Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  superfície d'oclusió, n f
  • ca  superfície masticatòria, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Superfície d'una dent que, quan hom clou la boca, entra en contacte amb una dent del maxil·lar contrari.
  • ca  superfície de contacte, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Part de la superfície d'una dent que toca amb la peça contigua de la mateixa fila.
  • ca  superfície vestibular, n f
  • ca  superfície facial, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Superfície d'una dent dirigida cap al vestíbul de la boca. Ho són les superfícies bucal i labial.
  • ca  superfície labial, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Superfície d'una dent anterior (o d'una pròtesi) que està en contacte amb la mucosa del llavi.
  • ca  superfície lingual, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Superfície d'una dent (o d'una pròtesi) que toca amb la llengua.
  • ca  superfície d'oclusió, n f
  • ca  superfície masticatòria, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Superfície d'una dent que, quan hom clou la boca, entra en contacte amb una dent del maxil·lar contrari.
  • ca  superfície mesial, n f
  • ca  superfície medial, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
En odontologia, de les superfícies de contacte d'una dent, la més acostada a la línia mediana de l'arc dental.
  • ca  superfície medial, n f

Anatomia

Definició
Superfície més pròxima a la línia mediana del cos, o que hi està directament en contacte.
  • ca  superfície mesial, n f
  • ca  superfície medial, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
En odontologia, de les superfícies de contacte d'una dent, la més acostada a la línia mediana de l'arc dental.
  • ca  superfície vestibular, n f
  • ca  superfície facial, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Superfície d'una dent dirigida cap al vestíbul de la boca. Ho són les superfícies bucal i labial.