Argot culinari i gastronòmic

Mescla d'espècies d'origen indi, presentada en pols, en pasta o en pomada. La composició de la forma de la pols del curri està fixada amb tamarinde (34 g), deba (44 g), coriandre (20 g), bitxo picant (5 g), pebre (2 g), cúrcuma (3 g) alfolba (3 g), comí (2 g) i mostassa (2 g). A l'Índia cada cuiner prepara el seu curri (com a Tarragona el romesco), i els components varien segons la casta, la regió i l'ocupació de cada família. Hi ha tres maneres de preparar el curri: a la indiana (carn trossejada i brasejada amb cebes i curri); a la xinesa (carn esbocinada macerada amb curri i finalment ofegada), i a l'anglesa (estofat clàssic empolsat de curri). El curri també pot realçar una sopa, uns llegums secs, hortalisses, una maionesa per al peix o una mantega composta. Hi ha també una salsa al curri que porta mantega, ceba, farina, brou de carn, llorer, farigola, pols de curri (és clar), i, finalment, nata i suc de llimona. Indicada principalment per a carns, també es fa servir per a altres plats.

Plat condimentat i acolorit de groc amb curri.

Porció d'una substància que sobresurt del recipient que la conté.

Omplir enterament, del tot, el buit d'alguna cosa.

Dit d'una cosa, atuell, estri, etc., ple a vessar.

Omplir un recipient fins a formar curull, fins a vessar.

Plat típic del nord d'Àfrica, fet a base de sèmola de blat dur, de vegades d'ordi o de blat verd. És el plat nacional de tres països: el Marroc, Algèria i Tunísia. Hi ha molta literatura entorn d'aquest plat i una multitud de receptes per a preparar-lo. És l'equivalent de la nostra escudella. Es fa de carn i peix, mai amb porc.

Recipient d'acer inoxidable, d'alumini, fins i tot de fang envernissat, en què els habitants del nord d'Àfrica, de la zona anomenada Magrib, couen el plat anomenat cuscús, equivalent a la nostra escudella i carn d'olla (però sense l'omnipresent porc d'Europa). Està constituït per dues parts que s'ajunten entre si. La part inferior és una mena de marmita, gairebé sempre panxuda i proveïda de nanses; s'hi aboca el brou de carn o simplement aigua. La part superior té el fons foradat (com una escorredora), amb forats molt petits, i rep la sèmola i els aliments, que s'han de coure al vapor. La cuscussera es tanca amb una tapa, també plena de forats (de vegades no és una tapadora normal), per a l'evacuació del vapor. Fins fa poc desconegut, és un estri en auge al nostre país, a causa de la gran immigració que s'està produint per part de famílies magribines que acaben residint aquí. S'utilitza també per a tota mena de coccions al vapor. És un estri amb futur i que caldrà tenir en compte.