Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  tecodont -a, adj

Odontoestomatologia

Definició
Que té les dents implantades en els alvèols dels ossos destinats a allotjar-les.
  • ca  tecoestegnosi, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Contracció o estenosi d'una beina tendinosa.

Nota

  • La denominació tecoestegnosi està formada a partir del grec théke 'beina' i stégnosis 'encongiment'.
  • ca  tecoma, n m
  • en  thecoma

Anatomia > Histologia, Anatomia patològica

Definició
Tumor de cèl·lules tecals, rarament maligne i gairebé sempre unilateral. És un tumor feminitzant, degut a la producció d'estrògens.
  • ca  tumor de cèl·lules tecals, n m
  • ca  tecoma, n m sin. compl.
  • ca  tumor de la teca, n m sin. compl.
  • ca  tumor de Löffler-Priesel, n m sin. compl.
  • en  thecoma

Anatomia patològica, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Tumor de l'ovari, benigne, unilateral, que apareix després de la menopausa. És semblant al fibroma i se'n distingeix per contenir grups de cèl·lules riques en lípids derivades de les tecals.
Tumor de cèl·lules tecals, rarament maligne i gairebé sempre unilateral. És un tumor feminitzant, degut a la producció d'estrògens. ((tecoma))
  • ca  tecomatosi, n f
  • en  thecomatosi

Ginecologia i obstetrícia, Oncologia i radioteràpia

Definició
Hiperplàsia difusa de l'estroma ovàric.
  • ca  tectal, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Relatiu o pertanyent a un tecte.
  • ca  tecte, n m
  • ca  coberta, n f sin. compl.
  • ca  embolcall, n m sin. compl.
  • ca  tèctum, n m sin. compl.
  • ca  tegmen, n m sin. compl.
  • es  envoltura
  • fr  enveloppe
  • en  envelope

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Qualsevol estructura anatòmica en forma de sostre.

Nota

  • La denominació tecte prové del llatí tectum 'sostre'.
  • La denominació tegmen prové del llatí tegmen 'coberta'.
  • ca  vàlvula de Vieussens, n f
  • ca  tecte del quart ventricle, n m sin. compl.
  • ca  vàlvula de Willis, n f sin. compl.
  • ca  vel interposat del rombencèfal, n m sin. compl.
  • ca  vel medul·lar anterior, n m sin. compl.
  • ca  vel medul·lar superior, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Làmina nerviosa de forma triangular compresa entre els dos peduncles cerebel·losos superiors, que representa una dependència del vermis superior del cerebel. La seva cara anterior contribueix a formar el sostre del quart ventricle. El seu vèrtex presenta una prolongació fasciculada, el fre de la vàlvula de Vieussens.
  • ca  tecte mesencefàlic, n m
  • ca  làmina quadrigeminada, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Part superior del mesencèfal, formada pels tubercles quadrigeminats.
Nom donat per alguns anatomistes al conjunt dels tubercles quadrigeminats anteriors i posteriors. ((làmina quadrigeminada))
  • ca  tectiforme, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
En forma de sostre o semblant a un sostre.