant amb creences i supersticions populars. Al segle XI va tenir lloc una important reelaboració del confucianisme, especialment en l'aspecte metafísic, anomenada neoconfucianisme.