Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  lligament de J. L. Petit, n m
  • ca  torus uterinus, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Eminència transversal situada darrere el coll uterí, que constitueix, quan és present, l'origen d'ambdós lligaments uterosacres.
  • ca  tos, n f
  • es  tos, n f
  • fr  toux, n f
  • en  cough, n

.FITXA REVISADA, Ciències de la salut > Semiologia, Pneumologia

Definició
Expulsió brusca, violenta i sorollosa de l'aire toràcic produïda per la irritació de les vies respiratòries o per un reflex nerviós originat en un altre òrgan.
  • ca  tos àfona, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Otorrinolaringologia

Definició
Tos sense ressonància. Indica que les cordes vocals estan alterades o paralitzades: inflamació, tumor, paràlisi del recurrent.
  • ca  tos bitonal, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Pneumologia

Definició
El soroll és compost per un doble to; és pròpia de la paràlisi del nervi recurrent.
  • ca  tos cardíaca, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Cardiologia, Pneumologia

Definició
La que té el seu origen en una afecció del cor. És freqüent, sigui quina vulgui la cardiopatia, per bé que ho és més en la valvulopatia mitral.
  • ca  tos de Balme, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Otorrinolaringologia

Definició
Tos que apareix només en estat ajagut; és produïda per obstrucció del nas o del càvum.
  • ca  tos de gos, n f
  • es  tos perruna

Ciències de la salut > Semiologia, Otorrinolaringologia, Pneumologia

Definició
Tos ressonant i molt ronca; generalment és produïda per afecció de la laringe, de la tràquea o dels bronquis grossos.
  • ca  tos emetitzant, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Gastroenterologia, Pediatria, Pneumologia

Definició
Que provoca vòmit. Freqüent en els infants i en els qui pateixen d'alguna afecció mediastínica i, sense especial significació, en les persones propenses al vòmit.
  • ca  tos ferina, n f
  • ca  distenta, n f sin. compl.
  • ca  pertussis, n m sin. compl.
  • es  coqueluche, n f
  • es  pertussis, n m
  • es  tos ferina, n f
  • fr  coqueluche, n f
  • fr  pertussis, n m
  • en  pertussis, n
  • en  whooping cough, n

.FITXA REVISADA, Microbiologia i patologia infecciosa, Pediatria

Definició
Malaltia infecciosa pròpia de la infància, molt contagiosa, causada per Bordetella pertussis, caracteritzada per un primer període catarral seguit d'un altre amb paroxismes de tos espasmòdica, acabats amb una inspiració forçada que sona com un gall i l'expulsió de moc molt viscós i, sovint, amb vòmits.

Nota

  • El contagi de la tos ferina s'efectua gairebé sempre per inhalació de gotetes d'excreció expectorada per malalts. Durant el període catarral, que pot durar una o dues setmanes la tos ferina mostra una simptomatologia inespecífica. El període paroxismal pot estendre's de tres a quatre setmanes, durant les quals la freqüència dels paroxismes (que pot assolir els quaranta o cinquanta diaris) va minvant progressivament.

    La vacunació sistemàtica dels infants amb la vacuna antipertússica (que s'administra sovint combinada amb altres vacunes, com per exemple la vacuna DTPa) ha aconseguit que aquesta malaltia sigui avui dia menys freqüent del que era abans.

    La denominació pertussis està formada pel llatí per 'molt' i tussis 'tos'.
  • ca  tussícula, n f
  • ca  tos lleugera, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia