Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  premsa d'Heròfil, n f
  • ca  confluent dels sins, n m sin. compl.
  • ca  llac buit, n m sin. compl.
  • ca  si confluent, n m sin. compl.
  • ca  tòrcul, n m sin. compl.
  • la  lacus vacuus

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia, Neurologia

Definició
Cavitat irregular formada per la confluència dels sins venosos longitudinal superior, recte i laterals, en el lloc en què s'ajunten la falç del cervell i la tenda del cerebel.

Nota

  • La denominació tòrcul prové del llatí torculum 'premsa'.
  • ca  torcular, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Angiologia, Neurologia

Definició
Relatiu o pertanyent a la premsa d'Heròfil.
  • ca  toremifè, n m
  • es  toremifeno, n m
  • fr  torémifène, n f
  • en  toremifene, n
  • CAS  89778-26-7

.FITXA MODIFICADA, Endocrinologia i nutrició, Farmacologia > Fàrmacs, Oncologia i radioteràpia, Sinologia

Definició
Antiestrogen del tipus del trifeniletilè, emprat en el tractament del càncer de mama.

Nota

  • La denominació toremifè és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  tori, n m
  • es  torio
  • en  thorium
  • sbl  Th

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química

Definició
Element químic, de nombre atòmic 90, massa atòmica 232,038 i símbol Th, pertanyent al grup IIIB de la taula periòdica. És constituït essencialment per un sol isòtop, 232Th, radioactiu, amb emissió a que té una vida mitjana d'1,39 × 1010 anys. A causa de la seva radioopacitat, han estat emprats diversos composts de tori com a substàncies de contrast. En forma col·loidal, és emprat per a tenyir els mucopolisacàrids en microscòpia electrònica.

Nota

  • La denominació tori prové del nom de Thor, déu escandinau del tro.
  • ca  tòric -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia

Definició
Relatiu o pertanyent al tori, que conté tori.
  • ca  tòric -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia

Definició
Relatiu o pertanyent al tor, que té la forma de tor.
  • ca  tormentil·la, n f
  • ca  consolda roja, n f sin. compl.
  • nc  Potentilla erecta

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies, que creix en prats i boscs caducifolis poc densos, especialment sobre substrat silici, de zones de muntanya. Les arrels, els rizomes i les fulles, en decocció, són astringents. En aplicació tòpica, ha estat emprada contra les hemorroides i les inflamacions de la boca i de la gola.
  • ca  torminal, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Gastroenterologia

Definició
Relatiu o pertanyent a un dolor molt intens, a un turment, especialment als còlics intestinals.

Nota

  • La denominació torminal prové del llatí tormina 'còlic intestinal'.
  • ca  tornassol, n m
  • es  tornasol
  • fr  tournesol
  • en  litmus

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química

Definició
Substància colorant que hom obté per tractament amb amoníac de diversos líquens; té la propietat d'adquirir una coloració vermella en pH àcid, fet pel qual és emprat com a indicador àcid-base amb un interval de viratge que va des de pH 4,5 a 8,3. Se sol emprar tant en solució aquosa (tintura de tornassol), com impregnant un paper reactiu (paper de tornassol).
  • ca  tornavís, n m

.FITXA MODIFICADA, Cirurgia > Cirurgia ortopèdica i traumatològica, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Eina per a collar o descollar els cargols emprada en les osteosíntesis.