Argot culinari i gastronòmic

Plat de peixets ben enfarinats i fregits amb oli força calent, que se serveix com a tapa o d'entrant.

Planta herbàcia anual de la família de les crucíferes, de flors blanques i de fruits en càpsula, que es menja crua i amanida.

Ventre del bacallà salat, que és la part situada a cada costat del llom del peix.

Part anterior sortint de la cara de certs mamífers i peixos, on hi ha la boca i els forats del nas. En el porc i el vedell, junt amb els peus, són parts apreciades per a preparar plats més aviat rurals, fins i tot casolans, com ara el cap i pota, els peus de ministre o de senyor, etc. Prèviament bullits, guarneixen qualsevol plat guisat de llegums, especialment mongetes seques, i poden ser la base d'altres preparacions fredes o calentes.

Peix de l'ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, que té el musell gros i un aspecte molt semblant al sard, però amb el morro molt llarg. Admet les mateixes preparacions que el sard. És de forma aplanada i de color blanquinós ratllat de fosc.

Varietat d'oliva i d'olivera que es cultiva a la comarca de Tortosa.

Varietat de pebre molt bo per a confitar.

Embotit d'origen italià i especialitat de Bolonya. Consisteix en una gran botifarra cuita en sec, lleugerament fumada i feta a base de carn de porc capolada (o de carns barrejades), o de carn i despulles d'escorxador. De vegades es guarneix la preparació d'olives verdes o pistatxos. Té un diàmetre de 15 cm o més i, en tallar-la, presenta una pasta fina i clara, en la qual es reparteixen dauets minúsculs de cansalada grassa. Se serveix com a entremès en rodanxes molt fines.

Vas de fang, de pedra, de marbre, de porcellana gruixuda o de metall, etc. rodó, de cavitat semiesfèrica i de mida variable, en el qual mitjançant un picó o mà de morter es matxuquen i trituren substàncies fragmentades dels aliments que es volen reduir a pasta o a pols: alls, ametlles, avellanes, bitxos, galetes, nyores, pa, safrà, etc. El morter a la cuina es remunta a l'antiguitat més remota, però s'ha anat substituint a poc a poc per uns estris més moderns, que també es van fent inútils per la difusió de productes ja polvoritzats. Però segueix essent molt útil per a la realització d'algunes receptes, com les dels farciments i de les mantegues compostes, així com per a l'allioli, el romesco, la brandada, etc. En les cuines del Tercer Món, el morter (molt més gran que els nostres) segueix essent molt emprat. És l'instrument imprescindible per a xafar les nombroses espècies que formen la base de la seva alimentació: cereals, arrels i tubercles, llenties, mandioca, blat de moro, etc.

Plat mallorquí compost de carn capolada o esclafada al morter, amb greix de gallina o de porc.