Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  superespècie, n f

Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Conjunt monofilètic d'espècies relacionades entre elles, totalment o parcialment al·lopàtriques; és a dir, pròximes però prou diferenciades per a no ésser incloses en una sola espècie.
  • ca  superfamília, n f
  • es  superfamilia
  • en  superfamily

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Grup de proteïnes que mostren una clara homologia estructural en la seva seqüència i que possiblement provenen evolutivament del mateix gen primordial. Les proteïnes que la formen han de mantenir una similitud clara, però inferior al 50%.
  • ca  superfamília de les immunoglobulines, n f
  • es  superfamilia de las inmunoglobulinas, n f
  • fr  superfamille des immunoglobulines, n f
  • en  Ig superfamily, n
  • en  immunoglobulin superfamily, n

.FITXA MODIFICADA, Immunologia

Definició
Superfamília estructural que agrupa el conjunt de proteïnes, habitualment molècules de membrana, que contenen almenys un domini similar al domini immunoglobulínic.

Nota

  • Per exemple, el TCR, les molècules del complex d'histocompatibilitat principal i les molècules CD3, CD4 i CD8.
  • ca  hiperciesi, n f
  • ca  superfetació, n f sin. compl.

Anatomia > Embriologia

Nota

  • La denominació hiperciesi està formada a partir de hiper- i del grec kýesis 'gestació'.
  • ca  superfície, n f
  • es  superficie, n f
  • fr  surface, n f
  • en  surface, n

.FITXA REVISADA, Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Part exterior d'un cos que el limita i el separa de l'espai o d'un altre cos.
  • ca  superfície articular, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Superfície d'un os, coberta de cartílag, que forma part d'una articulació.
  • ca  superfície axial, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Qualsevol superfície paral·lela a un eix; en odontologia, qualsevol superfície d'una dent paral·lela al seu eix major. Ho són les superfícies bucal, distal, labial, lingual i medial.
  • ca  superfície basal, n f

Odontoestomatologia

Definició
Superfície d'una pròtesi dental la configuració de la qual és determinada pel motlle d'impressió i que descansa sobre els teixits de suport de la boca.
  • ca  apòfisi basilar, n f
  • ca  superfície basilar de l'occipital, n f sin. compl.

Anatomia, Otorrinolaringologia

Definició
Superfície quadrilàtera de la cara posteroinferior (exocranial) de l'occipital, situada per davant del forat occipital. Presenta dues formacions anatòmiques col·locades en la línia mediana: el tubercle faringi i la fosseta navicular.
  • ca  superfície bucal, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Superfície d'una dent posterior (o d'una pròtesi) que està en contacte amb la mucosa de la galta.