Argot culinari i gastronòmic

Peix de perfil molt asimètric, cos quasi circular, ulls al costat esquerre -que és el que queda a la part de dalt quan el peix està en la seva posició normal de repòs sobre el costat dret al fons arenós del mar-, pell nua i cos jaspiat de blanc i negre. Presenta una única aleta dorsal que circumda totalment el cos. Peix blanc. És sens dubte el rei dels peixos plans. La major part dels rèmols mesuren entre 40 i 50 cm i pesen de 2 a 4 kg, però alguns, que no per això són menys delicats, arriben als 90 cm i als 20 quilos. Les deixalles sempre són importants: prop del 50% del seu pes. La seva carn, blanca, fullada i ferma, molt fina i saborosa, fa que, igual que antany, els grans caps de cuina li donin la preferència en les seves creacions. Al llarg de la historia, el rèmol ha servit per a presidir les taules més opulentes de les ocasions més assenyalades i especials de la humanitat. És un peix que s'ha de tractar amb molta delicadesa. Molt indicat per a preparacions senzilles, al forn, escalfat o a la graella, acompanyat de salses suaus.

Peix de perfil molt asimètric, cos quasi circular, ulls al costat esquerre -que és el que queda a la part de dalt quan el peix està en la seva posició normal de repòs sobre el costat dret al fons arenós del mar-, pell nua i cos jaspiat de blanc i negre. Presenta una única aleta dorsal que circumda totalment el cos. Peix blanc. És sens dubte el rei dels peixos plans. La major part dels rèmols mesuren entre 40 i 50 cm i pesen de 2 a 4 kg, però alguns, que no per això són menys delicats, arriben als 90 cm i als 20 quilos. Les deixalles sempre són importants: prop del 50% del seu pes. La seva carn, blanca, fullada i ferma, molt fina i saborosa, fa que, igual que antany, els grans caps de cuina li donin la preferència en les seves creacions. Al llarg de la historia, el rèmol ha servit per a presidir les taules més opulentes de les ocasions més assenyalades i especials de la humanitat. És un peix que s'ha de tractar amb molta delicadesa. Molt indicat per a preparacions senzilles, al forn, escalfat o a la graella, acompanyat de salses suaus.

Peix blanc que es troba durant tot l'any. A causa de la seva gran semblança física, el rèmol de riu i la pelaia se solen confondre entre si, de manera que reben denominacions creuades en els diferents punts de pesca i comercialització de l'extens mapa peninsular. Normalment, el rèmol de riu pot mesurar 70 cm de llargària, i supera de molt les dimensions de la pelaia. Totes dues són espècies de carn força apreciada però no tan fina com el llenguado i el rèmol autèntic i, a vegades, suplanten fraudulentament suposats rèmols de mar més o menys autèntics. Culinàriament admeten les mateixes preparacions que el llenguado, però no són comparables en plats de confecció delicada. Tant el rèmol de riu com la pelaia coexisteixen amb un gran nombre de peixos plans, d'aspecte semblant, però de distinta qualitat comercial.

Peix de perfil molt asimètric, cos quasi circular, ulls al costat esquerre -que és el que queda a la part de dalt quan el peix està en la seva posició normal de repòs sobre el costat dret al fons arenós del mar-, pell nua i cos jaspiat de blanc i negre. Presenta una única aleta dorsal que circumda totalment el cos. Peix blanc. És sens dubte el rei dels peixos plans. La major part dels rèmols mesuren entre 40 i 50 cm i pesen de 2 a 4 kg, però alguns, que no per això són menys delicats, arriben als 90 cm i als 20 quilos. Les deixalles sempre són importants: prop del 50% del seu pes. La seva carn, blanca, fullada i ferma, molt fina i saborosa, fa que, igual que antany, els grans caps de cuina li donin la preferència en les seves creacions. Al llarg de la historia, el rèmol ha servit per a presidir les taules més opulentes de les ocasions més assenyalades i especials de la humanitat. És un peix que s'ha de tractar amb molta delicadesa. Molt indicat per a preparacions senzilles, al forn, escalfat o a la graella, acompanyat de salses suaus.

Planta semblant a la bleda, d'arrel carnosa i grossa, de polpa blanca rica en sacarosa, de la qual existeixen moltes varietats. Algunes són cultivades per a la indústria sucrera i per a les destil·leries, altres com a farratge per al bestiar. Sols la bleda-rave d'horta, de carn molt fina i vermella, s'utilitza com a hortalissa (i accessòriament com a colorant alimentari). Les fulles amb prou feines es consumeixen, però, malgrat tot, poden preparar-se com els espinacs. La seva arrel rica en sucre, en vitamines i en calci, es menja crua (ratllada), però sobretot cuita, quasi sempre freda com a entremès, a rodanxes, i de vegades calenta (com a guarnició dels plats de caça, o a daus en sopes).

Sotmetre una cosa ja molta a una segona molta, per ser la primera massa grollera.

Plata o peixera de forma quadrada o trapezoidal destinada a la cocció en brou curt de grans peixos plans, com ara el rèmol (d'on li ve el nom).

Fer tornar tou. Una carn, encara que sigui de bona qualitat, està molt dura en les hores següents a la mort de l'animal a l'escorxador. És possible fer-la més tendra amb diversos procediments (sense comptar amb els aparells anomenats estovadors, que estan prohibits). L'emmagatzematge de la carn a baixa temperatura (entre 0 i 2 ºC) desemboca en el seu assentament, mortificant-la. L'ús d'una paleta de metall permet aplanar les peces petites, la qual cosa les fa més tendres. La immersió més o menys perllongada dins una marinada o una salmorra entendreix les carns. La introducció de bastonets de cansalada dins un tros de carn grassa, a més d'estovar-la, la fa més saborosa. De manera general, la cocció perllongada, el xup-xup a poc foc, estova els aliments.

Esdevenir moll, tou, bla, un aliment, un menjar o una preparació que s'hauria de mantenir sec, cruixent.

Residu que resta després d'esprémer i treure el suc a diferents productes (pomes, olives, raïms, canya de sucre, etc.)