Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de religions

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  cosmogonia, n f

Ciències de la religió

Definició
Explicació de l'origen del món associat al mite i la religió, que forma part del pensament mític prefilosòfic i precientífic.

Nota

  • L'explicació de l'origen del món des de la ciència -basada en l'observació i l'experimentació- constitueix la cosmologia científica.
  • ca  creativitat religiosa, n f

Ciències de la religió

Definició
Capacitat de ser creatiu i innovador en l'àmbit de l'experiència religiosa i de l'espiritualitat.

Nota

  • El concepte de creativitat religiosa és propi de les ciències de les religions, especialment de l'antropologia de la religió, la psicologia de la religió i la sociologia de la religió. Segons aquest concepte, no cal limitar-se a repetir i a reinterpretar, de manera que, si escau, es pot generar i oferir noves formes d'experiència i d'organització religiosa i espiritual a partir de l'estudi i la recerca sistemàtics i independentment de la vinculació personal confessional. Aquest nou enfocament s'ha reforçat pels nous desplaçaments que el fet religiós està vivint, per l'afirmació de l'opcionalitat irreversible del fet religiós (Charles Taylor), la despatrimonialització i liberalització progressiva del fet religiós provocada fonamentalment pel creixent pluralisme cultural i religiós, i per l'afirmació que les tradicions religioses són processos vius i que l'espiritualitat no és primordialment descriptiva sinó transformativa; asseveració feta per alguns investigadors importants vinculats a la psicologia humanista i transpersonal i al Californian Institute of Integral Studies.
  • ca  credo, n m

Ciències de la religió

Definició
Fórmula condensada que expressa la identitat religiosa d'un grup, compendia la seva concepció de Déu i delimita la frontera social dels seus membres.

Nota

  • Amb el credo, els creients proclamen el contingut de la seva fe (caràcter teològic), amb la qual cosa s'uneixen entre ells i alhora se separen d'altres grups religiosos (caràcter social). Així, per exemple, tot i que l'hinduisme no ha sentit l'exigència de formular la seva fe en un credo, el desenvolupament de les Upanisad ha pogut introduir un tipus de professió de fe bàsica: la identitat de l'atman amb el brahman. D'altra banda, certs grups budistes han elaborat una confessió, com ara la doctrina de les "Tres Joies" o valors de la persona religiosa: "Em refugio en el Dharma, em refugio en el Buda i em refugio en la sangha". Les religions monoteistes són les úniques que tenen una confessió de fe estricta amb la qual formulen la seva visió de Déu. Encara que el judaisme no posseeixi una confessió oficial, el xemà pot ser-ne un equivalent; l'islam, al seu torn, ha elaborat la xahada, mentre que el cristianisme ha fixat la seva fe en dos credos principals: el credo dels apòstols­ i el credo nicenoconstantinopolità­.
  • ca  credo dels apòstols, n m

Cristianisme

Definició
Símbol de fe que és una de les variants de l'antiga professió de fe baptismal de l'Església romana, difós a Occident sobretot a partir del segle VIII.

Nota

  • El credo dels apòstols és recitat per l'Església catòlica i per diverses esglésies de la Reforma.
  • ca  credo nicenoconstantinopolità, n m

Cristianisme

Definició
Símbol de fe establert en els concilis de Nicea, l'any 325, i Constantinoble, el 381, a partir de símbols anteriors.

Nota

  • El credo nicenoconstantinopolità és el símbol de fe universal i ecumènic, rebut i recitat per totes les esglésies, d'Orient i d'Occident. A Occident hi fou afegit, en referència a la processió de l'Esperit Sant, el filioque­ ('i del Fill'), afegitó que començà en el III concili de Toledo (589) i que es difongué per Occident, mentre que l'Orient conserva la forma original.
  • ca  creença, n f

Ciències de la religió

Definició
Allò que hom creu.

Nota

  • Les creences es manifesten mitjançant un conjunt de paraules, expressions, idees i fórmules que expressen la fe. El conjunt de creences de cadascuna de les religions constitueix el que tenen d'específic i el que les distingeix.
  • ca  Jesucrist
  • ca  Jesús
  • ca  Crist sin. compl.

Cristianisme

Definició
Figura central del cristianisme, considerat pels seus seguidors fill de Déu i el Messies que esperaven els jueus.

Nota

  • Nascut a Betlem (ca. 4 aC), Jesucrist es descriu com a fill de Josep i Maria, encara que aquesta el va concebre miraculosament tot conservant la virginitat. Va créixer a Natzaret, motiu pel qual sovint és anomenat Jesús de Natzaret, i va rebre una bona educació religiosa. Vers l'any 27 va començar a predicar, sobretot entre els pobres i marginats de la seva societat, i va formar un grup de seguidors al seu voltant. Va exercir aquesta activitat, durant la qual se li atribueixen curacions i altres miracles, sobretot a Galilea, fins que es va dirigir a celebrar la Pasqua a Jerusalem. Allà va ser acusat de blasfèmia per les autoritats jueves, condemnat a mort pels romans i crucificat, segurament l'any 29 o 30. Després de la seva mort, els deixebles van manifestar que havia ressuscitat.
  • ca  cristadelf | cristadelfa, n m, f
  • ca  germà de Crist | germana de Crist, n m, f
  • ca  tomasista, n m, f

Esglésies lliures

Definició
Membre de la comunitat cristiana anomenada Cavallers de Crist.
  • ca  cristià | cristiana, n m, f

Cristianisme

Definició
Seguidor del cristianisme.

Nota

  • Els cristians troben la salvació definitiva de Déu en Jesucrist, el Crist -d'on prové el nom de cristians. Els cristians descobreixen que la vida de Jesucrist els afecta i resulta decisiva per a la seva pròpia opció de vida a la Terra i també per a la vida del més-enllà.
  • ca  cristià -ana, adj

Cristianisme

Definició
Relatiu o pertanyent al cristianisme.