Argot culinari i gastronòmic

Fruit del cirerer, drupa petita, globular o rodona, molt dolça. Els cirerers són originaris de l'Àsia i a l'edat mitjana els van introduir a Europa els croats. Les cireres, més o menys calòriques (de 60 a 80 calories per 100 g), són riques en sucre, en sals minerals (potassi) i en vitamines A i B. Les cues de les cireres i les flors del cirerer es prenen en infusió. Les cireres s'utilitzen molt en pastisseria, no tant en la cuina, i també en la fabricació d'alguns licors alcohòlics, com ara el marrasquí i el kirsch, fets amb la varietat amargant, de gust àcid i amarg. També guarneixen carns, sobretot caça de pèl i aviram. Confitades, són indispensables per als pastissos d'origen anglès: els cakes.

Fruit de l'arboç, planta silvestre que es troba als boscos d'alzinars (les Gavarres), de fulles verdes tot l'any. Recorda la cirera comuna, però no té pinyol. Té uns petits puntets que raspen, i una textura farinosa i una mica dolça. S'ha de menjar crua, acabada de collir. Se'n fan melmelades i es recobreixen pastissos amb els fruits sencers o partits.

Fruit de l'arboç, planta silvestre que es troba als boscos d'alzinars (les Gavarres), de fulles verdes tot l'any. Recorda la cirera comuna, però no té pinyol. Té uns petits puntets que raspen, i una textura farinosa i una mica dolça. S'ha de menjar crua, acabada de collir. Se'n fan melmelades i es recobreixen pastissos amb els fruits sencers o partits.

Fruit de l'arboç, planta silvestre que es troba als boscos d'alzinars (les Gavarres), de fulles verdes tot l'any. Recorda la cirera comuna, però no té pinyol. Té uns petits puntets que raspen, i una textura farinosa i una mica dolça. S'ha de menjar crua, acabada de collir. Se'n fan melmelades i es recobreixen pastissos amb els fruits sencers o partits.

Bitxo molt petit que recorda les cireres, amb una picantor fortíssima. Se sol cultivar en testos (torretes) com a planta decorativa. El seu ús en cuina és força limitat, de tant com pica.

Practicar algunes incisions obliqües i poc fondes en la superfície d'un peix rodó (verat en particular). L'operació facilita la cocció a la brasa i a la paella. Pel que fa a les hortalisses i a les herbes cisellades, aquestes són tallades en trossets petits, en làmines o en dauets minúsculs.

Arbre del gènere Citrus. Es conrea pels fruits, molt apreciats com a aliment, i per les flors. Entre els cítrics més coneguts cal esmentar el taronger, el llimoner, el mandariner, el pomer, el naronger i el bergamoter. Els cítrics són poc energètics (unes 40 cal per 100 g), però tenen moltes vitamines i calci. Tots provenen de l'Àsia i els van portar durant l'edat mitjana a Europa durant les croades.

Fruit d'un cítric (taronja dolça, taronja amargant, bergamota, pomelo, mandarina, clementina, llimona, llima i poncem). Els cítrics, originaris de l'Àsia, han estat difosos pel món des dels països mediterranis, particularment d'Espanya. Són fruits rics en vitamina C i en potassi, i tenen un sabor més o menys àcid. Algunes receptes culinàries els associen amb les carns i les aus (porc i ànec, principalment), però allà on els cítrics ocupen un lloc de primera fila és en la indústria alimentària (com ara sucs, naturals o concentrats), en olis extrets de la pell i de les llavors dels fruits, etc.

Confitura elaborada amb els fruits del poncemer.

Cereal emprat per a la fabricació de pinsos compostos, però també en l'alimentació humana, en forma de farina no panificable, de sèmola i de flocs, que es consumeixen amb llet en els desdejunis, i també en la fabricació de bescuits i galetes, especialment per a les persones sotmeses a algun règim alimentari o dieta. És el cereal més ric en proteïnes i en matèries grasses. També conté elements minerals i vitamines, i és singularment energètic.