Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  escafocefàlia, n f
  • ca  cimbocefàlia, n f sin. compl.
  • ca  sinostosi sagital, n f sin. compl.
  • ca  tectocefàlia, n f sin. compl.
  • es  escafocefalia
  • fr  scaphocéphalie
  • en  scaphocephalism
  • en  scaphocephaly

Malalties i síndromes

Definició
Craniosinostosi parcial que afecta la sutura sagital i determina un crani de quilla a causa dels parietals que formen un díedre. Pot evolucionar cap a una turricefàlia compensadora i anar acompanyada d'hipertensió endocranial i retard mental.
  • ca  tectoespinal, adj
  • ca  espinotectal, adj sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Que s'estén des del sostre del mesencèfal cap a la medul·la espinal.
  • ca  tectònic -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Cirurgia > Cirurgia plàstica, reparadora i estètica

Definició
Relatiu o pertanyent a la cirurgia plàstica o a la cirurgia de la restauració de les parts caigudes.
  • ca  tector tectriu, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Dit de les estructures anatòmiques que fan la funció de sostre o de coberta.
  • ca  membrana tectòria del conducte coclear, n f
  • ca  membrana de Corti, n f sin. compl.
  • ca  tectori, n m sin. compl.

Anatomia > Histologia, Otorrinolaringologia

Definició
Formació cuticular, constituïda per una substància hialina, homogènia i fortament refringent, que se situa davant de la membrana reticular i cobreix com aquesta l'òrgan de Corti.

Nota

  • La denominació tectori prové del llatí tectorium 'allò que serveix per a recobrir'.
  • ca  tectorial, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Otorrinolaringologia

Definició
Relatiu o pertanyent al tectori.
  • ca  tecte, n m
  • ca  coberta, n f sin. compl.
  • ca  embolcall, n m sin. compl.
  • ca  tèctum, n m sin. compl.
  • ca  tegmen, n m sin. compl.
  • es  envoltura
  • fr  enveloppe
  • en  envelope

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Qualsevol estructura anatòmica en forma de sostre.

Nota

  • La denominació tecte prové del llatí tectum 'sostre'.
  • La denominació tegmen prové del llatí tegmen 'coberta'.
  • ca  tedizolid, n m
  • es  tedizolid
  • fr  tédizolid
  • en  tedizolid
  • CAS  856866-72-3

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
antibiòtic oxazolidinònic
  • ca  politetrafluoroetilè, n m
  • ca  tefló, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia, Disciplines de suport > Química, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Poliolefina perfluorada derivada del tetrafluoroetilè. En medicina és emprat en la fabricació de diverses pròtesis i empelts vasculars artificials, i en la fixació esquelètica. Comercialment és conegut com a tefló. La seva fórmula és (C2F4)n.
  • ca  tefrilòmetre, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Tub de vidre graduat que serveix per a mesurar el gruix de la capa de substància grisa del cervell.

Nota

  • La denominació tefrilòmetre està formada a partir del grec tephrós 'cendrós' i hýle 'matèria' i de -metre.